La clau de la felicitat

Com diuen els experts tenim 60.000 pensaments al dia. La majoria d’ells són repetitius, negatius i estan acorats al passat o a coses que no passaran. 

Com diu el conte sufí, una nit Nasrudín estava al voltant d’un fanal buscant alguna cosa. Va passar un veí i li va preguntar:

- Nasrudín, què fas?

- Busco la clau de casa meva.

I el  veí es va posar a ajudar-lo. Van estar mirant sota el fanal i no la trobaven. Al moment va passar una veïna i va dir-li:

- Nasrudín, què esteu buscant?

- La meva clau, que no la trobo.

 I vinga a buscar per sota el fanal les tres persones fins que va passar un senyor gran i els va dir:

- Què esteu fent aquí, Nasrudín?

- Busquem la clau de casa meva.

- Nasrudín, l’has perdut aquí, sota el fanal?- li pregunta el senyor.

- No - contesta Nasrudín - l'he perdut a casa meva, però allà és molt fosc.

A la majoria de nosaltres ens passa com a Nasrudín, busquem a fora quan les eines i la clau de la nostra felicitat la tenim a dins nostre. 

1. Viu el present aquí i l’ara. Oblida’t d’estar pendent del passat. Si vius ancorat al passat o patint pel que on saps què passarà deixes d’estar en el que ara és la teva vida.

2. Deixa d’escoltar el teu ego. L’ego només et priva i et diu que no podràs. Et fica en la crítica i en la relativització de les coses bones que et poden passar. Connecta amb la teva essència. Escolta el que voldries fer. Connecta amb el teu cor i segurament les teves actuacions i la teva vida et portaran a un següent nivell de felicitat.

3. El dolor és inevitable, el patiment és una opció com diu el doctor Maria Alonso Puig. Busca la relació entre els pensaments i les emocions. Quan tens alguna emoció aflictiva vol dir que algun pensament ha generat això. Per tant si ets conscient d’aquesta relació és molt més fàcil gestionar i controlar aquestes emocions que ens fan patir. 4

4. Responsabilitza’t del que et passa. No et facis una víctima, fes-te responsable de les circumstàncies i dels fets que t’envolten.

5. Deixa de banda el judici, la crítica, l’enveja i la mandra. Posa’t en acció i envolta’t de persones que t’omplin de positivitat i que et donin les eines per poder treure la millor versió de tu mateix.

6. Pren les decisions des de l’amor i no des de la por. Juga per guanyar i no per perdre.

Amb tot això vull dir-te és que no busquis fora ni posis en mans dels altres el que tu ja tens a dintre. Posa’t llum al teu interior i agafa bé aquesta clau de la felicitat.

Recorda, la ment és com un paracaigudes, només funciona si s’obre, com va dir Albert Einstein. 

  

Genoveva Rosa
Coach, mestra i doctora en pedagogia. Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Adjunta al Degà de la Facultat Pere Tarrés – URL i directora del Postgrau en coaching i PNL en l’àmbit socioeducatiu.

Despertant el talent

Les mans comencen a suar, el cor batega cada vegada més ràpid, la gol.la s'asseca, els dits tremolen i una veueta et diu: “no pots”... És una situació familiar per a tu? Segurament, si respons que sí, saps que això passa quan una persona es posa molt nerviosa, té por, o desconfia de les seves capacitats davant d'alguna situació: parlar en públic, prendre una decisió complexa, assumir la responsabilitat davant una decisió, etc.

Una de les opcions existents per fer un treball personal és a través del coaching. El coaching és un procés sistemàtic que facilita l’aprenentatge i promou canvis cognitius, emocionals i conductuals que s'expandeixen la capacitat d'acció cedint el protagonisme a les persones  treballant des de les seves potencialitats. El coaching es basa en l’acompanyament que fa una persona a la que anomenem coach a una altra, en aquest cas coachee, proposant un treball sistemàtic amb les eines necessàries per facilitar el desenvolupament dels propis recursos i capacitats perquè pugui reorganitzar, resoldre, canviar o integrar una situació o realitat en la que es trobi bloquejat d'una forma clara, ràpida i eficaç.

El coaching es basa en l'empoderament de la persona, ja que el coach no proposa les solucions, sinó que és la persona que fa el procés qui decideix què vol fer, com ho vol fer i quan ho vol fer.

A partir de les preguntes poderoses, el coach ajuda a pensar, fa de mirall i dóna una empenta en el moment adequat. Acompanya en el procés i introdueix tècniques i eines que són generadores d'opcions i d'espais de reflexió on la presa de consciència serà un dels principals motors d’acció.

La persona pren el protagonisme i comença a elaborar plans d’acció i des de l’inici es comencen a donar petits èxits, cosa que esperona a continuar treballant per arribar a assolir l'objectiu plantejat. Cada persona decideix les accions en funció de la seva situació, de les seves creences i dels seus valors pel que no hi ha una única recepta; el coach és expert en descobrir el camí pel que caldrà que compti amb una formació adequada, sigui un expert en habilitats comunicatives i intel·ligència emocional.

Tots tenim febleses que podríem polir, però també tenim moltes capacitats i potencialitats que ens poden fer brillar. La qüestió està en quin costat posem la nostra atenció i en com decidim que, malgrat aquestes febleses hi siguin, nosaltres farem tot el possible perquè no siguin el motiu que ens faci aturar-nos i sí el motor de canvi per ser millors persones i potenciar el nostre talent.

Lisette Navarro

Coach, Educadora Social i Doctora en Pedagogia. Professora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

 

Genoveva Rosa

Coach, Mestra i Doctora en Pedagogia. Directora del Postgrau Expert en coaching en l’àmbit socioeducatiu de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

El coaching i la confiança interior

Si no confio en mi mateix, si no confio en mi mateixa i no passo a l’acció; em quedo amb la creença que no puc.

El coaching ens dóna sentit de direcció a la vida. Recordem  una frase a “La Divina Comèdia”, quan Dant i Virgili estan a les portes de l’infern, llegeixen un cartell que diu: “Els qui aquí entreu, deixeu tota esperança”. És la pitjor de les condemnes. Els humans no podem viure sense esperança.
 

El coaching  t’ajuda a prendre consciència que calen objectius a la vida. Amb objectius ens generem esperança. Amb l’esperança hi ha confiança. Amb la confiança hi ha acció. Amb l’acció pots aconseguir els teus objectius.

El coaching et fa la vida més fàcil, ja que et fa responsable de la teva vida. No s’hi val passar les culpes als altres, a la vida, al mal temps, etc.  Quan ens sentim responsables de les nostres vides, la confiança interior creix i creix.

Recordem que podem trobar-nos amb moltes adversitats a la vida, però al final “de pell cap endins” depèn de nosaltres el tenir una “home” (una llar) o només una “house” (unes parets) dins nostre. Depèn de nosaltres com volem tenir la nostra llar interior. Novament és l’actitud de fer-se responsable de la pròpia vida.

En el coaching només existeix l’èxit o l’aprenentatge (què he après?). Si tenim l’actitud que no hi fracàs, sinó aprenentatge; evitarem moltes i moltes frustracions. Davant les situacions que no m’han sortit com jo volia, amb l’actitud de l’aprenentatge vaig agafant més i més confiança amb mi mateix, amb mi mateixa.

El coaching també es un “estar atent, estar atenta”. És com l’actitud dels gats, estan relaxats i alhora atents. Si estem atents poden detectar amb facilitat què està passant i conseqüentment podem passar a prendre decisions, podem passar a l’acció.

Per acabar, un petit conte zen:

Hi ha un genet que va a tota velocitat amb el seu cavall.

Un home que està assegut en una pedra del camí, li pregunta:

- On vas?

- pregunta-li al cavall- , li respon el genet.

El coaching i la responsabilitat. Si ens fem responsables, veurem que tenim regnes per poder conduir el cavall, per poder conduir la nostra vida. Saber que podem tenir regnes del nostre cavall, és saber que la confiança depèn de nosaltres mateixos, de nosaltres mateixes.

El coaching és una altra manera de viure, és una altra manera d’estar a la vida. Val la pena posar-se en marxa, val la pena passar a l’acció.

El meu desig: Que tots plegats ens fem la vida més fàcil.

Artur Vericat Pagès
Director del curs d'extensió universitària sobre Coaching de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL.

 





Si vols més informació sobre el curs de coaching de la Facultat Pere Tarrés clica aquí.