Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de juliol del 2017

Què és l'Educació Social i què aporta a la societat?

- Què passa quan una dona és dependent? Està sotmesa a una situació de violència i no sap com sortir-se’n.
- Com fer perquè un infant que viu en un escenari de molta precarietat pugui tenir les oportunitats que té qualsevol infant i tenir una vida digne i plena.
- Com aconseguir que un home que està pel carrer des de fa molts anys trobi la manera de vincular-se a la societat i ser un ciutadà més de ple dret.
Totes aquestes qüestions són les que es planteja l’educació social com a professió que genera possibilitats per sortir d’aquestes situacions de dificultat.

Som biografia, ens construïm i ens fem vivint amb les altres. L’educació és aquest procés de construir-se com a persona. En principi, la primera educació la rebem a casa i també a l’escola, però ben aviat ens adonem que ens eduquem en moltes altres situacions i circumstàncies: amb els amics, en el barri, en el lleure, més tard a l’institut, a la feina, en la pròpia convivència del dia a dia. Això permet arribar a una primera conclusió, l’educació on es dona només a l’escola. És a dir no hem de confondre educació amb escolarització.

La segona cosa és que educar-se no és nomes aprendre i adquirir nous coneixements, sinó que és també desenvolupar les pròpies habilitats, competències i destreses que ens fan ser a cada persona com som.

La tercera qüestió és que al llarg de tota la vida van apareixent nous reptes, de manera que no es pot aprendre a l’inici tot allò que necessitarem saber per sempre. És a dir, que durant el procés de la pròpia vida van apareixent reptes i hem de fer nous aprenentatges. Bona part d’aquests aprenentatges i habilitats que desenvolupem les adquirim de manera natural i espontània i pràcticament sense tenir-ne consciència. És a dir, a l’escola si que ens ensenyen coses i ens diuen que ens estan ensenyant i tenim consciència del que estem aprenent. Però hi ha moltíssimes altres qüestions que aprenem pel fet de viure. Per exemple, des de petits aprenem a auto controlar-nos, aprenem a resoldre els conflictes de manera dialogada, aprenem a guanyar en autonomia, aprenem a organitzar-nos, aprenem a fer projectes. Formalment podríem dir que ningú no ens ha ensenyat, però són aprenentatges que hem fet de manera natural.

Desgraciadament hi ha circumstàncies que fan que aquests aprenentatges més espontanis i naturals no es puguin arribar a donar. I aquí és quan apareix l’educació social, és una professió que et fa conscient de tots aquests aprenentatges i capacitats que necessitem per viure en societat, els fa explícits, els ordena, els sistematitza i crea escenaris on poder aprendre’ls i adquirir-los per viure de manera integrada i autònoma en societat. 

Aquí es quan per exemple l’educació social organitza un escenari ben dissenyat per treballar amb dones per ajudar-les a construir la seva pròpia autonomia i independència. O per exemple es quan treballa amb persones que viuen al carrer perquè tornin a desenvolupar les seves capacitats de relació amb els altres i vincular-se a la societat. O poden treballar amb famílies per orientar-los en com ha de ser la criança dels seus fills i la gestió de les dificultats del viure amb infants i adolescents al llarg de tota l’etapa de la criança. 

En definitiva, l’educació social és una professió que de manera intencional i conscient estructura aprenentatges i desenvolupaments de capacitats per compensar tots aquells elements.

L’educació social crea escenaris de desenvolupament i aprenentatge perquè la persona pugui plantejar-se reptes que sense la presència d’aquesta professió no s’hauria arribat a plantejar. Si féssim un paral·lelisme amb el billar, podríem dir que l’acció que fa un educador o educadora social és aquella carambola precisa i ben estudiada que fa amb una bola per canviar-li la trajectòria. De moment li canvia la trajectòria, no és definitiu, no sabem cap a on anirà ara aquesta bola després d’aquest toc, però segur que obre nous escenaris i noves possibilitats. 

També contribueix a crear ponts entre les persones i els grups de manera que construïm societats més integrades. En definitiva, l’Educació Social és una professió fonamental per generar a mig termini un món més just per a tothom.



Dr. Jesús Vilar Martín 
Director de publicacions de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

dijous, 28 de maig del 2015

L'ABZ del Joc

L’ABZ del Joc

Avui, 28 de maig es celebra el Dia Internacional del Joc, una oportunitat per donar valor al joc. De petits tots hem jugat. De grans, els qui tenim sort (o els qui la busquem), encara seguim jugant. Però què és jugar?

No supero la prova de trobar una definició acadèmica que contingui tot el relacionat amb el món dels jocs. Opto per utilitzar el comodí de la creativitat. Intento establir l’ABZ del joc. Jugo amb les paraules i em surt que jugar és...

Animar: donar vida a la persona, al grup, a l’equip, al sistema.
Bellugar: moure’s, girar-se, contactar, tocar i parar.
Cooperació – Competició: (saber) guanyar, perdre, empatar, cooperar.
Dret: recollit en l’article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides.
Estratègia: un moment, deixa’m pensar...
Frato: veure el món amb ulls d’infant.
Gaudir: diversió, riure, fem una altra partida?
Habilitat: punteria, direcció, lògica, estratègia…
Interacció: juguem junts?
Junts: jo, tu, ella… nosaltres.
Kre@tivit@t: per a crear del no-res.
Llibertat: sóc protagonista d’aquest moment! Trio el que passarà.
Manipular: tocar, provar, experimentar…
Normes: de què va aquest joc?
Oxigen: aire pur per al dia a dia, aliment per a la nostra ànima
Pensar: reflexionar, valorar, analitzar, aprendre.
Qüestió: Preguntar-se... I ara què faig?  
Repte: ara segur que em surt!
Sentir: emocionar-se i emocionar.
Tots: infants, joves, adults, avis...
Unió: compartint moments junts.
Vivència: experimentar, manipular, sentir, ser.
World: aquí, allà, més enllà, a arreu del món.
X: la incògnita del joc: què passarà?
Ymaginació: per trencar límits de la raó.
Zaga-zaga... Avançar, girar, tornar enrere, córrer, aturar-se, amagar-se...

I tu quines paraules utilitzaries?
El joc té (o hauria de tenir) un paper fonamental en tots els marcs educatius, especialment en l’educació en el lleure. Els monitors/es, educadors/es i formadors/es de cursos de lleure disposem d’un carta magnífica per arribar al cor i al cap d’infants, joves i adults: el joc. I aquesta eina esdevé una de les essències del lleure. Aprofitem el dia d’avui per elogiar les oportunitats educatives que el joc ofereix.

Així doncs continuem jugant per gaudir, comunicar, pensar, preguntar-se, aprendre... fluir. Juguem per seguir creixent. Feliç i divertit Dia del Joc!


Carles Porrini Cubells
Professor d'Educació en el Lleure de la Fundació Pere Tarrés

dimecres, 14 de març del 2012

Treball intergeneracional, element clau en l’envelliment actiu


Envellir en ple segle XXI, suposa envellir en una societat ràpida amb canvis accelerats i inesperats. Quan els nostres grans eren infants o adolescents, tot succeïa més a poc a poc, més lent, tot el que es donava en el seu entorn més immediat era entenedor, senzill i poc mal·leable. Avui dia els canvis són ràpids i afecten a la seva globalitat, els nostres avis, en moltes ocasions no troben els recursos personals adequats per adaptar-se a les situacions i les noves formes de veure la realitat i com actuar en ella.

Si fem un petit anàlisi de la realitat, podem veure com la Unió Europea es troba en un procés d'envelliment de la població molt significatiu. Des de 1960 l'esperança de vida ha augmentat en vuit anys i les projeccions demogràfiques esperen un augment de com a mínim cinc anys més durant els pròxims quaranta anys. A partir de 2012 la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que la població de més de 60 anys seguirà augmentant en prop de dos milions de persones a l'any, segons un escenari que suposa alts nivells d'immigració continuats i un lleuger augment de la fertilitat. 

És en aquest context tant divers i diferent en el qual apareix una nova manera d’entendre l’envelliment, un model que promou i afavoreix a les persones més grans, però també com a conjunt, parlem del concepte d’envelliment actiu

L'envelliment actiu significa, la possibilitat de participar plenament en la societat, implica un nou enfocament comunitari, on els ciutadans grans poden continuar informats i tenen la oportunitat de participar. Permetre'ls contribuir activament a través del voluntariat, per exemple a esplais, centres d’atenció diària o ONG’s a través de projectes d’aprenentatge i servei entre altres opcions. 

Aquest canvi de concepció, ha de començar amb els més petits, els infants, adolescents i joves, han de tenir l’oportunitat de conèixer, de compartir moments i complicitats amb els ciutadans grans, perquè és la millor forma de conèixer de primera mà, una generació de persones que han contribuït a la construcció d’una societat democràtica, de llibertat i de ideals, on gràcies a ells, avui podem viure de la manera que ho fem i podem expressar-nos com ho fem. 

Aquest espai i temps intergeneracional, és el que promoguem des del el projecte NO OBLIDIS de l’Associació Educativa Itaca (entitat federada al Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés), un espai que promou compartir actituds i comportaments ètics, un espai on els infants i joves amb la gent gran podem compartir plegats i incorporar en la seva vida conceptes i pràctiques com la cooperació, la solidaritat, la tolerància, la llibertat personal, la creativitat, o la satisfacció de gaudir d’una forma voluntària i gratuïta, d’aquest coneixement compartit.

Felipe Campos
Director General Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés