Escoles bressol: molt més que conciliació familiar

Massa sovint  la societat  justifica  l’acció  de  les  escoles bressol com la d’un espai necessari per a les famílies per poder conciliar la vida professional de mares i pares. Els qui treballem amb infants estem convençuts de l’elevat valor educatiu de la nostra acció, de la importància per a una correcta estimulació dels nens i les nenes, pel desvetllament de les seves capacitats, la identificació de dificultats, per l’acompanyament d’uns pares i mares sovint primerencs, per la motivació de destreses, hàbits i aprenentatges dels nostres infants. 

L’escola bressol, espai educatiu privilegiat, socialitza, marca les pautes de comportament -sovint més difícils de transmetre des del marc familiar-, afavoreix la igualtat d’oportunitats, no només entre diferents extraccions socials, que també, sinó entre diferents formes de desenvolupament marcades per famílies diverses. 

Enguany, a la Fundació Pere Tarrés estem treballant el  model d’escola bressol inclusiva. És per això que hem elaborat un document conjuntament, amb les Facultats d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i de Psicologia i Ciències de l’Educació Blanquerna, ambdues de la Universitat Ramon Llull; i amb l’Obra Hospitalària de Sant Joan de Déu, que pretén impulsar un model d’atenció a l’infant on aquest està en el centre de l’acció educativa i amb una coordinació entre tots els agents que intervenen en la seva educació (família, societat, administracions públiques, escola, agents sanitaris, etc).    

Cada edat té les seves pròpies necessitats educatives

Un altre dels aspectes que com a Fundació ens preocupen és el debat que ha sortit darrerament sobre la proposta d’incorporar els infants de 2 a 3 anys a l’escola. Hem de prendre consciència que cada etapa evolutiva té unes necessitats diferents i que cal respectar el ritme del nen o nena, especialment en edats tan primerenques. La petita infància necessita un major acompanyament tant de l’infant com de les seves famílies i aquest no es podria garantir de la mateixa manera si l’infant està en un centre educatiu més gran, amb altres nens i nenes de més edat amb necessitats educatives i autonomies molt diferents. No es tracta, doncs, d’una objecció o  reticència al canvi per part dels equips educatius de les escoles bressol, sinó d’una concepció de l’infant on aquest està en el centre de la seva educació. I l’escola bressol està concebuda per posar-se al servei d’aquesta etapa primerenca de la infància, des de tots els àmbits: equips d’educadors i educadores, direcció de l’escola, personal de manteniment i neteja. I a més, ho fa de la forma més humana possible, amb una intervenció propera,  càlida, acollidora, perquè l’infant se senti com a casa. Perquè les diferències d’edat dins del mateix curs són proporcionalment més grans en les primeres etapes de l’ensenyament, els nivells de protecció dins aquestes escoles són proporcionals a la seguretat que ofereixen.

El perill d’escurçar la infància

Per tot l’exposat anteriorment, voldríem alertar de la tendència social de voler córrer massa escurçant la infància. Com a exemple podríem esmentar la incorporació dels alumnes de 12 anys als instituts, una decisió que no sempre ha tingut conseqüències positives al no tenir aquests adolescents uns nivells de maduresa suficient com per a abordar uns entorns cada cop més complexos. Situacions com el consum de tòxics o comportaments asocials es podrien minimitzar amb un millor acompanyament a aquests adolescents i a les seves famílies, especialment a través de l’educació en el lleure, ja sigui a través dels centres d’esplai o dels centres socioeducatius en els casos més desfavorits. 

Considerem socialment important tenir cura de les escoles bressol, de la funció crítica que assumeixen en els primers anys de la vida de l’infant i de la missió educativa que tenen. Probablement la seva influència no es mesura en aprenentatges curriculars si es percep a curt termini, com sempre passa en l’educació, però és fonamental per a la socialització i normal desenvolupament de la primera infància.

Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés

Les necessitats de les famílies amb petita infància

Ahir per a tarda es va presentar l’estudi de sr. Jaume Blasco de la Fundació Jaume Bofill “Presentació: De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància”. Un estudi que ens convida des del departament d’Escoles Bressols de la Fundació Pere Tarrés a reflexionar sobre les necessitats de la ciutadania en temes de cura d’infants de 0-3 anys. Un parell de les dades interessants a considerar:

• Existeix fins a un 10,2% d’infants que es queden sense plaça d’escola bressol pública, i en municipis en els que la demanda és superior hi ha el debat de si la correlació entre número d’infants i personals és pertinent. Per aquest motiu hem de poder recapacitar que aquesta falta de places significa unes necessitats no satisfetes, i si a més possibilitem l’oportunitat d’ampliar ràtio, quina qualitat educativa estem duent a terme als nostres centres educatius?
   
• La financiació d’aquests espais educatius ha decaigut fins a dos terços en els darrers 15 anys, per part dels organismes oficials. Aquesta dinàmica ha provocat que part d’aquesta diferència l’assumeixin les famílies, que ja es veuen afectades per una situació, en molts casos ja de per sí crítica. Per tant, aquestes famílies com veuen cobertes aquestes necessitats? Deixem d’escolaritzar els infants, busquem altres vies menys normalitzades, curricularment parlant?

Però no ens podem quedar només en les dades menys positives que aquest estudi ens ha proporcionat, sinó que ens dóna molta informació de quines podrien ser les oportunitats a treballar a partir d’ara. Si afegim que els preus s’han incrementat, que les places són les que són, quines altres alternatives s’obren al mercat? Ja l’estudi apunta els nous espais educatius que podem trobar: horaris més flexibles, calendaris adaptats a les necessites de les famílies, espais de criança... En tot cas són possibilitats que podem desenvolupar sempre amb la qualitat de la millor atenció als nostres infants, uns professionals qualificats i uns espais adequats. Tampoc podem permetre el tot s’hi val! Ara bé, quí o com s’han de regular aquests nous emplaçaments educatius, potser això va més enllà de les nostres consideracions, però hem de vetllar perquè es compleixin uns mínims. 

“De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància” del Sr. Jaume Blasco ens permet veure una fotografia de l’estat actual de l’escola bressol a les nostres demarcacions i, alhora, ens permet preveure un futur (quasi immediat) de necessitats que podem ocupar, potser des del nostre departament...

Beth Galindo
Tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés

8 consells a les famílies que comencen l’escola bressol

L’entrada a l’escola bressol suposa obrir-se a noves experiències i a nous horitzons, per l’infant és una ampliació del seu àmbit més familiar. És una entrada a un nou lloc “desconegut” fora de tot aquells espais més propers i l’infant el pot viure des del temor o des de la sorpresa més emocionant. Aquesta adaptació es pot considerar com un procés amb identitat pròpia i és per aquest motiu que les escoles bressol preveuen estratègies per tal d’aconseguir un clima acollidor que faciliti que l’infant i la família se sentin còmodes i confortables en aquest nou espai.

Quines accions podem fer les famílies per facilitar aquests primers dies a l’escola bressol?

1. Anticipar la incorporació a l’escola.  Com? Fer que l’infant conegui i tingui contacte prèviament amb l’edifici, les mestres i parlar-ho a casa amb temps.

2. Acompanyar l’infant a l’escola els primers dies. Com? Preveure, dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’infant a l’escola bressol.

3. Respectar el tempo de l’infant.Com? Començar l’escola bressol molt gradualment, mirar d’anar-hi poc temps i progressivament anar acumulant hores lectives.

4. Portar algun objecte que permeti un apego. Com? Portant alguna joguina, un xumet, una peça de roba que li agradi, un cotxe que l’infant reconegui i apreciï.

5. Fer l’entrada a l’edifici i a l’aula amb l’infant i acomiadar-se’n de manera positiva.

Com? Amb un somriure, un petó o abraçada. No allargar aquest moment ni marxar sense avisar a l’infant.

6. Procurar de no fer coincidir l’inici de l’escola bressol amb altres canvis a casa.

7. Tenir una actitud de tranquil·litat i confiança a casa, per transmetre-li aquesta disposició al petit/a.

8. Recordar que els plors o altres manifestacions de disconformitat són la seva manera de comunicar-se, que solen ser reaccions momentànies i que cada cop s’espaiaran més.

Ànims a totes les famílies que comenceu aquesta nova aventura! I benvinguts, infants, a l'escola bressol!

Beth Galindo

Tècnica de Projectes Educatius al departament de Petita Infància de la Fundació Pere Tarrés

Les escoles bressol, clau en la socialització dels infants

Com a punt de partida, primer hauríem de preguntar-nos què és la socialització. Podem definir-la com el procés pel qual les persones aprenen unes pautes de conducta que s’estableixen a partir d’un codi social i faciliten la convivència i la relació en el grup.

A partir dels tres o quatre anys és quan molts pares decideixen que el seu fill/a està llest per anar a l’escola, entrar en contacte amb mestres (l’autoritat) i relacionar-se amb altres nens i nenes com ell/a. És a dir, l’infant entra “formalment” en el grup i comença a ser social. Les escoles sempre han representat i continuaran representant un espai socialitzador que facilita la correcta integració i desenvolupament dels infants en la societat.

No obstant, sent conscients de la importància que té la socialització per a les persones, per què comencem a portar els nostres fills i filles a l’escola tan tard, als quatre anys? Per què no abans? Cert és que com a pares i mares ens costa molt separar-nos-en, però hem de saber que és beneficiós que l’infant comenci a entrar en contacte amb el “món exterior” una mica abans d’entrar en el rígid sistema curricular educatiu.

En aquest sentit, les escoles bressol tenen un paper molt important en el desenvolupament integral dels infants; permeten iniciar-lo en el contacte amb els altres, desenvolupar-se emocionalment i neuronalment, així com començar a aprendre normes i pautes de conducta que després li seran útils per integrar-se a l’escola.

D’escoles bressol n’hi ha moltes, cadascuna amb la seva identitat i el seu model pedagògic, però totes responen al mateix objectiu de socialització i de desenvolupament dels infants que acullen. Malauradament, les escoles bressol no estan prou valorades ja que com a definició, sembla que sigui una “guarderia”, un lloc on es guarden els infants, on els pares els deixen mentre van a treballar o descansen una estona. La Fundació Pere Tarrés fa molts anys que gestiona diferents escoles bressol de Catalunya i fonamenta la seva actuació centrant-se en l’aspecte emocional i afectiu dels infants, oferint un espai on puguin desenvolupar les capacitats sensorials, motrius i emocionals, fomentant la seva curiositat i l’autoaprenentatge.

Hem de ser conscients i agrair la tasca social que desenvolupen les escoles bressol; mirem-les amb ulls plens d’orgull i també d’esperança perquè tinguin el reconeixement social que es mereixen.

Equip de l’escola bressol El Gegant del Pi de Les Franqueses