Administració i Tercer Sector demanden criteris de priorització per al disseny d’actuacions en matèria de discapacitat i diversitat funcional

El departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés duu a terme periòdicament diagnosis sobre la població amb discapacitat i diversitat funcional que permeten reflexionar sobre les línies de millora d’aquesta eina clau per a planificació pública i del Tercer Sector.

Com en d’altres àmbits de política local, les diagnosis en general no faciliten la identificació de criteris de priorització dels àmbits d'actuació. Sovint es tracta d’anàlisis massa àmplies i inespecífiques. Al seu torn, el personal tècnic dels ajuntaments sovint tenen responsabilitats més enllà del desenvolupament del Pla Local de Discapacitat i Diversitat Funcional, el que és un límit en les oportunitats per a sistematitzar la informació i prendre, de manera que requereixen major orientació i suport per al disseny i implementació de mesures.

Específicament en l’àmbit que ens ocupa cal tenir present el context actual de canvi de paradigma entre la visió de la discapacitat i la de la diversitat funcional. L’actual mirada responsabilitza l'entorn en la generació d’espais de participació i oportunitats a la societat per a les persones afectades, familiars i persones cuidadores, que són ‘subjecte de dret’ i no ‘objectes d’assistència’ rehabilitadora. Aquest paradigma augmenta les expectatives sobre l’Administració i el Tercer Sector.

Les necessitats en matèria de discapacitat i diversitat funcional venen marcades per processos vivències traumàtiques amb fort desgast emocional i de les relacions amb les institucions. Sovint s’expressen en demandes i expectatives inespecífiques i poc optimistes però exigents quant a urgència i cobertura. A l’hora de planificar topen amb les incerteses sobre les etapes futures de la discapacitat específica i les actituds d’evitació sobre el futur. Es tracta doncs d’un context marcat per la gran diversitat, atomització i la temporalitat tant de necessitats com de col·lectius i de contextos familiars.

Cal doncs facilitar la priorització des de la política i la planificació de manera participada entre persones afectades, familiars i persones cuidadores per tal de garantir que s’estableixen compromisos assumibles políticament i realistes quant als calendaris i requeriments tècnics.

Segons l’experiència de la Fundació Pere Tarrés aquests criteris que permeten identificar aquells programes i actuacions més assolibles a curt, mig i llarg termini són: 

• Compartits amb el teixit associatiu
• Integrats en recursos existents no específics i específics
• Amb baixa inversió en infraestructura
• Amb menor requeriment tècnic d'execució
• Amb menor necessitat de mobilització d'altres administracions i planificacions supramunicipals.

Seguir aquests criteris garantint la participació articulada en taules específiques per àmbits fomenta la viabilitat, l’obtenció de recursos i la generació de compromisos per a dissenyar i executar les actuacions dels Plans de discapacitat i diversitat funcional. 

Enllaços relacionats:
Es presenta la diagnosi de la població amb discapacitat a Rubí en el marc de la mesa d'atenció a la diversitat Funcional. Rubi.cat   
Les discapacitats motrius, les més comunes a Rubí. Elperiodico.cat

La població a Rubí compta amb certificat de discapacitat. Diariderubi.com 
El 5,4% de la població rubinenca disposa d'un certificat de discapacitat. Radiorubi.fm

Montserrat Martínez Melo
Cap de Metodologia i Estudis en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés