Presentació Avaluació de programes de reforç escolar en els Centres d’Atenció Diària

 En un context força complex per moltes entitats de base, cal posar en rellevància a la societat aquelles accions que tenen un valor afegit en el centres d'atenció diària federats al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC). Aquest valor afegir és el compromís diari de molts professionals i voluntaris per generar estructures de suport familiar, de qualitat de vida i d'educació com escola de ciutadania i com agents educatius en plena aliança i coordinació amb les escoles i instituts dels barris i ciutats.

El futur incert reclama poder donar valor a les accions que representen una millora directa en la qualitat de vida dels infants i els adolescents en termes com la igualtat d'oportunitats. Segons un estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill al 2009, manifesta que la vulnerabilitat educativa és una conseqüència immediata de l’exclusió social prèvia, i no pas al revés.

El que pretén aquest estudi, és en fer la "foto" de la realitat plena, rica i diversa dels Centres d'Atenció diària federats  al MCECC de la Fundació Pere Tarrés on molts dels infants que participen presenten dificultats en el seu procés d’aprenentatge i, com molts dels programes de reforç escolar dissenyats pels centres intenten compensar aquestes carències, afavorint  la millora en el seu rendiment escolar.

És per tant finalitat d’aquest estudi, valorar els resultats obtinguts i el nivell d’impacte d’aquests programes en el procés socioeducatiu dels infants i adolescents que hi participen, per tal d’oferir propostes de millora  a tres nivells:

1) Dissenyar Programes Innovadors de suport escolar.
2) Dissenyar un pla formatiu especialitzat pels professionals dels centres d’atenció diària i centres escolars.
3) Generar coneixement i recursos formatius adreçats a les famílies dels centres d'atenció diària.

Per tal de posar en marxa aquest projecte comptem amb un grup motor encarregat de la direcció del projecte format per Txus Morata, Eva Palasi, Sergi Asensio, Maria Valencia, Marta Rams, Mari Mateos i Felipe Campos. Aquest equip conjuntament amb els diferents experts que compta la Fundació Pere Tarrés treballaran per aconseguir un estudi amb una mostra ambiciosa i representativa per tal de generar uns resultats que no quedin merament en un document, volem generar coneixement, impacte en la societat de la tasca desenvolupada i reconeixement per part del les Administracions Públiques i entitats privades sobre els beneficis que generen els programes de reforç escolar en els Centres d'Atenció diària federats al MCECC de la FPT.

Tal i com explicàvem en aquest avaluació, volem treballar amb una mostra representativa de la realitat, per això parlem de:

•    12-15 Centres Diaris/Centres Oberts MCECC.
•    112 Educadors Centres Diaris/Centres Oberts MCECC.
•    32 Infants i adolescents.
•    4 famílies dels Centres Diaris/Centres Oberts MCEC.
•    4 Mestres i professors de les escoles i instituts.
•    4 Professionals dels serveis socials de primària.
•    4 Professionals EAP.

El propi desenvolupament i desplegament d'aquest estudi es basarà en una metodologia d'investigació avaluativa. Aquesta metodologia requereix de la implicació de tots els agents (equip, centres,..) en les diferents fases de l’avaluació.

El que volem amb aquest plantejament és que l’estudi no sigui redactat en un despatx amb una comissió d'experts, pretenem que els centres a través dels seus professionals,  educadors/es i monitors/es, siguin part activa en el procés de construcció instruments, la pasació dels mateixos i la validació dels resultats, tot això es farà una formació específica amb aquelles persones que hagin de dur a terme la pasació.

En aquesta primera reunió, que va tenir un èxit en termes de participació i assistència, comencem a treballar, amb molt bona sintonia amb els centres que van participar en la presentació de l'estudi a l'Alberg de la Fundació Pere Tarrés, amb preguntes, qüestions però sobretot amb il•lusió i ganes de poder plasmar en un document el treball de realitat que cada tarda arreu del territori treballem en matèria de reforç escolar als Centres d'Atenció diària.

Felipe Campos i Rubio
És Director General de l'Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Dinamització de l’esplai públic i l’educador de carrer

Parlar avui dia d’educar al carrer pot semblar dins del món de l’educació social un fet antic o fins i tot que ja està tot dit. Ja fa temps que es parla a nivell professional o acadèmic de conceptes com educació́ en medi obert, educadors d’atenció primària, etc...  i poc del denominat educador o educadora de carrer. Amb aquest article proposo un viatge a les arrels de l’educació social, al treball en primera línia fora d’espais tancats o institucionals i volem explicar una bona pràctica associada a l’educació́ de carrer, el projecte OCI AL BARRI de L’H, que porta a terme l'Associació Educativa Itaca, que pertany al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Primer de tot hem de definir quina és la característica principal de l’educació́ de carrer i com aquesta ens serveix per a apropar-nos a aquells sectors de població́ que, tot i tenir necessitats, mai entraran en un centre d’atenció diària, en un casal de joves, no s’aproparan a serveis socials per sol·licitar ajut...etc. La proximitat amb els educadors socials de “Sortir al carrer” és una imatge que descriu un treball educatiu proper a la gent, sobretot a la gent que per raons diverses queda al marge, tant a nivell grupal com individual. És per aquest motiu que l’educador/a de carrer ha de tenir com a funció principal la detecció de necessitats, el fet d’estar a peu de carrer, en el territori, a prop de la gent, li permet conèixer qui és qui, i quines situacions de dificultats viu, alhora que coneix de primera mà què està patint, què necessita i com podem orientar-los davant demandes no formulades.

És possible obrir un debat sobre si podem treballar des de l’educació social si per part del subjecte no hi ha voluntat de canvi i, per tant, es podria posar en dubte si és una acció socioeducativa. Però és aquí on radica l’essència de projectes de dinamització de l’espai públic o d’educació al carrer, promoure el canvi, acostar-nos al infant o jove perquè adopti actituds favorables. És per aquest motiu que, respectant la voluntat del participant, és clau escoltar, observar la realitat del seu entorn i fer-lo participar en el seu procés de vida, del qual n’és el protagonista.

Però podríem definir en tres punts què significa la figura de l'educador de carrer:

•  Educar al carrer no és una tasca de bomber, d’intervenció́ directa o d’urgència; és una tasca que necessita de temps, planificació, hores al carrer i a les places i presència constant. És una tasca a llarg termini que només es pot fer des de la proximitat i amb el compromís institucional de l’entitat o administració que impulsi el projecte.
• Suposa treball comunitari, perquè ni els nens ni els joves estan sols, tots tenen una família, un grup d’amics, participen en un centre d’esplai, lleure, casal de joves... en definitiva al seu entorn. L’educador o educadora ha de ser el referent, i per ser-ho, ha de conèixer  la problemàtica concreta dels més vulnerables i aquelles que per raons “X”, en el cas dels infants i joves, no tenen referent adult fora de l’horari escolar.
• I per últim, l’educador no pretén ser el “messies” de ningú o solventar la problemàtica particular. Només és el referent, el pont, l’intermediari. L’educador no és qui per dir si l’infant o el jove ha de canviar, sinó que són els professionals que intenten donar eines per tal que la persona pugui trobar-se i, si decideix canviar, canvií̈.

 I per últim, cal reiterar en un concepte més que utilitzat en el sector a tots els nivells, però clau en l’educació al carrer, el treball  comunitari o en xarxa. Reconèixer tots els agents socials (professionals o veïns, recursos com biblioteques, casals o parents...) que aquest infant, jove  o aquest grup, té al seu entorn, veure que tots comparteixen l’objectiu d’ajudar-lo a millorar socialment i veure que tots hi tenen un paper.

Una bona pràctica que escenifica què vol dir educar al carrer és el projecte que des del darrer curs l’Associació Educativa Itaca (entitat federada al MCECC de la Fundació Pere Tarrés) va impulsar després de la visita de la Nelsa Curbelo, al barri de Collblanc-La Torrassa de la ciutat de L’Hospitalet. Aquella visita va inspirar l'equip educatiu. Després de mesos de treball d’anàlisi del territori i en coordinació amb els agents social, es va veure la necessitat d'impulsar un projecte de dinamització de l’espai públic i educació al carrer. 

Aquest projecte va néixer sota el nom d' “Oci al Barri” i pretén:

• Apropar-nos a la realitat de la convivència al barri (dificultats i valors).
• Prevenir possibles conflictes de convivència.
• Sensibilitzar a tots els veïns i veïnes del barri sobre la importància del seu paper com a membres actius de la comunitat amb drets i deure.
• Promoure l'aproximació entre els agents socials del barri i el conjunt del veïnat

 Aquest projecte està present cada setmana a les places més significatives del barri amb un programa d’activitats adaptades als infants i joves, amb un plantejament obert, comunitari on ells mateixos, en moltes ocasions, són els encarregats d’organitzar activitats per altres joves. Els resultats són millors dels imaginats o definits des de l’inici, solament calia una oportunitat i aquesta ha estat l’aposta decidida de l’Associació Educativa Itaca en el barri de La Torrassa.

Per finalitzar m’agradaria tancar aquest post amb una cita africana molt significativa:  “Per educar a un únic nen es necessari tota una tribu”. Els nens són els mateixos, la tribu ara som tots nosaltres. 

Per saber-ne més:

Reportatge de la cadena Aljazeera sobre la tasca social i educativa de Nelsa Curbelo als barris de Guayaquil. 

Felipe Campos

És director de l'Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.

Treball intergeneracional, element clau en l’envelliment actiu

Envellir en ple segle XXI, suposa envellir en una societat ràpida amb canvis accelerats i inesperats. Quan els nostres grans eren infants o adolescents, tot succeïa més a poc a poc, més lent, tot el que es donava en el seu entorn més immediat era entenedor, senzill i poc mal·leable. Avui dia els canvis són ràpids i afecten a la seva globalitat, els nostres avis, en moltes ocasions no troben els recursos personals adequats per adaptar-se a les situacions i les noves formes de veure la realitat i com actuar en ella.

Si fem un petit anàlisi de la realitat, podem veure com la Unió Europea es troba en un procés d'envelliment de la població molt significatiu. Des de 1960 l'esperança de vida ha augmentat en vuit anys i les projeccions demogràfiques esperen un augment de com a mínim cinc anys més durant els pròxims quaranta anys. A partir de 2012 la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que la població de més de 60 anys seguirà augmentant en prop de dos milions de persones a l'any, segons un escenari que suposa alts nivells d'immigració continuats i un lleuger augment de la fertilitat. 

És en aquest context tant divers i diferent en el qual apareix una nova manera d’entendre l’envelliment, un model que promou i afavoreix a les persones més grans, però també com a conjunt, parlem del concepte d’envelliment actiu. 

L'envelliment actiu significa, la possibilitat de participar plenament en la societat, implica un nou enfocament comunitari, on els ciutadans grans poden continuar informats i tenen la oportunitat de participar. Permetre'ls contribuir activament a través del voluntariat, per exemple a esplais, centres d’atenció diària o ONG’s a través de projectes d’aprenentatge i servei entre altres opcions. 

Aquest canvi de concepció, ha de començar amb els més petits, els infants, adolescents i joves, han de tenir l’oportunitat de conèixer, de compartir moments i complicitats amb els ciutadans grans, perquè és la millor forma de conèixer de primera mà, una generació de persones que han contribuït a la construcció d’una societat democràtica, de llibertat i de ideals, on gràcies a ells, avui podem viure de la manera que ho fem i podem expressar-nos com ho fem. 

Aquest espai i temps intergeneracional, és el que promoguem des del el projecte NO OBLIDIS de l’Associació Educativa Itaca (entitat federada al Moviment de Centres d'Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés), un espai que promou compartir actituds i comportaments ètics, un espai on els infants i joves amb la gent gran podem compartir plegats i incorporar en la seva vida conceptes i pràctiques com la cooperació, la solidaritat, la tolerància, la llibertat personal, la creativitat, o la satisfacció de gaudir d’una forma voluntària i gratuïta, d’aquest coneixement compartit.

Felipe Campos
Director General Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés