La pràctica de l’educació emocional en l’entorn educatiu

És clau treballar la dimensió emocional des de la petita infància ja que així s’aborda el desenvolupament integral de l’infant des de la seva dimensió personal i relacional. En funció de la relació que establim amb nosaltres mateixos i de la interpretació que fem del que ens passa, generem la connexió amb els demés.

Quan parlem d’educació emocional d’infants i joves, cal que entenguem el concepte del que és la intel·ligència emocional, definida pels autors Mayer i Salovey (1997) com: l’habilitat per percebre, valorar i expressar emocions; per accedir i/o generar sentiments que facilitin el pensament, així com per regular les emocions promovent un creixement emocional i intel·lectual.

Seguint a Goleman (1995), l’educació ha d’incloure l’ensenyament d’habilitats tan essencialment humanes com: l’autoconeixement, l’autocontrol, l’empatia i l’art d’escoltar, de resoldre conflictes i  de col·laborar amb els demés.

A la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL considerem que, gràcies al desenvolupament de programes d’educació emocional, es pot desenvolupar un pensament flexible que permet als infants i joves relacionar-se en diferents ambients. És així com podran acceptar els altres des de l‘assertivitat i l’empatia, desenvolupar l’optimisme i la responsabilitat com una actitud en la vida que els permeti agrair allò bo que els passa i els portarà a saber enfrontar-se a les dificultats, entenent les errades com un procés més d’aprenentatge i de creixement. D’aquesta manera, considerem que és clau que aprenguin a afrontar les situacions com a protagonistes i no com a víctimes, actuant i no reaccionant, prenent decisions i assumint les conseqüències i, en definitiva, responsabilitzant-se de les seves actuacions.

És per això que pensem que a les institucions educatives és necessari comptar amb programes d’educació emocional que vagin més enllà de sessions puntuals dins un horari establert, és a dir, que formin part de manera transversal del dia a dia de l’activitat educativa. Qualsevol situació es pot convertir en una oportunitat clau per treballar la consciència, l’autoconeixement i la responsabilitat davant les situacions. És per això que cal que els educadors i educadores comptin amb una preparació i sensibilitat per tal de trobar l’oportunitat en qualsevol situació quotidiana que permeti despertar les consciències per treballar el creixement personal.

Des d’aquesta perspectiva, es poden generar en l’entorn educatiu situacions diverses tals com:

-    Activitats per desenvolupar el pensament lateral: a partir de generar diferents opcions davant d’un mateix problema podem despertar en els infants i adolescents alternatives i ajudar-los a desenvolupar estratègies que els portin a un nivell superior de pensament.

-    Activitats per desenvolupar l’optimisme: com diu l’optimisme es pot aprendre pel que cal que treballem aquesta dimensió a partir del sentit de l’humor, del treball amb les emocions positives i del joc i la diversió, com diu Seligman (2002). En aquest sentit ajudar a relativitzar i buscar l’aprenentatge davant les situacions adverses és de gran utilitat.

-    Activitats per desenvolupar l’autoestima: partint de les intel·ligències múltiples (Gardner, 1987), realitzar activitats de ajudin a posar en joc les fortaleses dels infants i adolescents tenint en compte aquelles habilitats que té cada individu i que el fan especialment competent.

-    Activitats de reconeixement de les emocions pròpies i dels demés: amb la utilització de simulacions on es treballin les habilitats socials i l’afrontament de situacions complexes des de diferents perspectives i on es posi en joc l’empatia.

-    Activitats de presa de consciència o d’autoconeixement: a partir de la creació de registres en els que s’apunten les situacions que generen emocions aflictives, s’evidencia la connexió entre els fets, el pensament i l’emoció.  És així com es pot mostrar com la interpretació dels fets condiciona l’emoció i com podem desenvolupar estats diferents per tal de regular les emocions, modificant la interpretació que fem d’allò que ens passa.

-    Activitats de gestió emocional: amb estratègies pròpies de la programació neurolingüística tals com la visualització, el re-enquadrament i  l’ancoratge i, a més, utilitzant les eines del mindfulness per treballar sobre els pensaments recurrents i aprendre a estar presents en “aquí i ara”, tal i com autors com Csikszentmihalyi (1998) assenyalen amb la seva teoria del Flow.
 

Genoveva Rosa
Coach, mestra i doctora en pedagogia. Vicedegana d’Ordenació Acadèmica i Adjunta al Degà de la Facultat Pere Tarrés – URL i directora del Postgrau en coaching i PNL en l’àmbit socioeducatiu.






BIBLIOGRAFIA
-    Csikszentmihalyi, M. (1998) Fluir (Flow), una psicología de la felicidad. Barcelona: kairós.
-    Gardner, H. (1987). La teoría de las inteligencias múltiples, Fondo de Cultura, México.
-    Goleman, D. (1995). Inteligencia emocional. Kairós: Barcelona.
-    Mayer i Salovey (1997). What is emotional intelligence? En P. Salovey y D. Sluyter (Eds). Emotional Development and Emotional Intelligence: Implications for Educators (pp. 3-31). New York: Basic Books.
-    Seligman (2002). La auténtica felicidad. Barcelona: Ediciones B.

Com treballar l'educació emocional en els centres d'esplai

Foto: Sergi Sanmartí (Instagram: @Sergarti)

Els monitors i directors dels centres de lleure socioeducatius estan d'enhorabona. A dia d'avui podem disposar d'un gran ventall de recursos que faciliten la gestió i el coneixement d'habilitats i eines que donin solucions als reptes que s'enfronten els equips dels nostres esplais i agrupaments. Per començar caldrà seguir una recepta que ben segur ens fascinarà. Normalment, quan faig classes als cursos no sóc del parer de donar les coses tan mastegades. M'agrada molt més que es vivenciïn allò que s'aprèn. Aquest text, com a reflexió o assaig que pretén ser es presenta de manera pautada i amb diversos ingredients. Ara bé, si parlem d'educació emocional cal tenir present i clar tot un seguit de condicionants que ens facilitaran el nostre viatge per l'educació emocional. 

Què és l'educació emocional?

L'educació emocional es defineix com un procés educatiu que es dona de manera continuada i permanent en totes les edats del nen, adolescent, jove o adult. El que seria ideal és que ho trobéssim al currículum dels diferents cicles educatius. Tanmateix, a dia d'avui això no és un fet. Més aviat una utopia. Per tant, des dels nostres centres podem continuar fent allò que ja fem i sabem fer: educar des del nostre tarannà. Una manera diferent que s'anomena esplai. I als esplais són moltes les possibilitats que tenim al nostre abast.

Una persona intel·ligentment emocional és aquella que té la capacitat d'entendre i regular les seves emocions. Si fem un programa d'educació emocional als nostres centres potenciarem el desenvolupament d'unes competències emocionals que facilitaran un benestar social i individual. En definitiva potenciarem individus adaptables a una societat que canvia contínuament i que sovint oblida la gran capacitat de flexibilitat que podem tenir els ésser humans amb un cert entrenament. Però quines són aquestes capacitats? Quines són aquestes competències que ens ajudaran a comprendre, expressar i regular els fenòmens emocionals?

Rafel Bisquerra (2003) presenta en el marc del màster d'educació emocional de l'UB una estructura de competències emocionals que es poden potenciar, desenvolupar i descobrir a les entitats educatives. Personalment em dedico a la docència formal i no formal des de fa més de vint anys i considero imprescindible que els nostres centres d'esplai esdevinguin motors del canvi, generadors d'individus que percebin allò que ens deia el Petit Príncep: l'essencial és invisible als nostres ulls. Tenim molta bibliografia al mercat però no es tracta de copiar allò que trobeu. Cal que us feu vostres les línies generals per tal de desenvolupar un programa propi d'educació emocional que pugui actuar com a prevenció i gaudiment de la convivència de les persones als nostres centres educatius. En moltes de les meves classes que faig als cursos de monitors i directors de la Fundació Pere Tarrés anomeno el concepte del fluir. Consisteix en saber que sempre que estàs fent una activitat que gaudeixes fent-la mentre el temps et passa volant i que alhora t'endinses tant en ella que desapareixes fent-la. T'integres en el tot del que estàs fent. Quants cops no heu sentit això fent de monitor amb les nostres criatures? Penseu en quines altres activitats experimenteu aquest moment sublim? Fem que tot el nostre esplai sàpiga el que vol dir FLUIR.

Quines són les competències emocionals?

A continuació presento les competències emocionals de manera breu i concisa per tal que copseu la importància de generar un debat al centre. L'equip, plegats, cal que es comprometi en la creació d'unes bases educatives adients al vostre ideari i projecte educatiu dins del marc pràctic de l'educació emocional:

• Consciència emocional: És la capacitat que ens facilita la presa de consciència i la comprensió de les nostres pròpies emocions i les dels altres. En aquest sentit facilita a l'equip de monitors l'observació del clima emocional d'un context com per exemple adonar-se de les interrelacions personals, l'afavoriment del creixement  personal i educatiu i a més optimitzar l'adaptació als canvis que pateix la nostra societat. El desconeixement del nom de moltes de les nostres emocions fa que no sabem què és el que ens passa. Que siguem "analfabets emocionals" tal con diu Goleman. 
• Regulació emocional: És la capacitat per gestionar les emocions de la manera més adequada. Cal que tinguem present que el nostre estat emocional condiciona la nostra manera de fer i a la llarga el nostre tarannà. És per això que se'ns fa imprescindible en el lleure educatiu ajudar als nostres infants i adolescents que sàpiguen expressar les seves emocions. Si eduquem en les habilitats d'enfrontament els ajudarem a regular-se envers les emocions negatives. D'aquesta manera aconseguirem que gaudeixin autogenerant-se emocions positives.
• Autonomia emocional: És la capacitat emocional que desenvolupa l'autogestió personal i que  es fonamentarà en l'autoestima, l'automotivació i una actitud positiva davant de la vida. Sens dubte, un dels aspectes que més recordaran els nostres nens i nenes de l'esplai seran la possibilitat de tenir experiències intenses plenes d'emocions i diferents a tot allò que hagin viscut. Tots sabeu que això es pot aconseguir en unes colònies, uns campaments o una ruta. Ara bé, ajudem-los a que sàpiguen sortir-se amb resiliències dels durs cops de la vida que evidentment tard o d'hora s'aniran trobant. Ensenyar a acceptar-se tal com som es una manifestació d’autenticitat i respecte envers tu mateix i la diversitat dels altres.
• Competència social: És la capacitat per mantenir bones relacions entre les altres persones. Estem parlant de les habilitats socials i el desenvolupament d'una comunicació efectiva basada en l'assertivitat, l'empatia i l'escolta activa. Mots que sovint s'han anat escoltant però que cal considerar-los amb majúscules en totes les nostres accions educatives i emmarcades dins de tots els mitjans educatius dels quals disposa en nostre sistema extensament conegut pels nostres monitors i directors com PRA. La resolució de conflictes pren una rellevància en aquesta habilitat de manera que la fa indispensable. Som éssers socials perquè necessitem viure en societat. Fem d'aquest lema un hashtag del qual estiguem orgullós de poder dir que als nostres centres d'esplai som conseqüents i orientem el nostre quotidià a saber conviure.
• Habilitats de vida per al benestar: Capacitat per optar per comportaments adequats i responsables per tal de solucionar problemes personals, familiars, professionals i socials.  Si això ho posem en marxa a les nostres entitats potenciarem el benestar personal i social de tots aquells que comparteixin amb nosaltres el projecte de la Fundació Pere Tarrés. Així, doncs, sabran fixar objectius adaptatius i positius fugint, així, de la mirada negativa i pessimista de la vida. Cercant sempre la tercera alternativa i deixant enrere la dicotomia que la nostra societat apel·la. Sent crític amb allò que t'envolta no només pel fet d'estar en contra de tot el que és vigent. Ans al contrari! Cerquem un individu que tingui seny i alhora criteri propi. És una persona implicada, responsable i proactiva. Que sap cercar recursos i ajuda. Que sap dir que no a allò que se li planteja quan està en contra dels seus principis, valors i creences. No és conformista sinó que cerca les vies per a un món més just i solidari. Un món més igual per a tots. Un món on realment la diversitat és riquesa. Endavant, eduquem l'emoció a l'esplai. 

Sergi Sanmartí Fuentes
Docent de l'àrea de Formació en el lleure a la  Fundació Pere Tarrés.
Docent al Col·legi Sagrada Família.
Membre del Festival de Terror de Molins de Rei.

Educació emocional: quan el càstig no és la solució

Ser educador/a és apassionant: acompanyem infants i joves en el procés de descobriment d’un mateix i del món. La rellevància d’aquesta tasca convida a plantejar de quina forma connectem i ens relacionem amb petits i joves. Preguntar-se on fixem l’atenció quan observem pot ser un bon punt de partida per revisar l’ús del càstig en la intervenció educativa.

Els educadors/es percebem, amb més o menys facilitat, les conductes dels infants i joves. Un nen que crida i agredeix al pati, una noia que no participa en una activitat, un grup de petits que ha recollit el material de l’aula, un grup de grans que es queixa del tracte dels monitors/es... Aquesta valoració necessària, però parcial, només recull informació visible, sense tenir present d’on parteixen aquestes conductes. En funció del judici que realitzem sobre aquestes conductes (i de les emocions que ens acompanyen durant aquest procés), apliquem el càstig com a mesura per modificar i/o canviar aquestes conductes. Amb quin sentit utilitzem el càstig? L’aplicació d’un reforç és un mitjà per reduir probabilitats de repetició de la conducta o és una forma de fer compensar a l’infant el seu comportament disruptiu? Interrogants com aquests conviden a plantejar el sentit de la intervenció de l’educador/a.

Si aprofundim en la qüestió, cal constatar que observar exclusivament les conductes dels infants i joves comporta que les nostres valoracions i intervencions siguin parcials, ja que no atenen les necessitats reals. Cal, doncs, una mirada més amplia per part dels educadors/es. Ampliar la mirada ens permet identificar les emocions i pensaments que han mogut un infant o un grup cap a un comportament. Una mirada que connecta els ulls amb el cor permet captar que el nen que crida potser ho fa perquè sent ràbia de com el tracta un company; la noia no participa perquè potser està capficada en un tema personal que li fa sentir tristesa; el grup de petits potser vol fer visible la seva gratitud cap els monitors recollint la sala; i que la queixa dels adolescents és possible que sigui una demanda de confiança i de reconeixement. Ser conscients d’aquests aspectes ens ajuda a comprendre el que passa i adequar la nostra resposta. Amb aquesta informació més elaborada, realment l’infant necessita el càstig?

Aprofitar l’oportunitat de recollir informació menys visible, però de vital rellevància, permet donar una resposta educativa adequada i responsable. I és d’aquesta manera quan l’educador/a pot substituir un càstig per treballar la conducta per un acompanyament a les emocions o les creences que s’amaguen sota aquest comportament. I aquesta és una elecció de l’educador/a.

En definitiva, una de les alternatives al càstig comença pel propi educador/a. Ampliar la mirada és anar més enllà del FER, per captar emocions i creences que ens mouen cap a una conducta. És descobrir el SENTIR i el PENSAR d’un mateix i dels altres. Ser conscient de la pròpia mirada és el primer pas per ampliar-la, si ens cal. Ja ens avisa el Petit Príncep...“No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls”. Així doncs, incloguem el cor en la nostra mirada educativa.

Carles Porrini Cubells

Professor d'Educació en el Lleure de la Fundació Pere Tarrés

Les escoles bressol, clau en la socialització dels infants

Com a punt de partida, primer hauríem de preguntar-nos què és la socialització. Podem definir-la com el procés pel qual les persones aprenen unes pautes de conducta que s’estableixen a partir d’un codi social i faciliten la convivència i la relació en el grup.

A partir dels tres o quatre anys és quan molts pares decideixen que el seu fill/a està llest per anar a l’escola, entrar en contacte amb mestres (l’autoritat) i relacionar-se amb altres nens i nenes com ell/a. És a dir, l’infant entra “formalment” en el grup i comença a ser social. Les escoles sempre han representat i continuaran representant un espai socialitzador que facilita la correcta integració i desenvolupament dels infants en la societat.

No obstant, sent conscients de la importància que té la socialització per a les persones, per què comencem a portar els nostres fills i filles a l’escola tan tard, als quatre anys? Per què no abans? Cert és que com a pares i mares ens costa molt separar-nos-en, però hem de saber que és beneficiós que l’infant comenci a entrar en contacte amb el “món exterior” una mica abans d’entrar en el rígid sistema curricular educatiu.

En aquest sentit, les escoles bressol tenen un paper molt important en el desenvolupament integral dels infants; permeten iniciar-lo en el contacte amb els altres, desenvolupar-se emocionalment i neuronalment, així com començar a aprendre normes i pautes de conducta que després li seran útils per integrar-se a l’escola.

D’escoles bressol n’hi ha moltes, cadascuna amb la seva identitat i el seu model pedagògic, però totes responen al mateix objectiu de socialització i de desenvolupament dels infants que acullen. Malauradament, les escoles bressol no estan prou valorades ja que com a definició, sembla que sigui una “guarderia”, un lloc on es guarden els infants, on els pares els deixen mentre van a treballar o descansen una estona. La Fundació Pere Tarrés fa molts anys que gestiona diferents escoles bressol de Catalunya i fonamenta la seva actuació centrant-se en l’aspecte emocional i afectiu dels infants, oferint un espai on puguin desenvolupar les capacitats sensorials, motrius i emocionals, fomentant la seva curiositat i l’autoaprenentatge.

Hem de ser conscients i agrair la tasca social que desenvolupen les escoles bressol; mirem-les amb ulls plens d’orgull i també d’esperança perquè tinguin el reconeixement social que es mereixen.

Equip de l’escola bressol El Gegant del Pi de Les Franqueses

La gestió de les emocions en l'educació dels infants

L’inici de curs és una etapa clau pels centres socioeducatius vinculats a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés. És moment de plantejar nous reptes, de programar el curs, de reprendre el contacte amb les famílies i els infants del centre, i també de formar-se com a educadors. La Fundació Pere Tarrés va contribuir a un bon inici de curs amb l’organització de la primera Jornada de la Xarxa de Centres Socioeducatius, centrada en un tema de primer ordre com és la gestió de les emocions. Més de 50 professionals del món de l’acció social van assistir a aquesta jornada formativa amb un objectiu comú: reflexionar, inspirar-se, compartir i aprendre sobre com treballar aspectes emocionals amb els infants, adolescents i joves que assisteixen als centres socioeducatius.

Sabem que perquè els infants en un futur tinguin una vida personal i professional plenes, és imprescindible que aquests obtinguin bons resultats a l’escola, i per això als centres socioeducatius es reforcen matèries troncals com les matemàtiques o les llengües. No obstant això també sabem que, darrere dels alts percentatges de fracàs escolar que patim a Catalunya, sovint no només hi ha exàmens suspesos, sinó que sobretot hi ha carències dels infants a l’hora de gestionar les seves emocions. Per aquesta raó, empatia, auto-reconeixement, regulació, autoestima, i moltes altres, són paraules clau per als centres socioeducatius.

La jornada va permetre als educadors, coordinadors i directors dels centres viure un matí de formació teòrica i pràctica sobre la gestió de les emocions. La Sra. Mercè Santmartí, directora general de la DGAIA, va destacar el treball amb famílies i la intervenció amb petita infància (o a 3 anys), entre d’altres, com a aspectes clau del nou model. El Sr. Oriol Julià, membre de l’associació SEER i professor col·laborador de la Fundació Pere Tarrés, ens va endinsar en un emmarcament teòric de la gestió de les emocions a través de la ponència “De la contenció física a la distensió emocional”. Finalment, i amb l’objectiu de dotar als assistents de recursos pràctics per a la intervenció educativa, els assistents van participar en tallers sobre la gestió de les emocions, dinamitzats per grups com la Xixa Teatre o Filalagulla. A les 14:00h, la “curta” durada de la jornada era el principal reclam dels assistents, fet que porta a la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés a adquirir el compromís de continuar formant als educadors i directors dels centres perquè puguin portar a terme la seva tasca amb rigor i qualitat.

Som conscients del ritme i de la intensitat que viuen els equips dels centres socioeducatius, però també som conscients que, perquè tots els infants rebin el millor acompanyament educatiu per part dels educadors, és necessari que aquests surtin esporàdicament del seu dia a dia, agafin perspectiva, i es preguin temps per pensar i reflexionar. Estem convençuts que un matí de jornada formativa sobre la gestió de les emocions és una bona manera de fer-ho.

Carles López Fraile
Coordinador de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés.

Música i educació emocional

La música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència. Quan veiem com la música ens afecta, quin impacte té en el ser humà, sorgeixen tot un llistat de respostes a l’estímul musical que van des del més físic, com el fet que la música ens indueix al moviment (i d’aquí el vincle de la música amb la dansa), fins al més espiritual: la música pot expandir la nostra consciència (no és en va que les grans tradicions espirituals han utilitzat i utilitzen habitualment la música en els seus rituals). 

No obstant, allò que més escoltes si preguntes a un grup de persones sobre els beneficis de la música, és el vincle entre la música i la dimensió emocional: la música ens fa sentir emocions i la utilitzem per expressar el que sentim. Malgrat, m’atreviria a dir, la majoria de les cançons que escoltem tenen textos de contingut emocional, sobretot sobre els efectes de l’amor i el desamor, el vincle entre música i emocions ve més donat, no pel text, sinó pels contrastos del mateix llenguatge musical. Sons forts i fluixos, aguts i greus, temps més ràpids i més lents... amb tots aquests paràmetres juguem per tal de comunicar un estat emocional i fer-lo sentir a les persones a qui ens dirigim. Quan veiem una mare interaccionant amb el seu nadó i veiem com jugant amb quatre sons vocàlics que s’estiren i s’arronsen aconsegueix provocar somriures i altres respostes,  no podem negar que en aquella comunicació sonora tenim juntes l’essència del llenguatge emocional i del llenguatge musical. 

La música: un recurs inesgotable en l’educació emocional

Actualment ningú qüestiona la importància de l’educació emocional per facilitar als més joves desenvolupar les capacitats que permeten gestionar l’estrès, resoldre situacions de conflicte, acceptar la frustració, etc. En definitiva, tenir un millor benestar personal. Moltes escoles i altres espais educatius estan incorporant experiències i programes d’educació emocional cada vegada més ben elaborats, i als llibres i formacions dels pioners en aquesta matèria s’afegeixen blocs i articles que mostren com l’educació emocional és una realitat cada vegada més ben arrelada al context educatiu. A les diferents propostes hi trobem multitud de recursos entre els que abunden els jocs, els contes, la plàstica, el diàleg, la poesia... Sorprèn però que l’ús de la música, entre tots els recursos, quedi moltes vegades amb una presència gairebé testimonial. 

Si la música és un dels llenguatges emocionals per excel·lència, no li estem treien poc suc com a recurs en l’educació emocional? Tant des d’un ús més actiu (fer música cantant, tocant instruments o fent percussió corporal) o bé des d’activitats més receptives (relaxació amb música, música i imaginació, consciència de la música que escoltem). Passant per la dansa i el moviment a partir de la música, o bé el treball amb textos de les cançons, la música ens ofereix infinites possibilitats per a explorar les nostres emocions i per a expressar-les. A diferència del que hom pensa, no cal tenir una gran formació musical per a utilitzar la música com a recurs. Sí que cal saber com utilitzar-la i perdre-hi la por. Vivim envoltats de música, però a vegades és com aquell paisatge que veiem cada dia a l’obrir la finestra de la nostra habitació. Hi és però no el mirem ni el veiem. Potser si comencem per tancar els ulls i posem atenció a la música que ens envolta, podrem tenir el coratge de deixar-nos anar i que sigui ella la que ens guiï.

Oriol Casals i Coll
Professor Superior de Música i Màster en Musicoteràpia. Professor Associat a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

La importància de l'educació emocional de 0 a 3 anys a l'escola bressol

L’etapa que comprèn dels 0 als 3 anys és una de les més importants en el desenvolupament dels infants. Els darrers estudis, especialment en neuropediatria, destaquen la gran importància d’aquesta fase per al desenvolupament del cervell humà. Al mateix temps, i davant de les noves tendències educatives que es van obrint pas en l’atenció a la primera infància, l’equip pedagògic del departament d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés va decidir, ara fa un any, fer un canvi en l’orientació pedagògica de les escoles gestionades. 

Aquest canvi implica replantejar la funció de l’escola bressol com un lloc que doni seguretat i confiança als infants, un lloc en què puguin desenvolupar les seves capacitats sensorials, motrius, emocionals, etc. Aquest nou marc de treball suposa un gir de cent-vuitanta graus en l’organització del treball diari de les escoles bressol per buscar espais on l’educador/a passa a ser més observador/a que protagonista. Un temps i un espai en què preval el desenvolupament de les capacitats emocionals, el fet d’estar segur d’un mateix o de saber quin tipus de conducta esperen els altres d’un mateix, que no pas tenir un desenvolupament precoç de les capacitats cognitives, de la capacitat lectora, de la capacitat lògica, etc. 

Mònica Jiménez, de l’àmbit d’Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés, ho resumeix afirmant que “l’escola bressol no ha de ser una reproducció de l’escola. En aquesta edat no és tan important l’aprenentatge de conceptes com els colors sinó establir dinàmiques que potenciïn el desenvolupament integral dels infants”. 

En aquest sentit, la proposta d’activitats que es fa des de la Fundació Pere Tarrés està molt relacionada amb el món afectiu dels infants, constituït per la família, l’escola i el seu entorn més pròxim. Aquesta aposta educativa pretén canviar el “fer per fer” –en què és important la quantitat de coses que fan els infants, amb el nivell d’activitat que això suposa– per unes activitats centrades en els infants, és a dir, que aportin un valor al seu desenvolupament. 

Hem de permetre al nen/a aprendre del seu entorn, i és bàsic fomentar la seva seguretat, només hem d’intervenir quan veiem que és necessari. És un procés d’acompanyament del seu aprenentatge personal a través de l’estima i de la tranquil·litat. 

Una part important de l’èxit d’aquest projecte és el treball amb les famílies, la col.laboració entre la família i l’escola és imprescindible a l’hora de dur a terme el projecte educatiu de l’escola. Una de les funcions de l’equip educatiu de l’escola bressol és la de potenciar la implicació de la família al centre, fent-les partícips del procés educatiu que es desenvolupa a l’aula i el centre, desenvolupant al màxim els canals establerts per a la seva informació i participació mitjançant una actitud positiva. Creiem en la importància d’aquesta etapa, atès que juga un paper molt important a l’hora de detectar i acompanyar possibles dificultats dels infants i les famílies.

Anna Bayer

Directora d'Escoles Bressol de la Fundació Pere Tarrés

L'esplai inclusiu

“Tots tenim la necessitat que se’ns valori pel que sentim que som, és a dir, de sentir-nos acollits i partícips dels grups als quals pertanyem” (Jocs de pau, 2008)

A Catalunya hi ha molts infants i joves que corren el risc d’esdevenir invisibles per a la resta de persones del seu voltant: estan en situació de vulnerabilitat social. Els principals riscos tenen a veure amb factors econòmics, però també socio-sanitaris, de ciutadania i de gènere. Així, són infants i joves que pateixen discriminació per raó de gènere, estan en situació de vulnerabilitat per raons econòmiques i/o de ciutadania (persones immigrades) o tenen alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.

Cal fer front a aquesta situació injusta, i que a l’hora ens priva de l’aspecte positiu que té conèixer i conviure amb la diferència i la diversitat. S’ha de fer un esforç per a la inclusió. És a dir, normalitzar la diferència, evitar que aquesta comporti actituds diferents.

L’esplai esdevé un espai idoni per fer-ho. De fet, forma part de la idiosincràsia de l’educació en el lleure. Amb el lleure, eduquem en la diversitat, el respecte i l’autonomia. I això, en definitiva, és un esplai inclusiu. Un en el que hi tingui cabuda tothom, independentment del sexe, origen i condició. Fer-ho pot semblar complicat, ja que solem mirar la dificultat però mai les oportunitats. I el got està sempre mig ple!

Per tot això, enguany, el MCEC aposta per una campanya que sensibilitzi als 12.000 infants i joves i 3.000 monitors i monitores dels centres d’esplais sobre la inclusió social. Però més rellevant que això, és la clara voluntat d’oferir-los eines pràctiques i accessibles per recolzar-los en aquesta tasca.

La campanya de sensibilització informa sobre la inclusió social, dóna recomanacions i consells sobre la gestió de les emocions, el gènere, la discapacitat i la infància en situació de vulnerabilitat. A més, s’aporten recursos i materials pràctics adaptats per a dur a terme totes aquestes activitats.

Aquesta feina s’ha de fer transversalment a tot l’esplai: activitats, organització del centre, llenguatge... I hi ha de participar tant infants i joves, com monitors, monitores i famílies.

El camí no és ni curt ni sempre senzill, però no per això infranquejable. Cal donar el primer pas, organitzar-se bé i fer entendre que l’esforç es veurà recompensat en totes les parts.

Borja Castellet

tècnic de projectes del Moviment dels Centres d'Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés

El lleure i les emocions

Les estones lliures esdevenen un moment privilegiat on els infants posen de manifest la seva essència  i les emocions flueixen intensament. Les relacions i experiències que es viuen en un centre d’esplai, en una excursió a la natura, en un taller de teatre no són les mateixes què es produeixen en l’aula o en el menjador de casa. L’educació en el lleure, àmbit en el què actua la Fundació Pere Tarrés, ha estat sempre un marc idoni per crear vivència inoblidables, i aquest també és un dels seus recursos més potents a l’hora d’educar en les emocions. En la mesura que parteix d’un espai de llibertat, sense obligacions ni imposicions, que convida a la creativitat, el joc i a l’espontaneïtat, predisposa als infants i joves a experimentar i compartir emocions.

Les activitats de lleure són una oportunitat per educar en les emocions de manera integral: en la vessant social, l’ecologia, la personal, l’emocional, la trancendent. L’hora del menjador, les activitats extraescolars, les colònies d’estiu contenen un rerafons educatiu on s’aprenen un seguit de valors com l’amistat, la convivència, la integració, el respecte, el compromís, la solidaritat.

Es tracta d’un espai per oferir coneixement, però també per ajudar, per escoltar, per acompanyar i fer fluir tot aquell cúmul d’emocions que ens han d’ajudar a tots a créixer com a persones.

Maria València

presidenta del Moviment de Centres d’Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés