Acabo d’arribar de colònies, em falla la veu però no pas els records i les
imatges d’infants i monitors cantant, jugant, compartint plegats moments
únics... Durant tot l’any, des de la meva professió de mestre he hagut
d’ensenyar matemàtiques, ciències del medi i llengua matemàtiques; avui em
plantejo que, a les colònies, el “llibre a ensenyar” he estat jo mateix. Les
meves vivències, les meves emocions, les meves il·lusions... I no és que les meves siguin més especials que les de
qualsevol de vosaltres, eh? Es tracta que , en el món del lleure eduquem des de i per a la vida. Perquè educar és
mirar plegats com el sol se’n va al vespre, és participar d’una gimcana, és
resoldre un conflicte des de la senzillesa del quotidià, és presentar el compromís amb els altres i el
món que ens envolta com una opció de vida...
Parlem del lleure com un model
d’educació integral per referir-nos a les seves possibilitats d’educar
totes les dimensions de la persona. Trobem un recull magistral d’aquesta visió
al llibre “Perspectives de l’educació en el lleure”. En ocasions, hem confós l’educació
no-formal, amb una educació poc rellevant a la vida de l’infant. És cert que el
nostre model educatiu no es basa en el rendiment acadèmic i a vegades costarà
objectivar els seus resultats. Però ens trobem davant un model educatiu amb infinites potencialitats i que ,
m’atreveixo a dir, esdevé, per les seves característiques, imprescindible en el desenvolupament dels
nostres infants. És un model basat en
les actituds davant la vida, on els educadors són propers i companys de
viatge, on la pedagogia s’aplica a la quotidianitat
del dia a dia, on es parla de valors compromesos en un món millor i on es
vivencien de manera privilegiada les relacions
humanes i les habilitats socials.
I tots aquests aspectes són rellevants i significatius en els desenvolupament
integral dels nens i nenes.
No, no m’imagino cap monitor d’esplai posant nota als seus educands, ja ens
recorda “el petit príncep” que l’essencial només es veu amb els ulls del
cor; però sí m’imagino un infant de
l’esplai demostrant les seves capacitats socials en una aula, fent, per
exemple, de delegat de curs o participant activament en un debat a la classe de
medi social. Perquè el nen de l’esplai ha participat d’assemblees, ha fet una
obra de teatre al voltant del Nadal, ha parlat amb un monitor de la situació
social del seu barri...en el fons, ja forma part de processos de participació comunitària i ciutadana.
Queda camí per fer, el
món del lleure ha de seguir manifestant, sense complexes, tot allò que pot
oferir a la nostra societat i reivindicant la significativitat social que
mereix. Perquè s’està treballant i s’està treballant molt bé en el món del
lleure. Serveixi com un de tants possibles
exemples, l’Associació Itaca-els Vents de l’Hospitalet, un intent d’oferir als infants un model d’educació integral per a què
desenvolupin tot el seu potencial dins l’entorn proper del seu barri.
Pot haver millor repte? Endavant amb el lleure
des del llibre de la vida.
Pere Muñoz
Docent de l'àmbit de Formació, Consultòria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada