Des de sempre, els
nens han tingut (i continuen tenint) aversió a segons quins aliments, per
desgràcia dels pares, que els suposa una lluita continua perquè els seus nens
mengin de tot. Crec que no cal dir que em refereixo a la verdura, el peix o la
fruita.
Per entendre aquesta
reacció negativa dels nens, primer cal saber que la seva conducta és totalment
imitativa. Per exemple, quan estan en el menjador de l’escola, es veuen obligats
socialment a menjar de tot, ja que si els altres ho fan, jo també; a banda
tenen la pressió que exerceixen els monitors i monitores perquè s’ho acabin
tot. A casa, en canvi, tot és més laxi i el problema és que a vegades fem un
menú pels nens i nosaltres ens en fem un altre a banda on normalment no entra
el menjar verd.
Per tant, cal
adonar-se que si els infants veuen que els seus pares mengen peix i verdura,
ells també ho faran i aprendran a menjar de forma natural. Els hàbits
alimentaris dels infants en el fons reflecteixen el que nosaltres som i fem.
Una altra manera de
aconseguir que el nen o nena mengi és donant-li una volta: com presentem el
menjar. Si vas a un restaurant a dinar o a sopar, segurament t’has adonat que
la manera de presentar el plat fa que et vagi més de gust o menys. Per aquest
motiu, podem fer-li un dia el peix arrebossat, un altre fer com croquetes de
peix, peix amb salsa, etc. i ell/a pot participar en l’elaboració.
El fet de que l’infant
participi en el procés també ajuda molt a que després s’ho vulgui menjar. Pot
ajudar per exemple a fer un berenar amb altres nens i muntar com una espècie de
taller de cuina però una cosa molt senzilla, fer-se ells mateixos els
entrepans, fer-se unes magdalenes, preparar una pizza entre tots... Si ells
participen en el procés se senten més partícips, els hi fa il·lusió perquè és
resultat del que han fet. Fer-ho en grup fa que no vegi aquell peix tan dolent
o la verdura tan dolenta si als altres també els hi agrada.
Cal intentar
diferents formes de presentar els plats perquè l’infant vagi introduint-lo com
una cosa natural i sobretot és molt important que vegi als pares menjar-ho i
gaudir-ho. La clau és que com a pares, hem de trobar la fórmula en que cada
fill/a li pugui agradar d’una manera o altra de menjar-se aquell aliment.
Segur que estareu
pensant: i d’on trec el temps per ocupar-me de com faig el menjar pel meu fill
o la meva filla? Degut a la dinàmica del dia a dia, és cert que tenim molt poc
temps per estar en família. Per això podem centrar-nos en l’esmorzar i el sopar.
Hi ha altres moments del dia que no podem estar presents, però el sopar és molt
important poder-lo compartir.
Fem el que fem,
sobretot no hem d’oblidar mai que els nens estan en un procés de creixement i
necessiten uns nutrients mínims per poder créixer correctament; ha d’haver-hi
uns mínims de lactis, de proteïnes, de verdura i també de fruita.
Pilar Muro
Doctora
en Psicologia i especialista en hàbits alimentaris en infants
Professora de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL
