El nou Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 de Barcelona

Les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona, han estat pioneres, en moltes ocasions a tot l’Estat Espanyol, en la generació de discurs, disseny i implementació de  propostes adreçades al ple desenvolupament dels i les  joves com a  ciutadans de ple dret.

La ciutat de Barcelona compta amb un nou  Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla.

Un pla,  elaborat de forma col·lectiva mitjançant  un  procés participatiu que ha comptat amb la implicació i participació de  800 adolescents i joves, 85 representants del teixit associatiu juvenil, més de 100 professionals de la joventut, 34 tècnics de diferents àrees i departaments de l’ Ajuntament de Barcelona i els diferents grups politics municipals.

Destacar la participació d’aquest joves  associats i no associats en el pla, tot remarcant la importància de fomentar la participació juvenil, el jove ha de poder intervenir en tot allò que l’incumbeix .

Un nou pla que defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021, que té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos:

1. L'emancipació: inclou tres àmbits d’actuació formació, ocupació i habitatge i que estan orientades a promoure l’autonomia de les persones joves.
2. La transformació: pretén situar als joves en el centre de l’actuació per tal d’assegurar els seus drets i el seu punt de vista en l’abordatge dels reptes de la societat actual, diversa, complexa, culturalment rica i amb potenciar transformador.
3. El benestar: eix centrat en les polítiques de cura dels joves en els àmbits de la salut d’una manera integral: salut física, salut emocional i salut relacional.  Mitjançant l’esport, l’oci, el lleure i el benestar emocional
4. El territori: vetllar per una ciutat sostenible, accessible sense exclusions i amb recursos i espais  en els 10 districtes i 73 barris de la ciutat.

Aquest pla contempla en el marc l’eix de territori l’elaboració d’un nou pla d’equipaments que reculli els serveis juvenils, alhora que s’impulsa la xarxa d’equipaments juvenils i s’inicia un treball cap a la qualitat dels serveis, partint dels serveis d’informació juvenil així com l’elaboració del nou programa funcional dels Punts d’ Informació Juvenil.

Els professionals de les polítiques de joventut, entre els que trobem els informadors i les informadores juvenils, esdevenen agents clau en la dinamització i l’acompanyament dels i les joves per a que aquests puguin impulsar les seves propostes i comptin amb els recursos i la informació necessària per fer-ho. Professionals formats en l’organització i la gestió de serveis d’informació per a joves que tenen com a  principal objectiu respondre als interessos i necessitats d’aquest sector de la població. Un acompanyament que desenvolupa a partir d’accions d’informació, orientació, assessorament  i dinamització i de la promoció d’activitats socioeducatives que promouen la participació juvenil en el marc de l’educació no formal orientades a fer efectiva la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels joves, des d’una perspectiva inclusiva d’igualtat, respecte, llibertat i pluralitat democràtica.
 
El pla recull la importància de l’Educació en el lleure per la seva proposta educativa activa i participativa que fomenten les entitats de lleure educatiu,  per al creixement integral dels i les joves  i remarca la necessitat de potenciar-la i desenvolupar-la mitjançant altres formats com els  casals i espais joves, associacions juvenils, equipaments juvenils i el treball educatiu en l’espai públic.

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_adolescencia_joventut_2017-2021.pdf

 
 

Verónica Palasí 
Coordinadora de Programes Socioeducatius i formadora del Certificat de Professionalitat d’Informador/a Juvenil de la Fundació Pere Tarrés 

La construcció de la identitat en els joves de famílies immigrades

Joves dels centres socioeducatius adherits a la
Fundació Pere Tarrés preparant-se per participar en la Transpirenaica

Avui, 18 de desembre del 2016, se celebra el Dia internacional del Migrant. Les migracions són un fenomen mundial que han tingut lloc al llarg de la història i afecten a milions de persones de països diferents, que per causes diverses, cerquen noves oportunitats per a la millora de les seves vides.

Els i les joves de famílies immigrades sovint es troben en situacions de major vulnerabilitat social en una societat d’acollida, que no sempre és amable davant la diferència. Els joves s’enfronten a una societat de caràcter adultocràtic on l’edat també és un eix de desigualtat. De fet, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat, doncs, com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i trajectòries vitals.

Els fills i filles de famílies immigrades es troben en una societat que els diferencia en un moment vital on “la diferència” en la construcció de la identitat és clau per edat. Aquests joves cerquen definir-se quan a la vegada s’enfronten amb prejudicis i estereotips quotidians, que volen definir-los. En aquest context, la reafirmació de la identitat familiar o de partida és una estratègia de defensa. Un reclam front la incapacitat de definir-se en el marc d’una societat que ja ha decidit els elements identitaris d’aquests joves. 

Les persones disposen d’identitats construïdes a partir de les relacions establertes en diferents àmbits de la vida quotidiana. La família, l’escola, el treball, l’espai públic o el grup d’iguals són àmbits relacionals on els individus assumim normes i valors. El repte és que els i les joves, en aquest cas de famílies immigrades, preguin consciència de tots els recursos i estratègies que disposen com a joves i amb procedències diverses en aquesta societat.

Clau és donar veu per generar ciutadans de ple dret. Els fills i filles de famílies immigrades, no han decidit emigrar en la majoria de casos i no disposen d’un projecte migratori. La decisió sol ser dels pares. D’infants inicien un viatge a un país diferent al seu que no acaba amb l’arribada al mateix si no que continua per tal d’adaptar-se a la societat d’acollida. Els fills i filles de famílies immigrades també poden néixer als països d’arribada dels seus pares i trobar-se amb les dificultats de viure entre dos realitats culturals diferents: la de casa i la de l’escola. 

Els processos migratoris també suposen pèrdua de capacitat econòmica i disposar de posicions més vulnerables a la societat per factors econòmics, però també social i/o culturals. La xarxa social a la societat d’acollida normalment és més feble i des de molts serveis d’intervenció socioeducativa s’intenta afavorir espais de relació i de diversitat cultural per generar noves oportunitats.

En el marc d’aquest diada, són molts els reptes presents, especialment davant la crisi humanitària actual entorn les persones refugiades. Igualment, els i les filles de famílies immigrades són ciutadanes amb experiències vitals diverses que poden aportar més riquesa  a la nostra societat. La mirada ha de canviar per assumir aquest repte actual. 

Montse Soria

Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

La joventut: més d’una manera de ser jove

Les Nacions Unides van declarar el Dia Internacional de la Joventut el 12 d’agost. El 1985 va ser el primer any de celebració d’aquest dia. L’any 1995, quan es va celebrar el dècim aniversari, l’Assemblea Nacional va aprovar el “Programa d’Acció Mundial per els i les Joves”, que s’amplia posteriorment l’any 2007. Aquest programa estableix un marc normatiu i directrius per l’adopció de mesures nacionals i la prestació de suport internacional per tal de millorar la situació de les persones joves.

Enguany el tema del Dia Internacional de la Joventut és “El camí cap al 2030: eradicar la pobresa i assolir un consum i producció sostenibles.” Els objectius d’aquest tema estan recollits a l’Agenda 2030, aprovada l’any passat a través d’una resolució de l’Assemblea General. 

Però més enllà d’aquest dia, com podem entendre la joventut a la nostra societat?

La joventut com a concepte ha anat canviant a la nostra societat a través dels anys. També es percep de manera diferent en funció de l’espai, és a dir, del lloc on vivim i el seu context sociocultural. Persones d’edats, gèneres, ètnies i classes socials diferents en un mateix país poden entendre la joventut de manera diferent. La joventut com a categoria no és ni homogènia ni estàtica, doncs canvia i hi ha diferències que afecten als joves d’una mateixa societat.

A Catalunya, es comptabilitzen 1.131.064 persones joves d’entre 15 i 29 anys l’any 2015, el 15% del total de població catalana. Per aquestes, no hi ha una única manera de ser jove, tot i que poden compartir trets comuns.

Cada vegada més s’observa una dissolució de les fronteres respecte les etapes del cicle vital. Les transformacions socials que han afectat, i afecten, a la nostra societat fan que hi hagin canvis en les etapes vitals, allargant el període de la joventut en molts casos.

La joventut com a cicle vital forma part d’una construcció social de la realitat. La nostra societat destaca per tenir un caràcter adultocràtic i, per tant, el que es projecta i s’espera dels joves sovint és el que es construeix, en part, des de l’òptica dels adults. Ser jove es vincula amb valors com la llibertat, la no assumpció de responsabilitats o el risc, i en gran mesura es percep com a problemàtic. Curiosament, alhora que es problematitza la joventut, s’anhela i es desitja ser jove, doncs s’associa amb altres valors com la bellesa o la diversió.

Podem definir la joventut com una condició i/o com a una etapa de transició. Així, la joventut és una etapa vital clau en la construcció de la identitat: com a conjunt de moments rellevants de la vida també pot ser una etapa decisiva en la construcció d’itineraris i la trajectòria. En aquesta etapa es poden donar diferents trajectòries vitals en funció dels itineraris que els i les joves poden seguir. Itineraris relacionats amb la formació, el treball i l’emancipació familiar. Segons el sociòleg Joaquim Casal de la Universitat Autònoma de Barcelona, les trajectòries vitals que es poden configurar poden ser:

1. Trajectòries d’èxit precoç: inclouen posicions professional d’èxit, titulacions importants i emancipacions familiars ràpides.
2. Trajectòries obreres: mantenen formacions escolars curtes i insercions laborals ràpides per emancipació familiar també ràpida.
3. Trajectòries d’adscripció familiar: la transició es desenvolupa molt lligada a la família.
4. Trajectòries d’aproximació successiva: inclouen formacions llargues, desajustos entre estudis i feina i emancipació familiar tardana.
5. Trajectòries de precarietat: mantenen poca formació i qualificació professional que es tradueix en precarietat laboral.
6. Trajectòries erràtiques o de bloqueig: descriuen situacions fora del circuit de la formació i el treball.

La joventut també es troba afectada per les desigualtats socials, doncs l’edat és també un factor d’estratificació: existeix una distribució desigual de la riquesa, el poder i els privilegis entre persones de diferents grups d’edat. Altres factors com el gènere, l’ètnia o la classe social condicionen també les trajectòries de les persones joves, ja que, com dèiem, la joventut no és una categoria homogènia.

Els i les joves d’una mateixa generació comparteixen unes experiències comunes en tant en que es situen en una societat d’unes dimensions històriques i socials determinades. El context de crisi a nivell econòmic, polític, social i cultural que afecta al nostre país condiciona les trajectòries dels nostres joves. Per exemple, un mercat de treball on la joventut es relaciona amb manca d’experiència i incompetència relega a una part important dels joves a la precarietat laboral. Una part, que malgrat disposar de sobrequalificació en alguns casos, té moltes dificultats per trobar feina i/o disposar d’unes condicions de treball no precàries.

L’Enquesta de població activa (EPA) mostra un total de 1.020.800 joves potencialment actius a Catalunya el primer trimestre de 2016. D’aquests hi ha 598.000 actius, dels quals el 28% està aturat i buscant feina de manera activa, 10,4 punts per sobre de la mitjana catalana (17,4% per la població de 16 i més anys).

El perfil de l’aturat jove és una persona amb educació general; amb una durada de la demanda de 6 mesos o menys; provinent del sector serveis i que busca feina com a treballador de restauració, personal i venedor o en ocupacions elementals. Destaca també que la temporalitat continua sent més elevada entre els joves que en el conjunt de la contractació.

Els reptes que afecten a la joventut són molts en un context no facilitador en la generació d’oportunitats. Elements estructurals de la nostra societat han de canviar així com la percepció generalitzada sobre els joves, per tant de establir condicions bones per a trajectòries d’èxit. Passar de veure els joves únicament com un grup passiu de consum proper al risc i a la irresponsabilitat i veure’ls amb el seu potencial innovador i creatiu és un dels passos que el conjunt de la societat ha de donar.

Tal i com assenyalava el poeta Miquel Martí i Pol en el seu poema “Ara és demà”, la voluntat d’esdevenir és present per construir nous projectes malgrat les dificultats (”les pedres”) en el camí.

Montse Soria

Coordinadora de projectes socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

http://bloc.peretarres.org/2016/08/mesdunamaneradeserjove.html