Massa sovint la societat justifica l’acció de les escoles bressol com la d’un espai necessari
per a les famílies per poder conciliar la vida professional de mares i pares.
Els qui treballem amb infants estem convençuts de l’elevat valor educatiu de la
nostra acció, de la importància per a una correcta estimulació dels nens i les
nenes, pel desvetllament de les seves capacitats, la identificació de
dificultats, per l’acompanyament d’uns pares i mares sovint primerencs, per la
motivació de destreses, hàbits i aprenentatges dels nostres infants.
L’escola bressol, espai educatiu
privilegiat, socialitza, marca les pautes de comportament -sovint més
difícils de transmetre des del marc familiar-, afavoreix la igualtat
d’oportunitats, no només entre diferents extraccions socials, que també, sinó
entre diferents formes de desenvolupament marcades per famílies diverses.
Enguany, a la Fundació Pere Tarrés
estem treballant el model d’escola
bressol inclusiva. És per això que hem elaborat un document conjuntament, amb les
Facultats d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés i de Psicologia i
Ciències de l’Educació Blanquerna, ambdues de la Universitat Ramon Llull; i amb
l’Obra Hospitalària de Sant Joan de Déu, que pretén impulsar un model d’atenció
a l’infant on aquest està en el centre de l’acció educativa i amb una
coordinació entre tots els agents que intervenen en la seva educació (família,
societat, administracions públiques, escola, agents sanitaris, etc).
Cada
edat té les seves pròpies necessitats educatives
Un altre dels aspectes que com a
Fundació ens preocupen és el debat que ha sortit darrerament sobre la proposta d’incorporar
els infants de 2 a 3 anys a l’escola. Hem de prendre consciència que cada etapa
evolutiva té unes necessitats diferents i que cal respectar el ritme del nen o
nena, especialment en edats tan primerenques. La petita infància necessita un
major acompanyament tant de l’infant com de les seves famílies i aquest no es
podria garantir de la mateixa manera si l’infant està en un centre educatiu més
gran, amb altres nens i nenes de més edat amb necessitats educatives i
autonomies molt diferents. No es tracta, doncs, d’una objecció o reticència al canvi per part dels equips
educatius de les escoles bressol, sinó d’una concepció de l’infant on aquest
està en el centre de la seva educació. I l’escola bressol està concebuda per
posar-se al servei d’aquesta etapa primerenca de la infància, des de tots els
àmbits: equips d’educadors i educadores, direcció de l’escola, personal de
manteniment i neteja. I a més, ho fa de la forma més humana possible, amb una
intervenció propera, càlida, acollidora,
perquè l’infant se senti com a casa. Perquè les diferències d’edat dins del
mateix curs són proporcionalment més grans en les primeres etapes de
l’ensenyament, els nivells de protecció dins aquestes escoles són proporcionals
a la seguretat que ofereixen.
El
perill d’escurçar la infància
Per tot l’exposat anteriorment,
voldríem alertar de la tendència social de voler córrer massa escurçant la
infància. Com a exemple podríem esmentar la incorporació dels alumnes de 12
anys als instituts, una decisió que no sempre ha tingut conseqüències positives
al no tenir aquests adolescents uns nivells de maduresa suficient com per a abordar
uns entorns cada cop més complexos. Situacions com el consum de tòxics o
comportaments asocials es podrien minimitzar amb un millor acompanyament a
aquests adolescents i a les seves famílies, especialment a través de l’educació
en el lleure, ja sigui a través dels centres d’esplai o dels centres
socioeducatius en els casos més desfavorits.
Considerem socialment important tenir
cura de les escoles bressol, de la funció crítica que assumeixen en els primers
anys de la vida de l’infant i de la missió educativa que tenen. Probablement la
seva influència no es mesura en aprenentatges curriculars si es percep a curt
termini, com sempre passa en l’educació, però és fonamental per a la socialització
i normal desenvolupament de la primera infància.
Josep Oriol Pujol i Humet
Director General de la Fundació Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada