L’Educació Social com a garant dels Drets de la Ciutadania

El dia 2 d’octubre celebrem el Dia Internacional de l’Educació Social. Aprofitant aquest dia tant important per a una professió que aporta un gran valor social, voldria fer unes reflexions sobre l’Educació Social i els Drets de la ciutadania.

Fa més d’un segle, en la nostra societat industrialitzada, es va estendre el conegut Estat del Benestar. Aquest model d’Estat oferia tota una sèrie de drets que la societat reclamava i que es van aconseguir gràcies als nous processos de democratització i certs moviments socials, que demanaven una nova organització social, basada en uns drets mínims per a les persones.

Aquest Estat del Benestar disposava d’uns drets que es basaven en la Declaració Universal dels Drets Humans, creada per definir uns drets bàsics com la llibertat, la justícia i la igualtat de les persones, amb la finalitat que siguin reconeguts, defensats e implementats per la comunitat internacional.

Avui en dia són vigents aquests mateixos Drets?

És clar que sí. Hi ha societats que encara no els tenen. I d’altres viuen un retrocés social, on augmenta la pobresa i es vulneren els drets bàsics.

No obstant, al igual que la societat evoluciona i està en constant canvi, els drets també han d’evolucionar i adaptar-se a les noves realitats socials. Així, podem parlar avui, partint de la realitat social, de la necessitat d’implementar una “nova generació de drets”, que tenen el seu fonament en la solidaritat. Els drets bàsics (llibertat, justícia e igualtat) son i han de ser plenament vigents, però la globalització del món, les corrents migratòries de persones, les noves tecnologies, la consciència per preservar el medi ambient, les conseqüències de les guerres cada vegada més globalitzades, fan que sigui necessari replantejar, adequar i actualitzar els drets de les persones, des de una òptica, no tan sols individual, sinó més col·lectiva, més solidària. La realitat així ho exigeix.

No cal que us digui que, aquest nou plantejament dels drets, representa un pas més enllà respecte el concepte de drets que hem viscut fins ara, i que implica una actitud de sortir de nosaltres mateixos, de trencar les nostres barreres i ser més solidaris. L’educador/a social, com agent immers entre els ciutadans, ha de ser un agent actiu i punter per aconseguir la implementació dels Drets de les persones a la nova realitat social, per un costat consolidant els drets individuals de les persones i, per un altre, treballar en la implantació dels drets col·lectius que es fonamentin en la solidaritat, i que la societat exigeix avui.

L’educador/a social ha d’estar al capdavant d’aquesta nova realitat i plantejar nous reptes i exigir noves polítiques socials per implantar els drets solidaris.

La Facultat d’Educació Social i Treball Social, de la Fundació Pere Tarrés, és un instrument clau per formar, innovar i donar les eines necessàries perquè els futurs Educadors/es Socials, com dic, no només defensin els drets individuals dels ciutadans, sinó que també sigui un agent actiu transformador de la societat, aconseguint una societat més justa i més solidària.

Carnaval de Blogs: Aquest article ha participat al Carnaval de Blogs 2016 organitzat pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya emmarcat dins dels actes del Dia Internacional de l’Educació Social. El vam poder seguir per les xarxes a través de tres hashtags #DiaES, #EdusoDay2016 i #thefinestjobintheworld


Han estat 24 veus donant la seva opinió sobre el tema proposat: “L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania”. Podeu trobar el recull de tots els blogs en aquesta entrada.

David Guerra Rey

Professor Associat assignatura “Dret i Ciutadania”

Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

El reforç escolar com a eina per combatre la desigualtat social

El fracàs escolar a Catalunya es situa actualment en el 21,5%, una xifra significativament alta en un país desenvolupat. No cal dir que necessitem urgentment analitzar quines són les causes d’aquest fracàs escolar i buscar diferents fórmules que millorin aquesta situació.

El Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018, defineix que el perfil d’alumne que presenta un major risc de “fracàs escolar” està condicionat per un factor multicausal entre els quals trobem: un domini insuficient de les competències bàsiques, una autonomia personal poc desenvolupada, dificultats cognitives, actitudinals, emocionals, relacionals i conductuals; diferències culturals per raó d’origen familiar; trajectòria escolar irregular, estat socioeconòmic i cultural de la família d’elevada complexitat entre d’altres.

En la nostra societat actual, es premia i es dóna molta importància a la quantitat de deures que els infants fan i no pas, a la qualitat. Fa una setmana es va penjar al YouTube el vídeo d’un experiment que posava en evidència la quantitat d’hores que fan els infants durant el dia entre l’escola, els deures i les activitats extraescolars, gairebé o més que una jornada laboral de qualsevol de nosaltres.

L’infant com a individu es deixa de banda, els infants viuen els deures com una carrera al límit, tot això els causa ansietat, angoixa, i també baixa autoestima perquè quan arriben a classe i el professor/a els pregunta pels deures, s’ho passen malament i se senten avergonyits.

Els resultats acadèmics són importants però ho és més el fet que els infants tinguin la capacitat d’organitzar-se, ser autònoms i responsables... En definitiva, saber lidiar amb els problemes i situacions complicades, no només a l’escola i els deures, sinó també a la vida. Això no s’ensenya en el sistema educatiu i és el que les entitats de lleure intentem aportar als infants i joves, una educació en valors, que la persona sigui l’epicentre del seu aprenentatge i creixement.

El Programa de Reforç Escolar de la Fundació Pere Tarrés pretén proporcionar als infants amb un entorn socioculturalment desafavorit les condicions òptimes perquè puguin seguir el currículum escolar en igualtat d’oportunitats. Afavorint l’aprenentatge i el rendiment dels infants, especialment en situacions socioculturals complexes facilitant un procés d’apoderament educatiu i personal així com donar suport a les famílies en el procés d’acompanyament en l'educació i formació dels seus fills i filles.

La Fundació Pere Tarrés organitza el programa durant el curs escolar amb un màxim de cinc hores setmanals. Els infants treballen en tres blocs diferenciats d’aprenentatge en el que aprenen tècniques i hàbits d’estudi, gestió del temps i de les emocions, tècniques de cerca d’informació. Es realitza un acompanyament en les tasques escolars i  es desenvolupen activitats de treball grupal per tal de potenciar les competències bàsiques dels infants.

L’equip educatiu del programa acompanya els infants en el procés d’apoderament educatiu i personal, creant espais de seguretat. La coordinació dels educadors amb les professionals educatius dels diferents centres i les famílies és una peça clau en el procés. En el marc del nostre programa, és més important que  els infants se sentin segurs i emocionalment forts, apoderar-los i donar-los eines perquè siguin autònoms i gestionin el seu temps de forma eficient. 

Verònica Palasí Luna
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Tu mous fitxa

A la Fundació Pere Tarrés hi treballen 1.571 dones i 349 homes, per tant les dones representem el 81,82% de la plantilla total. Avui en el Dia internacional de la Dona, volem compartir amb vosaltres les mesures que la Fundació promociona per l’equitat de gènere.

La Fundació Pere Tarrés ha estat implantant, entre els anys 2009 i 2012, el seu primer Pla d’Igualtat i Conciliació (PIC). Valorat de forma positiva, s’ha treballat en l’elaboració d’un segon PIC que, temporalment, s’allargarà fins al 2017.

La implementació del PIC a la Fundació Pere Tarrés respon a diverses raons, tant de tipus social (responsabilitat social corporativa, imatge social, etc.), de tipus econòmic (augment de la productivitat, innovació i millora de la gestió, etc.), com de tipus legal (Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes) i, fins i tot, de tipus motivacionals i de salut laboral (atracció i retenció de talent, menys absentisme, millora del clima laboral, etc.).

El desenvolupament d’aquest pla d’igualtat ha de permetre fer un veritable procés de sensibilització i transformació vers la consecució de la igualtat de drets entre dones i homes i, en conseqüència, en la millora de la qualitat de la vida del conjunt de les nostres treballadores i treballadors. 

Els objectius del Pla d’Igualtat són:

• Conciliar la vida laboral i familiar per als treballadors i les treballadores de la nostra entitat.
• Evitar qualsevol tipus d’actituds sexistes, d’assetjament o de tracte discriminatori.
• Difondre la perspectiva de gènere entre el personal i sensibilitzar sobre la necessitat de treballar per la igualtat d’oportunitats.
• Normalitzar la utilització de llenguatge no sexista en tots els àmbits de la Fundació.
• Afavorir la diversitat.

Dintre del objectius d’aquest Pla, dos de les mesures vinculades amb l’equitat de gènere són promoure la igualtat i la no discriminació, i fer difusió a nivell social,  per tal de sensibilitzar i desenvolupar aquest coneixement a les persones de la Fundació. Per aquest motiu avui 8 de març ens sumem a la Campanya que l’Institut Català de les Dones ha posat en marxa “Tu mous fitxa. Catalunya per l’equitat de gènere” (#moufitxa).

Amb aquesta campanya es pretén promoure la reflexió i la revisió individual de cada persona al voltant del concepte equitat de gènere, ja sigui en l’àmbit professional, com en les relacions familiars i personals. Aquesta presa de consciència individual ha de permetre actuar, moure fitxa, i protagonitzar una transformació que ens porti a una societat on el valor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui una realitat efectiva.

Araceli Calvo

Àmbit de Personal de la Fundació Pere Tarrés