Com a punt de
partida, primer hauríem de preguntar-nos què és la socialització. Podem definir-la
com el procés pel qual les persones aprenen unes pautes de conducta que
s’estableixen a partir d’un codi social i faciliten la convivència i la relació
en el grup.
A partir dels tres o
quatre anys és quan molts pares decideixen que el seu fill/a està llest per
anar a l’escola, entrar en contacte amb mestres (l’autoritat) i relacionar-se
amb altres nens i nenes com ell/a. És a dir, l’infant entra “formalment” en el
grup i comença a ser social. Les escoles sempre han representat i continuaran
representant un espai socialitzador que facilita la correcta integració i desenvolupament
dels infants en la societat.
No obstant, sent
conscients de la importància que té la socialització per a les persones, per
què comencem a portar els nostres fills i filles a l’escola tan tard, als
quatre anys? Per què no abans? Cert és que com a pares i mares ens costa molt
separar-nos-en, però hem de saber que és beneficiós que l’infant comenci a
entrar en contacte amb el “món exterior” una mica abans d’entrar en el rígid
sistema curricular educatiu.
En aquest sentit, les
escoles bressol tenen un paper molt important en el desenvolupament integral
dels infants; permeten iniciar-lo en el contacte amb els altres,
desenvolupar-se emocionalment i neuronalment, així com començar a aprendre normes
i pautes de conducta que després li seran útils per integrar-se a l’escola.
D’escoles bressol
n’hi ha moltes, cadascuna amb la seva identitat i el seu model pedagògic, però
totes responen al mateix objectiu de socialització i de desenvolupament dels
infants que acullen. Malauradament, les escoles bressol no estan prou valorades
ja que com a definició, sembla que sigui una “guarderia”, un lloc on es guarden
els infants, on els pares els deixen mentre van a treballar o descansen una
estona. La Fundació Pere Tarrés fa molts anys que gestiona diferents escoles
bressol de Catalunya i fonamenta la seva actuació centrant-se en l’aspecte
emocional i afectiu dels infants, oferint un espai on puguin desenvolupar les
capacitats sensorials, motrius i emocionals, fomentant la seva curiositat i
l’autoaprenentatge.
Hem de ser conscients
i agrair la tasca social que desenvolupen les escoles bressol; mirem-les amb
ulls plens d’orgull i també d’esperança perquè tinguin el reconeixement social
que es mereixen.
Equip
de l’escola bressol El Gegant del Pi de Les Franqueses

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada