El nou Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 de Barcelona

Les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona, han estat pioneres, en moltes ocasions a tot l’Estat Espanyol, en la generació de discurs, disseny i implementació de  propostes adreçades al ple desenvolupament dels i les  joves com a  ciutadans de ple dret.

La ciutat de Barcelona compta amb un nou  Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla.

Un pla,  elaborat de forma col·lectiva mitjançant  un  procés participatiu que ha comptat amb la implicació i participació de  800 adolescents i joves, 85 representants del teixit associatiu juvenil, més de 100 professionals de la joventut, 34 tècnics de diferents àrees i departaments de l’ Ajuntament de Barcelona i els diferents grups politics municipals.

Destacar la participació d’aquest joves  associats i no associats en el pla, tot remarcant la importància de fomentar la participació juvenil, el jove ha de poder intervenir en tot allò que l’incumbeix .

Un nou pla que defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021, que té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos:

1. L'emancipació: inclou tres àmbits d’actuació formació, ocupació i habitatge i que estan orientades a promoure l’autonomia de les persones joves.
2. La transformació: pretén situar als joves en el centre de l’actuació per tal d’assegurar els seus drets i el seu punt de vista en l’abordatge dels reptes de la societat actual, diversa, complexa, culturalment rica i amb potenciar transformador.
3. El benestar: eix centrat en les polítiques de cura dels joves en els àmbits de la salut d’una manera integral: salut física, salut emocional i salut relacional.  Mitjançant l’esport, l’oci, el lleure i el benestar emocional
4. El territori: vetllar per una ciutat sostenible, accessible sense exclusions i amb recursos i espais  en els 10 districtes i 73 barris de la ciutat.

Aquest pla contempla en el marc l’eix de territori l’elaboració d’un nou pla d’equipaments que reculli els serveis juvenils, alhora que s’impulsa la xarxa d’equipaments juvenils i s’inicia un treball cap a la qualitat dels serveis, partint dels serveis d’informació juvenil així com l’elaboració del nou programa funcional dels Punts d’ Informació Juvenil.

Els professionals de les polítiques de joventut, entre els que trobem els informadors i les informadores juvenils, esdevenen agents clau en la dinamització i l’acompanyament dels i les joves per a que aquests puguin impulsar les seves propostes i comptin amb els recursos i la informació necessària per fer-ho. Professionals formats en l’organització i la gestió de serveis d’informació per a joves que tenen com a  principal objectiu respondre als interessos i necessitats d’aquest sector de la població. Un acompanyament que desenvolupa a partir d’accions d’informació, orientació, assessorament  i dinamització i de la promoció d’activitats socioeducatives que promouen la participació juvenil en el marc de l’educació no formal orientades a fer efectiva la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels joves, des d’una perspectiva inclusiva d’igualtat, respecte, llibertat i pluralitat democràtica.
 
El pla recull la importància de l’Educació en el lleure per la seva proposta educativa activa i participativa que fomenten les entitats de lleure educatiu,  per al creixement integral dels i les joves  i remarca la necessitat de potenciar-la i desenvolupar-la mitjançant altres formats com els  casals i espais joves, associacions juvenils, equipaments juvenils i el treball educatiu en l’espai públic.

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_adolescencia_joventut_2017-2021.pdf

 
 

Verónica Palasí 
Coordinadora de Programes Socioeducatius i formadora del Certificat de Professionalitat d’Informador/a Juvenil de la Fundació Pere Tarrés 

Plans de joventut: una experiència per a la participació en els municipis petits

Al llarg dels darrers anys, el departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés ha realitzat nombrosos plans de joventut arreu de Catalunya. De manera especial, el treball de diagnosi ha permès identificar certes tendències que apareixen de manera recorrent als municipis de l’interior que estan caracteritzats per una feble densitat demogràfica, de serveis i d’equipaments. Així, si bé la realitat del territori és irreductiblement plural i canviant, a la majoria de pobles estudiats es detecten dues grans qüestions.

Els i les joves manquen d’espais de trobada per a relacionar-se entre ells. Pel nombre de vegades que ha estat recollida i la intensitat amb què és expressada, aquesta és indubtablement una de les necessitats estrella del jovent que resideix a molts pobles d’àmbit semi-rural. Tanmateix, no sembla que aquesta necessitat estigui tan relacionada amb una mancança d’espais físics de trobada com més aviat amb l’expressió d’un desig d’ampliació de les pròpies oportunitats de socialització. De fet, durant els processos participatius que han estat duts a terme, s’han identificat un conjunt d’elements que enforteixen i articulen aquesta diagnosi. Entre ells, la importància de poder disposar d’una entitat juvenil que dinamitzi la vida cultural del municipi i que hi atregui els joves dels pobles del voltant; la necessitat que les institucions públiques acompanyin les iniciatives del món associatiu a l’hora d’impulsar activitats de lleure educatiu pels joves; o la petició, per part dels més joves, d’ampliar les xarxes de transport públic per tal de poder accedir a les festes que s’organitzen als municipis veïns. De fet, es detecta que la vertebració dels espais de trobada permet un enfortiment de la cohesió i de l’arrelament dels joves al territori. Al temps de les xarxes socials pot semblar contra-intuïtiu, però sembla que els joves dels pobles estudiats desitgen principalment tenir més oportunitats de contacte amb els nois i noies de la seva edat.

Els plans de joventut que s’han articulat a partir de processos participatius han contribuït al naixement o a l’enfortiment d’associacions juvenils d’àmbit local. De fet, els processos d’elaboració dels plans de joventut són experiències pràctiques de ciutadania a nivell local. En llurs versions més reeixides, estimulen els joves a participar de les sessions grupals de diagnosi i de disseny i els mostren la necessitat de controlar-ne la implementació al llarg del temps. Aquestes petites escoles de democràcia participativa permeten que un grup de joves es trobi per reflexionar i discutir sobre les qüestions que l’afecten de manera col·lectiva i que acabi concebent-ne respostes. Aquest procés de deliberació tendeix a enfortir els lligams entre els joves que hi participen i de vegades acaba desembocant en el (re)naixement d’una entitat o coordinadora de joves del municipi. Evidentment, no tots els plans locals de joventut es duen a terme de manera participativa i alguns acaben ocupant merament l’espai de mig calaix. Nogensmenys, l’experiència mostra que una bona experiència participativa permet enfortir el teixit associatiu municipal i dinamitzar-ne la vida cultural.

La Fundació Pere Tarrés està plenament convençuda de la necessitat de promoure espais de trobada participatius que permetin educar i apoderar els joves, fomentant-ne tant l’arrelament al territori com el desenvolupament d’un ampli ventall d’oportunitats. 

L’experiència de la Fundació en els àmbits d’intervenció, formació i recerca sobre joventut aporten l’expertesa necessària a aquest convenciment.

Marina Basco i Gabriel Casellato
Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés