Els dies 9, 10 i 11 de febrer,
els alumnes del curs de directors en clau de lideratge del Moviment
de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), acompanyats de la Maria València
(presidenta del MCECC i professora del departament de pedagogia de Formació, Consultoria
i Estudis de la Fundació Pere Tarrés) i en Roger Luna (Professor del departament
de Pedagogia del FCiE) vam realitzar un viatge d’estudis a la ciutat de
Toulouse.
L’objectiu d’aquesta visita era
doble: d’una banda, concloure l’etapa formativa del curs de directors en clau
de lideratge, després d’haver superat la fase de sessions a La
Sala i gaudir d’un seguit de xerrades per part de personalitats d’alt
nivell en el món de l’educació en el lleure i la sociologia. D’una altra banda,
conèixer la realitat social de França i el model d’educació en el lleure a una
ciutat propera geogràficament, però amb una realitat política, social i
econòmica totalment diferent: Toulouse.
Contacte amb altres entitats franceses
Després d’aquesta primera presa
de contacte, en Franc ens va indicar com havíem de prendre el metro per arribar
a la nostra següent visita: “la
maison des Associations”. Així, vam poder arribar-hi sense gaire
dificultat, ja que els 450.000 habitants d’aquesta bonica ciutat del Sud de
França només disposen de dues línies de metro. En arribar vam poder gaudir de
la bellesa del gran edifici que acull més de 200 associacions. La maison des
Associations, és un hotel d’entitats, que cedeix despatxos, sales de reunions i
d’exposició, així com bústies per poder rebre correspondència, a qualsevol
associació que així ho sol·licitat prèviament. L’únic requisit és que no acullen
entitats de caire polític ni religiós. Tampoc s’accepta cap activitat que pugui
suposar un lucre per a algun dels membres de l’entitat.
Diumenge al matí vam poder
conèixer com l’església s’implica a l’àmbit social, des de les seves diferents
vessants: catòlica, evangèlica, ... i vam poder conèixer algunes de les seves
iniciatives. Vam ser convidats a una celebració evangèlica per part de l’Armée du Salut. Aquesta entitat que
forma part de l’església cristiana protestant, realitza tasques
assistencialistes amb unes 150 persones de la ciutat a qui ajuden,
majoritàriament amb roba i menjar. Després de la celebració, en què vam ser
convidats a participar amb alegria, vam poder intercanviar en què consisteix la
seva tasca, i ells també es van interessar pel nostre treball voluntari en els
centres d’esplai. També vam tenir l’oportunitat de conèixer la col·laboració que
aquesta realitat evangèlica realitza amb una petita església catòlica que està
molt aprop i com treballen de forma conjunta amb una voluntat de comunió entre
ambdues realitats.
Què fan els joves de Toulose
A la tarda, ens vam acostar una
mica més a la vida toulosenca, a través d’una gimkana per grups. Les proves que
havíem de fer, consistien en preguntes tipus: on trobem els joves a Toulouse?
Què fa la gent en el seu temps lliure? Què en saben de les entitats? Després
ens havíem de fer fotografies amb persones que estiguessin en alguna entitat, i
per últim ens havien d’ensenyar algun joc o activitat de lleure.
La gent s’ha de dir que en
general va ser amabilíssima, i fins i tot una senyora va ballar sardanes amb
nosaltres, mentre que d’altres ens ensenyaven cançons, jocs, etc.
A la nit vam conèixer un dels
llocs on els joves toulousencs es diverteixen de manera alternativa i
constructiva. “Chez ta mère” és una cafeteria que realitza múltiples activitats
culturals: debats, tallers, sopars, teatre, concerts.... El diumenge 10 de
febrer vam tenir la sort de gaudir del concert d’un cantautor anomenat Jules
Nectar. En un ambient íntim, la màgia de les cançons d’en Jules ens va anar
envoltant, i va fer de la nit una estona inoblidable. La mimetització amb els toulousencs
era evident.
Visitant entitats d’educació en el lleure i escolars
Per últim el dilluns vam visitar
les dues entitats més semblants al nostre moviment d’esplais.
En la primera vam visitar una escola gestionada
per la Fundació Léo
Lagrange, que és una xarxa d’associacions d’educació popular que treballen
directament amb les escoles realitzant projectes d’educació en el lleure dins
l’àmbit escolar. Allà ens van ensenyar des de l’organigrama, fins la tipologia
d’activitats. El que més ens va sorprendre és que en aquest poble, aquell
servei era gratuït per a les famílies, degut a què era finançat per
l’ajuntament. A poc a poc anàvem comprenent perquè l’esplai de dissabte a
França és pràcticament inexistent. Potser ja tenen coberta aquesta necessitat entre
setmana, o amb les activitats de dimecres a la tarda (a França els alumnes no
tenen classe els dimecres a la tarda, i en canvi si que en tenen els dissabtes
al matí). La titulació que s’exigia als “dirigents”, era l’equivalent a un
cicle formatiu de grau superior, o la d’un grau universitari.
Finalment a la tarda, la Sophie, coordinadora a
Toulouse de la UFCV
(Unió Francesa de Colònies de Vacances), ens va fer una detallada radiografia
de l’impacte de la seva associació a nivell estatal, així com els passos per a
obtenir el carnet de monitor (Bafa?), que no és exactament igual a com ho fem
nosaltres. Tot i tenir un caràcter laic, la UFCV té un funcionament molt semblant al nostre
moviment.
I fins aquí la nostra aventura.
Ens vam acomiadar i vam tornar als cotxes per tornar cap a casa. Això si, amb
un munt d’idees, reptes i aspectes a reflexionar sobre la nostra tasca
educativa a Catalunya. Un viatge molt enriquidor!
Roger Luna
Professor del Departament de Pedagogia de la Fundació Pere Tarrés i col·laborador habitual del MCECC.
