La participació juvenil, l’eix de tota intervenció socioeducativa

Parlar dels joves com una categoria social és un atreviment, doncs cada un és una persona amb els seus trets, caracterials i de comportament en col·lectivitat, diferents. Com també és un tòpic superat la seva suposada apatia general. Amb tot, i amb la voluntat de fer una aproximació a la participació juvenil, m’excuso per les generalitzacions necessàriament imprecises i respecte les quals es podrien plantejar totes les excepcions que es vulgui.

Un jove equilibrat, sa, té una tendència natural a la participació en el seu entorn. Aquest és un dels factors clau de la inclusió social, per la qual cosa en qualsevol projecte adreçat a la gent jove cal tenir-ho ben present. Canalitzar la capacitat de participació social del i de la jove ha de ser una constant per al professional de l’acció social i educativa que treballi amb ells.

Cal afavorir la participació entesa com aquells processos, accions i actituds que generen capacitats de decisió i intervenció. El jove ha de percebre que pot intervenir en tot allò, de qualsevol projecte, que l’afecta, fins i tot indirectament. Si no s’afavoreix sincerament aquesta opció, difícilment l’acompanyament serà enriquidor per a la persona i ben segur que pocs s’identificaran amb el projecte, per més mitjans de que es disposi i més orientat estigui, suposadament, als joves.

En particular, els joves desenvolupen la seva capacitat social, la ciutadania plena, contribuint a la construcció social, enfortint la cohesió social i entrant en un procés d’aprenentatge que els farà créixer en la dimensió social i de responsabilitat envers la col·lectivitat.

Un 75% dels joves estan vinculats en algun moment de la seva vida a una organització social. En moltes ocasions això significa participació, tot i que el percentatge dels que ho fan intensivament, implicant-se amb un compromís social, és molt inferior.

Afavoreix la seva participació trobar-se en un entorn d’iguals, on l’adult que a voltes el fa sentir incòmode no tingui un rol directiu massa destacat. Un exemple que la Fundació Pere Tarrés vivim amb intensitat és el dels monitors que promouen i gestionen centres d’esplai. Es tracta d’un model de joves compromesos amb un projecte d’interès general.

Sovint els joves, sols o amb petit suport que actua com a catalitzador, lideren i participen en projectes, grups i associacions culturals, de lleure, en l’atenció a col·lectius desafavorits, en entitats de tot tipus... I cada grup, cada col·lectiu fins i tot en diferents moments d’una mateixa entitat ho fa a la seva manera, amb els seus trets característics.

Parlar de joves és parlar de participació. Parlar d’intervenció socioeducativa en l’àmbit juvenil és referir-nos a la promoció de la participació juvenil, mitjançant la qual, amb algun suggeriment que actuï com a orientador, ells s’autorganitzen com consideren per a cada ocasió, col·lectiu o projecte.

La implicació de la Fundació Pere Tarrés en la participació dels joves, sempre ha estat un dels pilars de la nostra acció, principalment i històricament a través dels centres d’esplai, però cada vegada més des de l’aportació professional que estem fent als Ajuntaments portant la gestió d’equipaments i serveis municipals adreçats a joves.

Partint d’aquests i d’altres plantejaments, es va celebrar la Jornada Diversitats en la Participació Juvenil el passat 8 de juny, amb la finalitat d’ajudar als qui tenen responsabilitats en les polítiques i projectes per  fer créixer com a persones als joves per saber afavorir la forma de participació òptima en cada moment i context. I a tenir les habilitats per saber-los fer prendre el protagonisme necessari en tota intervenció educativa.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Informador juvenil: una feina per treballar amb els joves i pels joves!

La informació juvenil és un dret reconegut a nivell europeu als i les adolescents i joves, i és una tasca que els informadors/es i dinamitzadors/es juvenils duem a terme per tal de garantir-lo. Sovint, però, aquesta tasca no és prou visualitzada o posada en valor.

La informació juvenil, a banda de ser un dret, és una eina de prevenció que permet als joves disposar de dades del seu interès, però amb una informació ben contrastada. En plena era de la informació, les xarxes socials i internet es caracteritzen per la immediatesa a l’hora de publicar. Això fa també que es pugui cercar informació de tota mena i de qualsevol temàtica. Aquesta rapidesa, però, pot fer que els i les adolescents i joves trobin informació no real i els hi costi discriminar-la. Per això, l’acompanyament d’un professional que es troba en contacte amb fonts de consulta diverses, adequades i actualitzades eviten la perpetuació de falsos mites, prejudicis, o informacions que no són vàlides o segures.

Què fa un informador juvenil?

La tasca d’un informador juvenil es pot donar en contextos i espais ben diversos com poden ser: espais joves, oficines joves, centres educatius, centres d’assessorament juvenil... De manera que podem trobar dues formes més comunes d’actuació. Per una banda,  l’informador/a és qui s’acosta als joves. Això ho veiem en els centres educatius, per exemple, a les hores del pati o a les tutories. Actualment, les escoles o els instituts s’han convertit en punts descentralitzats en què l’informador és qui s’apropa a la realitat del jove posant al seu abast la figura de l’informador juvenil i la possibilitat de fer-li preguntes que no li faria mai al seu professor/a o tutor/a. Per l’altra banda, el joves tenen interès per ser informats i s’adrecen directament a un equipament juvenil com un espai jove o una oficina jove. Tant en un context com en l’altre, la figura del professional és clau. Sabem que l’adolescència és un moment vital de canvi i de creació de la pròpia identitat, un moment de molts dubtes i incerteses, però alhora un moment de rebuig o certa desconfiança envers la figura de l’adult. Per això, gràcies a la creació d’un vincle basat en la confiança, l’adolescent li planteja les seves inquietuds i l’informador/a l’assessora i respon els dubtes. 

De fet, si ens fixem en les consultes que rebem els informadors juvenils ens indiquen que els seus interessos i preocupacions acostumen a ser diversos. Les temàtiques més habituals que ens pregunten són: activitats d’oci i de lleure,  salut sexual i afectiva, salut emocional, resolució de conflictes, orientació acadèmica, entre d’altres. 

Des dels ajuntaments, centres educatius i entitats, cada cop és més evident el potencial d’aquests professionals. Amb aquesta figura propera als joves es poden detectar moltes situacions com problemes amb els companys, desmotivació a les aules o amb els estudis, problemes familiars en situacions diverses com a l’hora del pati, a l’estona d’esbarjo d’un casal jove, a un taller de l’espai juvenil del barri... Per aquest motiu, a la ciutat de Barcelona els informadors juvenils estem començant a treballar com a antenes detectores, en coordinació amb professors i altres agents educatius. Un fet que farà necessari que hi hagi persones qualificades per desenvolupar aquesta tasca. Com es evident, són moltes les possibilitats que ofereix un informador juvenil, però també és minsa la formació especialitzada existent. De fet, a dia d’avui, no hi ha cap grau que reculli aquest perfil. Per això,  la formació que podem aprofitar i que ens permet aprendre i posar en pràctica les competències necessàries és el Certificat de Professionalitat d’Informador Juvenil que, des de la Fundació Pere Tarrés oferim. Tota una oportunitat professional i acadèmica per treballar amb i pels joves.

Míriam San José Cirera
Coordinadora de programes d'acció social de la Fundació Pere Tarrés

Participació juvenil i transformació social

Hi ha diferents formes de participació que es vinculen amb la població jove. És important reconèixer les existents i cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb una relació immediata a les seves necessitats reals i a la seva vida. La participació pot tenir moltes cares i veus, però moltes aporten una voluntat de transformació social.  

La participació pot incloure totes aquelles pràctiques polítiques com socials, a través de les quals la ciutadania pretén incidir en alguna dimensió de l’esfera pública. Aquest fet implica la descentralització de les decisions de l’Administració Pública i, per tant, una predisposició en la concessió de poder a la ciutadania. 

En aquest marc les persones joves han de poder participar com part d’aquesta ciutadana. La participació activa, però, és un dels reptes de la nostra societat i un pilar de la inclusió social. Sovint s’afirma que les persones joves hi participen menys en els assumptes públics, però s’obvia dues qüestions importants:

• El col·lectiu de població jove no és homogeni si no que presenta una diversitat alta i una pluralitat de mirades i veus. A més, no tota persona jove disposa de les mateixes condicions per participar de forma activa.
• La participació no es pot entendre d’única manera en la seva generalitat. Hi ha diferents models i formes de participació. La participació de caire més institucional és la més coneguda, però hi ha altres formes de participació menys formals i, sovint, més horitzontals que són més properes a bona part dels joves. 

En la última època s’han produït mobilitzacions socials on part de la població jove ha participat, qüestionant els espais i canals de participació més tradicionals. Per una banda, les noves formes de participació juvenil han estat lligades a nous moviments socials, que tenen la voluntat de transformació social i fan ús d’organitzacions més horitzontals i flexibles en el marc de la política no convencional. Per una altra banda, l’acció individual ha augmentat en un entorn on les noves tecnologies i les xarxes socials tenen un pes important.

Però, no són tots “els joves que volen” els que es mobilitzen i participen a l’esfera pública, ni tots “els joves que poden” es mobilitzen i participen en aquest àmbit. 

Factors que poden condicionar l'accés a la participació

Hi ha una multiplicitat de factors de caire individual i social que poden condicionar la cultura participativa d’un entorn i les possibilitats de participació de les persones. Factors socioeconòmics, polítics i culturals incideixen en aquest aspectes tant per a la població juvenil, com per a altres col·lectius.

L’entorn familiar, la xarxa social de suport, l’entorn o comunitat del jove, l’accés els recursos propis, les barreres informatives, entre d’altres, són factors que condicionen l’accés a la participació. Tanmateix aquests factors poden incidir en la valoració de la utilitat de la participació, del jove i del seu grup de referència. Participar per a què?

Vivim en un entorn on la manca de confiança en les institucions públiques ha augmentat en els últims temps, produint-se desafecció per la política per part de la població general. Ens situem en una època d’incerteses en molts àmbits vitals, que els i les joves també han d’aprendre a gestionar, entenent que el seu moment per qüestions d’edat afegeix certes dificultats. La joventut és un moment de construcció d’identitats i trajectòries juvenils en relació a projectes vitals propis. 

Resulta rellevant destacar dues qüestions per el foment de la participació, en relació als factors estructurals com conjunturals de la nostra societat que hem esmentat:

• Reconèixer les diferents formes, espais i canals de participació existents, més enllà del marc institucional. 
• Cercar estratègies per a la participació a partir de les qüestions que els joves consideren significatives, vinculades a la seva proximitat i amb més relació immediata amb la seva vida i les seves necessitats. Les inquietuds, interessos i demandes dels joves són diverses i calen espais i canals de participació diferents per recollir-ho i canalitzar-ho. En aquest sentit, el millor procés de participació serà aquell que millor s’adapti a l’entorn.

 

Diferents formes de participació

 
La participació no és una finalitat en si mateixa, si no que és una eina per assolir uns objectius. Objectius que han de ser compartits amb els joves. Aquests han de ser els seus objectius i han de respondre a les seves necessitats reals. Les metodologies per impulsar processos de participació poden ser diverses, però han de respondre als objectius i ser coherents amb els mateixos. El procés ha de ser transparent i les decisions han de tenir un impacte real, per estalviar frustracions i desgast dels joves que hi participen. 

Els i els joves poden participar de manera col·lectiva o individual a la societat i en àmbits institucionals (per exemple, una audiència pública a centres educatius) o no institucionals (associacions juvenils, entitats culturals, col·lectius informals, moviments socials, etc.). Hi ha múltiples formes de participació, però un fet compartit és que la participació pot generar processos d’aprenentatge, tant individuals com col·lectius rellevants per a la transformació de la nostra societat. 

Participar en allò públic pot fomentar l’adquisició d’habilitats i coneixements, generar vivències i experiències significatives, alimentar la consciència social, crear xarxa social, vincular a les persones a les comunitats i acostar veus noves amb mirades diferents, entre d’altres.

La inclusió social no passa tan sols per la creació de valor en el mercat laboral i per la disposició d’una xarxa social i/o familiar, si no també per l’adscripció a una ciutadania activa que exerceix els deus drets. Els i els joves han de poder ser part d’aquesta ciutadania activa. 

Des de la Fundació Pere Tarrés es fomenta diverses formes de participació a través de projectes diferents vinculats directament a la participació ciutadana o a la tasca socioeducativa on la participació és un eix fonamental. Alguns exemples són els pressupostos participatius (Programa Mulla’t) per a la Festa Major a Palau i Plegamans, l’Audiència pública d’Esplugues de Llobregat, el Mapeig Participatiu a Trinitat Vella o els Esplais del MCECC i d’altres que representen diferents models i formes de participació juvenil, però s’orienten a la tasca col·lectiva per a la transformació de la nostra societat.

Montse Soria
Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés