Dia Universal dels Drets del Infants (DUDI) – Un dia a celebrar!

L'educació en el lleure és un dels drets dels infants

Segurament hem sentit molt cops la frase, “Els infants són el futur”, però és necessari reivindicar que els infants també són el present i per tant agents de dret. Aquest 20 de novembre és celebra el dia Universal dels Drets dels Infants (DUDI), un dia especialment senyalat per reivindicar-n’hi els drets. Al voltant d’aquesta data molts centres d’Esplai i agrupaments escoltes realitzarem activitats arreu del territori per posar de manifests els drets dels nens i nenes, per tal de posar l’infant en el centre de la nostra acció educativa, i posa de manifest que les activitats de lleure són un dret i no un privilegi per a la seva contribució en el desenvolupament de l’infant. Podem trobar un recull de les activitats dels centres d’Esplai del MCECC en motiu del DUDI.

Els drets de la infància són drets que posseeixen els nens, nenes i adolescents per la simple raó de néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats i imprescindibles per a una bona infància. Aquests drets es troben recollits a: La Convenció sobre els drets de l'Infant del 20 de novembre del 1989 de Nacions Unides.

 

La Convenció estableix el dret dels infants a ser infants, a no ser adults abans d'hora, a no haver de preocupar-se per l'alimentació, la salut o l'habitatge és per això que des dels centres d’esplai vetllem per tal de generar espais idonis per què els infants visquin com a infants i creixin com a persones. Aquesta convenció representa un gran pas endavant, perquè per primera vegada es van recollir en un únic document, de 54 articles, els drets que tenen les persones menors de 18 anys de tot el món i les obligacions dels Estats que l’han signada. Estableix que l'infant ha de ser estimat i protegit, que ha de poder dir el que pensa i el que sent, i que se l'ha d'escoltar i prendre seriosament. Els adults tenim molt aprendre dels més petits, les entitats de lleure (i també la societat) hem de ser capaços de generar els espais de participació adients per tal que els infants siguin partícips del seu desenvolupament, fent-los ciutadans del present. 

El joc és fonamental en el desenvolupament dels infants

En l’article 31 d’aquesta convenció recull que “L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.” El lleure ens converteix en persones lliures, compromeses, crítiques,.... i aquests haurien d’existir en tots els països del món. Gaudir d’un temps de joc i de descans és fonamental per desenvolupar-se personalment, socialment i intel·lectualment.

Les activitats de lleure són un espai privilegiat de creixement personal i de desenvolupament de la identitat, d'adquisició de valors, d’aprenentatge, potencia les relacions personals, la gestió de les emocions, possibilita assumir responsabilitats, experimentar moments de felicitat i d'amistat,.... Vivim en temps de canvis constants, que plantegen nous reptes en la nostra societat actual que caldrà tenir presents en la nostra tasca diària. Les entitats de lleure hem de vetllar per: la qualitat de les nostres activitats educatives, la formació dels educadors/es, ser agents innovadors, un treball conjunt entre les diferents entitats de lleure, treballar per a la universalització de l’accés lleure, formar ciutadans compromesos, lliures crítics i participatius,.... Nosaltres els monitors i les monitores tenim un COMPROMÍS amb els INFANTS i la SOCIETAT, siguem utòpics, amb el lleure educatiu podrem generar una societat més justa, podem TRANSFORMAR EL MÓN!!!

La contribució dels monitors/es a la societat és clau

Per la important contribució que el lleure realitza a la societat, els monitors i les monitores (educadors/es) i les entitats ens comprometem a treballar i demanem la col·laboració dels agent socials i educatius i les administracions públiques, un bon treball en xarxa serà la clau de l’èxit, per tal de desenvolupar l’article 31 de la convenció, facilitant la seva universalització perquè la infància i l’adolescència puguin gaudir del lleure educatiu, aquest 20 de novembre ho hem de posar en relleu, celebrem el DUDI.

Xavi Nus
President del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés 

Matisant les diferències...o treballant des de les similituds

El passat 13 d’abril es va organitzar una nova Taula rodona per presentar els diferents moviments de lleure als estudiants del Grau d’Educació Social de la Universitat de Barcelona. La taula s’emmarca en l’assignatura d’Animació sociocultural i educació en el temps lliure i té la finalitat de presentar als estudiants les principals entitats d’educació en el lleure des de les seves singularitats. Enguany, a la segona edició de la taula hi hem sigut presents representants d’Esplai, de Minyons i Guies de Catalunya, d’Escoltes Catalans, de la Fundació Catalana de l’Esplai i nosaltres com a Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés. 

És interessant i positiu que des de la universitat s’organitzin aquest tipus d’actes pels estudiants. Els que hem tingut la sort de conèixer i viure el món del lleure som conscients del gran valor educatiu que aporten els esplais i caus en el creixement dels infants i joves. Molts de nosaltres acostumem a reconèixer -i dir amb un toc d’orgull- que la nostra manera de ser s’explica, en molts sentits, gràcies a aquest pas per l’esplai. Tot i així, és cert que a vegades ens oblidem que hi ha una gran part de la població que desconeix aquest tipus de realitats i, per tant, espais com la taula rodona serveixen per posar en valor la nostra tasca i, sobretot, donar-la a conèixer. 

L'arrelament en la comunitat

Tornant a la ponència en qüestió, m’agradaria destacar una qüestió que va plantejar una alumna en el torn de preguntes i que em va desvetllar certes reflexions. La taula es va orientar a descriure les nostres entitats, sintetitzant el que fem, com estem organitzats, quin abast territorial tenim, els nostres orígens, què és el que més ens caracteritza i identifica... Després de totes les intervencions, l’alumna, partint del seu desconeixement sobre el tema dels esplais i caus, va preguntar quina era exactament la nostra diferència entre tots nosaltres si mai volia portar els seus fills en alguna d’aquestes entitats.

Qualsevol pot pensar que tots els ponents vam explicar el mateix; però els que érem allà sabem que realment vam centrar-nos en aportar matisos per diferenciar-nos uns moviments dels altres. Amb aquesta voluntat segurament vam partir d’una base més conceptual que pràctica, i per algú totalment extern a la nostra realitat, malgrat aquests matisos i aquelles experiències que estàvem exposant, tampoc divergien tant les unes de les altres. En molts casos, el que més ens diferencia són qüestions més aviat ideològiques i metodològiques, però un cop anem a les realitats de base, aquestes línies poden quedar més desdibuixades.

Així doncs, podríem dir que la qüestió plantejada no es podia respondre des del punt de vista amb el qual s’havia fet la ponència ja que a la pràctica hi ha altres condicionants a tenir present. A la taula hi érem representats una gran part dels moviments de lleure del país, però hem de ser conscients que en el dia a dia aquesta pluralitat no està representada a cadascun dels barris o pobles. Tots els ponents vam coincidir en què realment la resposta es trobava en allò local, és a dir, en la realitat pròpia de cada entitat, poble o barri; per triar cal apropar-se i conèixer de primera mà els seus projectes educatius i tarannà.

Si bé és cert que els grans moviments de lleure, com és el cas del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés, defensem un model educatiu amb uns valors i línies ideològiques i metodològiques propi, hem de tenir present que som entitats de segon nivell i, com a tals, no podem oblidar que la pluralitat de realitats que representem és igual al nombre d’entitats membres. En el nostre cas, cada esplai està arrelat a una parròquia, escola, barri, o poble, té  una història formada per múltiples històries, compta amb uns equips de monitors joves que van rellevant-se periòdicament... 

Tots aquests i més, són elements que van definint la identitat de cada esplai, desenvolupant i consolidant una manera de fer i ser a través dels anys. Els esplais són entitats vives, per tant, un mateix esplai difícilment pot ser el mateix deu anys després. I els moviments hem de tenir clara la nostra plural realitat, en base la qual construir un projecte compartit i col·lectiu, tot acceptant la diferència com un valor afegit. 

Realment val la pena posar en valor la importància de participar en actes com aquest. Per un costat et fan reflexionar i prendre consciència d’aquells elements forts i també dels punts en què cal dedicar més temps i esforços per seguir avançant. I, a la vegada, que et permeten compartir, amb persones d’altres moviments, espais informals d’intercanvi i coneixement; i veure que algunes de les preocupacions del dia a dia no són tan divergents entre uns i altres. 

Núria Martínez Fernàndez
Vicepresidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

El Dret a l'Educació en el Lleure

El Dret a l’Educació en el Lleure, a participar a l’esplai o a l’agrupament, a anar de colònies, a fer una ruta per la muntanya, a fer activitats extraescolars… és una gran oportunitat, és un autèntic repte, és un dret que hauríem de poder garantir a tots els nostres infants, adolescents i joves. L’espai de lleure és un espai educatiu de caràcter integral que conté com a valor afegit el treball i desenvolupament de totes les dimensions personals: la vessant afectiva, la física, la social, l’ambiental, la transcendental, la intel·lectual, totes aquelles dimensions que configuren l’Ésser. És per aquest motiu que el fet d’oferir l’oportunitat a tots els nens i nenes de participar en aquests espais educatius, esdevé un èxit garantit, doncs les experiències fora de l’aula són un element enriquidor per l’infant i allò que es viu a l’esplai, allò que es viu de colònies, no es pot viure en cap altre lloc.

Malgrat que la Convenció sobre drets dels infants de les Nacions Unides, amb força jurídica de compliment obligat pels estats que l’han ratificada, reconeix en l’article 31 el dret dels infants al joc i a participar en activitats culturals, artístiques i lúdiques, aquest àmbit ha patit històricament dificultats per a la seva regulació, i el dret al lleure en igualtat d’oportunitats no ha estat plenament reconegut.

En aquest sentit, cal destacar el pas endavant que s’ha donat en els últims anys en quant al marc normatiu i de drets dels infants en relació amb el lleure (llei d’educació, llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, pacte per la infància), en el que es reconeix el valor educatiu i socialitzador de les activitats de lleure i el dret de tots els infants a accedir-hi en condicions d’igualtat.

En el moment de crisi actual, ens trobem que sovint es considera el fet d’assistir a un esplai-agrupament o de colònies, com si fos un bé prescindible i inclús un luxe que queda relegat per a aquells que hi poden tenir accés. Però podem assegurar que precisament per aquells infants que tenen menys possibilitats, aquells nens i nenes que es troben en una situació de vulnerabilitat social, el fet de poder participar en aquests entorns educatius acaba esdevenint una necessitat, una oportunitat que els hi garanteix unes relacions positives amb els seus iguals; uns vincles emocionals òptims; uns espais de seguretat; una vivència relaxada, divertida, segura, controlada, organitzada; i el que és més important, un espai de creixement personal, intel·lectual i en valors profund i essencial pel seu desenvolupament. Cal facilitar la participació en el lleure dels infants socialment menys afavorits en condicions d'igualtat per aconseguir-ne la màxima integració i el màxim desenvolupament.

Poder tenir l’experiència de lleure per a qualsevol infant, adolescent i jove és un dret que els adults responsables del desenvolupament dels nostres petits hem de poder garantir, sense cap mena de dubte. Fem possible que el Dret a l’Educació en el Lleure sigui una realitat i que tots els infants del nostre país puguin gaudir d’una experiència que, de ben, segur els farà esdevenir grans persones, amb valors, motivació i amb compromís i, sobretot, amb eines de participació i transformació de la nostra societat.

Maria Valencia
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

Ampliació de l'article publicat a la revista Estris i a Estris.cat.

Presentació Avaluació de programes de reforç escolar en els Centres d’Atenció Diària

 En un context força complex per moltes entitats de base, cal posar en rellevància a la societat aquelles accions que tenen un valor afegit en el centres d'atenció diària federats al Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC). Aquest valor afegir és el compromís diari de molts professionals i voluntaris per generar estructures de suport familiar, de qualitat de vida i d'educació com escola de ciutadania i com agents educatius en plena aliança i coordinació amb les escoles i instituts dels barris i ciutats.

El futur incert reclama poder donar valor a les accions que representen una millora directa en la qualitat de vida dels infants i els adolescents en termes com la igualtat d'oportunitats. Segons un estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill al 2009, manifesta que la vulnerabilitat educativa és una conseqüència immediata de l’exclusió social prèvia, i no pas al revés.

El que pretén aquest estudi, és en fer la "foto" de la realitat plena, rica i diversa dels Centres d'Atenció diària federats  al MCECC de la Fundació Pere Tarrés on molts dels infants que participen presenten dificultats en el seu procés d’aprenentatge i, com molts dels programes de reforç escolar dissenyats pels centres intenten compensar aquestes carències, afavorint  la millora en el seu rendiment escolar.

És per tant finalitat d’aquest estudi, valorar els resultats obtinguts i el nivell d’impacte d’aquests programes en el procés socioeducatiu dels infants i adolescents que hi participen, per tal d’oferir propostes de millora  a tres nivells:

1) Dissenyar Programes Innovadors de suport escolar.
2) Dissenyar un pla formatiu especialitzat pels professionals dels centres d’atenció diària i centres escolars.
3) Generar coneixement i recursos formatius adreçats a les famílies dels centres d'atenció diària.

Per tal de posar en marxa aquest projecte comptem amb un grup motor encarregat de la direcció del projecte format per Txus Morata, Eva Palasi, Sergi Asensio, Maria Valencia, Marta Rams, Mari Mateos i Felipe Campos. Aquest equip conjuntament amb els diferents experts que compta la Fundació Pere Tarrés treballaran per aconseguir un estudi amb una mostra ambiciosa i representativa per tal de generar uns resultats que no quedin merament en un document, volem generar coneixement, impacte en la societat de la tasca desenvolupada i reconeixement per part del les Administracions Públiques i entitats privades sobre els beneficis que generen els programes de reforç escolar en els Centres d'Atenció diària federats al MCECC de la FPT.

Tal i com explicàvem en aquest avaluació, volem treballar amb una mostra representativa de la realitat, per això parlem de:

•    12-15 Centres Diaris/Centres Oberts MCECC.
•    112 Educadors Centres Diaris/Centres Oberts MCECC.
•    32 Infants i adolescents.
•    4 famílies dels Centres Diaris/Centres Oberts MCEC.
•    4 Mestres i professors de les escoles i instituts.
•    4 Professionals dels serveis socials de primària.
•    4 Professionals EAP.

El propi desenvolupament i desplegament d'aquest estudi es basarà en una metodologia d'investigació avaluativa. Aquesta metodologia requereix de la implicació de tots els agents (equip, centres,..) en les diferents fases de l’avaluació.

El que volem amb aquest plantejament és que l’estudi no sigui redactat en un despatx amb una comissió d'experts, pretenem que els centres a través dels seus professionals,  educadors/es i monitors/es, siguin part activa en el procés de construcció instruments, la pasació dels mateixos i la validació dels resultats, tot això es farà una formació específica amb aquelles persones que hagin de dur a terme la pasació.

En aquesta primera reunió, que va tenir un èxit en termes de participació i assistència, comencem a treballar, amb molt bona sintonia amb els centres que van participar en la presentació de l'estudi a l'Alberg de la Fundació Pere Tarrés, amb preguntes, qüestions però sobretot amb il•lusió i ganes de poder plasmar en un document el treball de realitat que cada tarda arreu del territori treballem en matèria de reforç escolar als Centres d'Atenció diària.

Felipe Campos i Rubio
És Director General de l'Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.