Si abordem la maternitat
dins del marc d’una família universal, per definir-ho d’alguna manera, podem
dir que aquest fet ha passat per diferents fases molt vinculades al paper de la
dona en la societat. Un dels punts d’inflexió, es va donar amb la incorporació
de la dona al món laboral formal. Ser mestressa de casa i destinar el 100% del
seu temps a cuidar de la llar, del marit i dels fills/es, no és la realitat de
la dona del segle XXI però, per molt que es vulgui reivindicar que moltes dones
també tenen una professió i que volen créixer a nivell intel·lectual i fer una
carrera professional, la societat no ha volgut desprendre a les dones de certs
aspectes de les tasques de cura que encara recauen sobre elles. Per això
sorgeixen aquestes pàgines i espais de reflexió, que pretenen mostrar la
realitat de ser mare i treballadora, de no voler renunciar a cap dels dos
papers però desmitificant la maternitat i exposant en clau d’humor el que
suposa llançar-se a aquesta experiència. Us convido a visitar aquestes pàgines:
http://hijanohaymasqueuna.blogspot.com.es/;
http://cristina-quiles.blogspot.com.es/;
https://clubdemalasmadres.com/

I els pares, també s’han
vist afectats per aquests canvis? Totalment, encara que la seva participació en
la criança està més oculta i no està molt reconeguda a nivell polític i social,
ja hi ha alguns pares que estan reivindicant el seu paper en l’educació dels
seus fills/es i també s’estan expressant a les xarxes socials: http://joaquimmontaner.net/papas-blogueros/
I els nous models familiars,
monoparentals, de diversitat sexual, com ho viuen? Per desgracia, no hi ha
tants blogs/pàgines on s’abordi el fet de ser mares o pares amb diferents models
familiars, i segurament existeixin encara molts tabús sobre el poder compartir
aquest tipus d’experiències, per la por a ser jutjats i exposar-se de forma
tant oberta. Estic convençuda que, amb el temps és normalitzaran aquestes situacions
i es trencaran barreres.
Així doncs no jutgem, respectem com viu cada persona i família aquest moment sigui quina sigui la seva situació i experiència. Acceptem amb clau d’humor l’educació dels nostres fills/es i posem en valor la necessitat de reivindicar la importància de la presència de tots els membres de la família en aquesta criança per tal de possibilitar la paritat en aquest àmbit.
Així doncs no jutgem, respectem com viu cada persona i família aquest moment sigui quina sigui la seva situació i experiència. Acceptem amb clau d’humor l’educació dels nostres fills/es i posem en valor la necessitat de reivindicar la importància de la presència de tots els membres de la família en aquesta criança per tal de possibilitar la paritat en aquest àmbit.
Vanessa Galán
Pedagoga i coordinadora de programes d’acció social de família i infància de la Fundació Pere Tarrés
Gracias por compartir el listado de papás blogueros Vanessa!
ResponEliminaSe pueden encontrar todos los contenidos que producen y publican estos papás (casi doscientos ya... ) en http://papasblogueros.com/agregador/
#estonosepara #hombresquecuidan