Dia internacional de la biodiversitat...tot i que cada dia en desapareixen unes quantes

Avui celebrem el dia mundial de la biodiversitat. Les espècies de forma natural ocupen els territoris i es van adaptant a les realitats del seu entorn, en el que coneixem com a procés d’especiació. Per què això tingui lloc cal deixar actuar la força de la natura i la seva capacitat de selecció. Les activitats humanes des de fa temps limiten la capacitat d’actuació natural i moltes espècies no desenvolupen adaptacions ni tenen opció a estratègies d’especiació, amb la qual cosa dia rere dia, com un degoteig constant, observem com els índexs de biodiversitat dels ecosistemes que ens envolten van disminuint, a la vegada que algunes especies desapareixen o entren en procés d’extinció. 

La desaparició dels hàbitats comuns sol ser una de les causes principals degut a l’activitat humana i a la excessiva transformació del medi natural. Sorprèn també observar com alguns espais naturals perden biodiversitat per un excés de protecció, ja que un creixement massa continu de la massa forestal impedeix l’existència d’espais de frontera altrament dit ecotons, que són els espais intermedis entre ecosistemes on és possible l’especiació o l’entrada de noves espècies i, per tant, l’augment de la biodiversitat. D’aquí la gran importància que adquireix el manteniment de connectors biològics o corredors verds entre unitats paisatgístiques, que mantinguin una connexió i facin xarxa.

La pèrdua de camps de conreu, la pèrdua d’espais oberts entre masses forestals, la pèrdua de grans herbívors que facin la seva funció en l’ecosistema, comporta a vegades aquesta pèrdua de biodiversitat. Altrament, quan la davallada de biodiversitat és en espècies vegetals, aquesta situació s’agreuja ja que probablement de cada espècie vegetal en poden dependre unes altres 10 d'animals de mitjana, ja que l’energia entra als ecosistemes essencialment a través de les estructures vegetals que aprofiten l’energia del sol per sintetitzar les tan necessàries molècules de glucosa que s’obtenen en processos naturals tant complexes com la fotosíntesi.

Davant aquest panorama, què podem fer nosaltres per contribuir a fer créixer els índexs de biodiversitat? Aquesta és una pregunta que no té fàcil resposta. Deixar que la natura actuï per si sola ja no és suficient perquè ella ja no té un comportament natural propi en desaparèixer espècies fonamentals per garantir el cicle correctament. 

És necessari sensibilitzar a les persones en que “cal ajudar” a les espècies a evitar la seva desaparició. Aquest és un valor educatiu de primer ordre en els temps que corren i els professionals de l’educació han d’incorporar aquestes idees al seu discurs. Quan fem caixes niu per ocells o per ratpenats o construïm un taller d’hotel d’insectes, quan plantem plantes per aproximar les papallones, quan aprofitem el sòl per a desenvolupar activitat hortícola, o en terrasses i balcons, quan ajudem a les abelles a que puguin sobreviure, quan facilitem polítiques agràries sostenibles, quan mengem de forma saludable, quan fem un consum responsable... estem contribuïm, sens dubte, a millorar els índex de biodiversitat. Tot això cal explicar-ho, cal informar-se adequadament i fer accions en favor de la protecció de les espècies, siguin quines siguin, perquè totes tenen un paper fonamental en l’ecosistema i totes les formes de vida han de ser respectades. Cal ajudar a la natura a recuperar la seva capacitat de regulació, evitant aquelles accions que malmetent els hàbitats i els transformen en excés, conduint irremeiablement a l’extinció.

Pere Vives

Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Estalviar aigua sempre, no només quan hi ha mancança... Aquest és el propòsit

La Ruca. Autor: Miquel Jaumot

Avui celebrem el dia mundial de l’aigua. A casa vivim molts cops sense ser conscients de la dificultat que representa per a les societats humanes l’accés a l’aigua i no una aigua qualsevol, sinó una aigua potable i de qualitat.

Només quan hi ha períodes de sequera o algunes restriccions com les que vam patir algunes poblacions catalanes ara fa uns anys, ens vàrem sensibilitzar amb el tema i la resposta ciutadana va ser exemplar, arribant a ser Barcelona una de les ciutats europees amb el rècord de menys consum d’aigua per càpita el 2009 amb prop 108 l/persona/dia en tota l’àrea metropolitana.

Els canvis ambientals que s’albiren per al futur tendeixen a fer-nos pensar que el recurs de l’aigua de qualitat serà cada cop una qüestió més complexa i necessitada de grans inversions administratives, per garantir-ne la distribució i la qualitat i també d’una demanda de bons hàbits i comportaments a tota la població. Això ens obliga a saber que en temps de bonança, amb els pantans amb un cabdal raonable i  amb una innivació ja consolidada per enguany  i amb previsions de recursos d’aigua per un temps raonable, és quan hem de posar en marxa l’esperit d’estalvi i recuperació de l’aigua a les nostres llars, recordant que cal tancar les aixetes quan no cal que ragin innecessàriament, regar de manera controlada els nostres balcons i terrasses, pensar en aprofitar aigua de pluja potser? Concentrar les rentadores de plats i roba amb la capacitat adequada, no emprar el WC com a paperera, optar per la dutxa i no la banyera... Consells diaris i quotidians que fan possible que una ciutat com Barcelona pugui mantenir nivells de consum d’aigua per càpita que demostrin que som una societat sensible a la problemàtica i amb voluntat de saber disposar de manera racional aquest recurs tant preuat i necessari. 

La mitjana actual de consum  és de 120 litres aigua per càpita, el primer que ens cal fer és mirar la nostra factura i veure quants litres consumim a casa per persona, d’aquesta manera sabrem si estem per sobre o per sota d’aquets 120l de promig. En cas d’estar per sobre ens convindria posar en marxa accions d’estalvi i si estem per sota felicitar-nos vol dir que ens cal mantenir els hàbits que segurament ja tenim assumits. 

Estalviar aigua és feina de tots i el dia mundial de l’aigua és una bona ocasió per a recordar-ho, fer-ne la reflexió i revisar quines mesures prenem per a l’estalvi d’aigua.

Pere Vives 

Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Aprenent a protegir el medi ambient des del lleure educatiu

En els últims anys la societat ha pres més consciència de la necessitat de protegir el medi que ens envolta. Conceptes com sostenibilitat i desenvolupament sostenible poc a poc han anat guanyant terreny i actualment els trobem presents en el dia a dia de les escoles i altres centres educatius. L’educació en el lleure suposa una molt bona oportunitat per reforçar l’aprenentatge que es fa a les escoles gràcies a la transmissió de valors sostenibles mitjançant activitats lúdiques i educatives.

Però com treballem la sostenibilitat des de l’esplai, el centre diari o el menjador? A més d’augmentar el nombre d’activitats de coneixement del medi ambient i les problemàtiques que l’afecten, és molt important que com a equip prenguem consciència de que la sostenibilitat s’ha de treballar de manera transversal. Per aquest motiu, el quotidià és tant o més important que les activitats en si. Aquest treball del quotidià permetrà que els infants i joves adquireixin uns hàbits sostenibles que incorporaran en tots els moments del seu dia a dia, no només en les estones de lleure.  

Per aconseguir aquest objectiu, és necessari que l’equip d’educadors del centre treballem la nostra coherència ambiental. De la mateixa manera que hem de ser coherents a l’hora de plantejar-nos objectius relacionats amb la vida de grup o amb els hàbits saludables, també ho hem de ser amb els valors i hàbits sostenibles. I això què vol dir? Doncs que si un dissabte programem, per exemple, una activitat de plàstica en la que emprem residus domèstics com a material, a la setmana següent no podem organitzar un berenar comunitari en el que es generin bosses i bosses de residus. No podem oblidar que som referents dels infants del nostre centre i que en tot moment hem de donar exemple.

Podem plantejar-nos, a més, dur a terme un procés d’ambientalització del centre. En aquest procés, no només tindrem en compte les possibles millores a nivell curricular (activitats, quotidià...), sinó que també ens plantejarem canvis o millores a nivell estructural (il·luminació dels espais, climatització...) i a nivell organitzatiu (arxiu, comunicació institucional...). Aconseguint ambientalitzar el nostre centre en tots els aspectes, estarem transmetent amb més intensitat i coherència el nostre missatge.

Hem de tenir en compte que un dels lemes del desenvolupament sostenible és “pensa globalment i actua localment”. Sent conscients de la importància de la nostra tasca educativa estem posant el nostre granet de sorra per aconseguir avançar en el camí cap a un món més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Gessamí Deu Ruiz

Docent i coordinadora acadèmica 

Formació en lleure educatiu de la Fundació Pere Tarrés

Dia Mundial del Medi Ambient

El dia 5 de juny se celebra cada any el Dia Mundial del Medi Ambient, aquesta és una festa que s’organitza des de l’any 1973  i va ser a la conferencia de les Nacions Unides del 1972 a Estocolm on es va definir com a celebració. Aquest dia Mundial pretén sensibilitzar la població mundial  en relació a les temàtiques ambientals, intensificant l’acció per un dia i l’acció política. Al final es pretén que les persones esdevinguin  persones actives en el desenvolupament de la sostenibilitat per tal de treballar per un món  més pròsper i segur.

En aquest dia es realitzen arreu del món moltes activitats i campanyes que, a través dels mitjans de comunicació, permeten donar a conèixer noves experiències i propostes de millora en la relació entre les persones i el seu entorn. Catalunya no és una excepció, des de l’administració pública i des de moltes entitats del tercer sector ambiental es recolzen iniciatives i activitats diverses, neteges d’espais, plantacions d’arbres, xerrades activitats formatives… tota classe d’accions que ajudin a la població a pensar en clau mediambiental per un dia per tal de traslladar a la seva vida quotidiana tots els valors que fan possible una major integració humana en el planeta. Des de la ciutat de Barcelona també es desenvolupa una àmplia oferta d’activitats des de la xarxa Barcelona +sostenible al llarg de tota la setmana,  dins de les propostes del compromís ciutadà per la sostenibilitat, es poden participar de moltes activitats  engrescadores, formatives i d’aprenentatge. 

Totes les activitats que es desenvolupen en favor del Medi Ambient es poden registrar en el mapa del Dia Mundial del Medi Ambient, de manera que és possible compartir amb altres la nostra  pròpia proposta, la que fem a casa amb la família, al barri, amb alguna entitat…

Si no tenim  opció a fer cap acció concreta també podem consultar l’abecedari de la A a la Z del Dia Mundial del Medi Ambient on podrem  recollir moltes idees del que un pot fer en favor del medi ambient, no només el dia 5 de Juny sinó tots els dies de la resta de la nostra  vida. Comencem ja i no ens aturem...

Enguany Italia és el país amfitrió del Dia Mundial del Medi Ambient i des de la ciutat de Milà a través de la Fira  Expo Universal 2015, de l'1 de maig al 31 d’octubre, i sota el lema “Alimentant el planeta, energia per a la vida” es desenvolupen propostes molt interessants.

  

En qualsevol cas tingueu aquest dia un moment per pensar que fa un cada dia en favor del medi ambient i si no apareix cap idea, comencem a reflexionar sobre què podem  fer en el futur, el medi ambient necessita també de la nostra aportació i dels nostres comportaments sostenibles.

Per un món millor “Actuem en favor del medi ambient”...

Pere Vives

Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

6 motius per augmentar la meva responsabilitat com a consumidor d’aigua…

L’aigua és un debat etern , que quan el pales en petit grup tothom està d’acord en els arguments però quan el vols tractar en un gran grup com pot ser una societat esdevé impossible de resoldre i consensuar….

L’aigua és un bé natural molt preuat i escàs. No per desconeixença, sinó més aviat per indiferència, l’activitat humana al llarg dels darrers 100 anys ha malmès la seva qualitat i ha estat incapaç de vetllar per un subministrament raonable i just tant important per a l’espècie humana i totes les espècies animals en general. L’Aigua no entén de fronteres ni de països ni de polítiques, l’aigua és una molècula química que composa la hidrosfera i aquesta es manté annexada al voltant del planeta terra gràcies a les forces gravitatòries i altres factors. Els núvols tampoc s’aturen seguin les línies traçades en un mapa. Per desgràcia vivim en un món on algunes persones fan ús de l’aigua com a eina de poder i s’autoproclamen distribuïdors de l’aigua i decisoris sobre qui en té dret i qui no i quin preu s’ha de pagar per obtenir-la. Des d’aquest punt de vista seria un gran què reclamar la importància de que l’aigua sigui un bé públic i de tothom i no una mercaderia que es pot augmentar de preu quan més fa falta.

Un cop l’aigua s’ha fet malbé, és costós i complex retornar-la a l’estat inicial de qualitat apte per al seu consum, això es realitza a través de complexes processos en les centrals depuradores i en les centrals potabilitzadores, depenent de si és aigua per al consum humà o per retornar al medi i no malmetre més els hàbitats naturals del que ja ho estan. Tot aquest discurs que està tant i tant argumentat, sembla ser que no és suficient i l’aigua acaba sent sempre un motiu de baralla i molt cop conflicte entre les persones fins a extrems inexplicables dins de la racionalitat que hom pot creure tenir al s XXI.

Per tant la primera conclusió que hem d’extreure és que l’aigua és un bé escàs i que cada cop serà més car, perquè el procés per a la seva potabilització i distribució no és senzill. Quelcom semblant podríem aplicar a l’energia i poc a poc notem com puja la factura de la llum... Difícilment podrem obtenir l’aigua més barata i caldrà cercar estalvis en altres aspectes de la nostra vida quotidiana, en el seu estalvi d’ús o en mantenir-la més neta.

Segon ens cal entendre que de l’aigua cal fer-ne un bon ús i estalviar-al al màxim, fa cosa de pocs anys hi va haver una sequera important a Catalunya i la societat civil va emprendre mesures d’estalvi quotidianes, que en molts casos s’han oblidat i caldria recordar que és quan hi ha bonança que s’ha d’estalviar, per a quan en falti. Aquí ens cal molta pedagogia i molta comunicació, aquesta ha de ser la eina fonamental i tots aquells que es proclamen educadors de vocació haurien de ser-ne altaveus.

Tercer, la contaminació de l’aigua i dels aqüífers sigui probablement un dels problemes ambientals més complexes i aguts de resoldre en una societat que no mira més enllà de la pica de la cuina o de la porta de casa seva. Un cop mes ens cal explicar bé els processos, els usos que s’han de fer , la importància de mantenir l’aigua neta per facilitar la seva potabilitat i la seva depuració.

Quart que potser hauria de ser el primer…, l’accés a l’aigua és un dret fonamental i no hauria de ser motiu de conflicte entre les persones i això no acaba d’entrar en la mentalitat dels nostres polítics massa pressionats i de moltes empreses que hi tenen molts interessos posats.

Cinquè, l’aigua segueix un curs natural i té un cicle que no es pot malmetre ni intentar variar, els ecosistemes fluvials tenen uns equilibris que no s’han de modificar, els rius aporten aigua al mar i arrosseguen sediments als deltes i altres estructures geogràfiques costaneres i fluvials. Els cabals dels rius s’han de respectar i les lleres dels rius han de tenir les dimensions adequades per al desguàs de l’aigua segons els règims pluviomètrics de cada zona del país. Les intervencions mal fetes en aquest sentit després es paguen amb factures molt altes, amb desastres naturals o amb vides humanes.

Es mala idea anar posant aixetes als rius i anar canalitzant constantment diferents trams, segrestant l’aigua del curs principal, per deixar pas a l’aigua o no, els embassaments han de ser molt ben mesurats i molt ben estudiats per veure fins a quin punt malmeten els ecosistemes fluvials o veritablement en són un element regulador i positiu. Amb sorpresa descobreixes embassaments que no els funcionen les comportes o que acumulen al fons unes quantitats de fangs i sediments inimaginables…

Sisè, cal que la societat civil agafi més consciencia en la temàtica de l’aigua, cal que tingui més coneixement del que representa i dels costos que genera. Només amb una formació, una bona pedagogia i una bona comunicació assolirem una població ben informada, critica i conscient i per tant més responsable. Al final, el que hem de demanar al ciutadà és responsabilitat vers l’ús racional de l’aigua i als governs millor gestió pensant en la necessitat del recurs per a les persones.

Pere Vives

Cap d’Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés