Com són les entitats de dones de Catalunya?

El Panoràmic de les entitats de dones ens permet aprofundir en la realitat d'aquestes organitzacions que suposen el 4% del tercer sector català. 

En el marc del Panoràmic 2016, i gràcies a la col·laboració i el suport de l'Institut Català de les Dones- juntament a les diferent organitzacions que l'han fet possible aquesta edició com el Consell d’Associacions de Barcelona, l’Observatori del Tercer Sector, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Obra Social “la Caixa-, hem pogut analitzar com són les organitzacions de dones, és a dir, com són aquelles entitats que treballen principalment en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com totes aquelles que des de la cultura, l’educació, l’acció comunitària o l’esport desenvolupen principalment accions per i/o per a les dones, com són les agrupacions de dones que hi ha arreu del territori català que realitzen activitats diverses com punta de coixí, sortides culturals, etc. 

A través del treball de camp realitzat, s'han pogut comptabilitzar unes 950 d'entitats actives que compleixen aquests criteris. Aquesta dada, juntament a la tasca d'estimació del nombre d'organitzacions actives al país desenvolupada a les edicions 2015 i 2016 del Panoràmic per part de l'Observatori del Tercer Sector - i que estableix que el que estableix que el Tercer Sector català compta entre 20.000 i 25.000 entitat-  podem afirmar que les entitats de dones representen el 4% del conjunt d'organitzacions no lucratives catalanes. 

Com són aquestes entitats i les persones que les conformen? Com són els seus òrgans? Quines preocupacions i reptes tenen? Respostes a aquestes preguntes, així com una comparativa de la seva situació respecte al conjunt del tercer sector català, és el que podeu trobar a l'informe del Panoràmic de les entitats de dones 2016 en el que han participat 134 organitzacions. 

A continuació es destaquen algunes de les conclusions que s'ha mostrat durant la presentació de la recerca que ha tingut lloc el 18 d'octubre a la seu de l'Institut Català de les Dones.

• Les entitats de dones són organitzacions joves i 5 de cada 10 s'han creat durant el segle XXI. Tot i que cal tenir present que el 20% es van constituir abans de l'any 1990 i compten amb una amplia trajectòria.
• Es tracta d'entitats que treballen des la proximitat territorial i la major part actuen a l'àmbit municipal (61%) i/o comarcal (29%).
• Pel que fa al sexe de les persones que formen part dels òrgans de govern, destacar que 94% de les persones que formen les Juntes Directives i Consells Rectors són dones, el 77% en el cas dels Patronats. Es tracta d'una distribució radicalment diferents al conjunt d'entitats del tercer sector, on la presència dels homes és força superior (53% i 63% d'homes respectivament).
• El 55% de les entitats compten amb menys de 90 persones associades, bé amb dones associades, perquè el 95% són dones.
• Hi ha relació entre el nombre de persones associades i l'any de constitució. Així, el 81% de les associacions de dones que s’han creat des de l’any 2011 tenen entre 3 i 90 persones associades i només el 19% en té més. Aquesta xifra només arriba al 40% en el cas de les entitats nascudes abans de l’any 1980 i, per contra, el 60% d'aquestes organitzacions amb més trajectòria tenen 91 persones associades o més.
• El 75% indica que ingressa menys de 50.000€ i, més concretament, el 62% ingressen fins a 15.000€. Aquesta dada està relacionada amb l'any de constitució. Així, mentre que totes les entitats de dones nascudes abans de l’any 1980 gestionen més de 100.000€, no trobem cap entitat constituïda a partir de l’any 2011 amb aquest volum d’ingressos. De fet, el 86% de les entitats de dones més joves van gestionar l’any 2015 fins a 15.000€ d’ingressos.

La recerca també ha permès aprofundir en les prioritats actuals de les organitzacions de dones. En concret, aquestes han posat de manifest que millorar la comunicació i difusió, assolir els objectius missionals i diversificar les fonts de finançaments esdevenen la seva principal preocupació. Així mateix, les organitzacions de dones consideren que els principals reptes del teixit associatiu són ampliar i implicar la base social, el treball en xarxa i col·laboracions amb diferents agents socials, consolidar el finançament i la creació d’una agència de comunicació associativa. Es tracta d’unes prioritats i reptes compartits àmpliament pel conjunt del teixit associatiu català i els quals el seu assoliment permetrien la millora i l’enfortiment del món no lucratiu.

Marina Aguilar i Mañas
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

La Responsabilitat Social i el Tercer Sector

La Responsabilitat Social neix per a englobar i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions públiques, i altres entitats no empresarials.

És una de les palanques o espais més habituals en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials ja que, en les administracions públiques, pel propi desenvolupament de les competències d’aquestes, ja hi ha múltiples espais de trobada. 

Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.

Fins aquí és on, fins ara, Responsabilitat Social i Tercer sector han estat vinculats: un mitjà perquè les entitats contribueixin amb l’estrat social organitzat (ja siguin fundacions, associacions, ongs, etc) més enllà de la contribució a la societat a través del seu servei, producte, impostos, etc.

No obstant això, hi cap una reflexió més profunda d’aquesta relació i que recentment està començant a agafar força: com ha de ser la responsabilitat social d’una entitat del tercer sector? Més enllà del fet de ser entitats sense ànim de lucre que treballen per a millorar la vessant social, ambiental, cultural, de gènere, esportiva, etc, de la societat i més enllà de ser subjecte receptor d’aquesta responsabilitat social de tercers, han de ser les entitats del tercer sector responsables socialment? I tant!

Hi ha el risc d’assumir que pel fet de fer una tasca sense ànim de lucre i “pel bé comú” ja s’és socialment responsable, però això no és així.

La Responsabilitat Social va molt més enllà de les accions o resultats directes i/o indirectes del model de treball de l’entitat, sigui quin sigui (intervenció, sensibilització, participació, etc). Suposa una correcta gestió de recursos, un comportament ambiental respectuós amb el medi, una ètica i una transparència en la gestió econòmica, una correcta gestió de persones (i aquest vessant és amplíssim, des de la conciliació, fins als salaris dignes o els plans de desenvolupament professional), i en molts casos un acte de coherència amb la missió, la visió i els valors propis de les entitats.

Són aquests aspectes els que dins d’una bona part del tercer sector veiem que, en molts casos, per falta de capacitat, recursos, personal especialitzat i la dependència excessiva de subvencions o finançament de tercers, que limiten la seva activitat, encara no són tinguts molt en compte o no tenen la importància que haurien de tenir.

La bona notícia és que aquesta tendència està canviant. Amb les noves corrents de la RSC que ja s’extrapolen als territoris socialment responsables, a la interrelació entre agents diversos i que s’enfoca cap al sumatori d’esforços, cada cop més entitats del tercer sector es troben desenvolupant la seva responsabilitat social, ja sigui puntualment i en àmbits concrets, ja sigui mitjançant un pla d’acció global que incorpori tots els àmbits de desenvolupament de la RSC, així com els objectius i accions a aconseguir a curt, mig i llarg termini.

Des de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés donem assessorament i suport tècnic tant a entitats empresarials, com a l’administració i al tercer sector per al desenvolupament de la seva Responsabilitat Social, en el convenciment que un país ha de ser responsable socialment en el seu conjunt, des de cada ciutadà fins a cadascuna de les formes d’agrupar-se socialment o professional que aquest té.

José Carlos Hermida 

Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Cinc idees sobre lideratge en el tercer sector

El passat 28 de setembre va tenir lloc al Palau Macaya de Barcelona una jornada sobre lideratge al tercer sector. L’acte es va emmarcar en la trobada europea del projecte EU3Leaders sobre formació de líders del tercer sector europeu.

La jornada va comptar amb diverses ponències i treball en grup on les persones assistents van poder reflexionar sobre estils de lideratge i competències formatives que necessiten els directius i directives del tercer sector.

De totes les idees i aportacions que hi va haver m’agradaria destacar-ne cinc:

Primera. Des de la crisi econòmica del 2009, la figura del o la gerent del tercer sector ha canviat. Hem passat d’un model de gerent que gestionava números que representaven recursos monetaris i humans a la figura d’un líder que gestiona equips, processos i assegura que tot és sostenible econòmicament. Algunes competències sobre captació de fons, gestió d’equips, habilitats comunicatives, etc. són de les més sol·licitades en els instituts de formació. Cal doncs, buscar un nou marc de competències que ajudi a definir un nou paradigma sobre les necessitats formatives que tenen els líders del tercer sector.

Segona. Igualment, en aquest procés de transició cap a líders del sector, la mateixa paraula s’ha pervertit. Actualment, al líder d’una organització se li requereixen més de 100 habilitats i coneixements en una sola persona amb una dedicació a la feina de 60h per setmana. El nivell de pressió que suporten, sovint des de la soledat, s’uneix als pocs espais de desconnexió i reflexió sobre el seu sector que existeixen. Cal repensar les necessitats formatives reals que tenen les persones directives de les entitats del tercer sector.

Tercera. Noves formes d’organització estan incidint de forma clara al tercer sector. El context social i econòmic està impulsant, especialment a Barcelona, la transformació de diverses entitats (associacions i fundacions) en cooperatives. Igualment, noves formes d’organització com “les organitzacions turqueses (TEAL)” entren amb força a diversos sectors empresarials. Cal doncs que càrrecs directius i equips de govern de les organitzacions coneguin les diverses formes d’organització que hi ha perquè puguin aprendre i agafar el millor i el què més s’adapta al seu estil i context.

Quarta. La formació és una eina de millora i transformació del tercer sector. Tanmateix, és sorprenent constatar la manca de formació orientada específicament a membres de patronats i juntes directives de les entitats del tercer sector. La majoria de formacions existents tenen una clara orientació als professionals tècnics que treballen a les entitats i en menor mesura, formacions dirigides a gerents/es d’entitats i càrrecs intermedis. La necessitat formativa dels equips de govern de les entitats és un element que no s’ha de menystenir si volem millorar i transformar el sector.

Cinquena. Cal fer un salt qualitatiu important a les metodologies formatives existents. Són nombroses les persones que acaben un curs de formació i es queden amb la sensació que han après més de la interacció amb els seus companys que de la formació formal que han rebut. O fins i tot, que agraeixen el simple fet de tenir un moment per parar i reflexionar, més enllà del contingut del propi curs. Actualment, existeixen nombroses metodologies de formació per treballar habilitats i competències amb un major impacte (job-shadowing, acompanyament in situ, consultories, grups de reflexió, etc). La paradoxa és que són curiosament els professionals els que continuen demanant cursos i formacions barates d’estil tradicional. Com diu la dita, “lo barato sale caro”. Cal doncs transformar les metodologies però també les mentalitats dels que demanen formació.

Per acabar, voldria fer una cita de Carlos Cortés, consultor social y coach executiu, amb més de 15 anys d’experiència amb equips directius del tercer sector a nivell espanyol que participa en el projecte Eu3Leaders:

“Les organitzacions no existeixen com a tals, són un constructe social. Els hi hem donat aquest nom perquè ens és útil. Darrere de cadascuna d’elles hi ha persones i és treballant amb aquestes persones com s’aconsegueixen els canvis a les organitzacions”.

Daniel Ferrer
Tècnic de projectes de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.