La prevenció de relacions abusives

Les relacions abusives són cada cop més presents entre infants, adolescents i joves. El concepte relació abusiva es pot donar en tots els àmbits relacionals de les persones, però concretament ens centrarem en el que fa referència a les relacions abusives entre infants i adolescents, i en totes aquelles accions que es poden dur a terme a fi i efecte de prevenir-les. En aquest sentit, ja són moltes les experiències innovadores en educació formal i no formal que tenen per objectiu el foment de les relacions positives i igualitàries entre els grups de petits i adolescents.

En primer lloc, cal tenir clar que una relació abusiva és aquella que es fonamenta en un abús de poder d’una persona envers l’altra, i que pot arribar a comportar conseqüències com l’assetjament escolar. Aquest abús de poder, a més a més, es pot donar tant a l’escola, com a les xarxes socials, com a les activitats d’oci que l’infant o jove realitzi... La clau que permet evitar-ho és la prevenció des d’edats molt primerenques, educant des de l’autoconeixement, la gestió de les pròpies emocions i la comunicació assertiva.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva novena recomanació en l’àmbit el gènere i la salut de la dona, fa una crida molt clara als centres educatius com a agents clau en la prevenció, indicant que cal “Involucrar el sector de l’educació, fent que les escoles siguin un lloc segur que per les nenes”. 

Per això, als centres educatius són moltes les experiències que s’estan duent a terme per establir nous models relacionals i educant en valors com la no violència, la convivència i el respecte. Pels infants que estudien a l’escola primària, existeix el telèfon Infància Respon (116 111) que atén 24h i 365 dies l’any per prevenir i detectar els maltractaments d'infants i adolescents, posant especial atenció en els casos d'assetjament a les escoles, ciberassetjament, violència masclista en adolescents i abusos sexuals. 

Als centres d’educació secundària, l’enfocament és també preventiu, però apoderant els joves com agents actius d’aquesta prevenció. En aquest sentit, molts centres educatius fa anys que incorporen la figura del mediador escolar a l’aula. La mediació escolar és un programa que involucra els alumnes com a agents que promouen i vetllen per la resolució de conflictes i la bona convivència als centres. Per ser mediador escolar, cal que el centre educatiu, bé per si sol, bé en relació amb el servei de mediació municipal promogui aquest programa, en el què a través d’una formació especialitzada, l’alumnat que ho desitgi es format en la gestió alternativa de conflictes a fi de detectar proactivament els conflictes que es generin, i dotar-los d’eines per a la resolució pacífica dels mateixos. Els programes de mediació escolar també permeten detectar aquells conflictes que als adults se'ns escapen, i permetre dur a terme una mediació eficaç quan el conflicte agafa una dimensió no gestionable pels mediadors naturals.

Foto: Centre Socioeducatiu Poblenou de la Fundació Pere Tarrés

En l’àmbit de l’educació no formal, trobem moltes oportunitats ja que treballem des de l’educació en valors que és un element que permet actuar des d’una perspectiva més transversal i integral de l’infant o jove. En aquest sentit, des de la Fundació Pere Tarrés tenim una llarga trajectòria que ens permet disposar d’una experiència molt àmplia en l’educació no formal, ja sigui a centres d’educació en el lleure, com en centres socioeducatius que intervenen amb infants i adolescents en situacions de vulnerabilitat. És en el marc d’aquests centres, on s’estan duent a terme pràctiques com el Club de Valents i Covards, o el Cercle de la Paraula.

D’una banda, el Club de Valents i Covards és un conte que reflexiona sobre els rols de les persones, capgirant-ne el sentit ja que el valent no és aquell que es baralla o s’enfronta a la resta amb violència, sinó que la valentia implica: dialogar, tractar-se bé, respectar, ignorar aquells que no em tracten amb respecte, trencar el silenci i la por i dir la veritat... Un cop reflexionat i treballat el conte amb els infants, són ells i elles les que dia a dia reflexionen sobre el seu comportament i si aquest reflexa valentia o covardia, de tal manera que reflexionen sobre aquests valors associats a comportaments rols, des de la pròpia experiència.

D’altra banda, són molts els centres oberts i diaris que incorporen el Cercle de la Paraula, com un espai reflexiu diari que es fa a nivell grupal i que acompanya en la gestió i comunicació de les emocions, així com en la cohesió grupal, des de la participació. Aquest és una espai lliure, d’assemblea, en què només hi ha tres normes: parlar amb i des del cor, escoltar els companys i parlar només quan es té el tòtem (que és l’objecte simbòlic creat entre tot el grup en començar el cercle a l’inici de curs).

En definitiva, des de qualsevol àmbit de l’educació és possible construir relacions igualitàries, lliures de violències, contribuint a que les relacions abusives deixin d’estar presents en les vides quotidianes. 

Tal com va dir Piaget “L’objectiu de l’educació és crear persones que puguin fer coses noves enlloc de repetir les que altres generacions hem fet”.

Míriam San José Cirera 
Coordinadora de programes d'acció social de la Fundació Pere Tarrés