La Responsabilitat Social i el Tercer Sector

La Responsabilitat Social neix per a englobar i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions públiques, i altres entitats no empresarials.

És una de les palanques o espais més habituals en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials ja que, en les administracions públiques, pel propi desenvolupament de les competències d’aquestes, ja hi ha múltiples espais de trobada. 

Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.

Fins aquí és on, fins ara, Responsabilitat Social i Tercer sector han estat vinculats: un mitjà perquè les entitats contribueixin amb l’estrat social organitzat (ja siguin fundacions, associacions, ongs, etc) més enllà de la contribució a la societat a través del seu servei, producte, impostos, etc.

No obstant això, hi cap una reflexió més profunda d’aquesta relació i que recentment està començant a agafar força: com ha de ser la responsabilitat social d’una entitat del tercer sector? Més enllà del fet de ser entitats sense ànim de lucre que treballen per a millorar la vessant social, ambiental, cultural, de gènere, esportiva, etc, de la societat i més enllà de ser subjecte receptor d’aquesta responsabilitat social de tercers, han de ser les entitats del tercer sector responsables socialment? I tant!

Hi ha el risc d’assumir que pel fet de fer una tasca sense ànim de lucre i “pel bé comú” ja s’és socialment responsable, però això no és així.

La Responsabilitat Social va molt més enllà de les accions o resultats directes i/o indirectes del model de treball de l’entitat, sigui quin sigui (intervenció, sensibilització, participació, etc). Suposa una correcta gestió de recursos, un comportament ambiental respectuós amb el medi, una ètica i una transparència en la gestió econòmica, una correcta gestió de persones (i aquest vessant és amplíssim, des de la conciliació, fins als salaris dignes o els plans de desenvolupament professional), i en molts casos un acte de coherència amb la missió, la visió i els valors propis de les entitats.

Són aquests aspectes els que dins d’una bona part del tercer sector veiem que, en molts casos, per falta de capacitat, recursos, personal especialitzat i la dependència excessiva de subvencions o finançament de tercers, que limiten la seva activitat, encara no són tinguts molt en compte o no tenen la importància que haurien de tenir.

La bona notícia és que aquesta tendència està canviant. Amb les noves corrents de la RSC que ja s’extrapolen als territoris socialment responsables, a la interrelació entre agents diversos i que s’enfoca cap al sumatori d’esforços, cada cop més entitats del tercer sector es troben desenvolupant la seva responsabilitat social, ja sigui puntualment i en àmbits concrets, ja sigui mitjançant un pla d’acció global que incorpori tots els àmbits de desenvolupament de la RSC, així com els objectius i accions a aconseguir a curt, mig i llarg termini.

Des de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés donem assessorament i suport tècnic tant a entitats empresarials, com a l’administració i al tercer sector per al desenvolupament de la seva Responsabilitat Social, en el convenciment que un país ha de ser responsable socialment en el seu conjunt, des de cada ciutadà fins a cadascuna de les formes d’agrupar-se socialment o professional que aquest té.

José Carlos Hermida 

Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Una verdadera responsabilidad social

La responsabilidad social, ya sea denominada corporativa, empresarial o mediante cualquier otra acepción, se ha convertido en la última década en la bandera de toda aquella empresa, organismo, asociación u organización que desarrolla o quiere desarrollar un modelo “responsable” de actividad, que podríamos definir como respetuoso. Este modelo de respeto está, o debería de estar, en todos los ámbitos de la actividad. Así, según el marco conceptual que se quiera utilizar y el tipo de actividad, se puede hablar de un alcance “a toda la cadena de valor”, “al conjunto de los grupos de interés”, “integrado en el modelo de negocio”, “económico, social y medioambiental”, “aguas arriba y abajo del proceso productivo”, etc.

Sin embargo, en cualquiera de las acepciones o marcos conceptuales, esta responsabilidad debe suponer un respeto por los territorios donde se produce la actividad responsable, y esto quiere decir respeto por la legalidad vigente, las instituciones, la cultura, el medio ambiente y, especialmente, respeto por las personas que viven en ese territorio (trabajen para la misma entidad o no).

Si la responsabilidad es un ejercicio respetuoso, uno de los puntos clave debería ser el de construir juntos una sociedad más justa, igualitaria i accesible para todos, poniendo a disposición de ésta las capacidades, conocimientos y recursos que las entidades responsables tienen a su alcance. Es por ello que no tendría sentido este ejercicio como una aportación con un inicio y un final, puntual en el tiempo y con gran impacto estático, sino que debe suponer un impacto duradero y transformador del entorno.

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible, adoptados el 25 de septiembre de 2015 por los líderes mundiales con el objetivo de erradicar la pobreza, proteger el planeta y asegurar la prosperidad para el ser humano, y ahora muy en boga, suponen un reto que tan solo será asumible si se actúa a nivel local. Por otro lado, es fundamental que la responsabilidad vaya más allá de la rendición de cuentas, la transparencia, o la revisión de modelos de comunicación, con el fin de encajar este concepto que ya es condición sine qua non para un correcto posicionamiento.

Es por ello que en el momento de definir estrategias de responsabilidad social, acciones a la comunidad y al territorio, relación con grupos de interés, etc., es deseable por un lado, que la entidad sea respetuosa con los diferentes ámbitos del ejercicio de su actividad y, por otro, que las acciones que realiza en el marco de esta responsabilidad supongan una aportación de largo recorrido, transformadora y creativa (de mejores realidades) y donde la opinión de los beneficiarios cuente.

En este sentido, la cocreación es un concepto cada vez más en uso, que debería suponer que, a la hora de definir modelos de responsabilidad y acciones derivadas de éstos, se tenga en cuenta para su definición el contexto y las necesidades reales del objeto de las mismas. Los procesos participativos y de inclusión de grupos de interés en la definición y evaluación de políticas, actuaciones o estrategias, son prácticas muy recomendables, así como la suma de esfuerzos entre entidades públicas, privadas, asociaciones, etc., que puedan aportar sobre el tema en cuestión, o ya estén trabajando de forma previa. Esta cocreación permite que estos modelos, actuaciones y políticas supongan realmente un empoderamiento de las comunidades y una mejora del sistema, allá donde es verdaderamente necesario y donde los resultados suponen un paso adelante. Es aquí donde la cocreación realmente tiene sentido y donde la responsabilidad social se muestra como un acto de respeto con la comunidad y por el entorno en su conjunto. Podríamos adoptar el concepto de Responsabilidad Social Cocreativa pero quizás ya existe, y en cualquier caso sería otra palabra a sumar donde ya hay demasiadas para decir lo mismo y donde lo realmente importante es hacerlo realidad.

La Fundación Pere Tarrés hace 60 años que trabaja para la mejora social de los sectores más vulnerables de la sociedad. Desde Consultoría y Estudios hacemos uso de este conocimiento de la realidad social y de un equipo experto en asesoramiento, planificación estratégica y operativa, evaluación y gestión de servicios, para acompañar y dar apoyos a entidades sociales, empresas y organismos públicos en el desarrollo de su actividad, aterrizando sus políticas y estrategias a la realidad que conocemos en el desarrollo de nuestra actividad.

José Carlos Hermida
Director de Consultoría y Estudios de la Fundación Pere Tarrés

Una veritable responsabilitat social

La responsabilitat social, ja sigui denominada corporativa, empresarial o mitjançant qualsevol altra accepció, ha esdevingut en l’última dècada la bandera de tota aquella empresa, organisme, associació o organització, que desenvolupa o vol desenvolupar un model “responsable” d’activitat, que podríem definir com respectuós. Aquest model de respecte hi és, o hi hauria de ser, a tots els àmbits de l’activitat. Així, segons el marc conceptual que es vulgui utilitzar i el tipus d’activitat, es pot parlar d’un abast “a tota la cadena de valor”, “amb el conjunt dels grups d’interès”, “integrat al model de negoci”, “econòmic, social i mediambiental”, “aigües amunt i avall del procés productiu”, etc.

En qualsevol de les accepcions o marcs conceptuals però, aquesta responsabilitat ha de suposar un respecte pels territoris on es produeix l’activitat responsable, i això vol dir respecte per la legalitat vigent, les institucions, la cultura, el medi ambient, i especialment respecte per les persones que viuen en aquest territori (treballin per a la mateixa entitat o no).

Si la responsabilitat és un exercici respectuós, un dels punts clau hauria de ser el de construir plegats una societat més justa, igualitària i accessible per a tothom, posant a la disposició d’aquesta les capacitats, experteses i recursos que les entitats responsables tenen al seu abast. És per això, que no tindria sentit aquest exercici com una aportació amb un inici i un final, puntual en el temps i amb gran impacte estàtic, sinó que suposi un impacte transformador de l’entorn.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, adoptats el 25 de setembre de 2015 pels líders mundials amb l’objectiu d’eradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a l’ésser humà, i ara amb molt de ressò, suposen un repte que tan sols serà assolible si s’actua a nivell local. D’altra banda, és fonamental que la responsabilitat vagi més enllà de la rendició de comptes, la transparència, o la revisió de models de comunicació per tal d’encaixar aquest concepte que ja és condició sine qua non per a un correcte posicionament.

És per això que a l’hora de definir estratègies de responsabilitat social, accions a la comunitat i al territori, relació amb grups d’interès, etc., és desitjable per una banda, que l’entitat sigui respectuosa als diferents àmbits de l’exercici de la seva activitat i, per altra, que les accions que realitzi en el marc d’aquesta responsabilitat suposin una aportació de llarg recorregut, transformadora i creativa (de millors realitats) i on l’opinió dels beneficiaris compti.

En aquest sentit, la cocreació és un concepte cada vegada més en ús, que hauria de suposar que a l’hora de definir models de responsabilitat i accions derivades d’aquests, es tingui en compte per a la seva definició el context i les necessitats reals de l’objecte de les mateixes. Els processos participatius i d’inclusió de grups d’interès en la definició i avaluació de polítiques, actuacions o estratègies, són pràctiques molt recomanables, així com la suma d’esforços entre entitats públiques, privades, associacions, etc. que puguin aportar sobre el tema en qüestió, o ja estiguin treballant-hi de forma prèvia. Aquesta cocreació permet que aquests models, actuacions i polítiques suposin realment un apoderament de les comunitats i una millora del sistema, allà on és veritablement necessari i on els resultats suposen un pas endavant. És aquí on la cocreació realment té sentit, i on la responsabilitat social es mostra com un acte de respecte amb la gent i per l’entorn en el seu conjunt. Podríem adoptar el concepte de Responsabilitat Social Cocreativa, però potser ja existeix i en qualsevol cas, seria una altra paraula a sumar on ja n’hi ha masses per a dir el mateix, i allò realment important és fer-ho realitat.

La Fundació Pere Tarrés fa 60 anys que treballa per a la millora social dels sectors més vulnerables de la societat. Des de Consultoria i Estudis fem ús d’aquest coneixement de la realitat social i d’un equip expert en assessorament, planificació estratègica i operativa, avaluació i gestió de serveis, per a acompanyar i donar suport a entitats socials, empreses i organismes públics en el desenvolupament de la seva activitat, aterrant les seves polítiques i estratègies a la realitat que coneixem en el desenvolupament de la nostra activitat.

José Carlos Hermida

Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés