Cómo evaluar el impacto de la entidad sin morir en el intento

Comenzar a evaluar el impacto de la actividad que lleva a cabo una organización puede convertirse en toda una aventura. Más allá de qué metodología de evaluación usamos, y del ámbito en el que trabajamos, hay algunos aspectos que vale la pena tener en cuenta si no queremos morir en el intento de evaluar el impacto de nuestra entidad.

La dirección y el equipo profesional deben avanzar juntos. La evaluación de impacto es un proceso que implica reflexionar sobre qué quiere conseguir la entidad, de qué manera debe hacerlo y qué resultados consigue. Asimismo, es posible que surjan nuevas tareas (recogida de información, sesiones de reflexión de resultados), que habrá que prever y hacer visibles. Es imprescindible contar con el compromiso de toda la entidad para sumar las diversas visiones y experiencias, y para integrar la evaluación en el día a día de los equipos.

No pretendamos evaluar todo. Fijémonos en lo esencial, en aquellos aspectos en los que realmente queremos y podemos incidir a través de nuestra actuación. Seguramente, con unos cuantos indicadores tendremos suficiente para empezar a tener información muy relevante.

Hay que ajustar las expectativas desde el inicio. Es bueno que tanto profesionales como Dirección tengan claro desde el principio qué implica el proceso de evaluación, qué información se podrá obtener con la metodología empleada y para qué servirá. ¡También es muy importante tener presente que los resultados de la evaluación no tienen por qué ser positivos! No siempre podremos presumir que hacemos las cosas bien. Pero saber qué es lo que no funciona es justamente lo que nos permitirá aprender y mejorar.

Aprovechemos esfuerzos: ¡la entidad ya hace mucho trabajo! Es probable que a estas alturas vuestra entidad ya haga cosas que, a pesar de tener otros objetivos, os sirvan también para evaluar el impacto: seguramente recoger datos relevantes de los usuarios o les paséis cuestionarios de valoración del servicio. Hay que pensar qué información puede ser útil para la evaluación y cómo procesarla para poder analizarla desde este punto de vista. Es importante integrar al máximo los diversos procesos para no cargar los equipos de trabajo innecesariamente y garantizar el éxito en la recogida.

Aprovechemos también los esfuerzos de los demás. Cada vez más son las entidades que evalúan sus programas y que ponen a disposición de todos los resultados y las metodologías empleadas. Esto sirve tanto a la hora de diseñar la evaluación como si lo que queremos es saber qué tipo de estrategias se han demostrado efectivas a la hora de abordar una problemática, en el caso de que no podamos evaluar nuestra propia intervención. Para ello, pueden ser útiles los bancos de indicadores, como el de Global Value Exchange, o recopilaciones de estudios de evaluación de impacto, como los de la What Works Network, promovida por el gobierno del Reino Unido. ¡Hacemos el chismoso y nos ahorraremos mucho trabajo!

Las TIC nos pueden facilitar mucho el trabajo. Evaluar puede implicar mover una gran cantidad de información, sobre todo si los programas de nuestra entidad tienen muchas personas usuarias, si también recogemos datos provenientes de familiares u otros profesionales, etc. Ante esto, hacer uso de las TIC nos puede facilitar mucho el trabajo. Herramientas específicas para la evaluación como la Well-being Measure de la NPC, o la herramienta Valora, creada por la Fundación Pere Tarrés, nos permiten gestionar con facilidad todo el proceso de recogida y análisis.

Núria Comas

Investigadora social en el departamento de Consultoría y Estudios de la Fundación Pere Tarrés

Com avaluar l’impacte de l’entitat sense morir en l’intent

Començar a avaluar l’impacte de l'activitat que duu a terme una organització pot convertir-se en tota una aventura. Més enllà de quina metodologia d’avaluació fem servir, i de l’àmbit en què treballem, hi ha alguns aspectes que val la pena tenir en compte si no volem morir en l’intent d’avaluar l’impacte de la nostra entitat.

La direcció i l’equip professional han d’avançar plegats. L’avaluació d’impacte és un procés que implica reflexionar sobre què vol aconseguir l’entitat, de quina manera ho ha de fer i quins resultats aconsegueix. Alhora, és possible que sorgeixin noves tasques (recollida d’informació, sessions de reflexió de resultats), que caldrà preveure i fer visibles. És imprescindible comptar amb el compromís de tota l’entitat per tal de sumar les diverses visions i experteses, i per integrar l’avaluació en el dia a dia dels equips.  

No pretenguem avaluar-ho tot. Fixem-nos en allò essencial, en aquells aspectes en què realment volem i podem incidir a través de la nostra actuació. Segurament, amb uns quants indicadors en tindrem prou per començar a tenir informació molt rellevant.  

Cal ajustar les expectatives des de l’inici. És bo que tant professionals com direcció tinguin clar des del començament què implica el procés d’avaluació, quina informació es podrà obtenir amb la metodologia emprada i per a què servirà. També és molt important tenir present que els resultats de l’avaluació no tenen per què ser positius! No sempre podrem presumir que fem les coses bé. Però saber què és el que no funciona és justament el que ens permetrà aprendre i millorar. 

Aprofitem esforços: l’entitat ja fa molta feina! És probable que a hores d’ara la vostra entitat ja faci coses que, tot i tenir altres objectius, us serveixin també per avaluar l’impacte: segurament recolliu dades rellevants de les persones usuàries o els passeu qüestionaris de valoració del servei. Cal pensar quina informació us pot ser útil per a l’avaluació i com processar-la per poder analitzar-la des d’aquest punt de vista. És important integrar al màxim els diversos processos per tal de no carregar els equips de feina innecessàriament i garantir l’èxit en la recollida.

Aprofitem també els esforços dels altres. Cada cop més són les entitats que avaluen els seus programes i que posen a disposició de tothom els resultats i les metodologies emprades. Això serveix tant a l’hora de dissenyar l’avaluació com si el que volem és saber quin tipus d’estratègies s’han demostrat efectives a l’hora d’abordar una problemàtica, en cas que no puguem avaluar la nostra pròpia intervenció. Per a això, ens poden ser útils els bancs d’indicadors, com el de Global Value Exchange, o reculls d’estudis d’avaluació d’impacte, com els de la What Works Network, promoguda pel govern del Regne Unit. Fem el xafarder i ens estalviarem molta feina!

Les TIC ens poden facilitar molt la tasca. Avaluar pot implicar moure una gran quantitat d’informació, sobretot si els programes de la nostra entitat tenen moltes persones usuàries, si també recollim dades provinents de familiars o altres professionals, etc. Davant d’això, fer ús de les TIC ens pot facilitar molt la feina. Eines específiques per a l’avaluació com la Well-being Measure de la NPC, o l’eina Valora, creada per la Fundació Pere Tarrés, ens permeten gestionar amb facilitat tot el procés de recollida i anàlisi.

Núria Comas
Investigadora social al departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

4 claus per promoure un envelliment actiu per a tothom

Es defineix l’envelliment actiu com el procés d’optimització de les oportunitats de salut, aprenentatge, participació i seguretat per tal d’aconseguir una millora de la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen (Faber, 2015). Durant el 2012, en el context de l’Any Europeu de les Relacions Intergeneracionals i l’Envelliment Actiu, es va voler donar impuls a la reflexió, l’intercanvi de coneixements i el desenvolupament de programes alineats amb l’envelliment actiu.

Passats uns anys, podem dir que són cada vegada més les administracions públiques i organitzacions que van incorporant la idea de l’envelliment actiu en el seu discurs i activitat. Tanmateix, i malgrat tractar-se d’un concepte molt ampli, és evident que en determinats àmbits d’actuació hi ha hagut més receptivitat envers el paradigma i que, en canvi, en d’altres, l’envelliment actiu segueix sent un enfocament inexplorat. Alhora, determinades visions de l’envelliment actiu s’han imposat amb més èxit que d’altres. Tot plegat té conseqüències en les possibilitats efectives i reals de promoure l’envelliment actiu.

Des del departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, ens hem fet la pregunta següent: quins són els reptes existents en la nostra societat a l’hora de promoure l’envelliment actiu? Els experts de l’àmbit ens han ajudat a respondre-la, en el marc d’una recerca realitzada conjuntament amb la Fundació Cuberes-Donlo. Tot seguit n’esmentem algunes claus:

1) Ampliar el target: no són només les persones grans

Entenent l’envelliment com un procés que té lloc al llarg de la vida, les accions per promoure un envelliment actiu no han de limitar-se només al tram final de la vida. Al contrari: només optimitzant les oportunitats de salut, aprenentatge, participació i seguretat al llarg del cicle vital es podrà gaudir d’una bona qualitat de vida durant la vellesa.

2) Posar el focus en l’autonomia

En parlar d’envelliment actiu, la noció d’activitat ha quedat sovint lligada a la idea d’estar físicament actiu o de “fer moltes coses”. Una de les conseqüències que ha tingut això ha estat l’exclusió de totes aquelles persones que no gaudeixin de plenes capacitats funcionals de tot allò que està sota el paraigua de l’envelliment actiu.

Tanmateix, la idea d’activitat fa referència també a la implicació significativa en la vida familiar i social, i està vinculada al desenvolupament de les pròpies capacitats, al fet de sentir-se bé en la vida present i al fet de ser responsable de la pròpia vida. Per tant, no ha de ser tant important quines o quantes activitats duu a terme una persona, sinó si és autònoma per decidir com vol viure la seva vida, també en l’etapa de vellesa i en cas de trobar-se en una situació de dependència.

3) Trencar els estereotips associats a les persones grans

Si les persones grans es troben en un entorn en què no es valoren les seves capacitats i on es limiten les seves expectatives, difícilment podran gaudir d’una bona qualitat de vida. A més, aquestes representacions socials també influeixen a les generacions més joves en la manera com encaren el seu futur i, per tant, en les condicions amb les quals s’enfrontaran  a la vellesa. Cal trencar, doncs, amb uns estereotips limitants.

4) Anticipar-se davant d’una societat canviant

Com sempre que cal fer front a reptes complexos, anticipar-se és una clau per a l’èxit. Així, les properes generacions de persones grans estaran marcades per una gran diversitat cultural i lingüística, i cal preveure els mecanismes per tal que aquestes persones també puguin envellir activament. A més, totes les generacions hauran d’anar-se adaptant a les noves formes de relació amb l’entorn que es van generant en una societat on cada cop més les oportunitats passen pel món digital.

Núria Comas
Investigadora social al departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés