Joves i migracions: més enllà de la indiferència

Des del gener fins el setembre del 2015 470.000 persones han creuat el Mediterrani en direcció a Europa segons dades de la International Organization for Migration (IOM). Part important d’aquest flux migratori està conformat per persones que fugen de contextos de violència extrema buscant asil. En els darrers 5 anys han esclatat 15 conflictes, provocant el desplaçament de 30 milions de persones. Destaquen conflictes com el de Síria, Iraq, República Democràtica del Congo, Sudan del Sud o Pakistan, entre d’altres. Tot i que aquest tipus de migració és la més nombrosa, les migracions per raons econòmiques no s’han aturat i, enguany, segueixen arribant persones a l’Estat Espanyol, bé per establir-se o bé per arribar a altres parts d’Europa, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida.

La cara més visible per la nostra societat és l’adulta, produint-se sovint una invisibilització dels infants i joves que emigren. Hi ha dos col·lectius que destaquen i cal tenir en compte quan es fa referència a la població jove i a les migracions: els Menors Migrants No Acompanyats i els fills i filles de famílies immigrades. Els Menors Migrants No Acompanyats (MMNA) són aquells infants i joves, menors d’edat, que fan un viatge migratori sols sense cap referent adult. Els fills i filles de famílies immigrades són els infants i joves que emigren i que s’estableixen amb les famílies, tot i que es poden donar situacions diverses com un retorn del pare o de la mare o dels dos, al país d’origen.

A Catalunya, la població jove immigrada de 15 a 29 anys representa el 35% del total de la immigració en el 2014. Aquest any, doncs, es comptabilitza 53.666 persones immigrades de 15 a 29 anys (el 5% de la població total). Els MMNA conformen un fenomen complex amb unes característiques concretes i requereixen una atenció especial tant pel que fa a les situacions de partida, com pels perfils sociodemogràfics, el viatge migratori i l’arribada i l’establiment a la societat d’acollida. Tot i que no es desenvoluparà en aquest article, cal destacar l’alta vulnerabilitat que afecta a aquest col·lectiu que, es mostra divers pel que fa a les procedències, edats, sexe i pautes migratòries. Tanmateix aquest menors es troben afectats per una gran complexitat en relació a la legislació i per els sistemes de protecció existents a l’Estat Espanyol. Destaca que aquests menors són tractats com a immigrants en primer terme per les institucions, i no com a infants i joves amb drets com a menors d’edat, tal com es recull a la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides (1959).

Des de la intervenció socioeducativa amb joves es requereix disposar d’una perspectiva intercultural amplia que incorpori la realitat d’aquests col·lectius per millorar l’acompanyament i el treball socioeducatiu, així com la inclusió real a la nostra societat. Per aconseguir-ho cal un coneixement profund dels col·lectius i del context que els afecta, així com estratègies, metodologies i recursos que responguin a les necessitats existents. Però quins aspectes cal tenir en compte quan parlem de joves i el fet migratori?:

• Els col·lectius de joves immigrats no són homogenis, donat que existeixen múltiples situacions que afecten aquests joves, fet que demana una mirada amplia, transversal i integral en la intervenció.
• Els fills i filles de famílies immigrades no solen tenir un projecte migratori propi i els MMNA poden respondre a un projecte migratori familiar o a un propi. Aquesta diferència ha de ser considerada en cada cas.
• La realització o no del projecte migratori i l’acompliment de les expectatives inicials són dos punts claus per entendre les situacions de ràbia i frustració que sovint es generen amb la població jove migrada i marquen els processos de construcció identitària.
• L’edat en que es produeix la migració és molt important en tant que condiciona la forma del jove de viure el fet migratori. Els adolescents i joves fan l’anomenat doble viatge: en el temps i en l’espai. Fan un viatge en el temps perquè l’edat marca un moment vital de d’autoafirmació i construcció de la identitat en el propi procés de socialització. Fan un viatge en l’espai per canvi que es produeix durant l’emigració d’un context social i cultural concret a l'altra.
• La procedència és també rellevant en la construcció de les identitats per les vivències i les relacions concretes que s’estableixen amb l’entorn a la societat d’acollida, sent molt important la incidència socialitzadora del grup d’iguals, en el cas dels joves.
• El gènere també és un element diferenciador pel que fa a les relacions que s’estableixen, sumant-t’hi sovint situacions de major vulnerabilitat per l’assignació de papers socials diferenciats.
• La situació jurídico-administrativa és un element desestructurador rellevant en tant que viure en el país d’acollida en situació irregular suposa una major precarietat i marginalitat.
• El fet migratori condiciona els itineraris dels joves, ja que se sumen desigualtats socials que afecten a les seves relacions, referències i expectatives vitals i a la construcció de la identitat.

Aquests són alguns dels aspectes que cal tenir en compte quan parlem de joves i migracions, destacant un fet compartit des de l’experiència vital d’aquests joves: el sentiment d’indiferència. En una societat fortament adultocràtica i amb un context sociocultural dominant, aquests joves expressen sovint un sentiment d’indiferència envers a ells. El repte és permetre aquests joves ser subjectes actius en el marc d’una ciutadania plena a la nostra societat. 

Montse Soria Bonich
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés