Noves metodologies i tendències educatives

Els canvis socials han generat inevitablement canvies a les aules. En els últims anys hi ha hagut un increment de noves tècniques i eines que les persones que ens dediquem a la formació hem de conèixer per tal de poder analitzar quines poden ajudar-nos en el desenvolupament de les competències del nostre alumnat.
 
El món ha canviat molt en els últims anys i això també ha afectat a les aules i altres espais on es produeixen relacions d’ensenyament-aprenentatge. A vegades aquest canvi ha estat menys dràstic del que seria necessari per preparar a l’alumnat per al futur, però poc a poc es van incorporant eines i aprenentatges que són necessaris per a la societat en la que vivim, convivim i treballem.

Si fem un petit resum de les noves metodologies, veurem que tenen en comú un parell d'aspectes: el rol de l'alumnat com a protagonista del procés d'aprenentatge i no com a receptor de la doctrina del professor, i l'ús de les noves tecnologies.

Els mètodes que posen el focus en el rol de l'alumnat com a participant actiu del procés d'ensenyament aprenentatge més utilitzats actualment són:

Aprenentatge basat en reptes (CBL)

És una metodologia introduïda per l'empresa Apple a les escoles dels EEUU de K-12 que s'ha estès als diferents nivells educatius. Es tracta d'un model basat en la creació de petits reptes que surten dels conceptes generals que els i les alumnes han de resoldre de manera col·laborativa.

Aprenentatge per Projectes (AMP)

Aquest mètode d'ensenyament aprenentatge està orientat al disseny i/o desenvolupament d'un projecte entre un grup d'alumnes de manera col·laborativa com a mitjà per assolir una sèrie d'objectius d'aprenentatge d'una o vàries disciplines i a la vegada desenvolupar una sèrie de competències relacionades amb la gestió de projectes reals. El INTEF i altres organismes educatius han contribuït a la implantació d’aquest mètode a tots els nivells educatius

Aprenentatge basat en problemes (ABP)

Mètode basat en analitzar una situació o problema lligada als objectius a treballar, i mitjançant el desenvolupament del esperit crític i la creativitat dels alumnes, animar-los a  trobar solucions. Alguns autors inclouen en aquest mètode l’estudi de casos.

Aprenentatge Invertit  (Flipped classroom )

Aquest mètode que s’ha fet molt conegut en els últims temps a través de la difusió que s’ha fet d’ell a fundacions d’empreses editorials, consisteix en canviar l'ordre habitual d'explicacions a l'aula i deures a casa, a través d’una sèrie de vídeos que poden ser consultats de manera lliure a casa pels alumnes, per tal d’aprofitar les hores a l’aula per la reflexió o la realització d’activitats pràctiques amb el suport de la persona formadora.

Aprenentatge Vivencial  (AV)

Mètode basat en el descobriment que implica la vivència d'una experiència en la qual l'alumne pot sentir o fer coses que enforteixen els seus aprenentatges. Dins d'aquest model es troben les dinàmiques i els jocs de rols.

Gamificació

Aquesta tècnica no és nova però des de que les empreses l'han començat a aplicar per a la capacitació interna dels empleats i els videojocs i jocs online s'han fet molt populars, i ha tornat a agafar molta popularitat. Consisteix en l’aplicació de tècniques i dinàmiques pròpies del joc per al desenvolupament de competències.

Aprenentatge basat en el pensament

Consisteix en el treball de diferents tècniques i rutines de pensament  per portar a terme actes meditats com ara prendre decisions, classificar, seqüenciar, triar, comprovar fonts, etc.

Pensament visual (VisualThinking)

Aquest mètode aprofita tècniques de dibuix i l’ús d’imatges, gràfics i paraules per ajudar a aclarir la informació, i afavorir l’anàlisi de situacions i la presa de decisions.

Pensament de Disseny (Desing Thinking)

Metodologia per generar idees innovadores que es va desenvolupar de forma teòrica a la Universitat de Stanford en California (EEUU) als anys 70, que centra la seva eficàcia en entendre i donar solucions a les necessitats reals dels alumnes aprofitant les tècniques dels dissenyadors de productes. 

 

Des d’una vessant una mica diferent podríem parlar també del treball d’intel·ligència emocional, centrat en el desenvolupament de les competències per relacionar-nos amb nosaltres mateixos i les persones que ens envolten, o l’interessant aportació del model de les Intel·ligències múltiples, que és basa en l’estimulació de totes les intel·ligències que segons Howard Gardner tenen les persones (lingüística-verbal, lógico-matemàtica, visual-espaial, musical, corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal, naturalista i existencial)

Altres tendències que també val la pena destacar són aquelles que es centren en l’ús de la tecnologia, i aprofiten els recursos que internet i les diferents eines informàtiques poden aportar al treball a l’aula, com ara:

Aprenentatge en Xarxes Socials i Entorns Col·laboratius d'Aprenentatge

Aquest mètode planteja a l'ús de plataformes existents o propietàries, que afavoreixen l'aprenentatge social i col·laboratiu independentment d'on es trobin els participants. Es val de Xarxes Socials, Blocs, xats, conferències en línia, pissarra compartida, Wikis, entre altres recursos, sovint allotjats en el núvol.

Entorns Personalitzats d'Aprenentatge (PLE)

Es tracta d’acompanyar al alumnat a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge, acompanyant-li a trobar les persones, eines o espai per aprendre.

Realitat Augmentada

 Ús de tecnologia que complementa la percepció i interacció amb el món real, i permet a l'estudiant sobreposar una capa d'informació a la realitat, proporcionant així experiències d'aprenentatge més riques i immersives.

Insígnies (badges) i Microcrèdits són un mecanisme per atorgar certificació als estudiants d'un aprenentatge informal. Els estudiants poden recopilar-les, organitzar-les i publicar-les per demostrar les seves habilitats i assoliments en diferents llocs web, com a Xarxes Socials, xarxes professionals, comunitats virtuals, entre altres.

 

És important destacar que els mètodes i recursos no són un fi en sí mateixos sinó les eines i mitjans que fem servir per tal d’acompanyar a l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

No ni ha un mètode o recurs millor que un altre sinó adequat o no, segons les característiques dels destinataris (edat, nivell educatiu, coneixements previs, interessos) i els objectius educatius.

Els formadors/es són qui ha de conèixer la matèria i el context on treballem, per tal de triar allò que sigui més adient segons les necessitats d’aprenentatge dels nostres alumnes.

A la mateixa vegada les persones que realitzen tasques educatives han d’imaginar el futur on l’alumnat, que tenen en aquell moment a l’aula, s’haurà de desenvolupar personal i professionalment. Això implica repensar els abordatges educatius per tal que donin resposta a les transformacions socials, incorporar la innovació a l’acció educativa i un reciclatge continuo.

Si ets una persona que interessada en identificar les característiques principals de les noves tendències metodològiques en la formació actual, Seleccionar el mètode més idoni  per fomentar la motivació i la millora de les competències de l’alumnat en funció de les seves característiques i dels objectius d’aprenentatge i dissenyar les accions formatives que imparteixes basant-te en l’ús de diferents metodologies, no dubtis en donar un cop d’ull al Certificat de Professionalitat de Docència de la formació professional per a l’ocupació i la seva oferta modular. 


Amparo Sota 
Pedagoga especialitzada en la formació de formadors/es i docent de la Fundació Pere Tarrés

La vida en 2.0

Comprem regals, demanem hora al metge i busquem quina és la manera més curta d’arribar a un lloc a través d’Internet, ens feliciten l’aniversari per facebook o whatsapp més que en persona i a la nostra tauleta de nit acumulem 100 llibres emmagatzemats al nostre nou e-book.

Actualment, les TIC’s han transformat i transformen de forma substancial nombroses àrees de les nostres vides. Hem passat d’una era analògica a una digital on els recursos tecnològics formen part de la nostra realitat. I si poden facilitar la nostra qualitat de vida, per què renunciar a ells?

L’educació, pilar fonamental de la societat, no és una excepció. La vida agitada que tenim (treballar, estudiar) durant la setmana incloent moltes vegades els caps de setmana, no ens permet fer tot allò que volem o que ens agradaria fer (apuntar-te a classes d’anglès, practicar ioga, fer un curs de reciclatge o especialització, assistir a tallers i conferències interessants...) perquè malauradament ens adonem que no tenim temps material per acudir presencialment a aquestes activitats.

Si s’utilitzen de manera correcta, els entorns virtuals d’aprenentatge, fomenten el treball col·laboratiu, on el professorat esdevé un facilitador i introdueixen l’alumnat a una xarxa d’intercanvi amb un rol actiu, fora del marc de l’aula formal i l’horari lectiu.

Avantatges de la formació online

Així, cada vegada més la formació online (e-learning) està guanyant pes a l’hora de triar una modalitat per formar-se. D'altra banda, té avantatges respecte la formació presencial que no podem deixar passar:

• Ens permet treballar i estudiar a la vegada, ja que no t’obliga a assistir unes determinades hores al centre d’estudis i pots organitzar-te els horaris d’estudi.
• Estalvia temps i diners en desplaçaments i material. Els continguts es lliuren en format digital, per tant es cuida el medi ambient.
• Fomenta l’autodisciplina, l’autonomia i la responsabilitat ja que requereix un alt grau de constància i dedicació; et fas càrrec del teu propi aprenentatge i l’organització personal és clau. Això repercuteix de forma molt positiva en la nostra vida personal i professional.
• Des del primer dia estàs en contacte amb les noves tecnologies, augmentat així les nostres comptències digitals. 

La formació virtual ens dona la possibilitat d’organitzar-nos quan i on desitgem. Les empreses i entitats, sobretot, sabent la importància que té el reciclatge i el perfeccionament com a millora de la qualitat, aprofiten aquest tipus de formació per tal d’estalviar costos en la capacitació dels seus treballadors i treballadores i també evitar que aquests perdin hores a la feina. La Fundació Pere Tarrés és conscient d’aquesta situació i ofereix durant el juliol cursos online de formació en acció social i lleure educatiu.

Laura Flores Melguizo
Cap de l’Àrea de Formació en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés

Mirant el barri amb altres ulls. Projecte d’alfabetització digital intergeneracional.

“Mirant el barri amb altres ulls” és una proposta educativa i de sensibilització que es desenvolupa des de l’àmbit d’Acció Digital de la Fundació Pere Tarrés. Gent gran i gent jove dels barris de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat), Secà de Sant Pere (Lleida), la Llàntia i Cerdanyola (Mataró) treballen en un projecte comú relacionat amb la fotografia digital i el seu barri. 

La iniciativa es basa en la metodologia d’Aprenentatge-Servei, que combina processos d’aprenentatge basats en les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i el servei a la comunitat centrat en el foment de l’envelliment actiu i la superació de la soledat de la gent gran.   

L’essència i el sentit d’aquest projecte són les persones que hi participen. Les TIC són l’eix transversal que desperta la curiositat de la gent gran i la gent jove, que comparteixen un mateix espai. Però alhora se’n deriven altres beneficis per a la nostra societat. 

Projectes intergeneracionals com aquest fomenten el diàleg, la solidaritat i la cohesió social. S’aconsegueix trencar amb estereotips de les dues generacions i afavorir les relacions interpersonals basades en el respecte. Cada vegada que preguntem als joves què opinen de la gent gran del taller hi ha qui ens contesta: “em pensava que els avis eren uns avorrits, però ara veig que no”. 

Conviden a la complicitat, a més de recuperar la història de vida com a patrimoni cultural. Els joves immigrants actuals i la gent gran immigrant de la primera generació tenen molts punts en comú. El jove es veu emmirallat i se sent identificat quan descobreix que la persona gran va haver de passar pel mateix període d’adaptació que està passant ell. La persona gran, alhora, entén al jove i l’acompanya en el seu procés d’adaptació.

Es comparteixen talents i recursos i s’evita l’exclusió social i la soledat. A més, de contribuir a l’autosuperació i al desenvolupament de les habilitats de lectura i escriptura. Com el cas del Juan (68 anys). Ell ha començat a escriure aquest any, va a l’escola d’adults perquè de petit no va poder aprendre a llegir ni escriure. Fa tres anys que participa en els nostres projectes d’alfabetització digital intergeneracional. Ara fa una setmana, com a iniciativa pròpia i per primera vegada, ens va enviar un document de text adjunt al seu correu amb els apunts sobre fotografia digital del taller.   

El projecte “Mirant el barri” també ajuda a la persona a conèixer-se a sí mateixa i en relació amb els altres dins un mateix context. A l’autorealització col·lectiva i personal. Testimonis com el d’una jove participant de 15 anys en són una mostra: “tothom em tracta com una nena petita, diuen que no tinc remei, que des del 3 anys sóc així i no canviaré. Però aquí és diferent, també puc dir la meva i m’escolten tant els de la meva edat com els avis”. O el de la Concha que als seus 72 anys se sent orgullosa de poder aprendre a fer servir la seva càmera digital i poder captar en una foto la bellesa de la natura. 

En definitiva, es posen en joc tant valors com molts altres elements d’aprenentatge, emocionals i actitudinals. Quan es dóna protagonisme al col·lectiu i aquest se sent part important del procés, és quan s’aconsegueix un enriquiment mutu entre les dues generacions. 

“Mirant el barri amb altres ulls” és una iniciativa de la Fundació Pere Tarrés que compta amb una subvenció del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat. 
 
Us convidem a entrar al bloc per consultar els treballs fotogràfics que s’han fet en els diferents tallers: http://mirantelbarri.peretarres.org/

Anna Blazquez Abella
Cap de l'Àmbit d'Acció Digital de la Fundació Pere Tarrés