El compromís del Tercer Sector Social amb la qualitat de l’ocupació

Foto: Twitter La Confederació (@LaConfederacio)

El Tercer Sector Social és un sector encara en construcció pel que fa a ocupació i relacions laborals. Partint en força àmbits d’una tasca bàsicament voluntària, s’ha pogut anar estructurant, creixent en persones i serveis, consolidant posicions que s’han pogut anar remunerant, etc. És, però, un sector jove, tant per la història que té com per l’edat de molts dels seus participants. Sense anar més lluny, el conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural té poc més d’una dècada, doncs el primer es va signar l’any 2005. 


S’ha avançat molt, s’ha construït molt... però, també, tenim molts reptes i dificultats que hem d’anar treballant. El Sector dels serveis socials i d’atenció a les persones està força centrat, pel que fa a sistema de finançament, en les subvencions i en la contractació pública i això condiciona la tipologia de contractació del sector. La tardança en els pagaments i la incertesa en la continuïtat dels serveis, fruit de concursos breus, són elements que generen temporalitat. Insistim en la necessitat de millora de la col·laboració público-social tendint a models que generin més estabilitat i qualitat. També, en alguns àmbits, ens marca molt el tipus d’activitat i servei que es realitza afavorint una contractació a temps parcial. Tot i això, som un sector en creixement, que generem ocupació i que hem aguantat la crisi gràcies a l’esforç fet per les persones que hi intervenim. 


En aquest marc, quan parlem de que el nostre és un sector compromès amb la qualitat de l’ocupació ho fem des de la convicció que la proximitat a les persones i a les problemàtiques socials, la no lucrativitat, la trajectòria i experiència en la prestació de serveis i la voluntat de transformació social, entre altres, ens avalen. Tenim clar que cal seguir treballant per la millora dels llocs de treball i dels salaris, però també tenim assumit que el valor del nostre compromís no el podem posar en el sou. Treballem altres factors que ens ajuden a generar el valor diferencial. 


Les quatre apostes que fem al sector per la qualitat de l’ocupació són:

• Aposta pel desenvolupament de les persones, per tal que puguin créixer en les nostres organitzacions i fer carrera. Sovint som la primera feina que té la persona i, per tant, on fa també aprenentatges laborals.
• Aposta per la Formació, com l’element de millora de la tasca i que dona oportunitats a les persones.
• Aposta per un clima laboral en positiu, on ens hi trobem bé, on tothom és valorat i es permet la participació.
• Aposta per la conciliació laboral i la igualtat que permeten millors condicions de vida tant personals com familiars.

Tot això va configurant un salari emocional que és el que dona més dimensió a les condicions laborals en el nostre sector i, d’afegit, ajuda a la implicació i compromís de les persones, a la seva identificació amb les entitats i a l’aportació de valor que fem a la societat. 


Aquestes i altres reflexions les vàrem compartir en l’Acte de Presentació de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya 2017, que organitzat per La Confederació va tenir lloc el passat 11 de juliol al Palau Macaya de Barcelona. Podeu veure’n més informació a la web www.laconfederacio.org o a l’enllaç http://www.laconfederacio.org/11072017-el-tercer-sector-social-dona-feina-a-92-000-persones-i-malgrat-no-percebre-recuperacio-economica-incrementa-el-volum-de-contractacio-i-no-devalua-salaris/ on podreu consultar un resum executiu de les principals dades d’aquesta tercera edició de l’Anuari de l’Ocupació així com l’informe complert dels resultats. 

Pere Joan Giralt
Director de Recursos Humans de la Fundació Pere Tarrés

Un any de la reforma laboral

El passat 19 de març Aedipe Catalunya ens va invitar a una jornada sobre la Reforma Laboral ara que s’ha complert un any des de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012 de 10 de Febrer, modificat en determinats aspectes per la Llei 3/2012 de 6 de Juliol. 

Entre els principals objectius de la mateixa destaquen el fixar les bases d’una ocupació estable, apostar per l’ocupació de qualitat incrementant les oportunitats de les persones desocupades,  molt especialment respecte els col·lectius de joves,  així com aturats de llarga durada i acabar amb la rigidesa del mercat laboral.

Són grans els canvis que ha introduït la reforma destacant especialment els relatius als costos d’acomiadament apropant-los als d’uns altres països del nostre entorn, s’eliminen els salaris de tràmit (si no hi ha reincorporació), el reconeixement de la improcedència per part de l’empresari i la consignació judicial; s’introdueixen mesures de flexibilitat interna (eliminació de la categoria professional i s’estableix el grup professional; possibilitat de modificació de la quantia salarial via modificació substancial de les condicions de treball, distribució irregular de la jornada, prioritat aplicativa del conveni d’empresa en determinades matèries); respecte els acomiadaments col·lectius desapareix l’autorització administrativa. En el mateix sentit, s’aprova un Reglament d’acomiadaments col·lectius redactat més per economistes que per juristes, reglament que estableix un procediment “monstruós” en paraules de la Magistrada de la Sala de los Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sara Pose Vidal, ponent en la jornada citada més amunt.   

Vist això, és el moment de reflexionar sobre si aquests importants canvis introduïts amb la Reforma han donat resposta a les necessitats reals de millora en el mercat laboral.

Segons les darreres dades facilitades per l’ EPA,  durant el primer any de vida de la reforma laboral el numero d’ocupats s’ha reduït en 850.000 persones, situant el nombre d’aturats a prop dels 6 milions de persones; durant l’any 2012 s’han perdut al voltant de 400.000 contractes indefinits;  l’atur juvenil no ha deixat de créixer de tal forma que són molts els joves que han de sortir a altres països d’Europa a buscar feina i el nombre d’aturats de llarga durada representa el 55% del total d’aturats. La partida destinada a incentius a la contractació està dotada segons els Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any 2013 en 1005 milions d’euros front els 2006 previstos en els Pressupostos de l’any 2012.

Segons el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat durant l’any 2012 el nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació ha estat de 5.852 respecte els 3.128 presentats durant l’any 2011,  els 2.952 de l’any 2010 i els 3.565 de l’any 2009; el mateix departament qualifica la dada de “record històric”. Ara bé,  dels 5852 expedients presentats durant l’any 2012, el 85% han estat expedients de suspensió resultant els 15% restant d’extinció; aquesta dada és indicativa de què s’observa un augment considerable dels expedients de suspensió temporal de contractes i reduccions de jornada; que es tracta d’una mesura temporal, que implica una rebaixa de costos (comporta la reducció i suspensió de jornada entre un 10% i un 70%) que ha permès no recórrer a l’acomiadament.

Amb poc més d’un any d’implantació és difícil fer una valoració dels efectes de la Reforma Laboral; ens trobem en un moment de suma inseguretat, incertesa, turbulències  que no propicien per part de l’empresari la contractació de personal perquè no veu una oportunitat de negoci; la partida per l’any 2013 destinada a incentius a la contractació és notablement inferior a la de l’any anterior; malgrat això, de les dades facilitades també es pot fer una lectura conforme la Reforma ha introduït mesures que comporten majors dosis de flexibilitat que han permès en molts casos, almenys en un primer moment, no recórrer a unes altres mesures més traumàtiques com pugin ser els acomiadaments i optar per ajustaments principalment salarials i d’hores de treball; ara bé haurem de veure també en un futur el nombre d’expedients de suspensió que finalment acaben en un d’extinció.

Marina Picazo
Cap de l'àmbit de Personal de la Fundació Pere Tarrés