Actuar amb mirada d'infant

Fa unes setmanes, en una formació, una alumna va comentar que els educadors i educadores hauríem de poder actuar amb la mirada dels infants. És una frase que moltes vegades diem, perquè pensem que aquesta mirada ens dóna una sèrie de capacitats que ens ajuden a fer millor la nostra feina. Penso que ens proporciona unes eines clau per poder realitzar la tasca educativa de manera extraordinària per diverses raons:

• La mirada d'un infant té autenticitat, ens mostra el que pensa i sent, des de l'amor i el reconeixement. Com a persones que treballem amb infants, això es clau. Hem de ser autèntics, de mirar amb tendresa, de manera que l'altre es senti acompanyat. Aquesta mirada sincera ens fa més propers i que els altres ens puguin reconèixer sense confusió.
• La curiositat és un dels elements propis de la tasca educativa: hem de mostrar interès per l'altre. No obstant, aquest no es manifesta necessàriament a través de preguntes, sinó observant què és allò que passa, sense ocupar l'espai de l'altre, la capacitat de voler conèixer i reconèixer a l'altre, sense judicis, escoltant i acceptant la visió de l'altre. La curiositat ens aportarà una informació neta i sense por. En ocasions, no preguntem per por al que diran, i això ens limita el coneixement. Però aquesta curiositat neta de l'infant s'ha de fer des del respecte.
• Sempre diem que els educadors i educadores no hem de jutjar, i això els infants ho fan bé. En realitat sí tenen un judici, però no tenen por a expressar-ho. Això ajuda molt a trencar el prejudici, ja que li donem a l'altre l'opció a canviar aquesta visió que tenim. Aquesta actitud com adults és complexa, però sí que considero que hem de reconèixer els nostres prejudicis per poder trencar-los. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i des d’aquesta acceptació del nostres límits, utilitzar la curiositat per poder trencar els prejudicis que tenim. Qui canvia la meva mirada sóc jo mateix; els altres no canvien, al final canvio jo.
• La espontaneïtat de l'infant en la seva mirada transmet complicitat. Aquesta mirada viva, que diu molt, ajuda a transmetre emocions als altres. Aquesta característica està molt present en l'àmbit educatiu, busquem la expressivitat en allò que fem o diem perquè l'altre connecti amb les emocions del moment. Ser espontanis en la mirada, ens ajuda a  mostrar-nos i generar confiança i complicitat amb l'altre.
• L'infant mostra passió en tot allò que fa, quan realitza una activitat que li agrada desprèn interès, sorpresa, inquietud, ganes de compartir-ho amb altres. La tasca educativa sense passió no té sentit, hem de contagiar la nostra alegria i interès als altres.

Segurament, podrem trobar més exemples en la mirada dels infants on emmirallar-nos relacionats amb el desenvolupament de la nostra tasca com a educadors i educadores, però és clar que aquesta mirada ens dona una capacitat més profunda d'autenticitat, de respecte a l'altre i comprensió. Al final, per a realitzar una tasca amb altres persones des d’una funció educativa, d'ajuda o servei, cal tenir certa mirada innocent on el judici formi part de la nostra realitat per poder expressar el que sentim sense por, i així, trencar estereotips i contagiar la curiositat i les ganes de fer coses als altres.

Àlex Muñoz Garcia
Docent-Tutor de formació en Lleure Educatiu de la Fundació Pere Tarrés.

El voluntariat transforma

El fet de ser voluntari té un gran benefici per la persona que realitza aquesta tasca. En el espais que he participat com a voluntari m'he sentit realitzat, donant sentit a algun aspecte personal, i generant una sèrie d'aprenentatges que m'ajuden en el meu dia a dia.

El voluntariat és un valor afegit a les entitats, aportant un seguit de beneficis per la feina que realitzen els voluntaris:

• Tenir persones voluntàries suposa tenir persones compromeses, que formen part de la nostra organització, que creuen en allò que s’està fent, que s'ho fan seu i dediquen el seu temps disponible per fer una tasca. Aquestes persones amb la seva actitud aporten qualitat a la feina que realitzem.
• Les persones voluntàries en moltes ocasions tenen ganes d'aprendre, de créixer, de fer-ho lo millor possible. També ens podem trobar amb persones amb una gran experiència des de un àmbit remunerat que volen compartir les seves competències en l'espai voluntari. Tenir aquests tipus de professionals que treballant conjuntament amb l'organització aporta un gran valor.
• Tenir una persona que s'afegeix a un projecte com a voluntari i que ve d'un àmbit diferent, ens aporta una mirada nova, que hem de saber escoltar per poder incorporar-la. Les persones voluntàries son crítiques i capaces d'ajudar a l'entitat a fer la feina de formes diferents i, en ocasions, millor. Impregnar-nos de la seva visió fa que les organitzacions es transformin i millorin.

Com a organitzacions que treballem conjuntament amb el voluntariat hem de pensar que aportem a aquestes persones, més enllà d'un espai on realitzar un tasca que volen fer. Ser conscient de que els aportem pot ajudar a enfortir el compromís de la persona voluntària:

• Com he comentat anteriorment, l'espai de voluntariat és un espai que facilita el desenvolupament de la identitat de la persona. Així doncs les organitzacions de voluntariat ajudem a conformar la identitat de l'altre.
• Són espais vivencials on treballem les emocions i donem experiències significatives per les persones voluntàries. L'experiència que viu un voluntari/ària lligada a una emoció potent fa que aquest element perduri en la memòria, convertint-se en un record que definirà maneres de fer.
• El fet vivencial va acompanyat de coneixements i habilitats. Els espais de voluntariat ajuden a adquirir competències professionals i vitals. Ajudant a conèixer noves formes de treballar a posar en practica i reforçar competències adquirides.

En la meva opinió, un dels elements més importants és que el voluntariat és un espai on la persona pot desenvolupar allò que li agrada i motiva, convertint aquest disponible en un espai d'oci amb una finalitat social, on la persona que participa se sent lliure i gaudeix del procés.

El voluntariat és una experiència de servei als altres, a aquells que no coneixem, on despleguem tot el nostre potencial per poder realitzar una tasca de qualitat i on rebem un seguit d'experiències que definiran la nostra manera d'actuar futura. Les accions de voluntariat son espais de creixement social i personal, del que tota persona en algun moment hauria de poder gaudir.

Àlex Muñoz
Docent-Tutor de formació en Lleure Educatiu de la Fundació Pere Tarrés.

Vols ampliar la teva formació en temes de voluntariat a un preu reduït? Infoma’t a http://ow.ly/X3HC30g5n9h

4 habilitats clau que hauríem de tenir per treballar en equip

Quan fem grups per treballar, cada un de nosaltres té el seu propi model de treball en grup. Treballar en grup suposa que formem part d'aquest, que l'opinió o l'acció de cada un dels membres és important i el resultat sorgeix de l'esforç de tots per igual. Així doncs hem d'escoltar a totes les persones i que la veu de tots estigui representada. Per poder arribar a aquest punt segurament haurem d'adquirir una sèrie d'habilitats o capacitats que el propicien. 

A vegades penso que aquestes habilitats (que són bàsiques per viure en societat i conviure amb altres éssers humans) totes les persones les han après i assimilat, però lamentablement no és així en algunes ocasions.

Aquestes habilitats que hauríem de treballar són:

1. L'escolta activa: estar atent al que diuen els altres, de manera que puguem recollir totes les opinions, no desestimar res per molt absurd que sembli la idea. En un procés creatiu una idea a priori absurda es pot convertir en alguna cosa original.
2. El respecte: tothom té dret a opinar i no podem descartar cap idea sense abans haver argumentat, hi ha idees que podem reconvertir o assimilar dins d'una altra aportació. El respecte ajuda a que els membres del grup se sentin més còmodes a participar.
3. La participació és un altre element clau, una manera de potenciar-la és preguntar, el fet d'esperar i crear silencis, el silencis deixen espai a pensar. El no interrompre recollint el que els altres diuen propicia la participació. Per treballar en grup és important un espai previ de xerrada interior. Si és una reunió portar el tema preparat, si és un treball en grup primer fer alguna cosa a nivell individual per després passar al grup.
4. L'empatia seria un altre dels elements importants, el fet de poder comprendre des de la perspectiva de l'altre què vol dir, des de les seves necessitats. No vol dir que estiguem d'acord, però poder entendre per què l'altre pensa així, també ens ajudarà a comprendre com és la idea que vol transmetre i així incloure-la en el procés grupal.

Tots aquests elements no els assimilarem només fent treball en grup, els hem de treballar per separat per poder després aplicar-los. Tot i necessitar aquestes eines per realitzar un bon treball en grup i aprendre, cal assumir que cada membre del grup juga papers diferents, les actituds seran variades i les habilitats també.

Quan el que fem és combinar diferents habilitats o capacitats per a un bé comú això és cooperar dins del grup. Però tot i ser diferents no pot ser que l'essència del resultat es fonamenti en la idea d'uns pocs o sigui un treball en cadena, és a dir, un conjunt d'idees per separat que al final recopilem. Hem de fer macedònia i no ser un fruiter. La macedònia seria una cosa nova a partir de moltes fruites i un fruiter seria un conjunt de fruites. El resultat no és el mateix tot i que potencialment ho podria ser.

Treballar en grup suposa adquirir una sèrie de capacitats o habilitats prèvies i després posar-les en pràctica.

Àlex Muñoz Garcia
Docent-Tutor de formació en lleure educatiu de la Fundació Pere Tarrés.