La contribució dels centres socioeducatius en l'educació dels infants en situació de vulnerabilitat social

Un de cada quatre infants a Catalunya viuen en llars amb ingressos per sota del llindar de la pobresa, un de cada cinc abandonen prematurament els estudis i Espanya és el país de la OCDE amb més desigualtat d’ingressos entre rics i pobres. La freqüència amb la que darrerament escoltem i llegim estadístiques com les anteriors ens poden portar a banalitzar el seu impacte i a oblidar que, darrera d’aquestes dades, hi ha infants i famílies. Els infants d’avui són la societat del demà, i com a societat, aquestes estadístiques no són permissibles.

Pobresa, fracàs escolar i desigualtat són raons que fan que cada dia estiguem més convençuts que l’acció social i educativa que els Centres Socioeducatius fan als barris ha deixat de ser important per passar a ser imprescindible. Tenim el privilegi de disposar d’un sistema d’educació formal al que hi poden accedir tots els infants, però sabem que l’educació a l’escola és només una part de l’educació que rep un infant. Què passa amb els infants, i molt en especial si es troben en situació de vulnerabilitat social, quan surten de l’escola? Què passa amb els infants a l’estiu si les seves famílies no es poden permetre pagar un casal per als seus fills? Els Centres Socioeducatius que formen la Xarxa de la Fundació Pere Tarrés neixen i creixen amb una missió clara: contribuir a què tots els nens i nenes, principalment els que es troben en situació de vulnerabilitat social, tinguin accés a un espai d’educació no formal de qualitat que els permeti desenvolupar-se i créixer emocional, relacional i competencialment.

El dia 28 de gener vam inaugurar el Centre Socioeducatiu Poble-sec, una nova oportunitat per parlar d’infants que, al barri del Poble-sec, ja disposen d’un projecte que els donarà recolzament a l’hora de fer els deures perquè tinguin èxit escolar, els educadors treballaran perquè els infants aprenguin a gestionar les seves emocions, i també a relacionar-se amb els companys, amb els adults i amb el seu entorn. 

La inauguració del Centre Socioeducatiu Poble-sec també ens va recordar que parlar de Centres Socioeducatius és parlar d’iniciativa social, d’aliances i de col·laboracions amb un objectiu comú: l’educació dels més petits. A la sala principal del centre, on es va desenvolupar la part principal de l’acte d’inauguració, no hi cabia cap persona més. Ens omple d’orgull constatar que els Centres Socioeducatius són capaços de mobilitzar la societat. El projecte és iniciativa de l’Agrupació de Parròquies del Poble-sec i de la Fundació Pere Tarrés, però ambdues entitats som molt conscients que aquest no seria possible sense totes les persones i entitats que omplien la sala: Càritas Diocesana de Barcelona, Fira de Barcelona, la Fundació Josep Botet, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i, molt en especial, l’Obra Social de La Caixa a través del programa Caixa Proinfància, són col·laboradors imprescindibles per al projecte.

 

En primer lloc, hem exposat estadístiques que, com a societat, ens haurien de preocupar i ocupar. En segon lloc, hem compartit la nostra opinió: creiem que els Centres Socioeducatius són projectes imprescindibles per a l’educació dels infants, especialment dels més vulnerables. Ara toca el més important, arremangar-nos i treballar amb rigor i qualitat perquè tots els nens i nenes del Poble-sec, i de la resta de Catalunya, tinguin accés a oportunitats.

Carles López
Coordinador de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Donant resposta a les necessitats més urgents dels infants

Des de fa 35 anys, la Fundació Joan Salvador Gavina, entitat que compta amb un Centre Obert adherit a la xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, estem acompanyant, des del punt de vista socioeducatiu, als infants, adolescents i joves (i les seves famílies), del barri del Raval de Barcelona. Es tracta d’uns infants en situació precària, en situació d’alta vulnerabilitat i risc d’exclusió social i, per tant, la nostra tasca fonamental consisteix en acompanyar-los cap a la inclusió oferint-los-hi oportunitats, com les que tenen altres infants de la nostra societat desenvolupada del segle XXI. La seva situació socioeconòmica no els hi possibilita accedir a una inclusió plena, i la nostra societat ansiosa de poder i benestar, els deixa constantment a la vorera sense cap preocupació.

Per aquest motiu, les entitats socials, amb el suport de tot el voluntariat i col·laboradors que seguim creient en la construcció d’una societat més justa i solidària, on tothom hi té cabuda i on els col·lectius més vulnerables han de tenir una major protecció, seguim estant al seu costat lluitant colze amb colze per a la seva integració i per la recuperació dels seus drets socials, culturals, econòmics i polítics.

Lluitant contra la pobresa i l'exclusió social durant tot l'any

Sembla que, al llarg de l’any, hi ha períodes on la solidaritat i la sensibilitat cap als més desvalguts es fa més palesa. Però en cap cas podem oblidar que la seva situació de vulnerabilitat es viu dia rere dia, tots els dies de l’any. La pobresa i l’exclusió no fa vacances, i el patiment de les persones, amb noms i cognoms, continua a cada hora.

Aquesta realitat que ens interpel·la, ens porta a les entitats socials a detectar les noves necessitats que sorgeixen i donar una resposta adient. De fet, la terrible crisis que estem patint aquests darrers anys, està causant estralls entre la població més propera i ens ha forçat a les entitats socials a recuperar respostes assistencials ja clarament superades a finals del segle XX. Hem fet un pas enrere, perquè la situació socio-político-econòmica ha retrocedit a passes de gegant.

Hem hagut de recuperar projectes de cobertura de necessitats bàsiques (suport a l’alimentació, a l’higiene, a la salut, al lleure...). En concret, ens hem hagut de preocupar de garantir als infants una alimentació continuada i equilibrada. Ens hem hagut de plantejar que, entitats com la Fundació Joan Salvador Gavina, no podem tancar a l’estiu durant un mes perquè els infants i les famílies no poden prescindir del nostre suport tant de temps. 

Malgrat que la nostra tasca és preventiva i de potenciació de l’autonomia dels infants i les seves famílies, al llarg de l’estiu es troben que tothom se’n va de vacances i es queden sense referents i suports. Per aquest motiu, aquest any hem decidit obrir els casals i colònies dels infants també al llarg del mes d’agost donant, així, resposta a les seves necessitats més urgents.

Però per a lluitar contra la pobresa i exclusió infantil, s’han de fer canvis profunds en les polítiques de lluita contra la pobresa i apostar pel rescat de les persones en lloc de les entitats bancàries.

Jordi Balot 

Director de la Fundació Joan Salvador Gavina i vocal de Pobresa de la Federació Catalana de Voluntariat Social 

El Centre Obert Joan Salvador Gavina és un dels centres socioeducatius adherits a la Fundació Pere Tarrés

Agrupació d'Amics de la Fundació Pere Tarrés

M’han demanat des de la Fundació que us escrigui unes línees sobre qui som, el que fem o el que impulsa al grup format per l’Agrupació d’Amics a dedicar el nostre temps a aquest projecte.

Al principi, quan l’Ernest Poveda ens va reunir a un grup d’amics i col·laboradors per a exposar-nos la idea semblava un projecte solidari més, als que cada cop estem més acostumats, per l’esdevenir de la situació actual. Haig de reconèixer que jo amb prou feines coneixia la Fundació Pere Tarrés, les seves activitats o els seus objectius. 

El grup que formem l’Agrupació d’Amics de la Fundació no és nombrós, som deu professionals i petits empresaris molt acostumats al “treball de camp”, entenent com a tal la gestió empresarial des d’una òptica professional. Des d’aquesta òptica i sense saber molt bé cap a on ens encaminàvem vam començar el nostre propòsit amb més voluntat que mai.

El pas de les setmanes i dels mesos ens va fer veure que allò no era una simple iniciativa en ús, era en realitat quelcom més, molt més. Quan ens vam anar impregnant del sentit de la Fundació, del seu caràcter, dels seus projectes i programes en benefici de la infància i de la joventut i quan vam veure els seus immensos assoliments obtinguts diàriament, llavors el projecte ens va atrapar i des de llavors es van començar a visualitzar algunes de les coses que fem com a ajuda i suport a la Fundació.

Com treballem des de l'Associació d'Amics

Podem resumir quina és la manera de treballar de l’Agrupació d’Amics repetint el que Thomas Edison va dir un dia: “un 1% d’inspiració més un 99% de transpiració”, aquesta és la nostra manera de treballar i de fer les coses a la Fundació.

El nostre treball es centra en dos aspectes molt concrets:

• D’una banda col·laborem en determinats projectes de la Fundació, sempre des d’una òptica de gestió professional. La nostra feina es divideix al seu torn entre tots els membres del grup, que són responsables de manera individual d’algun d’ells.
• D’una altra banda, però com a primera missió del nostre grup, ens ocupem de la gestió professional de les eines per a la captació de fons, el que ha vingut a denominar-se “fundraising”.

L’antiga visió negativa de la captació de fons ha canviat, la societat civil té cada dia més clar que ja no poden ser els poders públics els que es facin càrrec de la totalitat de les accions de les entitats no lucratives, cada dia més aquesta societat civil està involucrada en el finançament d’iniciatives solidàries. El diner públic no només té un límit sinó que a més pateix una important reducció en les seves aportacions degut a la reducció de fons als programes. El diner públic va desapareixent però les necessitats de finançament, com a conseqüència de l’actual situació socioeconòmica, no paren de créixer.

Aquesta és una de les raons de l’existència de l’Agrupació d’Amics, l’ajuda professional en la gestió de la captació de fons entre la societat civil, però no ja des d’una òptica on la captació estava lligada a la beneficència sinó com a expressió de la més genuïna solidaritat.

Des de l’Agrupació busquem fons sobre projectes concrets o a nivell general, compartim la nostra experiència en la recerca d’estratègies per a la suma de nous donants o gestionem campanyes concretes de captació entre determinats col·lectius, empreses o organitzacions.

M’han preguntat des de la Fundació perquè els integrants del nostre grup dediquem el nostre temps a aquesta iniciativa, la veritat és que no crec que ho sabem d’una manera molt clara ni que cadascú de nosaltres hi hagi pensat molt. Creiem en els objectius de la Fundació i veiem els seus assoliments, en el dia a dia, com quelcom absolutament necessari i imprescindible en aquest moment, la satisfacció de poder col·laborar en aquests assoliments, encara que sigui tímidament, crec que és suficient per a tots nosaltres.

Ens sentim, en general, satisfets amb el nostre treball i amb els resultants obtinguts. Sabem que ens queda molt per a fer però acabem de començar, comprovem com cada dia, encara que semblin nous reptes, noves necessitats però també apareixen noves oportunitats, aquest és el nostre gran repte.

Francisco Lacasa

Membre de l'Associació d'Amics de la Fundació Pere Tarrés