Justícia Social i Restaurativa

En aquest nou món que es configura què serà més just, continuar castigant o intentar reparar el dany?

Nosaltres estem acostumats que hi ha una justícia tradicional que quan una persona fa un delicte li correspon una pena i que acostuma a ser una pena privativa de llibertat. La idea d’una justícia restaurativa és una justícia més compartida, on evidentment hi ha els drets i garanties pel delinqüent, però també hi ha les necessitats de les víctimes i el mal que s’ha fet a la comunitat. Per tant, d’un forma, intenta donar resposta al delicte d’una forma molt més global i, des del nostre punt de vista, molt més ètica, molt més social i molt més coherent.

Si mirem una mica la història de com ha funcionat la justícia penal tradicional, tenim sempre una idea de que a Espanya hi ha molta delinqüència i que estem pitjor que a la resta de països europeus. Teòricament Espanya és un dels països més segurs de la Unió Europea, la criminalitat és un 20% per sota de la mitjana i en canvi Suècia, que sembla el paradís de moltes coses, és el país que té la delinqüència més alta. En sentit contrari, Suècia no castiga amb pena privativa de llibertat, sinó que intenta aplicar la justícia restaurativa, i nosaltres que tenim menys delinqüència, tenim moltes més persones a les presons, perquè tenim una taxa del 30% superior a la mitjana europea.

Llavors s’ha de preguntar molt sovint amb els exemples què és el que necessita aquesta societat? Continuar tancant, perquè sembla que la única manera de reaccionar enfront del delicte és la pena privativa de llibertat o fer persones molt més responsables que entenguin que quan s’ha fet un mal, aquest mal s’ha de reparar.

I la gent pregunta, com és aquesta justícia restaurativa? Es pot aplicar a tots els delictes? Doncs als delictes molt greus evidentment que no, però hi ha molts delictes, jo dic un 60-70% en els que es podria aplicar. I com seria un exemple? Doncs el clàssic robatori que t’entren a casa, que se t’emporten una mica de diners que pots tenir, algun aparell i sobretot, si és una dona, que se li emporten un petit grapat de joies, que no té un gran valor econòmic, però que té un gran valor sentimental perquè eren de la seva mare o de la seva àvia. Això el delinqüent quan ho agafa realment no en té ni idea, ho intenta vendre, guanya molt pocs diners, però si la víctima li pogués explicar a la persona que li ha robat que allò li ha fet molt de mal, probablement ell mateix pensaria la propera vegada que torni a fer el delicte, seria millor que no hi tornés, però si hi torna, que està produint un mal molt superior. O a les persones, també en aquest cas una dona que l’atraquen pel carrer i que després té molta por quan ha de sortir al carrer. Llavors la justícia tradicional pensa, el jutgem, el condemnem, el posem a la presó si la pena és una pena de presó, però amb això s’aconsegueixen poques coses.

La justícia restaurativa diu “posem a la víctima en el centre”, intentem que el delinqüent sigui conscient del dany que ha fet, que repari el mal, que torni els diners o que pagui les multes corresponents, si parlem d’altres tipus de delictes, però sobretot que pensi també que ha fet un dany molt gran a la comunitat. I això es podria aplicar també si pensem en els casos de corrupció o amb altres tipus de delictes, perquè hi ha molts països que ho fan i perquè no ho podem fer nosaltres?

La pregunta final o la conclusió final seria: estem preparats per deixar de castigar i intentar una justícia més propera al ciutadà, més ètica, més social? En definitiva la justícia restaurativa.

Esther Giménez-Salinas
Directora de la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés - URL i Catedràtica de Dret Penal i Criminologia de la Universitat Ramon Llull