La gestió dels serveis i les persones

En aquest mes de cues a l’aeroport, d’assumir o no responsabilitats sobre aquest serveis; ara que s’obren debats al voltant de com són els serveis, dels estalvis o no que generen realment i com haurien de ser aquests en funció de les persones a la que se’ls presten, m’ha fet pensar en la Taula Rodona que vaig participar organitzada per  la Diputació de Tarragona en el marc dels actes de celebració dels 25 anys del Consell comarcal del Tarragonès. Amb el tema “La gestió dels serveis a les persones” va posar el focus, amb molt encert, en el paper que les administracions tenen a l’hora de la contractació dels serveis, a qui es contracten i quines repercussions poden tenir en les persones, les suposadament beneficiàries.

En aquest bloc escrivia ara fa poc més d’un any, al maig del 2016, que tenim en la contractació i la concertació social les eines per a continuar definint  models de col·laboració publico-social. I tenim en les actituds entre administració i sector social la millor manera de concretar-ho, amb control però amb confiança, accions exigents però col·laboratives.

La Comunitat Europea va definir dins l’estratègia europea 2020 que, com a motor de canvi, la contractació pública havia de tenir un paper clau. Les directives europees del 2014 van demanar per primer cop als òrgans de contractació, és a dir totes a les administracions, la estatal, però també la local (i si hi ha la de barri), que incorporessin als seus contractes criteris que incloguin aspectes qualitatius, mediambientals, socials i innovadors per aconseguir serveis de gran qualitat. Sap la Comunitat Europea que els poders públics poden fer  servir la contractació de serveis per assolir objectius socials comuns i per això la directiva ha marcat la pauta als estats.

La directiva europea de contractació pot afeblir la posició de les entitats socials en la provisió de serveis públics si només parlem de preu, però també poden sortir reforçades si els criteris qualitatius, mediambientals, socials i innovadors es valoren correctament.

Quasi sense fer debat, ni soroll s’estan redactant i publicant un conjunt de normes sobre contractació pública que afecten directament a les persones i, sovint, incideixen en el seu àmbit més vulnerable. I estan afectant a tota la societat europea, i també a les nostres vil·les, ciutats i barris.

Durant els propers mesos sentirem parlar de la “Llei de contractes de serveis a les persones” que s’està tramitant al Parlament de Catalunya o de “la Ley de contratos del sector publico” i la seva aprovació a les Cortes. Voldríem que hi hagués un bon debat, ja que les entitats socials hem treballat per aportar arguments i millores, esmenar quan ha estat possible la legislació, fent-la més propera al sector i al servei que es presta a les persones.

En els darrers anys el Tercer Sector ha anat elaborant un discurs ben argumentat, posant en el centre de la seva acció la persona i el servei que se li  presta. Un discurs basat sobretot en criteris socials, però també econòmics i jurídics. Es tracta ara de guanyar influència no només a nivell polític sinó també a nivell tècnic, de qui són els responsables de la interpretació de les normes, i també a nivell de l’opinió pública i social.

Ara que la Comissió Europea està celebrant 60 anys, com en tots els aniversaris, serà el moment de reflexionar sobre l’èxit o no del darrers anys, però també de l’inici d’un procés en el qual la Europa dels Vint-i-set decidirà conjuntament sobre el futur de la Unió. 

En aquest futur el Tercer Sector ha de tenir un paper pro-actiu a l’hora de poder participar en els desenvolupaments normatius, i en la seva aplicació a nivell administratiu, implementació i seguiment.  El sector social ha de poder defensar els interessos de les persones a les que representen i serveixen davant l’administració i on sigui, i ho faran mitjançant aliances i plataformes representatives locals i globals que reforcin el seu missatge. 

I des del Tercer Sector Social com a coneixedors dels nostres àmbits d’actuació hem de recordar a la societat de la que formem part que no parlem només de contractes, externalitzacions o serveis, sinó que en el nostre àmbit sempre estem parlant d’atenció a les persones .

Jesús Delgado i Almendros

Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL

Cap els concerts socials

El passat mes de desembre  la Generalitat de Catalunya va presentar el “Codi de bones pràctiques en la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones”. Tot i haver passat força desapercebut per les conjuntures polítiques del moment, aquest ha estat un document treballat  i consensuat amb sindicats, patronals i entitats del tercer sector social. Aquest codi no és norma d’obligat acompliment sinó orientador de l’administració catalana,  però en ell s’aborden temes essencials en la definició i assignació dels serveis socials: professionalització dels serveis, solvència, garanties, transparència, subrogacions,... i per tant ha de ser important pel futur dels professionals de l’acció social.

El tercer sector social compta amb una llarga trajectòria

El tercer sector social ve d’una llarga tradició al nostre país, les primeres legislacions al parlament de Catalunya són de l’any 1934. Les prop de 3.000 entitats que formem el tercer sector social de Catalunya som institucions que portem molts anys treballant i prestant serveis a una societat amb necessitats creixents. Aquest teixit social el formem entitats que prenem consciència de les necessitats, i a la vista d’aquestes, cerquem, i a vegades obtenim, finançament per a cobrir-les. Aquests fons podran ser d’origen privat, propi o, a vegades, canalitzant els recursos que gestionen les administracions públiques. És aquesta assignació de recursos públics, una de les vies per consolidar les entitats socials.

El 10 de maig de 2016 la Taula del Tercer Sector Social conjuntament amb “Fòrum Salut Mental” i “Aceba” entitats socials de l’àmbit de la Sanitat, va organitzar una jornada sobre la directiva europea 24/2014 que, un cop traspassada al sistema legal del nostre país, hauria de permetre la concertació de serveis públics entre l’administració i les organitzacions. Una de les principals conclusions de la jornada és que desprès de dos anys, i un cop superat el termini per traslladar la norma europea al nostre país, cal una legislació àgil, clara i valenta que doni eines a les administracions. 

Cap a una nova relació público-privada

Entre aquestes eines estarien els concerts socials, que han de permetre gestionar els serveis d’atenció a les persones atenent als criteris principals de qualitat i bon servei, igual que es gestiona l’educació o la sanitat. Els concerts han de permetre superar el dilema “públic-privat” i regular amb garanties de servei públic la gestió de les entitats que realitzen serveis a les persones amb experiència i compromís demostrat.
 
Les entitats del tercer sector estem segurs, si voleu modestament segurs, de la qualitat i proximitat humana amb la que prestem els serveis. Estem segurs pels informes que recollim dels usuaris de les entitats socials que estan satisfets amb el servei que reben. La transposició de la directiva i la concertació social pot ser també una oportunitat per a l’administració que vulgui consolidar un teixit social més professionalitzat, enfortit i de qualitat. 

El passat 6 de maig la consellera Dolors Bassa ens recordava que “Sense tenir en compte al tercer sector no es poden fer una polítiques públiques socials de qualitat” i ens animava als assistents al Fòrum Social Pere Tarrés a treballar conjuntament: Administració, Universitat i Entitats per a poder millorar el model d’intervenció social.  Aquest ha estat  l’esperit de la jornada del dia 10 de maig: Tenim en la contractació i la concertació social les eines per a continuar definint  aquests models. I tenim en les actituds de control però de confiança, exigents però col·laboratives que puguin haver entre administració i sector social la millor manera de concretar-ho. Cal posar fil a l’agulla.

Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL 
Vocal de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

No podem deixar passar més temps, cal invertir en el jovent

Cada any hi ha més estudiants,  sovint acompanyats amb la família, que demanen una entrevista amb tècnics i professorat especialitzat tant en graus com postgraus per poder conèixer directament dels especialistes tots els detalls de la formació universitària que esperen cursar. I cada any és més alt el percentatge d’aquestes visites que demanen informació específica sobre finançament, ajuts i beques. Són reunions que permeten en un primer contacte  adaptar l’atenció a cada persona interessada i conèixer amb més detall cada cas.

La universitat té també un paper d’ascensor social i en aquesta funció els finançaments, els ajuts i les beques tenen un pes innegable com a suport a la promoció personal. Dotar-nos d’ajuts i de fonts de finançament per afavorir  l’accés als estudis superiors és cabdal per a una societat que creu en la igualtat d’oportunitats.

Fa poques setmanes la Fundació Campalans, al seu “Informe social 2014. Desigualtat i exclusió social a Catalunya” afirmava que “les dades de l’atur en temps de crisi mostren els avantatges que donen els estudis universitaris”. L’estudi també realitza una anàlisi de polítiques socials de Catalunya, concloent que les mesures aplicades en beques oficials no tenen capacitat de neutralitzar l’efecte negatiu de la pobresa sobre els resultats educatius, la qual cosa limita l’accés als diplomes post obligatoris als fills de les famílies pobres. Segons l’estudi viure en una llar pobra implica dividir per 14 la probabilitat d’assolir diplomes post obligatòria (batxillerat o universitari).

Els joves, els nous pobres?

El jovent , també l’universitari, és la nova figura de la pobresa, no hi ha prou mecanismes d’ajut, quan fins i tot els que hi havia, com les beques s’ha anat reduint. Els joves  són els que menys responsabilitat tenen en la situació de crisi que anem vivim i els que més hauran de fer en un futur per redreçar la situació.

Convé habilitar com a societat una política de finançament, ajuts i beques que pugui oferir oportunitats a aquells que tinguin dificultats per accedir a la formació universitària.  Per què no atendre aquesta responsabilitat també com a sector social, com a societat civil? Els ajuts tenen un efecte multiplicador a tots els estudis, però especialment als socials,  ja que la formació obtinguda s’orienta a millorar l’entorn més directe de les persones en les que es realitza l’acció.  Fa alguns mesos la Dra. Begoña Roman, membre del patronat de la Fundació Pere Tarrés  escrivia: “S'ha d’explicitar la necessitat d'ajudes econòmiques a aquests joves, augmentar el nombre de beques i la seva dotació, ajudes de mecenatge (amb millors desgravacions fiscals) i tota mena de facilitats per pagar els seus estudis. Ens fa falta una posada al dia en aquestes polítiques, les públiques i les privades.”.

Hem de ser capaços de demostrar la nostra solidaritat també amb el coneixement. Les beques han d’atendre diferents aspectes, els socioeconòmics per suposat, però tampoc es poden oblidar aquells ajuts que potencien capacitats, que són reforçadors de bons expedients acadèmics o aquells que obren camins als més emprenedors. O encara pensem al segle XXI que la formació és un luxe i que només ens hem d’enfocar a altres prioritats més bàsiques? Ja fa molt temps que l’aforisme “No només de pa viu l’home” està vigent i crear capacitats també és un indicador de la riquesa de les societats.

Quan sentim campanyes populars de recollides de fons (crowfounding) per temes  tan diversos i lloables, no podria ser un d’aquests  temes la creació de fons de beques per formació en estudis socials? Quantes persones han sigut beneficiaries de l’acció d’un professional social? Quants professionals socials avui poden desenvolupar-se per haver estat ben formats i haver compartit la seva vocació en unes formacions, unes aules i unes dinàmiques que han enfortit la seva decisió inicial per l’acció social?

Amb el jovent no tenim temps per perdre (recordava la Dra. Roman) : “Waiting time, wasting time: per a la joventut, el temps d'espera és temps perdut o temps sense esperança. No els fem esperar. Que la pròxima solidaritat ciutadana sigui amb el capital intel•lectual. És el que escau en una societat pensada i pensant: invertir en els joves que garanteixen la vitalitat del pensament”.

Ajuts i beques són una potent eina de palanca social, hem de difondre les oportunitats que aquestes poden representar. Com a ciutadans responsables està també a les nostres mans  potenciar de manera significativa les  dotacions i les polítiques de beques.

Jesús Delgado
Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)

Del “busque y compare, al infórmese y decida”

En la memòria de molts està encara l’esgolan d’un espot publicitari trencador, aquell que animava a moure’s i buscar entre els productes, saber més d’ells  i desfer-se de les rutines. “Busque y compare” va ser el lema que va arrelar en aquella gamma de productes.

No passa el mateix amb tots els béns i serveis sobre els que prenem decisions, i sovint, importants.  Així escollir una carrera i una Universitat on estudiar, prenent possiblement una de les decisions més importants, continua sent una opció, on pesen factors com la tradició i la proximitat i sobre les quals es té relativament poca informació.

El passat més d’abril tenia lloc a Navarra un Congrés Internacional sobre Reputació Universitària “Building Universities’ Reputation”. Un dels assistents, representant de la Universitat Ramon Llull(URL), em comentava, amb sorpresa, el dinamisme i el rigor amb què els ponents, especialment els d’altres països, havien posat en la defensa de la informació que aportaven els indicadors allà presentats. També em remarcava com l’ús  dels rànquings, encara novedós al nostre entorn, està previst que es vagi estenent. 

Donat que estem en època de decisions, en aquestes darreres setmanes s’han anat publicant diversos rànquings: La Universitat de València, la Fundació BBVA i l’Ivie han publicat  u-ranking aquesta classificació, basada en un motor de dades suggereix que (per una combinació estàndard de 56% docència 34% de recerca i 10% d’innovació) la Facultat d’Educació Social i Treball SocialPere Tarrés - Universitat Ramon Llull com la  facultat més aconsellable de l’Estat on cursar Treball Social. També per Educació Social u-ranking posiciona la Facultat Pere Tarrés com la més indicada. 

Aquesta mateixa setmana el rotatiu  El Mundo ha publicat el tradicional Rànking de les 50 titulacions més demandades. Basat en 25 variables definides i publicades el rànquings situa la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés com la més aconsellable de tot l’Estat on cursar Educació Social i la primera de Catalunya per formar-se en Treball Social .

Per la seva banda  u-multirank un rànquing promogut per la Comissió Europea que mesura l'orientació internacional de les Universitats, l'ensenyament i l'aprenentatge, la recerca, la transferència de coneixement i el compromís regional ha escollit la URL com a primera universitat de les 61 espanyoles analitzades en  dimensió internacional.

La gestió de les dades i l’accés a la informació s’ha multiplicat en els darrers anys. La gestió de la qualitat ens ha conscienciat del fet que existeixen indicadors objectius que la fan força mesurable.  I les dades i rànquings de les institucions universitàries ens suggereixen que les decisions en gestió tenen repercussió  en la productivitat i rendiment. 

 

La reputació, el valor que donem a un servei no es construeix  d’un dia per l’altra ni es basa nomes amb un tema concret. Es la feina quotidiana, és la suma de les valoracions de les diferents variables amb les què treballem constantment per a la seva millora.

Com a persones responsables, volem estar informats i com a entitats universitàries responsables transferim la informació sol·licitada per a la construcció d’indicadors que ajudin a prendre decisions tan rellevants com la formació i la professió.

Per això, actualitzant al nostre temps l’eslogan del “Busque y Compare” podem evolucionar, com en molts àmbits i serveis,  al “Infórmese y decida”. Les dades,  ara ja, estan a l’abast.

 Jesús Delgado

Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)

La intervenció socioeducativa a Uruguai des de l’àmbit universitari

La crisi llatinoamericana del 2000 va colpejar durament l’Uruguai, a l’igual que altres països de l’entorn. Han estat uns anys amb grans índex d’atur, amb molt alts nivell de pobresa i desatenció, que han deixar barris sencers socialment mancats de recursos bàsics en no poder-los atendre una societat afeblida pel deute i la crisi.

En una visita que he fet aquest estiu al país en nom de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, els responsables de les entitats socials visitades comentaven que durant els darrers 10 anys les organitzacions socials han tingut més necessitats a cobrir que recursos. Han hagut de reinventar-se, de reconvertir-se per sobreviure i continuar gestionant  projectes. El toc final ha estat la desaparició de l'ajut de la comunitat europea a Uruguai per la seva relativa millor situació socio-econòmica.

Les universitats a  a l’Uruguai tenen una tradició, consolidada durant molts anys, de rigor i qualitat, i han estat al costat de les entitats socials en aquest procés de reconversió.  Els alumnes i professors de les facultats i graus de Servicio Social, Comunicación Social, Tiempo Libre y recreación, Enfermeria, Educación Social, Odontologia , Gestió d’entitats,... han ofert en el barris més empobrits seguiment,  rigor i alhora solucions imaginatives com el catering social, la comercialització d’artesania, els microcrèdits o el turisme social. Tot aquest procés ha posat al dia  al país i darrerament també l’ha situat en millor situació socioeconòmica aprofitant que Uruguai és el país amb millor connexió amb el Brasil.

Jesús Delgado

Administrador de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés