Programes d’intervenció amb agressors de violència de gènere

Afegeix la llegenda

El fenomen de la violència és inherent a la nostra cultura i societat civilitzada. No obstant, en una societat sotmesa a canvis constants de tot tipus, el comportament violent-agressiu de les persones evoluciona des dels diferents escenaris, noves formes de presentació, valors culturals i socials, etc.

La violència té nombroses mirades o màscares des de l’anomenada violència de gènere, bullying, síndrome d’indefensió apresa, síndrome de l’emperador, violència infantil, xenofòbia, són algunes de les “cares” o “mirades” amb què es presenta el fenomen de la violència. Aquest és un autèntic problema social que afecta totes les estructures de la societat: social, educativa, relacional, cultural, econòmica, esportiva, etc. Posar-li noms ja és un pas important. Identificar el fenomen de la violència ens pot ajudar a resoldre i poder desconnectar, inhibir, reduir els mecanismes que la suporten i mantenen.

Fa molts anys, Jean Paul Sartre ja ens va avançar una de les possibles causes de la violència assegurant “desconfio de la incomunicabilitat; és la font de tota la violència”. Com a espècie humana, estem dotats de “la paraula” d’una eina o instrument clau en la comunicació humana per poder resoldre els nostres conflictes a banda de generar-los. És, per tant, necessari un esforç global i transversal per part de tots els actors actius i no actius que formen part del procés, com són les famílies, les institucions, els àmbits educatius, socials, sanitaris, etc.

Malgrat algunes dades positives com que les víctimes de violència de gènere han caigut un 6’9% en l’any 2014, són malauradament, massa habituals als mitjans de comunicació les notícies sobre dones que han mort assassinades per la seva parella. Hi hauríem de sumar les 27.122 dones que van ser inscrites amb una ordre de protecció o mesures cautelars a l’àmbit judicial. Una altra realitat d’aquestes dones és l’alta “vulnerabilitat” que presenten en molts aspectes.

El segment més fràgil és el de les dones entre 25 i 39 anys, dues de cada tres d’aquestes dones són nascudes al territori espanyol. Són dades esgarrifoses i hem de poder actuar com a un altaveu per poder pal·liar l’efecte de l’agressivitat envers les persones i desactivar els mecanismes activadors i mantenidors del comportaments que la poden potenciar. Des de la formació en Postgraus ja es desenvolupa una activitat anual com a postgrau/ expertesa en intervenció amb violència de gènere, portant ja 15 edicions consecutives.

Com a formació específica de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL i adreçada al major nombre de col·lectius professionals la proposta d’aquesta formació des de la Fundació Pere Tarrés i la seva sensibilitat social és donar una perspectiva global i un marc d’intervenció multidisciplinar en l’àmbit de la intervenció amb la violència des del treball amb la figura del comportament agressor o transgressor, tenint en compte totes les perspectives de la victimització. És possible desconstruir els constructes socials, educatius i de valors que en moltes ocasions sustenten el “comportament violent-agressiu” i que en moltes ocasions el justifiquen social o políticament amb conflictes bèl·lics i/o armats.

Per tant, un comportament mal interioritzat, mal après, es pot desaprendre i fer una nova reelaboració social i comunitària en funció dels valors socials i comunitaris de la nostra societat actual. Volem dotar de les “mirades professionals” i de les “eines més específiques i globals” per poder intervenir en qualsevol àmbit, escenari i marc poblacional on es desenvolupin comportament violents: família, educació, justícia, seguretat, etc.

Jordi Morquillas Gallego 

Psicòleg de programes de tractament per agressors (mesures penals alternatives)

Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

15 de junio, día mundial de toma de conciencia del abuso y maltrato en la vejez.

Las aportaciones multidisciplinares coinciden al considerar el maltrato desde una perspectiva social, donde los estereotipos negativos de la vejez son unas de las principales causas que dan lugar al abuso y a la negligencia hacia las personas mayores. Para desestabilizar dichas actitudes sociales, la educación se convierte en el puntal desde donde interferir en la prevención primaria del maltrato, así como en el cambio de conducta cuando éste se produce.  

La campaña “Això està passant a prop teu” es una propuesta en esta dirección, pensada para sensibilizar a la población frente a un problema de base estructural, social e individual, más allá del binomio víctima - maltratador. Su difusión en formato de cuento de bolsillo, y distribuido en centros de Atención Primaria, Asociaciones de Mayores, y otros centros sociales, ayudará a que su acceso sea posible entre el mismo colectivo  y entre las personas más próximas a ellos.

Con la presentación de estas tres historias cotidianas, se pretende concienciar a los lectores de una realidad más cercana a nosotros de lo deseado y más habitual de lo permitido. Que nos remuevan las conciencias, que nos incomoden o nos despierten posibles denuncias, es en sí el objetivo nuclear por el que fueron escritas. Historias reales o literarias, que puedan evocar con su lectura posibles vidas y hacernos partícipes con ello de la responsabilidad individual y colectiva frente a la relación que mantenemos con nuestros mayores, muchas veces de manera involuntaria o por falta  de información y soporte. Quizás entonces nos reconoceremos en esa pequeña línea divisoria que nos separa entre el Buen Trato y Mal trato, cuando la sutileza del cuidado pierde la última batalla. 

Atendiendo a la necesidad de sensibilizar a la sociedad sobre lo que se desconoce o se silencia, retomo las palabras de Callahan (1998), quien poéticamente puso de manifiesto la falta de consenso en la consideración del término maltrato, así como las implicaciones negativas de dicha ausencia en el ajuste de estrategias para la detección, prevención y protección de los mayores: “el maltrato, como la belleza, está en la mirada del observador”. 

Y añadiríamos que, la única belleza del buen trato a los mayores debiera ser aquella que esté respaldada sobre los márgenes de los Derechos Humanos, independientemente de la edad, estado físico o psicológico en que se encuentre la persona.

Carmen Hurtado Pedrosa 

Filóloga Hispánica.
Alumna del grado de Trabajo Social en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - URL

La prevenció de la violència de gènere des de l’escola

Ens trobem actualment en un món que s’enfronta a unes necessitats educatives exigents, degut a que els nostres joves es troben sotmesos a diferents tipus de pressions que poden condicionar la seva percepció de la realitat. Ens calen moltes habilitats, eines i recursos educatius per poder donar suport a l’esperit crític del nostre alumnat i ajudar a que evolucioni cap a fites més crítiques i auto-reflexives.

Després de molts anys d’investigació, sabem que contra la violència entre iguals i entre parelles és necessari lluitar-hi des de la intervenció directa un cop el problema ja hi és present. Però també cal prevenir i sensibilitzar la societat des dels inicis, creant un clima de convivència, respecte i igualtat que dificulti que s’instaurin els episodis de violència.

Un exemple d’aquesta tasca preventiva la porta a terme des de fa anys el programa “Violència-Tolerància 0” de l’Obra Social de La Caixa amb diferents iniciatives. Una d’aquestes accions que s’ha realitzat amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Pere Tarrés està basat precisament en la formació del professorat de secundària.

Aquest projecte formatiu està basat en la importància de prevenir la violència des de les aules, partint del vincle habitual entre el professorat amb el seu alumnat. La formació aconsegueix que els docents  desenvolupin eines de gestió i de treball a l’aula que fomentin la pròpia reflexió dels joves en aspectes com el respecte de les desigualtats per raó de gènere, l’establiment de les relacions de parella sanes o la identificació de mites erronis de l’amor romàntic. L’objectiu és poder prevenir situacions de violència a la parella i, alhora, dotar-los d’eines que facin la convivència a l’aula més positiva, sense matisos ni episodis de violència entre iguals per raó de gènere.

Els resultats d’aquest projecte es presenten demà 17 d’octubre a les 17 hores, a la Sala d'Actes del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (Via Augusta, 202. Barcelona).

Elena Garrido 

És formadora de la Fundació Pere Tarrés participant en el projecte.

 

Violència de gènere i empoderament de la dona. Dos conceptes vinculats?

Vull fer aquesta reflexió en positiu. La lectura dels mitjans de comunicació i, del que s’escriu en general, en relació a les dones que han patit violència de gènere, acostuma a tenir una caire victimista. Sí, les dones són víctimes quan els homes exerceixen sobre elles la violència i ho són de la manera més cruel que hom pugui pensar i sentir. Són víctimes a mans de les persones que estimen, de les persones que tenen més a prop, de les persones amb les que han construït projectes de futur, amb les que han començat una nova vida, amb les que han format una família.

Elles són víctimes i ells són botxins. Malgrat això, moltes d’aquestes dones demostren una gran capacitat de resiliència. Tenen capacitat per tornar a pensar en el futur, per tornar a començar, per tirar endavant. Malauradament, la majoria de vegades, parteixen d’un punt zero. Elles i els seus fills -ara més seus que mai- han de renunciar a l’entorn, a la llar, a les xarxes socials, a la família... fugint d’aquell que els amenaça. I ho fan amb por, fins i tot amb terror,  però també amb valentia.

La participació en una jornada sobre projectes d’innovació social m’ha ofert la inspiració pel que ara escric. Coneixia, a través de la meva trajectòria professional i acadèmica, aquesta valentia i l’afany de superació en moltes d’aquestes dones i, com aquest estat d’ànim, conviu amb una profunda tristor i amb una pena immensa en el més profund de la seva ànima. Elles passen per una ruptura brutal amb els seus esquemes vitals.

No coneixia, però, que algunes d’elles s’erigeixen com abanderades de la resta. Ana Bella n’és una. Després de patir maltracta durant 11 anys per part del seu marit i pare dels seus quatre fills, va començar una nova vida. Quan ho fa, però, no pensa només en ella sinó que dirigeix els seus esforços a d’altres dones que es trobin en situacions similars. Ella pretén “empoderar” la dona maltractada i ho pretén potenciant la superació de la violència de forma positiva, fugint del victimisme i cercant generar un canvi social cap a la Igualtat. A més, ho fa a través de diferents projectes solidaris. Han estat víctimes però arriba un moment en que deixen de ser-ho i comença per a elles una vida digne. Ana Bella, i ben segur, d’altres dones anònimes, aconsegueixen vincular la violència exercida contra les dones a l’empoderament d’aquestes.

Facultat Pere Tarrés - URL: Postgrau en violència familiar

Institut Català de les dones - Generalitat de Catalunya

Instituto de la Mujer - Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales del Gobierno de España

Montserrat Garcia i Oliva

directora del Postgrau en Violència Familiar de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés

[més informació]