Cap a una gestió eficaç del conflicte en els centres educatius

Pocs dubtes tindrem a l’hora d’acordar que el conflicte forma part de la vida. Pot ser l’origen d’aprenentatge, de creixement, de construcció,... però com ja sabem també pot ser font de frustració, de bloqueig, de destrucció,... 

Cada dia són més les escoles i centres educatius que, conscients d’aquesta realitat, opten per aplicar programes que, bé a nivell de centre, bé aplicats en els propis alumnes, ajudin a desenvolupar competències per a gestionar els conflictes de forma constructiva.

Ara bé, cal tenir present que cap estratègia ni cap programa per si sol pot fer que es superin els conflictes si no aprenem primer a comprendre el fenomen conflictual en la seva globalitat ni si apliquem a tots els conflictes el mateix mètode de gestió. 

El mapa del conflicte

Per gestionar un conflicte cal aprendre a veure’l en tota la seva complexitat. 

El perquè es dona, el paper que exerceix en la vida, aspectes biològics que influeixen, el paper de la subjectivitat, l’entorn socio-cultural,... seran aspectes fonamentals a l’hora de comprendre el conflicte i la base sobre la que podrem establir el procediment d’actuació més adequat. 

Aquest és segurament el punt més important tant a l’hora de prevenir com de detectar i/o gestionar un conflicte. Actuar centrant-nos en els símptomes seria tant buit de sentit com esperar que en un país en guerra aparegui la pau pel simple fet de treure’n els tancs.

Tal i com diu Eduard Vinyamata[1]: “el moviment pacifista, en la seva preocupació per abolir la guerra, ha oblidat que aquesta es troba en les ments i cors de les persones”.

A cada conflicte el seu mètode

Si fer un bon plantejament és important de cara a una correcta gestió, també ho serà escollir correctament quin serà el mètode que aplicarem.

Mètodes pacífics i basats en el diàleg que es puguin aplicar en els centres educatius n’hi ha diversos, però no tots s’adaptaran a les necessitats de cada cas concret. No perquè hi hagi mètodes millors que d’altres sinó per què uns s’adapten millor que d’altres a les necessitats de cada cas. 

Cal tenir coneixements dels recursos que la conflictologia ens ofereix i aplicar aquell que s’adapta més a les especificitats detectades en la fase d’estudi del conflicte.  

Entre els mètodes que promouen la intervenció pacífica (i per tant no coercitiva ni sancionadora) trobem la mediació; una eina vàlida en conflictes interpersonals de grau mig i baix que promourà que els implicats en el conflicte millorin la seva comunicació, prenguin responsabilitats i siguin proactius en la superació del conflicte.

Aquest mètode no és aplicable a tots els casos, però resulta molt vàlid a l’hora d’abordar conflictes entre iguals així com també és una excel·lent porta d’entrada a la cultura de la pau i el diàleg.

Un projecte per créixer

Cal perdre-li la por al conflicte. En general. Però també en els centres educatius. El conflicte està allà i, si no li donem l’esquena, pot esdevenir una font de creixement molt enriquidora.

Certament cal formació i voluntat, dues coses a les que els professionals d’aquest sector ja hi estem predisposats. Aprofitem-ho! 

---

[1] Vinyamata, Eduard. Conflictología (2009) Ediciones Ariel: L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

Anna Rallo Tió
Psicopedagoga especialitzada en psicomotricitat, mediació de conflictes i educació emocional. També és formadora de la Fundació Pere Tarrés

El reforç escolar com a eina per combatre la desigualtat social

El fracàs escolar a Catalunya es situa actualment en el 21,5%, una xifra significativament alta en un país desenvolupat. No cal dir que necessitem urgentment analitzar quines són les causes d’aquest fracàs escolar i buscar diferents fórmules que millorin aquesta situació.

El Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018, defineix que el perfil d’alumne que presenta un major risc de “fracàs escolar” està condicionat per un factor multicausal entre els quals trobem: un domini insuficient de les competències bàsiques, una autonomia personal poc desenvolupada, dificultats cognitives, actitudinals, emocionals, relacionals i conductuals; diferències culturals per raó d’origen familiar; trajectòria escolar irregular, estat socioeconòmic i cultural de la família d’elevada complexitat entre d’altres.

En la nostra societat actual, es premia i es dóna molta importància a la quantitat de deures que els infants fan i no pas, a la qualitat. Fa una setmana es va penjar al YouTube el vídeo d’un experiment que posava en evidència la quantitat d’hores que fan els infants durant el dia entre l’escola, els deures i les activitats extraescolars, gairebé o més que una jornada laboral de qualsevol de nosaltres.

L’infant com a individu es deixa de banda, els infants viuen els deures com una carrera al límit, tot això els causa ansietat, angoixa, i també baixa autoestima perquè quan arriben a classe i el professor/a els pregunta pels deures, s’ho passen malament i se senten avergonyits.

Els resultats acadèmics són importants però ho és més el fet que els infants tinguin la capacitat d’organitzar-se, ser autònoms i responsables... En definitiva, saber lidiar amb els problemes i situacions complicades, no només a l’escola i els deures, sinó també a la vida. Això no s’ensenya en el sistema educatiu i és el que les entitats de lleure intentem aportar als infants i joves, una educació en valors, que la persona sigui l’epicentre del seu aprenentatge i creixement.

El Programa de Reforç Escolar de la Fundació Pere Tarrés pretén proporcionar als infants amb un entorn socioculturalment desafavorit les condicions òptimes perquè puguin seguir el currículum escolar en igualtat d’oportunitats. Afavorint l’aprenentatge i el rendiment dels infants, especialment en situacions socioculturals complexes facilitant un procés d’apoderament educatiu i personal així com donar suport a les famílies en el procés d’acompanyament en l'educació i formació dels seus fills i filles.

La Fundació Pere Tarrés organitza el programa durant el curs escolar amb un màxim de cinc hores setmanals. Els infants treballen en tres blocs diferenciats d’aprenentatge en el que aprenen tècniques i hàbits d’estudi, gestió del temps i de les emocions, tècniques de cerca d’informació. Es realitza un acompanyament en les tasques escolars i  es desenvolupen activitats de treball grupal per tal de potenciar les competències bàsiques dels infants.

L’equip educatiu del programa acompanya els infants en el procés d’apoderament educatiu i personal, creant espais de seguretat. La coordinació dels educadors amb les professionals educatius dels diferents centres i les famílies és una peça clau en el procés. En el marc del nostre programa, és més important que  els infants se sentin segurs i emocionalment forts, apoderar-los i donar-los eines perquè siguin autònoms i gestionin el seu temps de forma eficient. 

Verònica Palasí Luna
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Menjadors escolars: molt més que aprendre a menjar de tot (Educar per créixer)

Per algunes famílies amb fills i filles petits, el moment d’asseure a taula a dinar és un moment de tensió. De vegades és perquè els infants són, el que sovint s’anomena “mal menjadors” però d’altres és perquè els costa mantenir-se quiets i asseguts a taula o no saben menjar sense les seves joguines. 

Hem de ser conscients que educar els hàbits a taula comença a casa i continua a l’escola a través de l’estona del menjador escolar. Però també és un procés que es retroalimenta. Allò que els nostres fills i filles aprenen en l’estona del menjador escolar cal mantenir-lo i reforçar-lo a casa. Família i escola, en la figura dels monitors i monitores de menjador han de treballar plegats. 

Quan es dissenya l’espai de menjador per a una escola és molt important pensar en ell de forma global: incloent l’àpat i l’estona de lleure. Els menús han de cobrir les necessitats nutricionals dels més petits però també cal tenir en compte que hi ha menjars que els agraden més i d’altres que els costa més. Hi ha ocasions que cal arribar a fer pactes amb els més petits per aconseguir l’objectiu final: que s’acostumin a provar tot tipus d’aliments, fins i tot aquells que no els entren pels ulls la primera vegada que se’ls troben a taula.

L’alimentació en aquesta edat és complicada perquè els estem educant el paladar i obligar-los a menjar una cosa que no volen pot provocar l’efecte contrari: que el rebutgin per sempre més. Hem de tenir clar que l’hora de l’àpat també ha de ser un espai agradable per a l’infant.

Des de la Fundació Pere Tarrés sabem que la feina dels monitors i monitores és vital. Són ells i elles els qui ensenyen als infants com s’han de seure a taula, a agafar els coberts correctament, a menjar de tot i també a no cridar, a respectar al company que tenen al costat, a demanar les coses amb un to adequat... És en aquesta etapa quan s’incorporen els hàbits per a tota la vida.  

Per això, des del departament d’Escoles de la Fundació Pere Tarrés treballem conjuntament amb els dietistes d’Arcasa oferint el Servei integral de menjador, que inclou el disseny dels menús del migdia i una proposta de sopar, tenint en compte també les especificitats que demana cada centre (menús per a celíacs, amb intoleràncies o respectant les creences religioses, entre d’altres). Ja són més de 45 escoles les que han dipositat la seva confiança en nosaltres.

Mónica Rodríguez
Directora d’Escoles de la Fundació Pere Tarrés

L’educació no només és cosa de l’aula, és responsabilitat de tots

En primer lloc ens hauríem de preguntar, què és l’educació? És escola, és mestres, són els llibres?
Tradicionalment els pares confiaven a l’escola oportuna, segons les seves creences religioses o culturals, l’educació dels seus fills i filles perquè els guiessin “pel bon camí”, aprenent a obeir i respectar la figura autoritària dels mestres. Aquest era l’objectiu final de l’educació, fa potser no tant de temps. Sortosament, avui dia l’educació s’entén més enllà d’això, ja que la considerem una etapa, bastant llarga, on l’objectiu és el desenvolupament de la persona com a individu social, comunitari, amb valors com la ètica i la solidaritat i que ella mateixa aporti i/o transformi la societat amb les seves idees i creativitat.

En aquesta nova concepció doncs, hem de ser conscients que l’educació no només es restringeix a l’aula, que proporciona coneixements molt limitats i guiats per un programa acadèmic establert, si no que l’educació real està per totes bandes i en tot moment. El temps lliure i el que fem en aquest temps és important doncs també per a la nostra persona, especialment durant la infància i l’adolescència, etapa vital de la persona que creix com a individu. L’espai del menjador a les escoles, per exemple, esdevé un moment clau ja que forma part de l’horari escolar i els infants poden fer el que vulguin. Es aquí quan l’educador/a social juga un paper essencial per intervenir en la seva educació més enllà de l’aula. L’educació dels nostres infants i joves no comença i acaba a l’aula si no que és 360º, un projecte que dura 24h durant els 365 dies de l’any.

Però només els mestres i els educadors han de responsabilitzar-se de l’educació dels nens i nenes? La resposta és rotundament no. El deure d’educar és de tots, ningú n’ha de voler escapar-se. Cal tenir en compte que l’educació, que també inclou el temps de lleure, és un dret i un deure recollit en la Declaració dels Drets de l’Infant. Som diferents els actors que hi intervenim: a casa els pares, a l’escola en horari lectiu, els mestres, en els horaris no lectius (permanències, espai migdia/menjador, patis, extraescolars, casals, colònies, esplais...) així com també els monitors i educadors.

Així doncs, TOTS, en el nostre àmbit d’actuació, tenim el deure (i el repte) de vetllar per què existeixi un mateix relat educatiu, pedagògic, de valors, actituds i principis. S’entén però, que cada agent aplica mètodes, tècniques, estímuls i pràctiques diferents en funció del moment i de l’objectiu, però sempre seguint una mateixa filosofia.

La Fundació Pere Tarrés ja fa molts anys que treballa amb passió i compromís per l’educació dels joves, al servei del desenvolupament i creixement saludable dels infants, sent sempre molt a prop de les escoles treballant dia a dia per fer d’aquest concepte d’educació 360º una realitat, colze a colze amb AMPA’s, mestres, titulars de centres... Gràcies a entitats, institucions i organitzacions socials com la Pere Tarrés, podem continuar confiant en què el món cada vegada sigui un lloc millor.

Àlex Fernández i Brösel
Director de Programes Educatius de la Fundació Pere Tarrés

El temps de lleure: una oportunitat per créixer

La Fundació Pere Tarrés contínuament aposta per donar un valor afegit a les seves activitats de lleure, és per aquest motiu que l’equip de coordinació de l’àmbit escoles es va posar a treballar amb l’objectiu de millorar les estones de lleure dels menjadors escolars.

Des de l’àmbit d’escoles de la Fundació Pere Tarrés s’ofereixen serveis educatius a les escoles sobre els menjadors escolars, les extraescolars i els casals d’estiu. L’equip de coordinació pedagògica és l’encarregat de desenvolupar el projecte educatiu i l’equip d’intervenció de portar-lo a terme. Aquest últim està integrat en la majoria dels casos per un director/a del lleure i per diferents monitors i monitores que varien en funció del nombre d’alumnes inscrits.

Una de les darreres activitats lúdico-educatives que es van proposar, van ser els baguls pedagògics, més concretament el “bagul de circ” i el “bagul de música tradicional”. Es tracta de dues activitats itinerants que es van desplaçant intentant estar present a totes les escoles que col·laboren amb la Fundació Pere Tarrés on es duu a terme el servei de menjador escolar.

Els tallers... Un munt d'oportunitats!

Referent al “Bagul de circ”, cal dir que està format per un tallerista, especialista en el món del circ, que desenvolupa l’activitat i un bagul ple de material de circ per a un grup d’uns 30 alumnes aproximadament d’infantil, primària i ESO. L’activitat cal adaptar-la en funció del grup d’edat al qual vagi adreçat. Aquesta es desenvolupa en grups reduïts, sovint per classes, i té un objectiu clar: gaudir d’una estona de pati de menjador diferent.

El circ ha estat des de sempre una forma clàssica de diversió, és una activitat que genera en les persones capacitats físiques, destreses i habilitats, però també desenvolupa capacitats humanes i artístiques. Està lligat a allò sensorial, a la creativitat i estretament relacionat a altres àrees artístiques com són la música, la dansa, la plàstica i el teatre.

El principal objectiu d'aquest taller és el d'apropar al assistents al món del circ a través dels malabars i els equilibris. Uns altres objectius rellevants d’aquesta activitat son fomentar l’esforç personal, adquirir un esquema corporal i d’higiene postural, potenciar la capacitat de concentració i atenció i generar participació activa dels infants i joves en les activitats.

En participar d'un taller de circ, nens i joves es troben en un entorn de llibertat que els permet desenvolupar-se i expressar-se.

Del que es tracta és de poder donar l'oportunitat als nens de provar qualsevol malabar amb els quals expliquem, alhora que se li ensenyen els coneixements bàsics per començar a saber manejar-ho. No es busca que el nen aprengui a manejar-ho perfectament en el taller, sinó que es familiaritzi amb algun dels objectes possibles i pugui d'ara endavant seguir desenvolupant el seu aprenentatge per compte propi.

La presència del taller de circ a l’escola és pot complementar amb més activitats ja sigui mitjançant activitats a les aules amb els professors o d’altres activitats que puguin dur a terme altres monitors de menjadors.

Els objectius d’aquesta activitat són:

• Potenciar la psicomotricitat.
• Desenvolupar la creativitat.
• Treballar la cooperació.
• Sensibilitzar l'expressió artística.
• Millorar l'acte-superació i l'autoestima.
• Desenvolupar la capacitat d'improvisar i jugar.
• Potenciar la comunicació i el treball de grup.
• Treballar el sentit del ritme i la sincronització.
• Desenvolupar la concentració.
• Estimular els reflexos, la destresa i l'agilitat.

El material que es fa servir en aquesta activitat és el següent:

• Diàbolos
• Plats xinesos
• Xanques infantils
• Pilotes malabares
• Anelles
• Joc d'equilibri
• Pedals d'equilibri
• Indiacas
• Mases

Pel que fa el “Bagul de música tradicional”, cal dir que està format per un tallerista especialista en el món de la música que desenvolupa l’activitat i una sèrie de material que fa servir pel correcte desenvolupament de l’activitat. Per tal que l’activitat sigui entenedora i àgil és interessant que el grups siguin al voltant de 25 alumnes per taller. Està pensat inicialment per dur-se a terme amb els cursos de P4, P5 i 1r i 2n curs de Primària. Són en aquestes edats que pensem que els nens i nenes els hi podria interessar aquests instruments i les danses que es faran. 

És un taller dissenyat per donar a conèixer a tots els infants, diferents instruments musicals tradicionals que possiblement no hagin tingut la possibilitat de conèixer. A més de presentar la gralla, la tarota, el flabiol, el tamborí i el pandero quadrat  així com explicar els seus orígens, es destinarà part de la sessió a ensenyar una dansa tradicional. Tant els instruments, les cançons que s’interpretaran, com les danses son específicament de repertori tradicional de qualsevol indret del Món. Moltes d’aquestes peces seran reconegudes amb facilitat fet que facilitarà l’aprenentatge.

S’interpretaran peces com “El Gegant del Pi”, “La Presó de Lleida”, “Gala de Campdevànol”, “Xampanyan”, “Pasdoble de Sant Joan”, Jan Petit (versió occitana) així com possibles peticions.
Les danses que es desenvoluparan seran diverses i dependran tant de l’edat com del nivell del grup.
Sempre utilitzant com a fil conductor la caracterització del monitor com a joglar i l’edat medieval, anirem assolint els diversos objectius dels que es composa el taller.

Es dansaran depenent del temps que es disposi:

• “El ball del rogle”, de l’Areny, a la Ribagorça. Ball molt utilitzat per trencar el gel amb un grup nou.
• “Cercle circassià”. Tipus de ball tradicional originari d’Anglaterra al segle XIX. Aquest ball es caracteritza per ser un ball col•lectiu on tots els balladors acaben dansant amb tot el grup.
• “Xampanya”. Aquest és un tipus de ball molt utilitzat a Catalunya. A la resta d’Europa es coneix amb altres noms, com “Chapelloise”. Aquest, com “el cercle circassià és un ball col•lectiu.
• “Esku Dantza”. Dansa-joc és tradicional del País Basc. Joc de mans.
  

Els objectius d’aquesta activitat són:

• Conèixer diferents instruments tradicionals de la cultura catalana
• Exercitar el moviment i les habilitats de coordinació 
• Desenvolupar el sentiment de cohesió de grup

Aquests dos baguls temàtics són reculls de jocs que ajuden a potenciar la descoberta i la sociabilitat dels infants durant un breu període de temps, com pot ser l’estona del lleure del migdia. És així com es generen espai de trobada a través del joc, l’experimentació i la creació compartida.

Amb l’objectiu constant de millorar la qualitat del servei, la Fundació Pere Tarrés ofereix aquesta activitat totalment gratuïta als centres, posant a disposició un tallerista especialista encarregat de dinamitzar els baguls temàtics. A més, estarà recolzat per la coordinació pedagògica.

Aquests tipus d’activitats afavoreixen el desenvolupament personal de l’infant i la seva integració amb els altres companys.
És per això que la Fundació Pere Tarrés treballa per potenciar aquest tipus d’iniciatives en els seus centres i continuar treballant en l’educació durant el temps de lleure.

Lorena Medel
Coordinadora pedagògica de l'àmbit d'Escoles de la Fundació Pere Tarrés