Aquestes festes, consum responsable de joguines

Jugar és un dret  fonamental dels infants.

El joc és l’eina innata que els nens i nenes utilitzen per aprendre i conèixer el seu entorn. És una activitat lliure i la seva vivència fa que l’ aprenentatge  sigui significatiu en el creixement personal de l’infant. A la primera infància, descobreix qui és i experimenta què és capaç de fer. Amb el joc simbòlic, l’infant copia el món dels adults i interactua amb els seus companys i companyes , primer de manera desordenada i després de manera ordenada i en la mesura que creix, amb la incorporació dels jocs amb regles, aprèn a adaptar-se a les diferents situacions que se li plantegen, treballa en equip quan el joc és cooperatiu, pren decisions si és necessari i és capaç de posar-se en el lloc del seus companys de joc.

Jugar vol dir compartir, desenvolupar la creativitat, treballar les emocions, la llibertat, les relacions interpersonals, les habilitats motores i passar-ho bé.

Aquí teniu unes pautes orientatives per a fer-ho de manera responsable:

1. Trieu jocs o joguines on l’infant participi de manera activa i que no sigui només un simple espectador.

2. Busqueu un joc o joguina que estimuli en l’infant diferents aspectes com: la creativitat i la imaginació,  la socialització o la cooperació, entre d’altres.

3. Penseu en l’entorn que ens envolta i intenta triar productes que no estiguin fabricats amb materials nocius per la salut i pel medi.

4. Recordeu la botiga de barri i el comerç de proximitat: sovint els artesans fabriquen jocs i joguines amb materials resistents i de qualitat que duren més temps.

5. Mireu que a la caixa hi aparegui el segell de la CE on diu que aquell producte ha passat els controls de qualitat.

6.  Hi ha molts tipus de jocs i joguines: de taula i tauler, tradicionals, de construccions, motrius. Evitem les bèl·liques i les que reprodueixen estereotips de gènere.

7. Quan emboliqueu el paquet fes-ho amb paper que puguis reciclar posteriorment. A les botigues trobaràs diferents tipus de paper però recorda que els que porten motius brillants i plàstic afegit són nocius pel medi.

8. Tingueu cura amb la publicitat i llegeix la lletra petita. De vegades, el que veiem en els mitjans de comunicació i el que ens apareix a la caixa que embolcalla el producte no és, realment, la mateixa joguina que conté a dins.

9. Quan tingueu el joc o la joguina a les teves mans penseu si el preu que hi ha indicat és el que tu creus adequat. No us quedeu un producte si, veritablement, no n’esteu convençuts o convençudes.

10. Compartiu temps de joc amb els infants és la millor manera d’enfortir els vincles afectius i educatius entre pares i fills. Cal no oblidar que els pares i mares són els primers companys de joc dels petits.

Elisabet Bartrina i Comalat
Docent tutora de lleure educatiu a Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Millorar la tasca educativa a través de l’avaluació i la reflexió

L’avaluació fa referència a un procés en què intervenen diferents elements i es caracteritza perquè amb ella recollim una informació que, posteriorment, analitzarem i ens servirà per prendre decisions de cara a millorar la nostra tasca educativa.

Quan avaluem ens preguntem el perquè de les dificultats que hem tingut mentre treballàvem i dels errors que hem comès. D’aquesta manera evitem cometre els mateixos errors però també descobrim que també hi ha coses que han sortit bé i que val la pena repetir. És imprescindible remarcar els encerts perquè aquests són un motiu de motivació i empenta i davant dels errors cal analitzar-los i pensar en com els modificarem per no cometre’ls un altre cop. Per a nosaltres, com a educadors, tant o més important és el procés com el resultat. 

Avaluar serveix per a millorar, prendre noves decisions i potser modificar l’itinerari que havíem iniciat. L’avaluació és quelcom que tenim planificat: cal saber què observarem, quan, amb què ho farem i amb quina intenció. Darrera d’una avaluació sempre hi ha un perquè. En el món del lleure educatiu avaluem els objectius (grau d’assoliment, adequació...) i els mitjans educatius que hem utilitzat. Ho fem revisant el procés de preparació i realització analitzant què ha tingut més rellevància.

A l’hora d’avaluar cal ser objectius al màxim i per això cal treballar sobre uns indicadors d’observació que ens ajudaran a recollir dades i comparar-les. No existeix una única manera d’avaluar, cada equip de monitors utilitza la que li va millor. El que sí caldria tenir present és que després d’una avaluació haurem de treure’n unes conclusions, ens haurem de fixar nous objectius a assolir i, potser, modificar la nostra intervenció amb els infants o joves.

Existeixen diferents mètodes a l’hora d’avaluar: l’avaluació convencional, la creativa i la figuro-analògica. Darrerament, en els cursos de dinamitzadors de lleure, treballem amb avaluacions creatives per a què els mateixos alumnes entenguin i coneguin aquest procés en primera persona.

Així doncs, els alumnes busquen una eina per a analitzar tot el què s’ha treballat fins aquell moment a l’aula. Els oferim tres camps a treballar: el propi grup, els docents que han impartit les classes i les dinàmiques emprades a l’aula. Si les valoracions remarquen errors per sobre d’encerts analitzem el perquè i busquem la manera de corregir-los amb la reflexió de tots els membres implicats.

Fer una bona avaluació requereix temps, implicació i ganes de treballar-la per millorar-ne els resultats i el procés de tota la tasca educativa. 

Elisabet Bartrina i Comalat
Docent tutora de lleure educatiu a Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Educar en la responsabilitat i l’autonomia personal a través del treball per projectes

Què vol dir treballar per projectes? Significa que cada persona i cada grup és protagonista de la seva pròpia educació. Els infants aprenen a partir de les seves pròpies motivacions, són ells mateixos els qui es qüestionen un tema que volen investigar i conèixer, es plantegen dubtes sobre el què saben i el què no, busquen informació que prèviament s’han repartit per grups, i quan ja tenen la informació que buscaven, fan una posada en comú.

Treballant sobre projectes els infants o joves aprenen, es proposen reptes que cal superar, descobreixen quines són les seves capacitats més desenvolupades i en quines cal aprofundir. A més, desenvolupen noves habilitats, interessos i inquietuds que segurament fins aquell moment mai s’havien plantejat. Amb la metodologia del projecte aprofundim en els coneixements relacionats amb aprendre a prendre decisions, tractar i transmetre la informació i avaluar els propis aprenentatges.

El paper dels educadors és molt important: han de preveure els possibles continguts a treballar, han de promoure la participació de tots els membres del grup, ajudar en la cerca i tria de la informació, acompanyar en l’avaluació i analitzar-ne el procés que s’ha dut a terme.

Quins passos hem de seguir quan treballem per projectes?

1. Buscar i seleccionar el tema a treballar.

2. Plantejar què se sap i què es vol conèixer.

3. Estipular un ordre a seguir o un guió.

4. Organitzar el treball entre els membres del grup.

5. Buscar la informació i posar-la en comú.

6. Fer alguna cosa amb tot el què s’ha trobat: exposició, tasca, activitat...

7. Avaluar i prendre consciència d’allò que s’ha fet i perquè. A vegades aquest darrer punt pot fer que s’obrin noves línies a treballar.

Altres aspectes que es treballen amb el projecte són l’autonomia personal, responsabilitzar-se d’una tasca, la capacitat d’organitzar-se i autogestionar-se, treballar en equip, la iniciativa i la creativitat dels infants i joves, comprometre’s i consensuar les decisions a prendre.

Elisabet Bartrina i Comalat
Docent tutora de lleure educatiu a Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés. 

Què són els jocs d’aigua?

Tant si anem de colònies, com si muntem un casal o bé si estem al pati d’un menjador escolar sempre va bé tenir un grapat de jocs d’aigua a la butxaca.

Sempre som a temps, si fa molta calor, de fer una bona ruixada amb mànega o bé de posar-nos de cap a la piscina però pensem que un joc pot ser original, pot agradar a tothom, pot ser divertit i, com no, si hi afegim l’aigua ens assegurem la remullada.

El que entenem per joc d’aigua és, senzillament, un joc on intervé l’aigua. No cal que l’aigua sigui l’element central, però sí que cal que hi aparegui. Pot ser qualsevol tipus de joc que ens agradi i que el puguem transformar afegint-hi la variant de l’aigua; només cal que hi canviem elements com una pilota o uns fulards per globus, gots de plàstic o ampolles plenes d’aigua.

Alguns exemples podrien ser una guerra d’ombres on l’objectiu principal del joc és mullar l’ombra dels altres jugadors, un partit de tenis on les raquetes són bosses de brossa i les pilotes són globus d’aigua, la rata i el gat, la cursa d’aiguaders, des d’uns relleus fins a un joc de pistes, des d’una activitat competitiva a una de cooperativa… Hi ha molts tipus de jocs d’aigua; no obstant, la finalitat és sempre la mateixa: mullar-se i passar-s’ho bé !

 

 

 

Elisabet Bartrina i Comalat 

Cap del Deparatment de Jocs de Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Aprenem a comprar joguines durant tot l’any

Sempre és un bon moment per aturar-nos a pensar sobre què comprem i per què. Per començar haurem de deixar de banda la informació “enganyosa” dels mitjans de comunicació i pensar en el què, realment, demanen els infants i encara no tenen. Tindrem en compte els materials dels quals està feta la joguina, el format – tenint en compte que es repeteix constantment – i la quantitat de joguines que comprem: el més important no és consumir grans quantitats sinó joguines de qualitat. 

Quan anem a comprar no hem d’oblidar: 

• No fer distincions de gènere

• Evitar comprar joguines bèl·liques 

• Pensem en els infants i no en allò que ens hauria agradat tenir a nosaltres de petits

• Millor joguines per a compartir .

Passos a seguir a l’hora d’anar a comprar: 

1. Buscar el joc o la joguina

2. Comparar-la 

3. Llegir-ne les instruccions

4. Tenir en compte la persona a qui va dirigida

5. Pensar-s’ho 

6. Comprar-la si n’estem convençuts. Hi ha botigues en els quals pots jugar per a tastar el joc i d’aquesta manera compres una cosa que ja coneixes. 

I quan la joguina sigui a casa...JUGUEM, COMPARTIM I SIGUEM NOSALTRES MATEIXOS MENTRE GAUDIM DEL JOC I DEL MOMENT. 

Links d'interés: www.jocs.org ; www.educaweb.com ; www.xtec.cat

www.joguinasegura.coop ;

Elisabet Bartrina i Comalat 

Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés