L’Empoderament des del Treball Social

Fa uns dies vaig tornar a veure per enèsima vegada el curtmetratge “El circ de les papallones” (The Butterfly Circus, 2009) de Joshua Weigel. Si no el coneixeu us el recomano: és fàcilment accessible des d’Internet i us asseguro que no us deixarà indiferents. I és que té la capacitat extraordinària de fer que els espectadors ens sentim reflectits en algun dels personatges i en tots alhora.

El motiu de veure de nou el curt era per compartir-lo amb els estudiants de Treball Social i treballar alguns dels principis que regeixen l’acció social. És apassionant veure com l’alumnat, després de recuperar-se de l’emoció, connecta ràpidament amb els valors que es mostren i integren al seu vocabulari, de forma natural, els conceptes tècnics des d’una nova dimensió, la d’una realitat aplicable.

Si hi ha un terme que es copsa amb especial atenció és el d’empoderament, la capacitat d’ajudar  les persones a prendre consciència de la seva situació i a desitjar i a realitzar canvis a través de les seves capacitats. L’empoderament és un camí que cal recórrer amb els propis peus i que requereix temps. La mirada de qui acompanya en aquest camí (el/la Treballador/a Social en el nostre cas) és neta de prejudicis, amb un radar que veu capacitats i amb una particular capacitat per a l’optimisme realista.

En aquest camí es palpa la confiança i l’encoratjament. Fixeu-vos quantes vegades es pronuncia el verb “poder” (tu pots!)  a la pel·lícula. Però també podem sentir els silencis, aquells que donen respir a la persona i li permeten reflexionar. De vegades, als i les professionals ens costa frenar l’impuls d’omplir silencis amb paraules. El silenci permet ordenar, meditar, digerir, organitzar-se, imaginar, presentar-se, representar-se... És un respecte a l’altre, a les seves necessitats. Quan pujo una escala, de tant en tant, necessito un respir entre planta i planta, aturar-me, respirar fons, comprovar com he avançat i continuar endavant. Agraeixo que qui m’acompanya em permeti alenar mentre amb la mirada em continua transmetent fe en les meves capacitats.

Fa temps vaig conèixer la Júlia en un moment de la seva vida on se sentia totalment derrotada, al fons d’un profund pou al qual l’havia conduït la seva parella. Amb ajuda de les professionals va conèixer els seus drets i va poder retrobar-se amb afecte amb ella mateixa i mirar-se amb ulls nous i benèvols. Però encara la pressió externa (familiar i social) era massa gran per a fer el pas de trencar la relació. Va decidir continuar amb el seu marit i deixar de venir al Servei. Ho vam respectar. Al cap de dos anys vaig coincidir amb ella, per casualitat, al carrer. Després d’una enorme abraçada em va dir que ja no vivia amb ell, que ara era i se sentia lliure, digna, capaç. Em donava emocionada les gràcies. Em vaig quedar amb les emocions i li vaig retornar l’agraïment fent de mirall, per a que posés valor al seu esforç i es donés les gràcies a ella mateixa.

De vegades s’associa la professió de Treball Social amb la gestió de documentació i ajuts econòmics. I és cert que una part de la nostra feina ho és, però la professió és molt més que això. El nostre dia a dia té molt més a veure amb aquest procés d’acompanyament i empoderament a les persones. Si us sentiu temptats a estudiar Treball Social, no ho dubteu: acompanyar en la metamorfosi de les papallones donarà un sentit valuós a la vostra vida!

Esther Álvarez i López  
Treballadora Social i Doctora en Psicologia.
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL).

Treballar l'autoestima en les escoles bressol

Treballar l’autoestima com a valor principal i bàsic en els nostres infants és tot un encert. És la manera de deixar que facin arrel dins d’ells sentiments i emocions positius com ara "sóc capaç de, podré fer-ho, ho faig bé".

Des de l’aula de lactants de l'escola bressol on treballo trobo meravellós i molt útil que es pugui treballar en questa direcció, conreant dins dels nostres infants la seguretat i la estima que necessiten per ser feliços.  A l’aula es respira aquest ambient, si més no això és el que m’agrada creure amb recursos que fem servir com ara verbalitzar només les coses positives, posar molt èmfasi en les frases i pensar-les abans de dir-les perquè siguin sempre optimistes. En realitat, una mateixa acaba veient el món d'una manera més oberta fent servir aquestes pràctiques.  Així, acaba el dia i tens la sensació que tot ha sortit prou bé i que estàs satisfeta de la teva feina. És el moment en què lliures els petits a les famílies i veus que aquest vincle tant estret  format per família-infant-escola hi ha confiança i seguretat perquè la feina que s'està fent està sent profitosa. De fet, el projecte de treballar l'autoestima amb els infants de 0 a 3 anys a les escoles bressol de la Fundació Pere Tarrés té diferents vessants, fins al punt que començo a sospitar que no només treballa l’autoestima dels infants, sinó també la de totes les educadores i educadors.

Considero que anar en aquesta direcció és mirar els infants de tu a tu, és donar-los totes les oportunitats que necessitin perquè creguin en ells mateixos, s’esforcin i siguin feliços. Només per això crec que ja val molt la pena coninuar amb aquest petit però gran gir que hem iniciat a les escoles bressol.

Cristina Estruga

És educadora de l'Escola Bressol Ralet Ralet de la Fundació Pere Tarrés a Matadepera. 

La importància de l'autoestima ja a l'escola bressol

Podem definir l’autoestima com la suma de judicis que cada persona te de si mateix, és a dir, el que la persona es diu a si mateixa sobre ella. L’autoestima és el factor que decideix l’èxit o el fracàs de cada nen com a ésser humà. És el sentiment valoratiu de nosaltres mateixos, de la nostra manera de ser, de qui som, del conjunt de trets corporals i emocionals que configuren la nostra personalitat. Tots sabem que l’autoestima als adults és necessària pel bon desenvolupament de la nostra personalitat, i aquesta cal començar a treballar-la ja de ben petits. 

Aquesta valoració personal, ens ve donada pel judici que les persones més significatives amb les que ens relacionem fan de nosaltres mateixos. Per això, quan més important és una persona per el nen, més valor tindrà la seva opinió, i per tant afectarà de manera més decisiva en la percepció que cada nen es va formant de si mateix. 

De ben petits, els nens i les nenes comencen a apreciar-se segons l’actitud que tinguem envers ells. Veuen a través nostre i tenen d’ells la imatge que nosaltres els donem. Tampoc no saben el que està bé o malament i ho aprenen segons el nostre comportament, el de la família i l’entorn. Som realment el seu mirall i, segons la seguretat que els donem, se sabran autovalorar i tenir o no tenir confiança en ells mateixos. 

Els darrers estudis i investigacions que s’estan fent per analitzar les causes del fracàs escolar, ja han demostrat que entre un 30 i un 50% del fracàs escolar és degut a causes emocionals. Entre aquestes, es destaca una manca d’estabilitat emocional del nen, circumstància que pot alterar l’equilibri afectiu i alhora perjudicar el seu rendiment escolar fruit d’una baixa autoestima. 

Juan de Dios Serrano, psicòleg i psicoterapeuta afirma que està demostrat que l’èxit escolar no té tant a veure amb les accions del nen o amb el desenvolupament precoç de la seva capacitat lectora sinó amb la influència de factors emocionals i socials, com per exemple, estar segur d’un mateix, o saber quina conducta esperen els altres de tu i el fet de tenir una bona autoestima. 

El potencial que porta el nen està als gens, però el seu desenvolupament dependrà dels models gravats per l’experiència en els anys inicials i de la qualitat de la interacció amb els adults, en la que l’emoció juga un rol important. Fins als tres anys, no hi ha record racional i cognitiu, és emocional, el nen només capta el que sent.

En aquest sentit, el Projecte Educatiu que treballem a les escoles bressol gestionades per la Fundació Pere Tarrés, té un denominador comú, estimular l’autoestima dels infants. 

L’escola bressol, és per la majoria dels infants, la primera experiència social fora de l’entorn familiar. L’escola bressol, és un espai socialitzador, davant l’Infant s’obre un món de possibilitats, d’aprenentatges i de descobertes on la convivència amb els altres nens i nenes i amb els adults els ajuda a anar-se formant aquesta autoestima. 

En definitiva, atendre a cada infant com un ésser individual i únic, reforçant positivament les conductes que realitzi correctament, mostrant-li el què ha fet bé i sobretot fent-li saber, i ajudar-lo a comprendre que dels errors també s’aprèn. No serveix de res culpabilitzar-lo i únicament renyar-lo, el millor és animar-lo i ajudar-li a que s’esforci una mica més la pròxima vegada. 

I tot això, ho duem a terme amb les activitats pròpies del dia a dia d’una Escola Bressol. Les mateixes que hem anat fent fins ara, però amb una finalitat i metodologia centrada en tenir temps per conèixer i observar els nostres infants, i en estrènyer la relació amb la família, anticipant i orientant, donant-los pautes si els cal o simplement acompanyant en aquest procés tant màgic com és veure créixer a un infant. 

Quan un nen té una bona autoestima, se sent important, competent, responsable, segur de si mateix, es comunica be, és capaç de relacionar-se adequadament amb els demés i rendirà millor en el seu treball escolar, simplement pel fet se sentir-se capaç de fer-ho.

Anna Bayer

Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés