Comunicar de portes en fora, però també de portes endins!

Són moltes les entitats que ja han après que comunicar és existir. I s’han adonat que si no fan un esforç per explicar-se al món, no seran capaces d’assolir els seus objectius. Ara bé, encara hi ha moltes entitats que no han pensat en un fet cabdal per millorar la seva comunicació; explicar-se de portes endins. 

La comunicació interna és clau per al bon funcionament de tota organització. És molt difícil tenir a un equip compromès amb les causes que defensem si no estan al corrent de què s’està fent en els diferents departaments o quines iniciatives ha endegat l’equip directiu. 

Hi ha tres nivells de comunicació interna: 

1. De dalt cap a baix: L’equip directiu ha de vetllar perquè els departaments i el personal estiguin informats de tot allò que es decideix i que els afecta, així com de les diferents iniciatives o assoliments que decideixen dur, o han dut, a terme.
2. De baix cap a dalt: Els equips han de fer un esforç per comunicar als directius tot allò que els preocupa, que han assolit o simplement, allò en què estan treballant. Aquest flux a vegades és un xic costós, però la direcció ha de vetllar per a fer-lo possible i còmode.
3. Entre iguals: És bàsic el diàleg i l’intercanvi entre departaments, entre persones treballadores, entre equips. Cal explicar-se perquè tothom tingui clar en quin moment estem.

A més, en el cas de les organitzacions sense ànim de lucre comptem amb un quart nivell comunicatiu, es tracta de la comunicació cap als socis, el voluntariat o les persones en pràctiques que puguem tenir. També és clau que tinguin informació suficient per sentir-se part de l’entitat.  

Si duem a terme un bon procés de comunicació interna i hi creiem aconseguirem, en primer lloc, evitar la duplicació de tasques i per tant, també, donar una imatge de cohesió davant de possibles clients. Això indubtablement ens durà a ser més eficients i ens permetrà detectar i solucionar problemes. Amb l’equip coneixedor de la realitat, cohesionat i implicat molt probablement millorarà la qualitat i l’ambient de treball i això durà inevitablement a un creixement de la nostra entitat. 

Si tot plegat ho tenim clar. Ara només ens cal pensar què comunicarem i com ho comunicarem. I el més important de tot, pensem que si ho fem bé, generarem nous agents comunicadors gràcies al seu coneixement. 

Oriol Toro

Coordinador de Xarxanet.org

L’art de comunicar

Formar part d’una entitat és molt fàcil, però alhora és de les coses més complicades que pots fer a la vida. És fàcil perquè només cal participar de les seves activitats i implicar-t’hi en major o menor mesura. Ara bé, és complicat, perquè la veus suar, patir i angoixar-se per fer petits progressos. I tu sues, pateixes i t’angoixes amb cada petit progrés de l’entitat. Perquè no ens enganyem... les entitats no existeixen per al comú dels mortals!

Quantes vegades veiem als mitjans generalistes que parlin d’aquella entitat de diables que ha aconseguit fer una nova bèstia de foc? O d’aquella fundació que ha acompanyat a 10 joves ex-tutelats en un procés d’autonomia personal? O d’aquella associació que ha aconseguit integrar als nouvinguts del seu barri gràcies al treball comunitari? Tot això no interessa a la gent! Tot això són foteses al costat dels grans temes de la vida com per exemple si en Leo Messi té gastroenteritis o si s’ha entrenat amb normalitat.

Però no podem defallir. Hem de seguir insistint, ens hem de fer visibles sigui com sigui. Cal comunicar. Si no comuniquem, no existim. Viure immersos en una societat digitalitzada té el problema i a la vegada l’avantatge de que tothom pot comunicar i arribar on vulgui amb la seva comunicació. Així doncs, comuniquem, expliquem-nos, piulem, postegem, publiquem, enviem, compartim, remodelem el web i sobretot no defallim. Aquesta és la nostra millor carta de presentació. Els éssers humans tenim una estranya tendència a confiar en allò del què hem sentit a parlar i a desconfiar d’allò que ens és desconegut.

Alguns consells a l’hora de comunicar:

1. Parla dels altres: explica què fan els teus socis, què els preocupa, posa sobre la taula aquells temes que t’han demanat, així ells també et faran de prescriptors.
2. Dissenya un bon Pla de Comunicació: és important planificar aquelles accions que vols dur a terme per tal d’explicar-te al món. Una bona preparació és la base per a l’èxit.
3. Emmiralla’t: mira com comuniquen entitats semblants a la teva. Això t’ajudarà a agafar idees per millorar la teva estratègia comunicativa.
4. Parla de tu: més enllà de difondre les teves activitats, parla dels teus valors, dels teus ideals, celebra els teus èxits i indigna’t amb les injustícies que van contra els teus principis fundacionals.
5. Sigues accessible: no hi ha res pitjor que comunicar en una sola direcció. Respon tots els missatges i dubtes que et plantegin. Mostra’t accessible i servicial.

Amb tot plegat aconseguirem visibilitzar la nostra acció i contribució a la societat, sumar més persones a la nostra causa, comptar amb major legitimitat social i captar recursos per garantir la continuïtat de la nostra acció. Així doncs, comuniquem! 

Oriol Toro

Responsable del portal Xarxanet.org

FutbolNet, una experiència d’integració a través de l’esport

Educar es pot fer de moltes maneres. Dependrà del que vulguem aconseguir optarem per una o per una altra. Quan anem a l’escola parlem d’educació formal, aquella educació reglada i sistematitzada on educador i educand són conscients del fet educatiu. Però existeix un altre tipus d’educació que és la no formal. En aquesta metodologia l’educador té una intenció educativa, però en canvi l’educand no és conscient d’aquest fet. I és aquí on hi tenim molt a guanyar.

El passat mes de novembre vam rebre una trucada a la Fundació Pere Tarrés. L’interlocutor ens demanava la col·laboració per participar en un programa d’integració social del joves a través de l’esport. El programa que hauríem d’implementar es basava en la metodologia FutbolNet, un complet manual elaborat per la Fundació del Futbol Club Barcelona on s’articula tota una dinàmica de funcionament a través dels valors esportius.

El primer que calia que féssim era veure com s’estava implementant FutbolNet fins al moment. És per això que vam emprendre un viatge cap als Balcans on ens vam adonar de com s’havia aconseguit cohesionar un territori post-bèlic a través de l’esport. Serbis, croats, bosnis, kosovars i macedonis, treballaven plegats per la integració social dels més joves i els nodrien d’eines per enfrontar-se al seu dia a dia.

Va ser llavors quan va arribar el nostre torn. Calia formar als nous entrenadors “teamers” de FutbolNet. Ara bé, la nostra formació la faríem a Oman i Qatar! Va ser una experiència molt enriquidora i els més de 150 participants van gaudir-la i van entendre que el futbol és una eina social de gran potencial i amb una gran capacitat d’impacte. La seva globalitat i popularitat el fan ser conegut arreu i faciliten la interacció al voltant del joc. Els nostres seminaris van consistir en aprendre com utilitzar aquesta força motriu en la seva tasca social. També van servir per veure com mitjançant el futbol poden ajudar al desenvolupament dels joves dels seus països. Utilitzant els exemples que l’esport ens dóna, construïm un ambient positiu i enriquidor i així es pot fer aprendre mentre es juga a futbol.

Ara hem començat ja a preparar la nova formació per a “teamers” de FutbolNet, però en aquesta ocasió el curs es durà a terme a Barcelona amb participants de Senegal, Lesotho, Costa d’Ivori i Zimbabwe. Ells després tornaran al seu país i implementaran la metodologia apresa per seguir lluitant contra l’exclusió social.

Oriol Toro
Coordinador del projecte FutbolNet