El voluntariat
és l’element que sosté bona part de les entitats no lucratives. La seva
rellevància en el funcionament del tercer sector porta a pensar que la major part
d’organitzacions compten amb un pla de voluntariat que les ajuda a que el temps
que aquestes persones dediquin sigui de la màxima utilitat i efectivitat per a
totes dues parts. La realitat, però, és que aquest encara és un repte pendent[1]
en moltes entitats.
El treball amb entitats de tot tipus, que desenvolupem
des de la Fundació Pere Tarrés, ens permet assenyalar que són principalment aquelles
més petites, on el pes del voluntariat és més important, les que no compten amb
un pla que estructuri de forma clara i concreta com s’organitzen aquestes
persones i el cicle de gestió a seguir. En part, la manca d’aquest pla es deu a
les reticències dels òrgans directius i/o equips a destinar temps a la tasques
de gestió. En bona part d’aquestes organitzacions, aquelles activitats no vinculades
a l’acció directa són viscudes com una sobrecàrrega de treball que resta temps
i recursos a la missió.
Fruït d’aquests acompanyaments, podem destacar cinc bones
pràctiques que ajuden a millorar la gestió del voluntariat i, d’aquesta forma,
enfortir l’organització.
1. No existeixen fórmules màgiques per a què el pla de
voluntariat sigui un document útil per a l’entitat i les persones que hi
col·laboren. Cada organització ha de fer
el seu propi procés de reflexió sobre el seu model de voluntariat i definir
quines accions vol potenciar, sempre tenint present la seva realitat i
necessitats.
2. El procés de reflexió requereix l’esforç i la implicació
de totes les persones que conformen l’entitat, especialment per part dels
òrgans directius. És l’equip directiu
qui ha de liderar aquest procés de reflexió i construcció del pla. Així
mateix, és l'equip directiu qui ha de posar en valor i reconèixer l’aportació
que fa el voluntariat a l’entitat.
3. La incorporació de la
figura de coordinador/a del voluntariat és essencial tant per gestionar el
voluntariat com per donar forma i contingut al pla. Aquesta persona esdevé
el nexe d’unió entre l’entitat i les persones voluntàries.
4. Entre les funcions principals del coordinador/a està la
d’acompanyar a les persones voluntàries durant la seva col·laboració i
facilitar que aquestes tinguin una correcta acollida i integració a l’entitat.
Aquesta persona ha de ser el referent i
responsable de fer el seguiment durant tota l’acció voluntària, generant
espais que permetin assolir els objectius claus per a la millora de la gestió
com són:
· Conèixer
els interessos i motivacions de les persones voluntàries.
· Facilitar
la identificació d’aquestes persones amb l’organització i la tasca que
desenvolupen.
· Generar
canals de participació i presa de decisions que permetin que les persones
voluntàries comptin amb un major grau de responsabilitat i autonomia.
5. Tots aquests elements fan que la figura de coordinador/a
hagi de tenir competències en lideratges
i gestió d’equips, així com en habilitats interpersonals. També és aconsellable
que aquesta sigui una persona de l’equip directiu.
La incorporació d’aquestes bones pràctiques al
desenvolupament del pla i en la gestió del voluntariat representa un indicador
de qualitat per a les entitats no lucratives i les activitats que porten a
terme, així com un reconeixement per a les pròpies persones voluntàries.
[1]
No hi ha dades sobre el % d’entitats de voluntariat catalanes que compten amb
un pla de voluntariat. A nivell estatal, el 60% de les entitats socials compta
amb aquest instrument de gestió (Font: Así somos: el perfil del voluntariado social en España de la Plataforma del Voluntariado de
España)
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés
