Com treballar l'educació emocional en els centres d'esplai

Foto: Sergi Sanmartí (Instagram: @Sergarti)

Els monitors i directors dels centres de lleure socioeducatius estan d'enhorabona. A dia d'avui podem disposar d'un gran ventall de recursos que faciliten la gestió i el coneixement d'habilitats i eines que donin solucions als reptes que s'enfronten els equips dels nostres esplais i agrupaments. Per començar caldrà seguir una recepta que ben segur ens fascinarà. Normalment, quan faig classes als cursos no sóc del parer de donar les coses tan mastegades. M'agrada molt més que es vivenciïn allò que s'aprèn. Aquest text, com a reflexió o assaig que pretén ser es presenta de manera pautada i amb diversos ingredients. Ara bé, si parlem d'educació emocional cal tenir present i clar tot un seguit de condicionants que ens facilitaran el nostre viatge per l'educació emocional. 

Què és l'educació emocional?

L'educació emocional es defineix com un procés educatiu que es dona de manera continuada i permanent en totes les edats del nen, adolescent, jove o adult. El que seria ideal és que ho trobéssim al currículum dels diferents cicles educatius. Tanmateix, a dia d'avui això no és un fet. Més aviat una utopia. Per tant, des dels nostres centres podem continuar fent allò que ja fem i sabem fer: educar des del nostre tarannà. Una manera diferent que s'anomena esplai. I als esplais són moltes les possibilitats que tenim al nostre abast.

Una persona intel·ligentment emocional és aquella que té la capacitat d'entendre i regular les seves emocions. Si fem un programa d'educació emocional als nostres centres potenciarem el desenvolupament d'unes competències emocionals que facilitaran un benestar social i individual. En definitiva potenciarem individus adaptables a una societat que canvia contínuament i que sovint oblida la gran capacitat de flexibilitat que podem tenir els ésser humans amb un cert entrenament. Però quines són aquestes capacitats? Quines són aquestes competències que ens ajudaran a comprendre, expressar i regular els fenòmens emocionals?

Rafel Bisquerra (2003) presenta en el marc del màster d'educació emocional de l'UB una estructura de competències emocionals que es poden potenciar, desenvolupar i descobrir a les entitats educatives. Personalment em dedico a la docència formal i no formal des de fa més de vint anys i considero imprescindible que els nostres centres d'esplai esdevinguin motors del canvi, generadors d'individus que percebin allò que ens deia el Petit Príncep: l'essencial és invisible als nostres ulls. Tenim molta bibliografia al mercat però no es tracta de copiar allò que trobeu. Cal que us feu vostres les línies generals per tal de desenvolupar un programa propi d'educació emocional que pugui actuar com a prevenció i gaudiment de la convivència de les persones als nostres centres educatius. En moltes de les meves classes que faig als cursos de monitors i directors de la Fundació Pere Tarrés anomeno el concepte del fluir. Consisteix en saber que sempre que estàs fent una activitat que gaudeixes fent-la mentre el temps et passa volant i que alhora t'endinses tant en ella que desapareixes fent-la. T'integres en el tot del que estàs fent. Quants cops no heu sentit això fent de monitor amb les nostres criatures? Penseu en quines altres activitats experimenteu aquest moment sublim? Fem que tot el nostre esplai sàpiga el que vol dir FLUIR.

Quines són les competències emocionals?

A continuació presento les competències emocionals de manera breu i concisa per tal que copseu la importància de generar un debat al centre. L'equip, plegats, cal que es comprometi en la creació d'unes bases educatives adients al vostre ideari i projecte educatiu dins del marc pràctic de l'educació emocional:

• Consciència emocional: És la capacitat que ens facilita la presa de consciència i la comprensió de les nostres pròpies emocions i les dels altres. En aquest sentit facilita a l'equip de monitors l'observació del clima emocional d'un context com per exemple adonar-se de les interrelacions personals, l'afavoriment del creixement  personal i educatiu i a més optimitzar l'adaptació als canvis que pateix la nostra societat. El desconeixement del nom de moltes de les nostres emocions fa que no sabem què és el que ens passa. Que siguem "analfabets emocionals" tal con diu Goleman. 
• Regulació emocional: És la capacitat per gestionar les emocions de la manera més adequada. Cal que tinguem present que el nostre estat emocional condiciona la nostra manera de fer i a la llarga el nostre tarannà. És per això que se'ns fa imprescindible en el lleure educatiu ajudar als nostres infants i adolescents que sàpiguen expressar les seves emocions. Si eduquem en les habilitats d'enfrontament els ajudarem a regular-se envers les emocions negatives. D'aquesta manera aconseguirem que gaudeixin autogenerant-se emocions positives.
• Autonomia emocional: És la capacitat emocional que desenvolupa l'autogestió personal i que  es fonamentarà en l'autoestima, l'automotivació i una actitud positiva davant de la vida. Sens dubte, un dels aspectes que més recordaran els nostres nens i nenes de l'esplai seran la possibilitat de tenir experiències intenses plenes d'emocions i diferents a tot allò que hagin viscut. Tots sabeu que això es pot aconseguir en unes colònies, uns campaments o una ruta. Ara bé, ajudem-los a que sàpiguen sortir-se amb resiliències dels durs cops de la vida que evidentment tard o d'hora s'aniran trobant. Ensenyar a acceptar-se tal com som es una manifestació d’autenticitat i respecte envers tu mateix i la diversitat dels altres.
• Competència social: És la capacitat per mantenir bones relacions entre les altres persones. Estem parlant de les habilitats socials i el desenvolupament d'una comunicació efectiva basada en l'assertivitat, l'empatia i l'escolta activa. Mots que sovint s'han anat escoltant però que cal considerar-los amb majúscules en totes les nostres accions educatives i emmarcades dins de tots els mitjans educatius dels quals disposa en nostre sistema extensament conegut pels nostres monitors i directors com PRA. La resolució de conflictes pren una rellevància en aquesta habilitat de manera que la fa indispensable. Som éssers socials perquè necessitem viure en societat. Fem d'aquest lema un hashtag del qual estiguem orgullós de poder dir que als nostres centres d'esplai som conseqüents i orientem el nostre quotidià a saber conviure.
• Habilitats de vida per al benestar: Capacitat per optar per comportaments adequats i responsables per tal de solucionar problemes personals, familiars, professionals i socials.  Si això ho posem en marxa a les nostres entitats potenciarem el benestar personal i social de tots aquells que comparteixin amb nosaltres el projecte de la Fundació Pere Tarrés. Així, doncs, sabran fixar objectius adaptatius i positius fugint, així, de la mirada negativa i pessimista de la vida. Cercant sempre la tercera alternativa i deixant enrere la dicotomia que la nostra societat apel·la. Sent crític amb allò que t'envolta no només pel fet d'estar en contra de tot el que és vigent. Ans al contrari! Cerquem un individu que tingui seny i alhora criteri propi. És una persona implicada, responsable i proactiva. Que sap cercar recursos i ajuda. Que sap dir que no a allò que se li planteja quan està en contra dels seus principis, valors i creences. No és conformista sinó que cerca les vies per a un món més just i solidari. Un món més igual per a tots. Un món on realment la diversitat és riquesa. Endavant, eduquem l'emoció a l'esplai. 

Sergi Sanmartí Fuentes
Docent de l'àrea de Formació en el lleure a la  Fundació Pere Tarrés.
Docent al Col·legi Sagrada Família.
Membre del Festival de Terror de Molins de Rei.

La contribució dels centres socioeducatius en l'educació dels infants en situació de vulnerabilitat social

Un de cada quatre infants a Catalunya viuen en llars amb ingressos per sota del llindar de la pobresa, un de cada cinc abandonen prematurament els estudis i Espanya és el país de la OCDE amb més desigualtat d’ingressos entre rics i pobres. La freqüència amb la que darrerament escoltem i llegim estadístiques com les anteriors ens poden portar a banalitzar el seu impacte i a oblidar que, darrera d’aquestes dades, hi ha infants i famílies. Els infants d’avui són la societat del demà, i com a societat, aquestes estadístiques no són permissibles.

Pobresa, fracàs escolar i desigualtat són raons que fan que cada dia estiguem més convençuts que l’acció social i educativa que els Centres Socioeducatius fan als barris ha deixat de ser important per passar a ser imprescindible. Tenim el privilegi de disposar d’un sistema d’educació formal al que hi poden accedir tots els infants, però sabem que l’educació a l’escola és només una part de l’educació que rep un infant. Què passa amb els infants, i molt en especial si es troben en situació de vulnerabilitat social, quan surten de l’escola? Què passa amb els infants a l’estiu si les seves famílies no es poden permetre pagar un casal per als seus fills? Els Centres Socioeducatius que formen la Xarxa de la Fundació Pere Tarrés neixen i creixen amb una missió clara: contribuir a què tots els nens i nenes, principalment els que es troben en situació de vulnerabilitat social, tinguin accés a un espai d’educació no formal de qualitat que els permeti desenvolupar-se i créixer emocional, relacional i competencialment.

El dia 28 de gener vam inaugurar el Centre Socioeducatiu Poble-sec, una nova oportunitat per parlar d’infants que, al barri del Poble-sec, ja disposen d’un projecte que els donarà recolzament a l’hora de fer els deures perquè tinguin èxit escolar, els educadors treballaran perquè els infants aprenguin a gestionar les seves emocions, i també a relacionar-se amb els companys, amb els adults i amb el seu entorn. 

La inauguració del Centre Socioeducatiu Poble-sec també ens va recordar que parlar de Centres Socioeducatius és parlar d’iniciativa social, d’aliances i de col·laboracions amb un objectiu comú: l’educació dels més petits. A la sala principal del centre, on es va desenvolupar la part principal de l’acte d’inauguració, no hi cabia cap persona més. Ens omple d’orgull constatar que els Centres Socioeducatius són capaços de mobilitzar la societat. El projecte és iniciativa de l’Agrupació de Parròquies del Poble-sec i de la Fundació Pere Tarrés, però ambdues entitats som molt conscients que aquest no seria possible sense totes les persones i entitats que omplien la sala: Càritas Diocesana de Barcelona, Fira de Barcelona, la Fundació Josep Botet, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i, molt en especial, l’Obra Social de La Caixa a través del programa Caixa Proinfància, són col·laboradors imprescindibles per al projecte.

 

En primer lloc, hem exposat estadístiques que, com a societat, ens haurien de preocupar i ocupar. En segon lloc, hem compartit la nostra opinió: creiem que els Centres Socioeducatius són projectes imprescindibles per a l’educació dels infants, especialment dels més vulnerables. Ara toca el més important, arremangar-nos i treballar amb rigor i qualitat perquè tots els nens i nenes del Poble-sec, i de la resta de Catalunya, tinguin accés a oportunitats.

Carles López
Coordinador de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

Millorar la tasca educativa a través de l’avaluació i la reflexió

L’avaluació fa referència a un procés en què intervenen diferents elements i es caracteritza perquè amb ella recollim una informació que, posteriorment, analitzarem i ens servirà per prendre decisions de cara a millorar la nostra tasca educativa.

Quan avaluem ens preguntem el perquè de les dificultats que hem tingut mentre treballàvem i dels errors que hem comès. D’aquesta manera evitem cometre els mateixos errors però també descobrim que també hi ha coses que han sortit bé i que val la pena repetir. És imprescindible remarcar els encerts perquè aquests són un motiu de motivació i empenta i davant dels errors cal analitzar-los i pensar en com els modificarem per no cometre’ls un altre cop. Per a nosaltres, com a educadors, tant o més important és el procés com el resultat. 

Avaluar serveix per a millorar, prendre noves decisions i potser modificar l’itinerari que havíem iniciat. L’avaluació és quelcom que tenim planificat: cal saber què observarem, quan, amb què ho farem i amb quina intenció. Darrera d’una avaluació sempre hi ha un perquè. En el món del lleure educatiu avaluem els objectius (grau d’assoliment, adequació...) i els mitjans educatius que hem utilitzat. Ho fem revisant el procés de preparació i realització analitzant què ha tingut més rellevància.

A l’hora d’avaluar cal ser objectius al màxim i per això cal treballar sobre uns indicadors d’observació que ens ajudaran a recollir dades i comparar-les. No existeix una única manera d’avaluar, cada equip de monitors utilitza la que li va millor. El que sí caldria tenir present és que després d’una avaluació haurem de treure’n unes conclusions, ens haurem de fixar nous objectius a assolir i, potser, modificar la nostra intervenció amb els infants o joves.

Existeixen diferents mètodes a l’hora d’avaluar: l’avaluació convencional, la creativa i la figuro-analògica. Darrerament, en els cursos de dinamitzadors de lleure, treballem amb avaluacions creatives per a què els mateixos alumnes entenguin i coneguin aquest procés en primera persona.

Així doncs, els alumnes busquen una eina per a analitzar tot el què s’ha treballat fins aquell moment a l’aula. Els oferim tres camps a treballar: el propi grup, els docents que han impartit les classes i les dinàmiques emprades a l’aula. Si les valoracions remarquen errors per sobre d’encerts analitzem el perquè i busquem la manera de corregir-los amb la reflexió de tots els membres implicats.

Fer una bona avaluació requereix temps, implicació i ganes de treballar-la per millorar-ne els resultats i el procés de tota la tasca educativa. 

Elisabet Bartrina i Comalat
Docent tutora de lleure educatiu a Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés.

Garantim el dret al lleure, eduquem per la vida

Diumenge passat al vespre, una monitora m’explicava, amb una gran alegria, com els havia anat la sortida al Puigmal que havien fet amb l’esplai. El grup s’havia cohesionat un munt. Dalt del cim havien dedicat un temps al silenci i la contemplació. L’experiència havia estat impressionant. Només hi havia una qüestió que realment la tenia amoïnada, aquelles tres persones que s’havien perdut la oportunitat de gaudir de la sortida pels deures i exàmens.

Com a educadors, el dia 20 de novembre és una data destacada ja que és el Dia Universal dels Drets de l’Infant. Partint de la base que cal reclamar i treballar per garantir els drets cada dia, en aquest cas la transcendència de la diada és clara ja que commemorem l’aprovació de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, aprovada el 1989. Val la pena valorar la importància de tenir un document com aquest i centrar la reflexió en quin grau ens trobem a l’hora de garantir tots els drets reconeguts. Per tant, no deixa de ser un bon motiu per parar i fer balanç.

Els educadors en el lleure sabem que aquestes activitats tenen un alt component educatiu i transformador, per això afirmem que l’infant que hi participa és un afortunat! En aquest sentit, estem convençuts que l’accés a l’esplai o les colònies hauria d’arribar a tothom, i per aquest motiu és important centrar esforços per assegurar que les realitats socioeconòmiques no impossibilitin l’accés dels infants a les activitats de lleure educatiu.

L’article 31 de la Convenció reconeix “el dret de l’infant al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat” i afirma que els estats membres "han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai”. En aquest sentit, penso que val la pena parlar de l’accés al lleure des d’un sentit més ampli, centrant la reflexió al temps de descans i esbarjo de què disposen els infants de la nostra societat i quina rol hi prenem els adults.  

Avui dia hi ha un debat latent en relació a una possible reforma horària, que qüestiona la situació actual de l’ús del temps i té la intenció de promoure un canvi. Precisament, un dels motius d’aquesta reforma, entre altres, és el de garantir un temps pel descans i el lleure, per millorar el benestar de les persones. Fent referència a l’horari, estaríem d’acord que els infants, teòricament, ja en tenen de temps lliure; però segurament ens hauríem de plantejar com és utilitzat i si aquest temps és percebut de la mateixa manera des de la seva perspectiva.

El passat dimarts 10 de novembre, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans vam participar en el Debat ‘Catalunya Social’ sobre el Dret al lleure educatiu, organitzat per la Taula del Tercer Sector. Precisament, un dels temes a què es va fer referència, va ser la sobreocupació dels infants, un excés d’activitat que acaba omplint el que, teòricament, hauria de ser el seu temps de lleure i esbarjo.

En el marc de l’etern debat al voltant de l’existència o no de deures, darrerament s’ha difós un vídeo que evidencia la sobrecàrrega de feina (deures, exàmens, treballs) a la que estan sotmesos els infants fora l’horari escolar. Segurament un còmput d’hores desmesurat per la seva condició d’infant. Per altre costat, cal afegir-hi l’elevat nombre d’activitats que realitzen alguns dels infants en sortir de l’escola (esports, música, idiomes,...) i que no sempre responen a una demanda del propi infant; en alguns casos diríem que l’element del gaudi ha quedat sobrepassat per la valoració utilitarista de l’activitat. El compendi d’aquestes dues realitats portades a l’extrem és el que acaba generant aquest estrès en els infants i la colonització del seu temps lliure.

En certs casos, aquest context s’acaba reflectint en les activitats de l’esplai setmanal. Tornant al cas exposat inicialment, i que segurament molts dels monitors hauran viscut en primera persona, com interpretem que una persona deixi de venir a una sortida de dia o de cap de setmana perquè té un munt de feina de l’escola? Si es tractés d’un fet puntual entendríem que cal atendre també a les responsabilitats, com en aquest cas l’estudi. Ara bé, quan l’excepcionalitat esdevé, cada vegada més, un fet quotidià és quan ens hem de plantejar què implica una situació com aquesta.

Com comentava, els monitors estem convençuts i som conscients que una sortida a la muntanya té un gran efecte educatiu tant a nivell personal com de relació amb el grup. Però si no som conscients del seu valor és quan acabem situant aquest tipus d’activitats en un segon nivell. En aquest sentit, doncs, és important que tots prenguem consciència que el dret al lleure i al descans és necessari per créixer com a persones en un estat de benestar i felicitat. I si entenem aquest espai com un temps imprescindible en el nostre dia a dia, podrem arribar a valorar com d’importants esdevenen les activitats de lleure educatiu pel fet de ser espais de descans amb un component eductiu.

Si ja de petits ens acostumem a no tenir temps per l’esbarjo, el joc i, fins i tot, l’avorriment, difícilment aconseguirem valorar la importància d’aquest temps com a estona, també, de creixement personal. Així doncs, com a societat tenim un repte, educar persones que aprenguin a valorar la necessitat de tenir espais de descans i esbarjo. L’educació en el lleure hem de ser un referent d’aquests espais per la capacitat de generar experiències significatives en l’ús del lleure des d’un punt de vista transformador.

Mentre els docents debaten sobre l’existència o no dels deures, altres sobre la necessitat de la reforma horària i les famílies sobre si l’activitat d’esplai ha de prevaldre per sobre dels exàmens,... tenim uns infants que aquest cap de setmana han perdut la oportunitat de gaudir de la sortida al Puigmal.

Núria Martínez Fernàndez
Vicepresidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

Educar en la responsabilitat i l’autonomia personal a través del treball per projectes

Què vol dir treballar per projectes? Significa que cada persona i cada grup és protagonista de la seva pròpia educació. Els infants aprenen a partir de les seves pròpies motivacions, són ells mateixos els qui es qüestionen un tema que volen investigar i conèixer, es plantegen dubtes sobre el què saben i el què no, busquen informació que prèviament s’han repartit per grups, i quan ja tenen la informació que buscaven, fan una posada en comú.

Treballant sobre projectes els infants o joves aprenen, es proposen reptes que cal superar, descobreixen quines són les seves capacitats més desenvolupades i en quines cal aprofundir. A més, desenvolupen noves habilitats, interessos i inquietuds que segurament fins aquell moment mai s’havien plantejat. Amb la metodologia del projecte aprofundim en els coneixements relacionats amb aprendre a prendre decisions, tractar i transmetre la informació i avaluar els propis aprenentatges.

El paper dels educadors és molt important: han de preveure els possibles continguts a treballar, han de promoure la participació de tots els membres del grup, ajudar en la cerca i tria de la informació, acompanyar en l’avaluació i analitzar-ne el procés que s’ha dut a terme.

Quins passos hem de seguir quan treballem per projectes?

1. Buscar i seleccionar el tema a treballar.

2. Plantejar què se sap i què es vol conèixer.

3. Estipular un ordre a seguir o un guió.

4. Organitzar el treball entre els membres del grup.

5. Buscar la informació i posar-la en comú.

6. Fer alguna cosa amb tot el què s’ha trobat: exposició, tasca, activitat...

7. Avaluar i prendre consciència d’allò que s’ha fet i perquè. A vegades aquest darrer punt pot fer que s’obrin noves línies a treballar.

Altres aspectes que es treballen amb el projecte són l’autonomia personal, responsabilitzar-se d’una tasca, la capacitat d’organitzar-se i autogestionar-se, treballar en equip, la iniciativa i la creativitat dels infants i joves, comprometre’s i consensuar les decisions a prendre.

Elisabet Bartrina i Comalat
Docent tutora de lleure educatiu a Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés. 

Seminari internacional: La recerca en ciències socials per a la millora de la societat

Fotografia de la taula inaugural del Seminari amb Josep Oriol Pujol,
director general de la Fundació Pere Tarrés; el rector de la Universitat Ramon
Llull, Dr. Josep Maria Garrell; i la directora del grup GIAS, Dra. Txus Morata.

El 16 i 17 de setembre vam poder viure quatre oportunitats úniques, cada una d’elles insubstituïbles. La primera és que, per primer cop, dos professors investigadors de dues de les millors universitats del món en Treball Social van ser presents a la nostra Facultat per mostrar part de la seva feina. Un dels seus primers objectius va ser el d’aportar coneixement al primer I+D+i que es concedeix al Grup de Recerca Emergent GIAS, eix al voltant del qual giraven totes les xerrades. 

Les dues Facultats de les que formen part, Graduate School for Social Service (Fordham University) i Graduate School of Social Work (Boston College) estan en el top ten d’universitats americanes que ofereixen els estudis de Social Work als USA, un país amb més de 50 anys de tradició en doctorats i recerca en treball social. A l’Estat Espanyol comencen ara a existir els primers projectes de doctorat en aquesta disciplina. Als USA no existeix l’educació social com a professió, però sí les mateixes tasques professionals dels educadors que allà desenvolupen treballadors socials. La professora Barbara Kail, de la universitat de Fordham (Manhattan) ens va apropar des de la seva perspectiva d’avaluadora de programes de prevenció i intervenció en drogodependències als USA, al paper de les activitats d’oci i sociocultural en la prevenció i reinserció en l’àmbit de les drogodependències. El professor James Lubben, actual director del Programa Internacional de Doctorat en Treball Social i Benestar Social de Boston College i professor emèrit del departament de Benestar Social de la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles (UCLA), va explicar a la importància vital de les Xarxes Socials de suport a la gent gran amb la conferència ‘Social Isolation: Isolation Kills”.

Bàrbara Kail, professora a la Graduate School of Social Services
de la Fordham University (Nova York)

La segona oportunitat única, apassionant, és que també per primer cop vam comptar amb un investigador de primer rang europeu en l’avaluació de les Ciències Socials, el catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona Ramón Flecha. Doctor Honoris Causa per la Universitat de West Timisoara, és l’Investigador Principal del projecte IMPACT-EV, el projecte de recerca que neix com a resposta als intents d’eliminar a les Ciències Socials com a àrea beneficiària de recursos europeus per a la recerca. Aquest projecte està suposant un avanç històric per a poder reconèixer les Ciències Socials com a una eina capacitada per a generar projectes d’utilitat social avaluable i contrastable; un avanç històric en quant a l’avaluació d’impacte dels resultats de les Ciències Socials i, en quant a això, està obtenint el reconeixements actiu dels alts comissionats de la recerca de la UE i la Comunitat Científica Internacional en fòrums como l’ESA (European Sociological Association) o l’EERA (European Educational Research Association). Vam tenir l’oportunitat d’aprendre molt tant de la seva xerrada com en el debat posterior que va ser d’allò més interessant.

La tercera oportunitat va ser el debat entre Catalunya i el País Basc, entre el catedràtic de Ciències Polítiques de l’UAB Joan Subirats i l’ex viceconseller d’Assumptes Socials del Govern Basc Fernando Fantova, interesantíssim. Sota el títol ‘Diàleg: lleure, acció sociocultural i cohesió social en societats complexes” ens van apropar al món de les Polítiques Socials i la seva capacitat de generar millores socials. Son dues de les veus més reconegudes tant a Catalunya com en el País Basc sobre aquest tema, sent un plaer poder escoltar-los i participar després amb ells d’un intens debat que aportava encara més evidències pràctiques i útil per als nostres projectes i recerques.

I la gran oportunitat, la que aglutina a totes, és la de participar en un seminari de recerca de primer nivell per a la millora de la societat des dels projectes pels que acostumem invertir il·lusions, hores i feina. Durant molts anys, encara avui, algunes veus s’encarreguen d’intentar posar en dubte la utilitat de les Ciències Socials, el veritable impacte de projectes científics (o pseudocientífics, s’atreveixen a dir alguns i algunes) que pretenen oferir resultats capacitats per a oferir evidències científiques capacitades per a millorar les nostres societats. I la veritat es que, no ens podem enganyar: moltes vegades ha passat això. Tenim l’oportunitat única de continuar reafirmant-nos en el nostre compromís de que no torni a passar. Que gràcies a la nostra feina plena de compromís i rigor, les ciències socials guanyin un prestigi que mai han tingut. El de Ciència madura i capacitada per a treballar per una societat millor, especialment per treballar per oferir millores reals, contrastades a les persones i col·lectius que més ho necessiten. Una oportunitat única per a, junts i amb especialistes de primer ordre mundial, reafirmar-nos en el nostre adéu a les ocurrències i l’abraçada a tot allò contrastable, avaluable i capacitat per a generar un veritable i positiu canvi social.

Miguel Ángel Pulido
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull