La Comunicació 2.0 en les institucions educatives

Aquest any es compleixen deu anys del naixement de Facebook, la primera gran xarxa social que ha canviat la forma de relacionar-nos. No és que abans de Facebook no existissin altres comunitats virtuals on la gent es relacionava per afinitats o interessos sinó que la xarxa creada per Mark Zuckerberg va ser la primera que va comptar amb un creixement tant alt gràcies a la ràpida acceptació per part del públic.

En aquest deu anys hem vist aparèixer multitud de xarxes socials. Algunes amb un èxit efímer, com Quora, i d’altres que es postulen com un seriós rival per al gegant blau com Twitter. Però el més important d’aquest fenomen és que les persones, les organitzacions, les administracions, les empreses... no poden mantenir-nos al marge de la seva importància. Especialment, les entitats educatives. I els departaments de Comunicació ens hem hagut de reciclar. La comunicació ha deixat de ser unidireccional (dels mitjans al públic) a crear-se un escenari comunicatiu on les funcions d’emissor i receptor es confonen ja que el poder d’internet i de les plataformes digitals és que tothom pot crear continguts ja siguin comentaris, fotos, vídeos, articles, etc.


Des de la Fundació Pere Tarrés sempre hem cregut en la importància de les xarxes socials com un element on poder relacionar-nos amb les persones que formen part del nostre projecte: col·laboradors/es, estudiants, professors/es, pares i mares, centres d’esplai i altres entitats. Hem cregut i hem crescut amb elles: primer com a canal d’informació i després, també, com una nova plataforma on on conversar de forma més personals amb els nostres seguidors. Som moltes les persones que estem darrera de cadascun dels perfils de la Fundació: Facebook, Twitter, Youtube, Linkedin, Google+, Flickr, Slideshare, Delicious i aquest bloc.

Per això, quan fa tres anys vam començar a preparar l’organització i difusió de l’acte d’investidura de Nelsa Curbelo com a doctora Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull, de seguida vam veure el potencial que tindria a les xarxes socials: per la protagonista (Nelsa Curbelo és una gran pedagoga que ha estat nominada dues vegades al  Nobel de la Pau), per l’acte (un doctorat Honoris Causa) i per les institucions implicades (La Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, La Fundació Pere Tarrés i la Universitat Ramon Llull). Els objectius principals eren difondre mediàticament l’acte i posicionar a la Facultat Pere Tarrés com el centre de referència en els estudis de relacionats amb l’acció social i promocionar els graus de Treball Social i Educació Social.


L’impacte mediàtic final va ser molt satisfactori per a tots:

• 22 recursos etiquetats en Delicious
• 50 impactes als mitjans de comunicació
• 250 visualitzacions del vídeo.
• 1800 impresions als comptes de Facebook de la Fundació Pere Tarrés i de la Facultat Pere Tarrés
• 700 tuits generats amb el hashtag #HCNelsaCurbelo
• Trending Topic a Espanya durant la cerimònia d’investidura
• 500 visites a les fotos en Flickr
• Enviament del mail amb tots els materials a més de 2.300 persones i institucions.

Perquè tot fos possible hi va haver moltes persones implicades: de la Fundació Pere Tarrés, de la Facultat Pere Tarrés i de la Universitat Ramon Llull i l’experiència va ser tant enriquidora que vam decidir presentar-la en el Milid Week Barcelona 2012 que es va realitzar a la Universitat Autònoma de Barcelona. El resultat d’aquella ponència està publicat en el llibre que els organitzadors han realitzat: MEDIA LITERACY and INTERCULTURAL DIALOGUE. Strategies, Debates and Good Practices.

Des del departament de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés volem donar les gràcies a totes les persones implicades en aquest acte. Sense l’aportació de tots no hagués estat possible.

Nati Pareja 
Tècnica de Premsa de la Fundació Pere Tarrés

L’Alberg Pere Tarrés: un nou tipus d’allotjament de qualitat

Barcelona ha esdevingut un centre turístic de referència a nivell mundial. Cada any arriben prop de 7,5 milions de turistes per veure l’obra de Gaudí, provar la gastronomia local o gaudir de l’oferta cultural de la ciutat.

Escollir un bon lloc on allotjar-se és clau per a l’èxit d’un viatge. En els darrers anys, els albergs han experimentat notables canvis que els han portat a esdevenir espais de confort i de relació amb altres persones allotjades. Aquesta és la principal diferència amb els hotels. Els espais comuns faciliten la interacció amb altres viatgers: a la cuina, la bugaderia o la sala de descans sempre hi trobarem altres persones amb qui compartir un plat de menjar, una estona de xerrada o demanar consell sobre altres llocs que volem visitar.

Ja fa més de 34 anys que la Fundació Pere Tarrés va obrir l’Alberg Pere Tarrés perquè joves de tot el món s’hi poguessin allotjar quan venien a Barcelona. Aquell modest espai es va convertir fa vuit anys en un allotjament modern, ampli, amb 320 lliteres repartides en habitacions de dues fins a vuit persones amb serveis i espais comuns per fer més agradable l’estada. Precisament, aquesta comoditat és la que atreu a viatgers de tot el món durant els mesos d’estiu i a grups culturals, esportius, escolars, etc. durant la resta de l’any. Ubicat al barri de Les Corts (a la cruïlla del carrer Numància amb Diagonal), la seva situació el converteix en un alberg tranquil, on el descans està garantit, però també de fàcil accessibilitat als llocs emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

Tots els detalls s’han cuidat al màxim amb la voluntat de fer l’estada el més agradable possible  un tipus de públic que cada cop és més exigent. Totes les habitacions disposen de bany al seu interior, la cuina està totalment equipada (amb microones, nevera, forn i aigüera), bugaderia, WI-FI gratis en les àrees comuns, accés a internet i terrassa. 

Però l’Alberg Pere Tarrés no és només un espai de trobada per a persones de fora de Barcelona sinó que també té la vocació d’ obrir-se a la gent del barri de Les Corts i ser un equipament més. Així, cada migdia el seu restaurant, La Cuina de l’Alberg, acull a molts treballadors d’empreses i establiments de la zona que venen  a menjar a menú a un preu assequible reconegut amb el distintiu AMED, que garanteix una cuina de qualitat i mediterrània. També es poden contractar les seves sales per a celebracions familiars i trobades com festes infantils, sopars de grups, reunions familiars, etc.

Finalment, l’element que el diferencia d’altres equipaments similars és que els beneficis que genera l’Alberg Pere Tarrés es destinen a finançar altres programes i projectes socials i d’educació en el lleure de la Fundació Pere Tarrés.

Nati Pareja

Tècnica de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés

La infància vista a través dels ulls dels mitjans de comunicació

fotolia.com

Un dels col·lectius que requereix més sensibilitat als mitjans de comunicació és la infància. El tractament de les notícies que informen sobre infants i joves ha de ser molt rigorós, acurat a la dades reals i contextualitzades, per no caure ni en el sensacionalisme ni tampoc en un paternalisme excessiu que no ajuda als menors. Però, saben els periodistes com tractar aquestes notícies? Coneixen els drets dels infants? Són conscients de la influència que exerceixen en la societat?

Moltes vegades la premsa reprodueix uns estereotips sobre els infants i joves, especialment dels col·lectius més vulnerables, que perpetuen els que veiem a les sèries de televisió o en altres programes que suposadament retracten “la realitat social”. Si ens creiem que la joventut actual és la representada en les sèries d’èxit que s’adrecen al públic més jove, estarem cometent un greu error. També hi ha una altra joventut, amb valors i ideals, que decideix compartir el seu temps ajuden a d’altres persones o col·laborant en projectes de millora de la societat.

Fa més d’un any la Taula de Comunicació i la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya va organitzar les VII Jornades de Comunicació per analitzar quin era el tractament i presència dels joves als mitjans de comunicació. Entre els que vam participar estàvem representats diferents col·lectius que tractem amb la infància, des de les entitats del tercer sector, professionals de l’acció social i de lleure, periodistes i també representats de l’administració pública. Dels debats i tallers participatius va sorgir un decàleg de recomanacions adreçat als professionals de la informació per millorar el tractament que es dóna als infants i joves. Propostes com aquesta ajuden als periodistes a trencar amb els estereotips erronis i a millorar la percepció de la societat.

Nati Pareja 

tècnica de Comunicació de la Fundació Pere Tarrés