Noves metodologies i tendències educatives

Els canvis socials han generat inevitablement canvies a les aules. En els últims anys hi ha hagut un increment de noves tècniques i eines que les persones que ens dediquem a la formació hem de conèixer per tal de poder analitzar quines poden ajudar-nos en el desenvolupament de les competències del nostre alumnat.
 
El món ha canviat molt en els últims anys i això també ha afectat a les aules i altres espais on es produeixen relacions d’ensenyament-aprenentatge. A vegades aquest canvi ha estat menys dràstic del que seria necessari per preparar a l’alumnat per al futur, però poc a poc es van incorporant eines i aprenentatges que són necessaris per a la societat en la que vivim, convivim i treballem.

Si fem un petit resum de les noves metodologies, veurem que tenen en comú un parell d'aspectes: el rol de l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge i no com a receptor de la doctrina del professor, i l'ús de les noves tecnologies.

Els mètodes que posen el focus en el rol de l'alumnat com a participant actiu del procés d'ensenyament aprenentatge més utilitzats actualment són:

Aprenentatge basat en reptes (CBL)

És una metodologia introduïda per l'empresa Apple a les escoles dels EEUU de K-12 que s'ha estès als diferents nivells educatius. Es tracta d'un model basat en la creació de petits reptes que surten dels conceptes generals que els i les alumnes han de resoldre de manera col·laborativa.

Aprenentatge per Projectes (AMP)

Aquest mètode d'ensenyament aprenentatge està orientat al disseny i/o desenvolupament d'un projecte entre un grup d'alumnes de manera col·laborativa com a mitjà per assolir una sèrie d'objectius d'aprenentatge d'una o vàries disciplines i a la vegada desenvolupar una sèrie de competències relacionades amb la gestió de projectes reals. El INTEF i altres organismes educatius han contribuït a la implantació d’aquest mètode a tots els nivells educatius

Aprenentatge basat en problemes (ABP)

Mètode basat en analitzar una situació o problema lligada als objectius a treballar, i mitjançant el desenvolupament del esperit crític i la creativitat dels alumnes, animar-los a  trobar solucions. Alguns autors inclouen en aquest mètode l’estudi de casos.

Aprenentatge Invertit  (Flipped classroom )

Aquest mètode que s’ha fet molt conegut en els últims temps a través de la difusió que s’ha fet d’ell a fundacions d’empreses editorials, consisteix en canviar l'ordre habitual d'explicacions a l'aula i deures a casa, a través d’una sèrie de vídeos que poden ser consultats de manera lliure a casa pels alumnes, per tal d’aprofitar les hores a l’aula per la reflexió o la realització d’activitats pràctiques amb el suport de la persona formadora.

Aprenentatge Vivencial  (AV)

Mètode basat en el descobriment que implica la vivència d'una experiència en la qual l'alumne pot sentir o fer coses que enforteixen els seus aprenentatges. Dins d'aquest model es troben les dinàmiques i els jocs de rols.

Gamificació

Aquesta tècnica no és nova però des de que les empreses l'han començat a aplicar per a la capacitació interna dels empleats i els videojocs i jocs online s'han fet molt populars, i ha tornat a agafar molta popularitat. Consisteix en l’aplicació de tècniques i dinàmiques pròpies del joc per al desenvolupament de competències.

Aprenentatge basat en el pensament

Consisteix en el treball de diferents tècniques i rutines de pensament  per portar a terme actes meditats com ara prendre decisions, classificar, seqüenciar, triar, comprovar fonts, etc.

Pensament visual (VisualThinking)

Aquest mètode aprofita tècniques de dibuix i l’ús d’imatges, gràfics i paraules per ajudar a aclarir la informació, i afavorir l’anàlisi de situacions i la presa de decisions.

Pensament de Disseny (Desing Thinking)

Metodologia per generar idees innovadores que es va desenvolupar de forma teòrica a la Universitat de Stanford en California (EEUU) als anys 70, que centra la seva eficàcia en entendre i donar solucions a les necessitats reals dels alumnes aprofitant les tècniques dels dissenyadors de productes. 

 

Des d’una vessant una mica diferent podríem parlar també del treball d’intel·ligència emocional, centrat en el desenvolupament de les competències per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i les persones que ens envolten, o l’interessant aportació del model de les Intel·ligències múltiples, que és basa en l’estimulació de totes les intel·ligències que segons Howard Gardner tenen les persones (lingüística-verbal, lógico-matemàtica, visual-espaial, musical, corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal, naturalista i existencial)

Altres tendències que també val la pena destacar són aquelles que es centren en l’ús de la tecnologia, i aprofiten els recursos que internet i les diferents eines informàtiques poden aportar al treball a l’aula, com ara:

Aprenentatge en Xarxes Socials i Entorns Col·laboratius d'Aprenentatge

Aquest mètode planteja a l'ús de plataformes existents o propietàries, que afavoreixen l'aprenentatge social i col·laboratiu independentment d'on es trobin els participants. Es val de Xarxes Socials, Blocs, xats, conferències en línia, pissarra compartida, Wikis, entre altres recursos, sovint allotjats en el núvol.

Entorns Personalitzats d'Aprenentatge (PLE)

Es tracta d’acompanyar al alumnat a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge, acompanyant-li a trobar les persones, eines o espai per aprendre.

Realitat Augmentada

 Ús de tecnologia que complementa la percepció i interacció amb el món real, i permet a l'estudiant sobreposar una capa d'informació a la realitat, proporcionant així experiències d'aprenentatge més riques i immersives.

Insígnies (badges) i Microcrèdits són un mecanisme per atorgar certificació als estudiants d'un aprenentatge informal. Els estudiants poden recopilar-les, organitzar-les i publicar-les per demostrar les seves habilitats i assoliments en diferents llocs web, com a Xarxes Socials, xarxes professionals, comunitats virtuals, entre altres.

 

És important destacar que els mètodes i recursos no són un fi en sí mateixos sinó les eines i mitjans que fem servir per tal d’acompanyar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

No ni ha un mètode o recurs millor que un altre sinó adequat o no, segons les característiques dels destinataris (edat, nivell educatiu, coneixements previs, interessos) i els objectius educatius.

Els formadors/es són qui ha de conèixer la matèria i el context on treballem, per tal de triar allò que sigui més adient segons les necessitats d’aprenentatge dels nostres alumnes.

A la mateixa vegada les persones que realitzen tasques educatives han d’imaginar el futur on l’alumnat, que tenen en aquell moment a l’aula, s’haurà de desenvolupar personal i professionalment. Això implica repensar els abordatges educatius per tal que donin resposta a les transformacions socials, incorporar la innovació a l’acció educativa i un reciclatge continuo.

Si ets una persona que interessada en identificar les característiques principals de les noves tendències metodològiques en la formació actual, Seleccionar el mètode més idoni  per fomentar la motivació i la millora de les competències de l’alumnat en funció de les seves característiques i dels objectius d’aprenentatge i dissenyar les accions formatives que imparteixes basant-te en l’ús de diferents metodologies, no dubtis en donar un cop d’ull al Certificat de Professionalitat de Docència de la formació professional per a l’ocupació i la seva oferta modular. 


Amparo Sota 
Pedagoga especialitzada en la formació de formadors/es i docent de la Fundació Pere Tarrés

Els nadius digitals no existeixen

Ningú neix sabent sobre tecnologia digital, ni tan sols els nascuts a partir de la dècada dels 80. Aquells als que els diem “nadius digitals”. 

Com a pare, mare, educador o educadora, potser que en alguna ocasió t’hagis sentit ja gran per enfrontar-te al nou escenari i conèixer la tecnologia. Inclús és possible que hagis tractat d’apropar-te per veure què fan els i les menors, però t’hagis sentit com si fossis d’un altre planeta. Pot passar, sí. Però també és encoratjador quan saps que en qualsevol període de la vida es poden iniciar nous reptes i superar-los amb èxit. Tenim la capacitat d’adquirir competències a qualsevol edat. 

 

La història de la Fatuma com a exemple de superació

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic de la Lola, una de les directores de la ONG Afrikable (www.afrikable.org), ubicada a Kènia i on havia estat un estiu aprenent moltíssimes coses sobre l’apoderament de la dona. En el correu, la Lola explicava la història de Fatuma, una dona del poblat Orma en l’illa de Lamu, Kenia, mare de set fills i abandonada pel seu marit. Fins que Afrikable no la va trobar i li va donar l’oportunitat de treballar amb ells, els seus fills patien de malnutrició i no podien anar a l’escola. 

Entre els seus set fills es troba la Maka. Una nena fantàstica. Quan la vaig conèixer m’ensenyava tot el que estava aprenent a l’escola i em parlava del seu somni d’anar a la universitat i seguir estudiant. 

La Lola explicava que va anar un dia al poblat i no va trobar a la Maka. Li va preguntar a la Fatuma i ella va contestar que estava de vacances. Però, en realitat, el que havia fet era enviar-la lluny del poblat per posar-la fora de perill. En la cultura Orma és molt comú que els homes se’n portin a la noia que vulguin amb la finalitat de casar-se. Les segresten, abusen d’elles i les forcen a convertir-se en les seves dones. En la seva cultura és habitual, però no significa que estigui acceptat pels pares, mares o per les víctimes. 

La Fatuma havia estat avisada de què alguns homes planejaven raptar a la Maka, pel que davant de tots els seus veïns i veïnes va cridar que no permetria que se la portessin a la força. En el cas de què ho intentessin els portaria davant la justícia. Va ser molt valenta ja que ningú de la seva cultura és capaç d’enfrontar-se a un home o a varis, i molt menys denunciar-los per aquest tipus d’assumptes. 

La Fatuma no va poder evitar que se’n portessin a les seves dues filles grans (la Zeinab i l’Amina). Això va ser abans de conèixer Afrikable, quan no treballava, estava malalta i desconeixia els seus drets. 

Fotografia extreta del portal www.afrikable.org

Però ara la Fatuma se sent forta. Va canviar la seva manera de pensar i com a conseqüència la seva vida també va canviar. Ha denunciat al seu exmarit a l’Oficina de Protecció del Menor per fer que signés davant les autoritats que, després d’abandonar-los, havia perdut la pàtria potestat dels seus fills i filles. No se’n podria portar a les seves filles encara que tingués un marit per a elles, ni tampoc els seus fills podrien anar a treballar amb ell. 

La Fatuma també va aprendre a llegir i escriure. A conèixer quins són els seus drets i deures. Té una feina que li permet una independència econòmica. Però el millor de tot, és que s’ha convertit en una dona apoderada. 

Per a molts de nosaltres, vist des de la nostra cultura, és possible que ens costi assimilar que encara avui en dia existeixin cultures com l’Orma. Fins i tot, potser que històries com aquesta ens quedin una mica allunyades de la nostra realitat. No obstant això, aquesta experiència ens serveix per donar-nos compte de fins a quin punt, en algunes ocasions, aferrar-nos a una zona coneguda ens impedeix endinsar-nos en altres espais de descobriment i evolució.     

La història de la Fatuma és una exemple de què mai es tard per reunir el coratge necessari i passar d’allò conegut a allò desconegut. A allò que ens farà més savis i independents i que ens servirà per adquirir les competències necessàries per a créixer com a persones i ser un model per als menors. 

La Fatuma sentia, dins d’aquell ambient cultural, un malestar emocional relacionat amb l’agonia, la por, el temor i la preocupació pels seus fills. Després va arribar al convenciment de què tot això podia canviar si aconseguia vèncer el seu analfabetisme i adquiria unes competències bàsiques com a persona, dona i mare. Possiblement, la Fatuma es va trobar amb les mateixes emocions que hem pogut sentir en alguna ocasió nosaltres com a pare, mare, educador o educadora. Unes emocions que provenen dels límits que ens posem nosaltres mateixos, ja sigui per unes creences pròpies, culturals o per falta de recursos. 

Hem de perdre la por a la tecnologia

Per a la Fatuma, les oportunitats de canviar apareixen quan comença la seva alfabetització. Per a nosaltres, si el nostre objectiu és l’educació digital dels menors, les oportunitats naixeran en el moment que adquirim unes competències digitals bàsiques. 

Sabem que un dels nostres principals reptes és el d’educar en valors als menors, però ens sentim perduts; i més ara que ens trobem en un nou escenari on la tecnologia, en moltes ocasions, obté un paper protagonista. 

Ho vulguem o no, el nostre present i el nostre futur més immediat és digital. La sobresaturació d’informació, els ràpids avenços tecnològics i els canvis en la nostra manera de comunicar-nos provoquen desorientació i pèrdua de control. 

En front al descontrol subestimem les nostres capacitats i habilitats, el que ens fa percebre nous perills que provoquen malestar emocional carregat de por i preocupació. No obstant això, el primer que hauríem de fer per orientar als menors en l’educació digital és aplicar la lògica i el sentit comú de sempre. 

Les tecnologies digitals no són dolentes ni bones en sí mateixes, només són un conjunt de dispositius que per a funcionar necessiten un cervell humà. El risc apareix en l’ús indegut que fem d’elles per comunicar-nos, divertir-nos o aprendre. Els hàbits saludables i segurs de la tecnologia seran indicadors de què hem adquirit les competències, aptituds i habilitats digitals necessàries per a transmetre valors i consells als més joves.

Els adults hauríem de ser els tutors dels menors i acompanyar-los en l’ús de la tecnologia des de petits. Orientar-los i oferir-los uns valors pedagògics que comporten un ús respectuós, responsable i segur de les tecnologies que es troben al seu abast.

Abans, però, caldria adquirir aquestes competències digitals bàsiques. 

Us convido a llegir el llibre Los nativos digitales no existent. Ed. Deusto, on trobareu la resposta a aquesta pregunta i d’altres. 

Extracte del llibre Els nadius digitals no existeixen (autors varis), Editorial Deusto (2017), capítol 7 titulat Competències digitals per a pares i educadors escrit per Anna Blázquez.

http://nativosdigitales.com/

Anna Blázquez

Directora d'Acció digital de la Fundació Pere Tarrés