El valor pedagògic de les activitats d'estiu

Les colònies i casals d'estiu són modalitats d’acció de lleure infantil i juvenil amb un alt valor pedagògic. El contacte directe, la descoberta de l’entorn i la possibilitat de comprendre la complexitat dels ecosistemes naturals combinats amb l’acció humana i les modificacions que impliquen aquesta convivència persones-natura, fan de les colònies uns espais i temps idonis per a l’aprenentatge. 

Els infants i adolescents que realitzen activitats com les colònies d’estiu de diversos dies de durada experimenten un progrés personal continu, especialment pel que fa al treball dels valors, capacitats, hàbits, actituds, de la millora de la relació amb els altres companys i companyes i amb l’entorn.  

Les colònies d'estiu ajuden a madurar als infants 

Les colònies d'estiu desenvolupen un programa d’activitats que, més enllà de ser més o menys exitós, són una aventura irrepetible que ajuda molt als infants, als adolescents i als joves en el seu procés de maduració personal i de desenvolupament propi. Les dificultats que ens imposa l’entorn i la diferència que esdevé respecte a la nostra quotidianitat, combinat amb la força dels lligams personals i de relació entre participants que s’estableixen, fan de l’experiència quelcom que mai s’oblida… Quan un es fa més gran i la feina ja no et permet gaudir d’aquestes activitats d’estiu, queda en algun racó d’alguna neurona cerebral aquella arribada al cim, la caminada nocturna, les ampolles als peus, les picades de mosquit horribles, aquell bivac sota els estels, aquella excursió on quedes tot moll i t’has d’espavilar. Poques experiències comunitàries permeten i enriqueixen tant amb situacions semblants que s’han d’afrontar i superar com les que ofereixen les propostes educatives de les activitats d’estiu.

Participar en unes colònies implica assumir responsabilitats com parar taula, ordenar l’habitació, fer-se el llit, netejar espais comuns… Els pares se sorprenen quan descobreixen que fan tot això amb il·lusió i sense discussió quan estan amb els monitors… Coses que a casa esdevenen a voltes impensables o sempre es fan amb mala gana i amb discussions intergeneracionals. Els infants, per tant, es reparteixen tasques, prenen decisions, comparteixen experiències més reeixides o menys, amb protagonisme i conduits per uns monitors i monitores d’edat a vegades força semblant a les seves, però que són joves que opten per un estiu de valor pedagògic i de compromís, davant d'altres alternatives que la societat els hi ofereix. Els monitors també reben molt en aquestes experiències, també es fan grans en aquestes situacions i fan créixer la seva autoestima.

El fet d'estar fora de casa provoca la desaparició total dels espais de protecció de pares i de la societat en general. La colònia d’estiu s’autoabasteix i s’autoregula sense la participació i protecció habitual de la nostra vida diària. El fet d'aprendre a "viure amb menys" és un dels valors fonamentals que cal desenvolupar i reforçar en aquests moments tant complexes que vivim, i que els joves assimilin que poden viure amb menys sense perdre oportunitats ni capacitats, simplement integrant l’esperit de l’austeritat i l’estalvi allà on calgui, sense que això representi perdre qualitat de vida. La pròpia gestió del temps, el viure més per gaudir-lo, es posa en pràctica en les colònies, una espai on no es depèn tant del rellotge. La desconnexió digital és també un altre fet rellevant, substituint aquesta immediatesa d’informació a vegades poc rellevant o inclús de xafarderia per omplir-se de la riquesa del medi natural o de les activitats de colònies.

L’esforç, la convivència, la cohesió de l’equip, la solidaritat entre uns i altres, la cooperació, la socialització, són valors que es reforcen molt en les activitats de lleure. L’observació, “aprendre a observar” amb  paciència i serenitat, són altres valors que estan en poc ús actualment i que en moltes de les activitats de colònies es potencien de manera molt rellevant.

Fer colònies d’estiu és sens dubte una molt bona proposta educativa i de valor, amb l’afegit que ens fa una mica més coneixedors del nostre país.

Més informació i inscripcions per a les colònies d'estiu de la Fundació Pere Tarrés a www.peretarres.org/estiu 

Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés

Colònies i esports de neu: un binomi excel·lent per treballar els valors

Més de cent anys de tradició a Catalunya dels esports i activitats de neu, augmenten la  continuïtat de  les colòniesd’hivern, on l’activitat al voltant de la neu, els esports d’hivern, l’esqui i surf de neu, l’esqui de fons, les raquetes i els trineus... són el motiu central per desenvolupar una activitat de colònies amb tots els valors i elements educatius i de creixement personal que els infants i joves adquireixen quan tenen aquesta oportunitat.

Entenem que aquestes colònies són unes immillorables activitats educatives en el temps de lleure per als infants, joves i adolescents que hi participen. El joc, la vida en grup i la convivència en un espai diferent a l’habitual, fan possible l’aprenentatge i l’adquisició de valors, actituds i hàbits. L’esquí és l’element vertebrador d’aquestes activitats , ja que ocupen  bona part del temps. Els matins es dediquen  íntegrament a la pràctica esportiva  de l’esquí, amb l’inestimable tasca dels monitors especialistes esportius. Els participants a l'activitat experimentaran uns dies d'intensa convivència i de sentit de comunitat amb altres nois i noies, experiència de cooperació i solidaritat, aprenentatge d'hàbits, etc. Fora de l’esquí es fan  també activitats pròpies de les colònies, com ara jocs de pistes, tallers, gimcanes i vetllades, que acaben d’arrodonir uns dies inoblidables.

Els esports d’hivern i especialment el esqui i el surf de neu, desenvolupen en la persona  alguns valors concrets i específics com són: la superació personal i  l’esforç físic, sobretot en aquells moments en que el participant es marca uns reptes amb l’ajut del seu professor esportiu i  els assoleix, la millora de nivell tècnic, la primera vegada que baixes una pista vermella o el primer que puges a un remuntador... i en alguns casos aquest esperit de superació es converteix en  el valor de l’avaluació del risc i la prudència., quan t’adones que et cal més formació o que potser alguns reptes no seran mai per a un mateix. En aquest procés d’iniciació destaquem per sobre de tot, el principi de seguretat en la pràctica esportiva, evitant situacions que puguin representar perilloses per el participant. Tot i així, s’ha de tenir en compte que tota activitat al medi natural comporta en si mateixa un cert grau

d’incertesa i per tant de risc. La seguretat i el respecte per les normes són valors  importants a treballar…

També resulta essencial que aquest procés es realitzi des de una vessant de dimensió  lúdica, sense buscar el rendiment físic ni la perfecció de moviments tècnics, ni la competició. Es busca que el participant  es senti atret per l’activitat, que es diverteixi i que això li permeti i l’animi a segui practicant i millorant, a la vegada que experimenta un creixement personal.

Per altra banda, si analitzem el lloc on es fan aquestes activitats, tenen l’avantatge que es fan en paratges d’una bellesa natural excepcional, poc habituals en el nostre dia a dia i per tan es viuen amb intensitat i donant valor a l’entorn la muntanya, la neu...la natura. Aquest contacte directe amb la natura és un valor afegit i propi d’aquestes activitats. A la vegada fem país i reconeixem el territori...”. Quan fa un bon dia assolellat i arribes a la part alta del remuntador i veus al fons un horitzó amb tots els cims del Pirineu reconeixibles i nevats” , és una imatge que  impacta a la vista dels esquiadors i  és difícilment repetible en la voràgine diària d’una feina o d’haver d’anar a l’escola. 

Pere Vives

Cap d'Educació Ambiental i Activitats de Vacances de la Fundació Pere Tarrés 





Vols venir a les nostres colònies d'esquí i viure aquesta experiència? Inscriu-te aquí.

Un estiu més ple d’oportunitats per als infants

Anar de colònies, gaudir d’un casal d’estiu, fer una travessa a la natura … són d’aquelles experiències difícils d’oblidar, d’aquelles vivències que resten guardades al cor i al cap tota la vida. Sovint els “més millors” amics neixen d’aquell compartir uns dies al mig de la natura, amb monitors, monitores i altres nens i nenes que ens demostren que allà tot és possible. Sensacions de llibertat, de respirar aire fresc, de viure i reviure el veritable significat de l’amistat i d’aquells valors que ens ensenyen els adults des de petits però que a colònies prenen un sentit autèntic. De ben segur que els més de 20.000 infants, adolescents i joves que han pogut gaudir de les prop de 400 activitats organitzades pels centres d’esplai federats al MCECC i per la Fundació Pere Tarrés han gaudit plenament d’aquesta oportunitat difícil de trobar en cap altre espai. Centres d’Interès màgics, jocs ben creatius, gimcanes pel mig del bosc, sortides per la muntanya, … mil activitats plenes d’emocions i aprenentatge.

Ajudant a créixer als infants més vulnerables

No podem oblidar que tot això encara pren una major rellevància en el moment en què en aquestes activitats participen infants i joves que es troben en una situació de vulnerabilitat social. La crisi ha tocat de ple al nostre país en els últims anys i, molt sovint, la factura d’aquesta situació la paguen els més petits, aquells que haurien de tenir tots els seus drets garantits: l’alimentació, l’educació, la companyia de l’adult, la participació, el joc. Malauradament, això no és sempre real i ens trobem amb infants que viuen unes situacions realment complicades. Amb un 27% de pobresa infantil, és a dir amb un de cada quatre nens de Catalunya en situació de fragilitat important, els adults responsables i les entitats com la nostra no podem romandre indiferents. Per aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés ha volgut aportar el seu granet de sorra amb la campanya “Ajuda’ls a Créixer - cap infant sense colònies”. Més de3300 nens i nenes han tingut l’oportunitat aquest estiu de gaudir d’una experiència d’educació en el lleure que, molt segur, ha aportat un punt de qualitat a la vida d’aquests menuts i menudes.

Algú podria pensar que el fet d’anar de colònies és una activitat de luxe, però la realitat és que per aquests nens i nenes que es troben en contextos desfavorits acaba esdevenint una necessitat el fet de poder comptar amb experiències d’aquest tipus. Si de forma habitual, les experiències a la natura, anar de campaments o fer una travessa són activitats plenes de sentit i amb uns grans beneficis per a qualsevol infant, per aquells que es troben en una situació de dificultat, la incidència és encara major. Entorns segurs, espais organitzats, referents adults positius, relacions amb altres iguals sense diferències, vivències relacionals i emocionals carregades de qualitat són alguns dels elements que estem convençuts que ajuden a créixer a aquests petits i joves.

Dissabte26 de juliol, un autocar amb 60 infants i 14 monitors voluntaris emprenien una aventura: les colònies socials, adreçades a nens i nenes amb molt poques oportunitats socioeconòmiques. Seria fàcil pensar que una setmana no és res a la vida de ningú. Amb el pas dels dies, en les converses amb aquells nens i nenes, en el seus somriures i en les seves mirades, el que va començar sent un neguit i un desafiament protector vers la proposta que els podíem fer, acaba vencent en una sensació de calma, de benestar, certament molt difícil de trencar quan arriba l’hora de tornar.

Un projecte compartit a tota la Fundació Pere Tarrés

Experiències com aquestes són les que donen un veritable sentit a la feina dels treballadors i treballadores de la Fundació Pere Tarrés, atès que estiguem en el lloc de feina que estiguem, i malgrat que a vegades ens resulti difícil veure’n el resultat, tots plegats contribuïm a fer possible que aquell nen o nena, aquell jove, hagi tingut una experiència educativa aquest estiu.

Un cop passat l’estiu, podem explicar que hem aconseguit que pràcticament 2.500 nens i nenes hagin rebut una beca per participar en les activitats d’estiu ordinàries  dels centres d’esplai i més d’un centenar en colònies i casals organitzats directament per la Fundació, gaudint així d’un entorn inclusiu, que és realment l’objectiu de la nostra acció. Ara bé, també hem hagut de buscar altres opcions perquè 700 infants en situació vulnerable més puguin gaudir de l’educació en el lleure durant l’estiu com són colònies i casals socials. Potser no és la fórmula ideal, però sabem que aquests menuts no haurien pogut participar en colònies i casals si no les haguéssim organitzat per a ells específicament. I a més, aquestes activitats les hem organitzat treballant amb xarxa amb altres entitats socials i amb els serveis socials de diferents municipis. Així doncs, no ens queda més que sentir-nos satisfets alhora que inquiets per seguir treballant i aconseguir que l’any puguin donar la mateixa oportunitat a tots els petits i petites que ho necessitin. 

Darrera de cada un dels més de 3.300 nens i nenes que han pogut  obtenir una beca per participar en les nostres activitats cal reconèixer la feina d’una comissió àmplia de persones que han estudiat i s’han fet seus cada un dels casos per a poder-los oferir la millor de les opcions possibles al llarg d’aquest estiu. Així com de la solidaritat i el compromís de moltes administracions públiques, empreses, fundacions i ciutadans particulars que han fet el seu donatiu per fer-ho possible.

FELICITATS, doncs a tots i totes els que ho heu fet possible, als monitors i monitores de Serveis Educatius, als monitors i monitores del MCECC, als treballadors/es, caps i directors de tots els àmbits que esteu darrera del vostre ordinador per garantir els projectes i la captació de recursos, als que porteu a terme la gestió econòmica de la nostra entitat, als formadors, al personal de servei, a TOTHOM, a tots i cada un dels que formeu part de la Fundació Pere Tarrés, perquè cal tenir present que TOTS I TOTES SOM PERE TARRÉS.

Us felicitem i us encoratgem per a que seguim endavant i, sobretot, per a que seguim fent realitat els somnis de tants i tants nens i nenes, amb la màgia de les colònies i l’educació en el lleure.

Maria València
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans
Fundació Pere Tarrés

Educar en el lleure, educar amb el llibre de la vida

Acabo d’arribar de colònies, em falla la veu però no pas els records i les imatges d’infants i monitors cantant, jugant, compartint plegats moments únics... Durant tot l’any, des de la meva professió de mestre he hagut d’ensenyar matemàtiques, ciències del medi i llengua matemàtiques; avui em plantejo que, a les colònies, el “llibre a ensenyar” he estat jo mateix. Les meves vivències, les meves emocions, les meves il·lusions... I no és  que les meves siguin més especials que les de qualsevol de vosaltres, eh? Es tracta que , en el món del lleure eduquem  des de i per a la vida. Perquè educar és mirar plegats com el sol se’n va al vespre, és participar d’una gimcana, és resoldre un conflicte des de la senzillesa del quotidià, és  presentar el compromís amb els altres i el món que ens envolta com una opció de vida...

Parlem del lleure com un model d’educació integral per referir-nos a les seves possibilitats d’educar totes les dimensions de la persona. Trobem un recull magistral d’aquesta visió al llibre “Perspectives de l’educació en el lleure”.  En ocasions, hem confós l’educació no-formal, amb una educació poc rellevant a la vida de l’infant. És cert que el nostre model educatiu no es basa en el rendiment acadèmic i a vegades costarà objectivar els seus resultats. Però ens trobem davant un model educatiu amb infinites potencialitats i que , m’atreveixo a dir, esdevé, per les seves característiques,  imprescindible en el desenvolupament dels nostres infants. És un model basat en les actituds davant la vida, on els educadors són propers i companys de viatge, on la pedagogia s’aplica a la quotidianitat del dia a dia, on es parla de valors compromesos en un món millor i on es vivencien de manera privilegiada les relacions humanes i les habilitats socials. I tots aquests aspectes són rellevants i significatius en els desenvolupament integral dels nens i nenes.

No, no m’imagino cap monitor d’esplai posant nota als seus educands, ja ens recorda “el petit príncep” que l’essencial només es veu amb els ulls del cor;  però sí m’imagino un infant de l’esplai demostrant les seves capacitats socials en una aula, fent, per exemple, de delegat de curs o participant activament en un debat a la classe de medi social. Perquè el nen de l’esplai ha participat d’assemblees, ha fet una obra de teatre al voltant del Nadal, ha parlat amb un monitor de la situació social del seu barri...en el fons, ja forma part de processos de participació comunitària i  ciutadana.

Queda camí per fer, el món del lleure ha de seguir manifestant, sense complexes, tot allò que pot oferir a la nostra societat i reivindicant la significativitat social que mereix. Perquè s’està treballant i s’està treballant molt bé en el món del lleure. Serveixi com un de tants possibles  exemples, l’Associació Itaca-els Vents de l’Hospitalet, un intent d’oferir als infants un model d’educació integral per a què desenvolupin tot el seu potencial dins l’entorn proper del seu barri.

 Pot haver millor repte? Endavant amb el lleure des del llibre de la vida.

Pere Muñoz

Docent de l'àmbit de Formació, Consultòria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés