Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Martínez Melo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat Martínez Melo. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 d’octubre del 2017

Administración y Tercer Sector piden criterios de priorización para el diseño de actuaciones en materia de discapacidad y diversidad funcional



El departamento de Consultoría y Estudios de la Fundación Pere Tarrés realiza periódicamente diagnosis sobre la población con discapacidad y diversidad funcional que permiten reflexionar sobre las líneas de mejora de esta herramienta clave para la planificación pública y del Tercer Sector.

Como en otros ámbitos de política local, las diagnosis en general no facilitan la identificación de criterios de priorización de los ámbitos de actuación. Frecuentemente se trata de análisis demasiado amplios e inespecíficos. A su vez, el personal técnico de los ayuntamientos a menudo tiene responsabilidades más allá del desarrollo del Plan Local de Discapacidad y Diversidad Funcional, lo que es un límite en las oportunidades para sistematizar la información y tomar, de manera que requiriesen mayor orientación i apoyo para el diseño e implementación de medidas.

Específicamente en el ámbito que nos ocupa hay que tener presente el contexto actual de cambio de paradigma entre la visión de la discapacidad y la de la diversidad funcional. La actual mirada responsabiliza el entorno en la generación de espacios de participación y oportunidades en la sociedad para las personas afectadas, familiares y personas cuidadoras, que son ‘sujeto de derecho’ y no ‘objetos de asistencia’ rehabilitadora. Este paradigma aumenta las expectativas sobre la Administración y el Tercer Sector.

Les necesidades en materia de discapacidad y diversidad funcional vienen marcadas por procesos y vivencias traumáticas con fuerte desgaste emocional y de las relaciones con las instituciones. A menudo se expresan en demandas y expectativas inespecíficas y poco optimistas pero exigentes en cuanto a urgencia y cobertura. En el momento de planificar topan con las incertezas sobre las etapas futuras de la discapacidad específica y las actitudes de evitación sobre el futuro. Se trata, pues, de un contexto marcado por la gran diversidad, la atomización y la temporalidad tanto de necesidades como de colectivos y de contextos familiares.

Hay que facilitar la priorización desde la política y la planificación de manera participada entre personas afectadas, familiares y personas cuidadoras con el fin de garantizar que se establecen compromisos asumibles políticamente y realistas en cuanto a los calendarios y requerimientos técnicos.

Según la experiencia de la Fundación Pere Tarrés estos criterios que permiten identificar aquellos programas y actuaciones más asumibles a corto, medio y largo plazo son: 
·

  • Compartidos con el tejido asociativo
  • Integrados en recursos existentes no específicos y específicos
  • Con baja inversión en infraestructura
  • Con menor requerimiento técnico de ejecución
  • Con menor necesidad de movilización de otras administraciones y planificaciones supramunicipales.

Seguir estos criterios garantizando la participación articulada en tablas específicas por ámbitos fomenta la viabilidad, la obtención de recursos y la generación de compromisos para diseñar y ejecutar las actuaciones de los Planes de discapacidad y diversidad funcional.

Enlaces relacionados:

Se presenta la diagnosis de la población con discapacidad en Rubí en el marco de la mesa de atención a la diversidad Funcional. Rubi.cat
Las discapacidades motrices, las más comunes en Rubí. Elperiodico.cat
La población de Rubí cuenta con certificado de discapacidad. Diariderubi.com
El 5,4% de la población rubinenca dispone de un certificado de discapacidad. Radiorubi.fm


Montserrat Martínez Melo
Responsable de Metodología y Estudios en Acción Social de la Fundación Pere Tarrés

dijous, 31 d’agost del 2017

Administració i Tercer Sector demanden criteris de priorització per al disseny d’actuacions en matèria de discapacitat i diversitat funcional

El departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés duu a terme periòdicament diagnosis sobre la població amb discapacitat i diversitat funcional que permeten reflexionar sobre les línies de millora d’aquesta eina clau per a planificació pública i del Tercer Sector.

Com en d’altres àmbits de política local, les diagnosis en general no faciliten la identificació de criteris de priorització dels àmbits d'actuació. Sovint es tracta d’anàlisis massa àmplies i inespecífiques. Al seu torn, el personal tècnic dels ajuntaments sovint tenen responsabilitats més enllà del desenvolupament del Pla Local de Discapacitat i Diversitat Funcional, el que és un límit en les oportunitats per a sistematitzar la informació i prendre, de manera que requereixen major orientació i suport per al disseny i implementació de mesures.

Específicament en l’àmbit que ens ocupa cal tenir present el context actual de canvi de paradigma entre la visió de la discapacitat i la de la diversitat funcional. L’actual mirada responsabilitza l'entorn en la generació d’espais de participació i oportunitats a la societat per a les persones afectades, familiars i persones cuidadores, que són ‘subjecte de dret’ i no ‘objectes d’assistència’ rehabilitadora. Aquest paradigma augmenta les expectatives sobre l’Administració i el Tercer Sector.

Les necessitats en matèria de discapacitat i diversitat funcional venen marcades per processos vivències traumàtiques amb fort desgast emocional i de les relacions amb les institucions. Sovint s’expressen en demandes i expectatives inespecífiques i poc optimistes però exigents quant a urgència i cobertura. A l’hora de planificar topen amb les incerteses sobre les etapes futures de la discapacitat específica i les actituds d’evitació sobre el futur. Es tracta doncs d’un context marcat per la gran diversitat, atomització i la temporalitat tant de necessitats com de col·lectius i de contextos familiars.

Cal doncs facilitar la priorització des de la política i la planificació de manera participada entre persones afectades, familiars i persones cuidadores per tal de garantir que s’estableixen compromisos assumibles políticament i realistes quant als calendaris i requeriments tècnics.

Segons l’experiència de la Fundació Pere Tarrés aquests criteris que permeten identificar aquells programes i actuacions més assolibles a curt, mig i llarg termini són: 
  • Compartits amb el teixit associatiu
  • Integrats en recursos existents no específics i específics
  • Amb baixa inversió en infraestructura
  • Amb menor requeriment tècnic d'execució
  • Amb menor necessitat de mobilització d'altres administracions i planificacions supramunicipals.
Seguir aquests criteris garantint la participació articulada en taules específiques per àmbits fomenta la viabilitat, l’obtenció de recursos i la generació de compromisos per a dissenyar i executar les actuacions dels Plans de discapacitat i diversitat funcional. 

Enllaços relacionats:
Es presenta la diagnosi de la població amb discapacitat a Rubí en el marc de la mesa d'atenció a la diversitat Funcional. Rubi.cat   
Les discapacitats motrius, les més comunes a Rubí. Elperiodico.cat

Montserrat Martínez Melo
Cap de Metodologia i Estudis en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés