La participació juvenil, l’eix de tota intervenció socioeducativa

Parlar dels joves com una categoria social és un atreviment, doncs cada un és una persona amb els seus trets, caracterials i de comportament en col·lectivitat, diferents. Com també és un tòpic superat la seva suposada apatia general. Amb tot, i amb la voluntat de fer una aproximació a la participació juvenil, m’excuso per les generalitzacions necessàriament imprecises i respecte les quals es podrien plantejar totes les excepcions que es vulgui.

Un jove equilibrat, sa, té una tendència natural a la participació en el seu entorn. Aquest és un dels factors clau de la inclusió social, per la qual cosa en qualsevol projecte adreçat a la gent jove cal tenir-ho ben present. Canalitzar la capacitat de participació social del i de la jove ha de ser una constant per al professional de l’acció social i educativa que treballi amb ells.

Cal afavorir la participació entesa com aquells processos, accions i actituds que generen capacitats de decisió i intervenció. El jove ha de percebre que pot intervenir en tot allò, de qualsevol projecte, que l’afecta, fins i tot indirectament. Si no s’afavoreix sincerament aquesta opció, difícilment l’acompanyament serà enriquidor per a la persona i ben segur que pocs s’identificaran amb el projecte, per més mitjans de que es disposi i més orientat estigui, suposadament, als joves.

En particular, els joves desenvolupen la seva capacitat social, la ciutadania plena, contribuint a la construcció social, enfortint la cohesió social i entrant en un procés d’aprenentatge que els farà créixer en la dimensió social i de responsabilitat envers la col·lectivitat.

Un 75% dels joves estan vinculats en algun moment de la seva vida a una organització social. En moltes ocasions això significa participació, tot i que el percentatge dels que ho fan intensivament, implicant-se amb un compromís social, és molt inferior.

Afavoreix la seva participació trobar-se en un entorn d’iguals, on l’adult que a voltes el fa sentir incòmode no tingui un rol directiu massa destacat. Un exemple que la Fundació Pere Tarrés vivim amb intensitat és el dels monitors que promouen i gestionen centres d’esplai. Es tracta d’un model de joves compromesos amb un projecte d’interès general.

Sovint els joves, sols o amb petit suport que actua com a catalitzador, lideren i participen en projectes, grups i associacions culturals, de lleure, en l’atenció a col·lectius desafavorits, en entitats de tot tipus... I cada grup, cada col·lectiu fins i tot en diferents moments d’una mateixa entitat ho fa a la seva manera, amb els seus trets característics.

Parlar de joves és parlar de participació. Parlar d’intervenció socioeducativa en l’àmbit juvenil és referir-nos a la promoció de la participació juvenil, mitjançant la qual, amb algun suggeriment que actuï com a orientador, ells s’autorganitzen com consideren per a cada ocasió, col·lectiu o projecte.

La implicació de la Fundació Pere Tarrés en la participació dels joves, sempre ha estat un dels pilars de la nostra acció, principalment i històricament a través dels centres d’esplai, però cada vegada més des de l’aportació professional que estem fent als Ajuntaments portant la gestió d’equipaments i serveis municipals adreçats a joves.

Partint d’aquests i d’altres plantejaments, es va celebrar la Jornada Diversitats en la Participació Juvenil el passat 8 de juny, amb la finalitat d’ajudar als qui tenen responsabilitats en les polítiques i projectes per  fer créixer com a persones als joves per saber afavorir la forma de participació òptima en cada moment i context. I a tenir les habilitats per saber-los fer prendre el protagonisme necessari en tota intervenció educativa.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Com treballar l'educació emocional en els centres d'esplai

Foto: Sergi Sanmartí (Instagram: @Sergarti)

Els monitors i directors dels centres de lleure socioeducatius estan d'enhorabona. A dia d'avui podem disposar d'un gran ventall de recursos que faciliten la gestió i el coneixement d'habilitats i eines que donin solucions als reptes que s'enfronten els equips dels nostres esplais i agrupaments. Per començar caldrà seguir una recepta que ben segur ens fascinarà. Normalment, quan faig classes als cursos no sóc del parer de donar les coses tan mastegades. M'agrada molt més que es vivenciïn allò que s'aprèn. Aquest text, com a reflexió o assaig que pretén ser es presenta de manera pautada i amb diversos ingredients. Ara bé, si parlem d'educació emocional cal tenir present i clar tot un seguit de condicionants que ens facilitaran el nostre viatge per l'educació emocional. 

Què és l'educació emocional?

L'educació emocional es defineix com un procés educatiu que es dona de manera continuada i permanent en totes les edats del nen, adolescent, jove o adult. El que seria ideal és que ho trobéssim al currículum dels diferents cicles educatius. Tanmateix, a dia d'avui això no és un fet. Més aviat una utopia. Per tant, des dels nostres centres podem continuar fent allò que ja fem i sabem fer: educar des del nostre tarannà. Una manera diferent que s'anomena esplai. I als esplais són moltes les possibilitats que tenim al nostre abast.

Una persona intel·ligentment emocional és aquella que té la capacitat d'entendre i regular les seves emocions. Si fem un programa d'educació emocional als nostres centres potenciarem el desenvolupament d'unes competències emocionals que facilitaran un benestar social i individual. En definitiva potenciarem individus adaptables a una societat que canvia contínuament i que sovint oblida la gran capacitat de flexibilitat que podem tenir els ésser humans amb un cert entrenament. Però quines són aquestes capacitats? Quines són aquestes competències que ens ajudaran a comprendre, expressar i regular els fenòmens emocionals?

Rafel Bisquerra (2003) presenta en el marc del màster d'educació emocional de l'UB una estructura de competències emocionals que es poden potenciar, desenvolupar i descobrir a les entitats educatives. Personalment em dedico a la docència formal i no formal des de fa més de vint anys i considero imprescindible que els nostres centres d'esplai esdevinguin motors del canvi, generadors d'individus que percebin allò que ens deia el Petit Príncep: l'essencial és invisible als nostres ulls. Tenim molta bibliografia al mercat però no es tracta de copiar allò que trobeu. Cal que us feu vostres les línies generals per tal de desenvolupar un programa propi d'educació emocional que pugui actuar com a prevenció i gaudiment de la convivència de les persones als nostres centres educatius. En moltes de les meves classes que faig als cursos de monitors i directors de la Fundació Pere Tarrés anomeno el concepte del fluir. Consisteix en saber que sempre que estàs fent una activitat que gaudeixes fent-la mentre el temps et passa volant i que alhora t'endinses tant en ella que desapareixes fent-la. T'integres en el tot del que estàs fent. Quants cops no heu sentit això fent de monitor amb les nostres criatures? Penseu en quines altres activitats experimenteu aquest moment sublim? Fem que tot el nostre esplai sàpiga el que vol dir FLUIR.

Quines són les competències emocionals?

A continuació presento les competències emocionals de manera breu i concisa per tal que copseu la importància de generar un debat al centre. L'equip, plegats, cal que es comprometi en la creació d'unes bases educatives adients al vostre ideari i projecte educatiu dins del marc pràctic de l'educació emocional:

• Consciència emocional: És la capacitat que ens facilita la presa de consciència i la comprensió de les nostres pròpies emocions i les dels altres. En aquest sentit facilita a l'equip de monitors l'observació del clima emocional d'un context com per exemple adonar-se de les interrelacions personals, l'afavoriment del creixement  personal i educatiu i a més optimitzar l'adaptació als canvis que pateix la nostra societat. El desconeixement del nom de moltes de les nostres emocions fa que no sabem què és el que ens passa. Que siguem "analfabets emocionals" tal con diu Goleman. 
• Regulació emocional: És la capacitat per gestionar les emocions de la manera més adequada. Cal que tinguem present que el nostre estat emocional condiciona la nostra manera de fer i a la llarga el nostre tarannà. És per això que se'ns fa imprescindible en el lleure educatiu ajudar als nostres infants i adolescents que sàpiguen expressar les seves emocions. Si eduquem en les habilitats d'enfrontament els ajudarem a regular-se envers les emocions negatives. D'aquesta manera aconseguirem que gaudeixin autogenerant-se emocions positives.
• Autonomia emocional: És la capacitat emocional que desenvolupa l'autogestió personal i que  es fonamentarà en l'autoestima, l'automotivació i una actitud positiva davant de la vida. Sens dubte, un dels aspectes que més recordaran els nostres nens i nenes de l'esplai seran la possibilitat de tenir experiències intenses plenes d'emocions i diferents a tot allò que hagin viscut. Tots sabeu que això es pot aconseguir en unes colònies, uns campaments o una ruta. Ara bé, ajudem-los a que sàpiguen sortir-se amb resiliències dels durs cops de la vida que evidentment tard o d'hora s'aniran trobant. Ensenyar a acceptar-se tal com som es una manifestació d’autenticitat i respecte envers tu mateix i la diversitat dels altres.
• Competència social: És la capacitat per mantenir bones relacions entre les altres persones. Estem parlant de les habilitats socials i el desenvolupament d'una comunicació efectiva basada en l'assertivitat, l'empatia i l'escolta activa. Mots que sovint s'han anat escoltant però que cal considerar-los amb majúscules en totes les nostres accions educatives i emmarcades dins de tots els mitjans educatius dels quals disposa en nostre sistema extensament conegut pels nostres monitors i directors com PRA. La resolució de conflictes pren una rellevància en aquesta habilitat de manera que la fa indispensable. Som éssers socials perquè necessitem viure en societat. Fem d'aquest lema un hashtag del qual estiguem orgullós de poder dir que als nostres centres d'esplai som conseqüents i orientem el nostre quotidià a saber conviure.
• Habilitats de vida per al benestar: Capacitat per optar per comportaments adequats i responsables per tal de solucionar problemes personals, familiars, professionals i socials.  Si això ho posem en marxa a les nostres entitats potenciarem el benestar personal i social de tots aquells que comparteixin amb nosaltres el projecte de la Fundació Pere Tarrés. Així, doncs, sabran fixar objectius adaptatius i positius fugint, així, de la mirada negativa i pessimista de la vida. Cercant sempre la tercera alternativa i deixant enrere la dicotomia que la nostra societat apel·la. Sent crític amb allò que t'envolta no només pel fet d'estar en contra de tot el que és vigent. Ans al contrari! Cerquem un individu que tingui seny i alhora criteri propi. És una persona implicada, responsable i proactiva. Que sap cercar recursos i ajuda. Que sap dir que no a allò que se li planteja quan està en contra dels seus principis, valors i creences. No és conformista sinó que cerca les vies per a un món més just i solidari. Un món més igual per a tots. Un món on realment la diversitat és riquesa. Endavant, eduquem l'emoció a l'esplai. 

Sergi Sanmartí Fuentes
Docent de l'àrea de Formació en el lleure a la  Fundació Pere Tarrés.
Docent al Col·legi Sagrada Família.
Membre del Festival de Terror de Molins de Rei.

Carta a un monitor

El novel·lista, assagista, dramaturg, filòsof i periodista francès Albert Camús no va tenir una infància fàcil. El seu pare va morir quan ell tenia un any, i la seva mare sorda i analfabeta, el va criar amb el suport de l’àvia en un context molt vulnerable. Qui hagués donat un euro per aquell infant? Amb tot després, passats més de 40 anys, va obtenir el guardó literari de més prestigi, el premi Nobel.

Passat el lliurament, ell escriu  aquesta carta al seu mestre. Podem substituir professor per educador o per monitor/a. De molt no ens equivocaríem.

A l’estiu, que ja és a tocar, a la Fundació Pere Tarrés tindrem un període especialment intens de formació d’educadors en el lleure. I seguirem oferint valors humanistes als nostres monitors/es, i alimentant la importància de la relació educativa i l’afecte amb els infants.

De la carta vull compartir amb vosaltres algunes reflexions: 

1.    Cada persona, té un immens potencial, té talent, i hem de contribuir al seu desenvolupament. (Recordeu el petit Camus i la seva situació personal totalment adversa, però va trobar el suport necessari). Des de l’humanisme cristià afirmem que cada persona és única, irrepetible, a imatge de Déu. 

2.    Per a educar necessitem totes les dimensions de la persona:

a.    El cap = coneixements.

b.    El cor = emocions, els vincles amb les persones (monitors).

c.    L’ànima, la interioritat. I preguntar pel sentit, com Camus va fer durant molts anys, tot i que les respostes que donem no són les mateixes.

3.    Educar és ser pacient. Després de molts anys, Camus escriu al seu mestre. Ha de trobar el moment. Es com una petita llavor, que va creixent i dóna fruit abundós en molts casos.

4.    Requereix esforç, personal i dels acompanyants.

5.    I sobretot, cal testimoniatge i exemplaritat, dels educadors sens dubte, amb les limitacions que tots tenim.

Des de la Fundació Pere Tarrés, seguirem oferint aquestes oportunitats i conreant aquests valors en els educadors en el lleure i en els infants!

Rafael Ruiz de Gauna
Director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

El valor pedagògic de les activitats d'estiu

Les colònies i casals d'estiu són modalitats d’acció de lleure infantil i juvenil amb un alt valor pedagògic. El contacte directe, la descoberta de l’entorn i la possibilitat de comprendre la complexitat dels ecosistemes naturals combinats amb l’acció humana i les modificacions que impliquen aquesta convivència persones-natura, fan de les colònies uns espais i temps idonis per a l’aprenentatge. 

Els infants i adolescents que realitzen activitats com les colònies d’estiu de diversos dies de durada experimenten un progrés personal continu, especialment pel que fa al treball dels valors, capacitats, hàbits, actituds, de la millora de la relació amb els altres companys i companyes i amb l’entorn.  

Les colònies d'estiu ajuden a madurar als infants 

Les colònies d'estiu desenvolupen un programa d’activitats que, més enllà de ser més o menys exitós, són una aventura irrepetible que ajuda molt als infants, als adolescents i als joves en el seu procés de maduració personal i de desenvolupament propi. Les dificultats que ens imposa l’entorn i la diferència que esdevé respecte a la nostra quotidianitat, combinat amb la força dels lligams personals i de relació entre participants que s’estableixen, fan de l’experiència quelcom que mai s’oblida… Quan un es fa més gran i la feina ja no et permet gaudir d’aquestes activitats d’estiu, queda en algun racó d’alguna neurona cerebral aquella arribada al cim, la caminada nocturna, les ampolles als peus, les picades de mosquit horribles, aquell bivac sota els estels, aquella excursió on quedes tot moll i t’has d’espavilar. Poques experiències comunitàries permeten i enriqueixen tant amb situacions semblants que s’han d’afrontar i superar com les que ofereixen les propostes educatives de les activitats d’estiu.

Participar en unes colònies implica assumir responsabilitats com parar taula, ordenar l’habitació, fer-se el llit, netejar espais comuns… Els pares se sorprenen quan descobreixen que fan tot això amb il·lusió i sense discussió quan estan amb els monitors… Coses que a casa esdevenen a voltes impensables o sempre es fan amb mala gana i amb discussions intergeneracionals. Els infants, per tant, es reparteixen tasques, prenen decisions, comparteixen experiències més reeixides o menys, amb protagonisme i conduits per uns monitors i monitores d’edat a vegades força semblant a les seves, però que són joves que opten per un estiu de valor pedagògic i de compromís, davant d'altres alternatives que la societat els hi ofereix. Els monitors també reben molt en aquestes experiències, també es fan grans en aquestes situacions i fan créixer la seva autoestima.

El fet d'estar fora de casa provoca la desaparició total dels espais de protecció de pares i de la societat en general. La colònia d’estiu s’autoabasteix i s’autoregula sense la participació i protecció habitual de la nostra vida diària. El fet d'aprendre a "viure amb menys" és un dels valors fonamentals que cal desenvolupar i reforçar en aquests moments tant complexes que vivim, i que els joves assimilin que poden viure amb menys sense perdre oportunitats ni capacitats, simplement integrant l’esperit de l’austeritat i l’estalvi allà on calgui, sense que això representi perdre qualitat de vida. La pròpia gestió del temps, el viure més per gaudir-lo, es posa en pràctica en les colònies, una espai on no es depèn tant del rellotge. La desconnexió digital és també un altre fet rellevant, substituint aquesta immediatesa d’informació a vegades poc rellevant o inclús de xafarderia per omplir-se de la riquesa del medi natural o de les activitats de colònies.

L’esforç, la convivència, la cohesió de l’equip, la solidaritat entre uns i altres, la cooperació, la socialització, són valors que es reforcen molt en les activitats de lleure. L’observació, “aprendre a observar” amb  paciència i serenitat, són altres valors que estan en poc ús actualment i que en moltes de les activitats de colònies es potencien de manera molt rellevant.

Fer colònies d’estiu és sens dubte una molt bona proposta educativa i de valor, amb l’afegit que ens fa una mica més coneixedors del nostre país.

Més informació i inscripcions per a les colònies d'estiu de la Fundació Pere Tarrés a www.peretarres.org/estiu 

Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Actuar amb mirada d'infant

Fa unes setmanes, en una formació, una alumna va comentar que els educadors i educadores hauríem de poder actuar amb la mirada dels infants. És una frase que moltes vegades diem, perquè pensem que aquesta mirada ens dóna una sèrie de capacitats que ens ajuden a fer millor la nostra feina. Penso que ens proporciona unes eines clau per poder realitzar la tasca educativa de manera extraordinària per diverses raons:

• La mirada d'un infant té autenticitat, ens mostra el que pensa i sent, des de l'amor i el reconeixement. Com a persones que treballem amb infants, això es clau. Hem de ser autèntics, de mirar amb tendresa, de manera que l'altre es senti acompanyat. Aquesta mirada sincera ens fa més propers i que els altres ens puguin reconèixer sense confusió.
• La curiositat és un dels elements propis de la tasca educativa: hem de mostrar interès per l'altre. No obstant, aquest no es manifesta necessàriament a través de preguntes, sinó observant què és allò que passa, sense ocupar l'espai de l'altre, la capacitat de voler conèixer i reconèixer a l'altre, sense judicis, escoltant i acceptant la visió de l'altre. La curiositat ens aportarà una informació neta i sense por. En ocasions, no preguntem per por al que diran, i això ens limita el coneixement. Però aquesta curiositat neta de l'infant s'ha de fer des del respecte.
• Sempre diem que els educadors i educadores no hem de jutjar, i això els infants ho fan bé. En realitat sí tenen un judici, però no tenen por a expressar-ho. Això ajuda molt a trencar el prejudici, ja que li donem a l'altre l'opció a canviar aquesta visió que tenim. Aquesta actitud com adults és complexa, però sí que considero que hem de reconèixer els nostres prejudicis per poder trencar-los. Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i des d’aquesta acceptació del nostres límits, utilitzar la curiositat per poder trencar els prejudicis que tenim. Qui canvia la meva mirada sóc jo mateix; els altres no canvien, al final canvio jo.
• La espontaneïtat de l'infant en la seva mirada transmet complicitat. Aquesta mirada viva, que diu molt, ajuda a transmetre emocions als altres. Aquesta característica està molt present en l'àmbit educatiu, busquem la expressivitat en allò que fem o diem perquè l'altre connecti amb les emocions del moment. Ser espontanis en la mirada, ens ajuda a  mostrar-nos i generar confiança i complicitat amb l'altre.
• L'infant mostra passió en tot allò que fa, quan realitza una activitat que li agrada desprèn interès, sorpresa, inquietud, ganes de compartir-ho amb altres. La tasca educativa sense passió no té sentit, hem de contagiar la nostra alegria i interès als altres.

Segurament, podrem trobar més exemples en la mirada dels infants on emmirallar-nos relacionats amb el desenvolupament de la nostra tasca com a educadors i educadores, però és clar que aquesta mirada ens dona una capacitat més profunda d'autenticitat, de respecte a l'altre i comprensió. Al final, per a realitzar una tasca amb altres persones des d’una funció educativa, d'ajuda o servei, cal tenir certa mirada innocent on el judici formi part de la nostra realitat per poder expressar el que sentim sense por, i així, trencar estereotips i contagiar la curiositat i les ganes de fer coses als altres.

Àlex Muñoz Garcia
Docent-Tutor de formació en Lleure Educatiu de la Fundació Pere Tarrés.

Menjadors escolars: molt més que aprendre a menjar de tot (Educar per créixer)

Per algunes famílies amb fills i filles petits, el moment d’asseure a taula a dinar és un moment de tensió. De vegades és perquè els infants són, el que sovint s’anomena “mal menjadors” però d’altres és perquè els costa mantenir-se quiets i asseguts a taula o no saben menjar sense les seves joguines. 

Hem de ser conscients que educar els hàbits a taula comença a casa i continua a l’escola a través de l’estona del menjador escolar. Però també és un procés que es retroalimenta. Allò que els nostres fills i filles aprenen en l’estona del menjador escolar cal mantenir-lo i reforçar-lo a casa. Família i escola, en la figura dels monitors i monitores de menjador han de treballar plegats. 

Quan es dissenya l’espai de menjador per a una escola és molt important pensar en ell de forma global: incloent l’àpat i l’estona de lleure. Els menús han de cobrir les necessitats nutricionals dels més petits però també cal tenir en compte que hi ha menjars que els agraden més i d’altres que els costa més. Hi ha ocasions que cal arribar a fer pactes amb els més petits per aconseguir l’objectiu final: que s’acostumin a provar tot tipus d’aliments, fins i tot aquells que no els entren pels ulls la primera vegada que se’ls troben a taula.

L’alimentació en aquesta edat és complicada perquè els estem educant el paladar i obligar-los a menjar una cosa que no volen pot provocar l’efecte contrari: que el rebutgin per sempre més. Hem de tenir clar que l’hora de l’àpat també ha de ser un espai agradable per a l’infant.

Des de la Fundació Pere Tarrés sabem que la feina dels monitors i monitores és vital. Són ells i elles els qui ensenyen als infants com s’han de seure a taula, a agafar els coberts correctament, a menjar de tot i també a no cridar, a respectar al company que tenen al costat, a demanar les coses amb un to adequat... És en aquesta etapa quan s’incorporen els hàbits per a tota la vida.  

Per això, des del departament d’Escoles de la Fundació Pere Tarrés treballem conjuntament amb els dietistes d’Arcasa oferint el Servei integral de menjador, que inclou el disseny dels menús del migdia i una proposta de sopar, tenint en compte també les especificitats que demana cada centre (menús per a celíacs, amb intoleràncies o respectant les creences religioses, entre d’altres). Ja són més de 45 escoles les que han dipositat la seva confiança en nosaltres.

Mónica Rodríguez
Directora d’Escoles de la Fundació Pere Tarrés

55 anys formant educadors en el lleure des de l’Escola de l’Esplai...

Enguany fa 55 anys que la nostra institució va començar el primer curs de Monitors. L’any 1959 uns 4.000 infants ja participaven en activitats de vacances. Un estiu diferent.  És va copsar la necessitat de preparar els monitors i monitores. L’any 1960 es fa el primer curs. Només es té constància a través d’una enquesta valorativa, omplerta per 12 alumnes participants. 

En aquell noment s’inicia una activitat fonamental a la Fundació Pere Tarrés que avui continua amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social, els Cicles Formatius (en particular d’Animació sociocultural i turística) o els Certificats de Professionalitat, i tota la formació breu. Per a garantir una excel·lent intervenció social i educativa, calen animadors (monitors, educadors treballadors socials,...) ben preparats.

Només en els darrers 30 anys, més de 41.000 monitores i monitors han crescut a l’Escola de l’Esplai. Us imagineu l’impacte que poden tenir si cadascun ha incidit sobre un mínim de 10 infants? Hem impartit cursos a les nostres diferents seus de Barcelona (Numància, Entença, Carolines, Santaló,...), i a tot el país del qual hem fet una gran aula, sense oblidar els cursos residencials de La Ruca, La Sala, Calafell, Sant Marçal,...  Desenes de vil·les ens han acollit, i han pogut gaudir d’una formació excepcional i vivencial que capgira en molts casos els mètodes d’aprenentatge de molts participants. Per a nosaltres sempre ha estat prioritari acostar la formació allà on calgui, i a qui calgui.

Es pot menystenir la formació dels educadors en el lleure, argumentant que és una formació per a voluntaris, que es fa en una etapa de la vida, o simplement que és breu,  i que després de poc serveix.  Un parell de constatacions:

• L’experiència i la formació de monitores i monitors (o de caps en el cas de l’escoltisme)  ha estat una gran porta d’entrada al compromís educatiu,  social, cultural, mediambiental i polític. De ben joves, ha permès iniciar-se i sentir-se com a agent de canvi, i conrear competències al servei dels altres. Segurament el país i la seva xarxa d’entitats seria ben diferent sense aquesta contribució tan notable.
• Per als joves, molts dels quals optem per formacions més tècniques o científiques, o senzillament congelen la seva capacitació, els cursos d’educació en el lleure són un immersió humanista i metodològica impressionant que obre perspectives en el camp de la pedagogia, la sociologia, la gestió per projectes i un munt de recursos aplicats a l’educació.

L’any 2013, en el context dels profunds canvis de la Formació Professional, es va remodelar l’estructura per a adaptar al nou món de les qualificacions professionals, i intentar obtenir el màxim reconeixement, especialment per als voluntaris que al llarg de moltes hores, i amb importants dedicacions i il·lusions contribueixen a educar als nostres infants. Encara hem d’avançar en la connexió amb el sistema d’Ensenyament i Ocupacional, però també hem de continuar aprofundint en noves metodologies, i en combinar exigentment i amb encert el desenvolupament de la identitat i els valors dels educadors (ser), el coneixement aplicables (saber) i les capacitats pràctiques o competències (saber fer), en un entorn molt canviant que necessita donar respostes a les noves demandes de lleure educatiu.

Recordar, etimològicament, vol dir tornar a passar pel cor. 

I val la pena re-cordar la contribució feta per aquesta formació a molts joves, i de retruc als infants que han gaudit de moments plens amb les activitats dels caus, i dels esplais, de les colònies i dels campament o casals.

Un país que mobilitza aquest capital humà té un futur imparable, i més quan té mans, caps i cors, que  estan disposat a acompanyar els infants en aquest espai educatiu privilegiat. En aquest repte, per 100 anys més, ens hi trobareu. 

Rafael Ruiz de Gauna
Director de l’Escola de l’Esplai, director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Què marca la diferència en les activitats d’educació en el lleure?

Sovint, quan veiem projectes i iniciatives concretes que han estat capaces d’obtenir un èxit a nivell participatiu, qualitatiu, organitzatiu,... tendim a preguntar-nos què és allò que n’explica el triomf.

Què ho fa que aquell centre d’esplai tingui tanta mainada en les seves activitats? Com és que en aquestes colònies sempre tenen llista d’espera? Per què tothom parla tan bé de les activitats d’aquell grup de joves? Com s’ho fa aquell equip de monitors/es per no tenir cap incidència en els seus campaments?

Hom pot tenir la temptació de buscar algun secret estrany i misteriós, a mode de “pedra filosofal”, per explicar el motiu del bon resultat obtingut en totes aquestes, i altres, qüestions que ens plantegem. Fins i tot podem tenir la sensació de defugir aquesta cerca i abandonar-nos a considerar-ho com a resultat del destí o la “bona sort”.

Certament, perquè “les coses funcionin bé”, són molts els motius i factors que hi contribueixen... i també, reconeguem-ho, la sort o dissort és un dels factors que hi influeix.

Però, finalment, convé reconèixer que sí que hi ha un secret... una fórmula... una resposta a la incògnita plantejada: la formació!

Efectivament: la formació actua com el millor dels catalitzadors que fan que el compromís educatiu, l’experiència adquirida i els coneixements transferits millorin, espectacularment, els resultats de les activitats, projectes, iniciatives, etc., que ens proposem.

En l’àmbit de l’educació en el lleure, quan ens referim a la formació, cal que ho fem en un sentit ampli: convé que no només ho restringim a una qüestió merament de “titulitis” (és a dir, cobrir un expedient simplement per aconseguir un títol). 

Quan parlem de formació en educació en el lleure, pensem en el fet de gaudir i viure amb plenitud de l’experiència del curs de monitors i monitores (fins i tot més enllà de les sessions teòriques formals a les aules); ens referim a la maduresa i obertura de perspectives que ens ofereix el curs de directors/es; pensem en l’actitud que han de tenir els joves monitors/es vers la formació continua (aprenent nous recursos, compartint projectes, participant en formacions breus...); ens referim a la implicació del director/a per aprofundir en el debat de les revisions, valoracions quotidianes... i en com els monitors i monitores aprenen de la seva pròpia experiència...

D’aquest concepte de formació (i no d’altres) en participen i en són còmplices les escoles d’esplai que compten amb una llarga trajectòria, expertesa i solvència contrastada que, juntament i en connivència amb els moviments de lleure, treballen vers la qualitat de les activitats.

No es estrany, doncs, que si la formació és aquesta “clau de volta” que marca la diferència en la realització de les activitats de lleure, el regulador i els mateixos organitzadors ho tinguin ben fàcil a l’hora de procurar una millora de la qualitat i l’èxit d’aquestes activitats.

En un moment en què la formació d’educadors en el lleure ha experiment un canvi tan significatiu, es d’esperar que la regulació d’activitats també s’adapti en aquest nou escenari. Es convenient que tota regulació d’activitats, lluny d’asfixiar als organitzadors amb excessives normatives, posi l’accent en la promoció de la qualitat i el rigor de la feina ben feta. En aquest escenari, seria convenient anar consolidant una major proporcionalitat dels educadors titulats respecte als que no ho estan... un 50%, un 60%...

Així doncs... endavant! Endavant a demanar més formació als nostres equips! Hi guanyarem amb la qualitat de les activitats, hi guanyarem socialment,... però sobretot hi guanyaran els milers d’infants, adolescents i joves que participen i gaudeixen de l’educació en el lleure.

Més informació:
Certificats de professionalitat de monitor/a i director/a de lleure

Albert Riu i Mas

Secretari tècnic del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés