La Responsabilitat Social neix per a englobar
i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable
d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament
va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions
públiques, i altres entitats no empresarials.
És una de les palanques o espais més habituals
en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials ja
que, en les administracions públiques, pel propi desenvolupament de les
competències d’aquestes, ja hi ha múltiples espais de trobada.
Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment
les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb
perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i
especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.
Fins aquí és on, fins ara, Responsabilitat
Social i Tercer sector han estat vinculats: un mitjà perquè les entitats
contribueixin amb l’estrat social organitzat (ja siguin fundacions,
associacions, ongs, etc) més enllà de la contribució a la societat a través del
seu servei, producte, impostos, etc.
No obstant això, hi cap una reflexió més
profunda d’aquesta relació i que recentment està començant a agafar força: com
ha de ser la responsabilitat social d’una entitat del tercer sector? Més enllà
del fet de ser entitats sense ànim de lucre que treballen per a millorar la
vessant social, ambiental, cultural, de gènere, esportiva, etc, de la societat i
més enllà de ser subjecte receptor d’aquesta responsabilitat social de tercers,
han de ser les entitats del tercer sector responsables socialment? I tant!
Hi ha el risc d’assumir que pel fet de fer una
tasca sense ànim de lucre i “pel bé comú” ja s’és socialment responsable, però
això no és així.
La Responsabilitat Social va molt més enllà de
les accions o resultats directes i/o indirectes del model de treball de
l’entitat, sigui quin sigui (intervenció, sensibilització, participació, etc).
Suposa una correcta gestió de recursos, un comportament ambiental respectuós
amb el medi, una ètica i una transparència en la gestió econòmica, una correcta
gestió de persones (i aquest vessant és amplíssim, des de la conciliació, fins
als salaris dignes o els plans de desenvolupament professional), i en molts
casos un acte de coherència amb la missió, la visió i els valors propis de les
entitats.
Són aquests aspectes els que dins d’una bona
part del tercer sector veiem que, en molts casos, per falta de capacitat,
recursos, personal especialitzat i la dependència excessiva de subvencions o
finançament de tercers, que limiten la seva activitat, encara no són tinguts
molt en compte o no tenen la importància que haurien de tenir.
La bona notícia és que aquesta tendència està
canviant. Amb les noves corrents de la RSC que ja s’extrapolen als territoris
socialment responsables, a la interrelació entre agents diversos i que s’enfoca
cap al sumatori d’esforços, cada cop més entitats del tercer sector es troben
desenvolupant la seva responsabilitat social, ja sigui puntualment i en àmbits
concrets, ja sigui mitjançant un pla d’acció global que incorpori tots els
àmbits de desenvolupament de la RSC, així com els objectius i accions a aconseguir
a curt, mig i llarg termini.
Des de Consultoria i Estudis de la Fundació
Pere Tarrés donem assessorament i suport tècnic tant a entitats empresarials,
com a l’administració i al tercer sector per al desenvolupament de la seva
Responsabilitat Social, en el convenciment que un país ha de ser responsable
socialment en el seu conjunt, des de cada ciutadà fins a cadascuna de les
formes d’agrupar-se socialment o professional que aquest té.
José Carlos Hermida
Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada