Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·lectius vulnerables. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·lectius vulnerables. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de maig del 2015

Una recepta de família

Ens han convidat a fer un petit escrit parlant de la família des de la visió i experiència del nostre projecte, el Paidós. Era important començar per definir com entenem nosaltres el concepte de família i quins elements hi trobem, ja que, si una cosa hem après durant aquest temps, és que família és un terme que engloba nombroses realitats canviants.

Concebem la família com un espai de relació similar a una recepta culinària: cada membre és un ingredient amb les seves propietats que segons com es combinin o bé poden potenciar-se els uns als altres quedant un plat ben saborós, equilibrat i sa o bé, ja sigui per un excés o per un defecte, els ingredients quedin poc ressaltats, indefinits, en una relació caòtica que deixa insatisfet.
Per elaborar un bon plat familiar cal un sentiment d’identitat i pertinença, una base de respecte mutu, lligar-ho amb un vincle segur i una abundant dosi d’afecte.  

Arriba l’hora de cuinar. Cada divendres una família del centre ens obre la porta a la seva intimitat perquè tots puguem formar–ne part durant una estona. És el dia dels “Àpats en família”. Aquí tothom té el seu lloc, decideix el seu rol per tirar endavant una activitat que ens ompli a tots... Vols tastar-la? Doncs ets benvingut/da:


Són les 9:30h... Per quines terres viatjarà el nostre paladar avui? Perú, Marroc, Bolívia, Romania, el Sàhara, Nigèria, Argentina, Espanya, Guinea, Egipte? És l’hora de seure i mirar la recepta, pensar en els comensals per calcular les quantitats i, potser, revisar algun ingredient per adaptar el plat a les intoleràncies alimentaries i culturals. Des del primer moment es dóna l’acceptació de la individualitat, la importància de conèixer l’altre perquè se senti valorat i tingut en compte dins de la seva idiosincràsia. 

Arriba doncs l’hora d’ajustar el pressupost. Comptem amb 30 o 35 euros per donar de menjar a 20 persones. Ens meravella l’ingeni com, des de temps remots, l’administració d’una llar passa per la gestió i organització dels àpats, com som capaços de reinventar i menjar traient del no res, una recepta excepcional.

Toquen les 11h. La família encarregada arriba de la compra amb molta il•lusió i amb el nerviosisme que dóna la responsabilitat de liderar un pla.  A poc a poc, van arribant les altres famílies que s’han ofert a ajudar en l’elaboració. Som un equip en el què tothom té un lloc, un paper, i on es creuen les idees i opinions extretes de la seva experiència i saviesa. La capacitat d’escolta i la seguretat d’ésser escoltat es troben enmig d’una cuina petitona.

Ho tenim tot a punt per encendre els fogons. Ja s’ha fet molta feina prèvia però ara toca entrar en matèria. Sabem que ens portarà temps, que cal tenir paciència i que cal anar cuinant cada ingredient respectant el seu ritme. Hem d’esperar el moment adequat perquè pugui ser assimilat pel conjunt de gustos, perquè agafi consistència, perquè al final doni de sí tot el seu potencial aportant al plat final el seu toc especial i únic. 


Segons com evoluciona la recepta, hem d’anar jugant amb el foc, ara fort, ara més suau... S’ha d’anar ajustant perquè al final no se’ns cremi o perquè no ens confonguem i desprès, ens trobem que al seu interior tot continua igual, que no s’han processat els ingredients tal i com esperàvem. 

És un moment de connexió, tant a nivell individual com grupal. Una mare Sahrauí comparteix amb la resta que “en entrar a la caseta la intensa olor m’ha transportat a la infantesa, el meu poble al mig del desert on les nits són clares. Tinc 7 anys i la meva àvia està cuinant un plat típic del Sàhara, el Cous Cous. Aquestes olors de les espècies, les verdures, la carn, em connecten amb les meves arrels”. Tot seguit, agafa la seva filla de dos anys i li fa un petó. S’evidencia que l’ingredient més important, aquell que fa que tot lligui i resulti nutritiu, és l’Amor. Estimar el nostre passat, valorar el nostre present, confiar en el nostre futur, fa que la vida tingui més bon gust.

Els segons passen entre xup-xups i ja són les 13:30h. El dinar ja està preparat!. Arriben les últimes famílies que s’organitzen i col•laboren en parar taula i en repartir el menjar. Així, el ritual es va enriquint amb els granets que cadascú va aportant al moment. És l’hora d’alegrar-se pel resultat obtingut i d’agrair els esforços i les ganes posades en una feina ben feta. 

Entre somriures i mirades goloses tothom seu al voltant de la taula, allò que sempre ha estat un vehicle d’interacció familiar. Un lloc molt senzill, amb un gran poder per reforçar la identitat familiar i que alhora, ens brinda l’ocasió d’establir una relació més estreta.


L’ambient és distès, festiu... Veiem com guanyen pes els moments de silenci on cadascú assaboreix el plat per sí mateix i en treu la seva pròpia experiència. Potser la recepta es podria millorar i, com en totes les coses, és bo revisar i valorar què ha funcionat i què ha estat innecessari.

Arribades les 15h el dinar s’ha acabat, ens felicitem per la feina feta i ens preparem per la que ens espera. Amb entusiasme comencen a sorgir noves propostes i es fa un repartiment de rols. Un nou repte ens exigeix una nova reorganització.
Així és com concebem cada família, amb reptes i objectius assolibles visibles per a tots els membres, que els faci créixer com a individus i com a grup, amb molta estimació i respecte.

Equip Paidós de l’Hospitalet de Llobregat: Sònia López, Gemma Riera, Raül Escoda, Marta Ripoll i Andrea Araujo.

dijous, 20 de novembre del 2014

Els Drets dels Infants



Cada any arriba el 20 de novembre i fem festes al carrer, celebrem actes, realitzem espectacles,... que posen de manifest que és el Dia Universal dels Drets dels Infants. Vindria a ser una mena de dia de Reis just en el moment de l’apertura dels regals... la gran explosió d’eufòria que en unes hores es dilueix en la quotidianitat frenètica del dia a dia.

Milers d’infants en el nostre entorn s’aixequen cada dia dels seus llitets amb aquella mirada il·luminada que només la canalla té, amb aquella innocència i espontaneïtat que impregna de vida tot el que els envolta. Només cal sortir al carrer a tres quarts de nou del matí i observar les voreres plenes i amb un soroll ben particular que deu minuts abans no s’escoltava: les motxilles rodolant per arribar a classe i les rialles encara adormides, acompassades pel pas agitat de l’adult...

Mestres, monitors/es de menjador, monitors/es d’extraescolars, educadors/es dels Centres Oberts i Diaris, monitors i monitores d’Esplai, “cangurs”, policies que donen pas a la porta de les escoles, pediatres ... i, per suposat, els pares, mares, tiets/es, avis/es, germans/es ... Tots, absolutament tots, esdevenen autèntics agents educatius, referents en la vida dels infants, adolescents i joves, i com a tals els correspon no perdre mai de vista l’impacte que té la seva acció sobre ells. A tots aquests referents educatius també els correspon posar en valor els DRETS dels nostres infants i contribuir a la seva garantia. 

Tots sabem que aquests Drets dels que parlem els adults, les entitats, els polítics, no estan sent garantits per a tots els nens i nenes...

No hauríem d’oblidar-nos del 27% de pobresa infantil, amb el que implica el fet d’esdevenir pobre en recursos, sovint també en acompanyament emocional, en habitatge, en alimentació,...

No hauríem d’oblidar-nos del 30% de fracàs escolar, sovint també emmarcat en una manca de recursos, alhora que també en la falta d’acompanyament educatiu suficient, en un sistema que no sempre disposa dels instruments necessaris per a arribar a tots i totes...


No hauríem d’oblidar-nos de la malnutrició infantil i, inclús en algun cas, també de la desnutrició infantil emmarcada en uns entorns de pobresa, desestructuració i, moltes  vegades, en la manca de formació i acompanyament dels pares i mares.

No hauríem d’oblidar-nos dels espais generats per a que participin els nens en els que sovint la veu que més s’escolta és la dels adults. Existeixen espais de participació dels infants en molts municipis i ciutats però potser no són suficients per a escoltar de forma real la veu dels nostres menuts.

No hauríem d’oblidar-nos de la necessitat de que tots els nens puguin tenir accés a les mateixes oportunitats. Els espais educatius on l’infant es pot desenvolupar i créixer són molt variats i ens pertoca promoure l’equitat d’oportunitats en el seu accés. L’escolaritat és un dret garantit en el nostre país, però no tots els infants disposen de l’opció d’accedir a les activitats més creatives, artístiques, esportives, amb un caràcter extraescolar esdevenint així un tret diferenciador entre els nostres nens i nenes.

Amb la voluntat de no oblidar cap d’aquests aspectes, amb la intenció de lluitar per garantir els Drets dels Infants en el seu entorn, els Centres Oberts i Diaris que treballen amb la Fundació Pere Tarrés i que cada dia estan atenent prop de 3.000 infants amb una proposta educativa basada en l’acompanyament, el vincle positiu, la confiança, la comunicació,... fan possible un projecte integral que permet oferir experiències vitals positives per a tots aquests nens i nenes.

Els Centres d’Esplai federats al nostre Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés són un altre exemple de treball per la infància i per la garantia dels seus Drets, amb prop de 20.000 nens i nenes que creixen com a persones amb l’acompanyament dels més de 3.500 monitors i monitores voluntaris que ho fan possible.

Entitats com la Fundació Pere Tarrés vol obrir cada dia les seves portes amb la motivació de treballar pels nens i nenes i per a fer la seva petita aportació en la transformació del nostre món i en l’acompliment dels Drets dels nostres infants.

Maria Valencia 
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés

dijous, 18 de setembre del 2014

Un estiu més ple d’oportunitats per als infants



Anar de colònies, gaudir d’un casal d’estiu, fer una travessa a la natura … són d’aquelles experiències difícils d’oblidar, d’aquelles vivències que resten guardades al cor i al cap tota la vida. Sovint els “més millors” amics neixen d’aquell compartir uns dies al mig de la natura, amb monitors, monitores i altres nens i nenes que ens demostren que allà tot és possible. Sensacions de llibertat, de respirar aire fresc, de viure i reviure el veritable significat de l’amistat i d’aquells valors que ens ensenyen els adults des de petits però que a colònies prenen un sentit autèntic. De ben segur que els més de 20.000 infants, adolescents i joves que han pogut gaudir de les prop de 400 activitats organitzades pels centres d’esplai federats al MCECC i per la Fundació Pere Tarrés han gaudit plenament d’aquesta oportunitat difícil de trobar en cap altre espai. Centres d’Interès màgics, jocs ben creatius, gimcanes pel mig del bosc, sortides per la muntanya, … mil activitats plenes d’emocions i aprenentatge.


Ajudant a créixer als infants més vulnerables

No podem oblidar que tot això encara pren una major rellevància en el moment en què en aquestes activitats participen infants i joves que es troben en una situació de vulnerabilitat social. La crisi ha tocat de ple al nostre país en els últims anys i, molt sovint, la factura d’aquesta situació la paguen els més petits, aquells que haurien de tenir tots els seus drets garantits: l’alimentació, l’educació, la companyia de l’adult, la participació, el joc. Malauradament, això no és sempre real i ens trobem amb infants que viuen unes situacions realment complicades. Amb un 27% de pobresa infantil, és a dir amb un de cada quatre nens de Catalunya en situació de fragilitat important, els adults responsables i les entitats com la nostra no podem romandre indiferents. Per aquest motiu, la Fundació Pere Tarrés ha volgut aportar el seu granet de sorra amb la campanya “Ajuda’ls a Créixer - cap infant sense colònies”. Més de3300 nens i nenes han tingut l’oportunitat aquest estiu de gaudir d’una experiència d’educació en el lleure que, molt segur, ha aportat un punt de qualitat a la vida d’aquests menuts i menudes.


Algú podria pensar que el fet d’anar de colònies és una activitat de luxe, però la realitat és que per aquests nens i nenes que es troben en contextos desfavorits acaba esdevenint una necessitat el fet de poder comptar amb experiències d’aquest tipus. Si de forma habitual, les experiències a la natura, anar de campaments o fer una travessa són activitats plenes de sentit i amb uns grans beneficis per a qualsevol infant, per aquells que es troben en una situació de dificultat, la incidència és encara major. Entorns segurs, espais organitzats, referents adults positius, relacions amb altres iguals sense diferències, vivències relacionals i emocionals carregades de qualitat són alguns dels elements que estem convençuts que ajuden a créixer a aquests petits i joves.


Dissabte26 de juliol, un autocar amb 60 infants i 14 monitors voluntaris emprenien una aventura: les colònies socials, adreçades a nens i nenes amb molt poques oportunitats socioeconòmiques. Seria fàcil pensar que una setmana no és res a la vida de ningú. Amb el pas dels dies, en les converses amb aquells nens i nenes, en el seus somriures i en les seves mirades, el que va començar sent un neguit i un desafiament protector vers la proposta que els podíem fer, acaba vencent en una sensació de calma, de benestar, certament molt difícil de trencar quan arriba l’hora de tornar.





Un projecte compartit a tota la Fundació Pere Tarrés

Experiències com aquestes són les que donen un veritable sentit a la feina dels treballadors i treballadores de la Fundació Pere Tarrés, atès que estiguem en el lloc de feina que estiguem, i malgrat que a vegades ens resulti difícil veure’n el resultat, tots plegats contribuïm a fer possible que aquell nen o nena, aquell jove, hagi tingut una experiència educativa aquest estiu.


Un cop passat l’estiu, podem explicar que hem aconseguit que pràcticament 2.500 nens i nenes hagin rebut una beca per participar en les activitats d’estiu ordinàries  dels centres d’esplai i més d’un centenar en colònies i casals organitzats directament per la Fundació, gaudint així d’un entorn inclusiu, que és realment l’objectiu de la nostra acció. Ara bé, també hem hagut de buscar altres opcions perquè 700 infants en situació vulnerable més puguin gaudir de l’educació en el lleure durant l’estiu com són colònies i casals socials. Potser no és la fórmula ideal, però sabem que aquests menuts no haurien pogut participar en colònies i casals si no les haguéssim organitzat per a ells específicament. I a més, aquestes activitats les hem organitzat treballant amb xarxa amb altres entitats socials i amb els serveis socials de diferents municipis. Així doncs, no ens queda més que sentir-nos satisfets alhora que inquiets per seguir treballant i aconseguir que l’any puguin donar la mateixa oportunitat a tots els petits i petites que ho necessitin. 


Darrera de cada un dels més de 3.300 nens i nenes que han pogut  obtenir una beca per participar en les nostres activitats cal reconèixer la feina d’una comissió àmplia de persones que han estudiat i s’han fet seus cada un dels casos per a poder-los oferir la millor de les opcions possibles al llarg d’aquest estiu. Així com de la solidaritat i el compromís de moltes administracions públiques, empreses, fundacions i ciutadans particulars que han fet el seu donatiu per fer-ho possible.


FELICITATS, doncs a tots i totes els que ho heu fet possible, als monitors i monitores de Serveis Educatius, als monitors i monitores del MCECC, als treballadors/es, caps i directors de tots els àmbits que esteu darrera del vostre ordinador per garantir els projectes i la captació de recursos, als que porteu a terme la gestió econòmica de la nostra entitat, als formadors, al personal de servei, a TOTHOM, a tots i cada un dels que formeu part de la Fundació Pere Tarrés, perquè cal tenir present que TOTS I TOTES SOM PERE TARRÉS.

Us felicitem i us encoratgem per a que seguim endavant i, sobretot, per a que seguim fent realitat els somnis de tants i tants nens i nenes, amb la màgia de les colònies i l’educació en el lleure.

Maria València
Presidenta del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans
Fundació Pere Tarrés

dimarts, 9 de setembre del 2014

Barcelona, ciutat educadora



“Educar i incloure, un repte present i futur”.


Avui més que mai, la ciutat (gran o petita) disposa d'incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D'una manera o d'una altra, la ciutat presenta elements importants per a una formació integral: és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.



Així comença un document oficial per definir el concepte de Ciutat Educadora.


L´Ajuntament de Barcelona l'any 1990, amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, crea aquesta expressió “ciutat educadora". Ho va fer des del convenciment indiscutible que la ciutat és educativa pel sol fet de ser ciutat: és font d'educació en ella mateixa, educant des de múltiples esferes i per a tot el conjunt dels seus habitants. Tota ciutat ho realitza des de la implicació activa de sectors públic i privats, des de l´administració i des del conjunt d´agents socials i entitats que intervenen en la xarxa activa de la seva vida social, educativa i cultural.


Amb la creació i constitució de l'AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores) formalitzada en el III Congrés celebrat el 1994 a la ciutat de Bolonya, actualment una xarxa de 450 ciutats de 36 països del món (Àsia- Pacífic, Amèrica, Àfrica i Europa) comparteixen, intercanvien i col·laboren des dels seus governs locals amb l'objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per millorar la qualitat de vida dels seus habitants, a partir de la seva implicació activa en l'ús i l'evolució de la pròpia ciutat d'acord amb la Carta aprovada de Ciutats Educadores.


“Educar és un repte de tots” i la ciutat esdevé la clau d´aquest repte. Les raons que justifiquen aquesta funció són d'ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d'ordre cultural i formatiu eficient i convivencial, i cal fer-ho amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants, amb una atenció especial pels infants i els joves, i amb voluntat decidida d'incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.


La Ciutat Educadora es defineix com un marc i un agent educador que practica l'opinió pública i la llibertat, que expressa el seu pluralisme social, promou la defensa de la ciutadania i s'esforça per practicar la individualitat solidària; facilita el teixit associatiu dels seus hàbits, la seva participació activa i vol generar un sentiment real de pertinença dels seus ciutadans que permeti formar persones sensibles als seus drets i deures.

Una trobada educativa


Novament aquesta tardor, Barcelona acollirà el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores coincidint amb el vintè aniversari de la constitució a Barcelona de l'AICE, de la qual Barcelona ha exercit la presidència des de la seva creació. Aquest congrés tindrà lloc els pròxims dies 13,14,15 i 16 de novembre de 2014. Hi torna a casa nostra amb una voluntat de seguir treballar per l'educació i la cultura de la social, sota el lema "La Ciutat Educadora és una ciutat que inclou".


Aquest XIII Congrés centrarà l'atenció en l'adaptació dels serveis municipals per lluitar contra les noves formes d'exclusió social, el foment de la coordinació administrativa per a una atenció integral a les persones, la millora de l'empleabilitat i la inserció laboral, la promoció de l'autonomia personal, el foment de l'accés a l´habitatge i el reforçament del capital social. Sent conscients del paper que els diferents estaments i agents socials i educatius tenen en configurar una xarxa d´implicació i responsabilitat davant d´aquest dret dels habitants de la ciutat: “el dret a una ciutat educadora, igualitària i inclusiva."


El XIII congrés s´ha plantejat al voltant de tres eixos claus:

  • La inclusió com a dret: la ciutat educadora com a promotora de benestar i oportunitats vitals.
  • Participació i compromís ciutadà: la ciutat educadora com a espai de convivència, diàleg i relació.
  • La ciutat educadora com a espai d´innovació i de creativitat.


A la nostra societat, el coneixement i l´educació són eixos bàsics per al desenvolupament i la inclusió social. Per això l'administració local, com a líder dels objectius estratègics territorials, projecta sobre l'educació una mirada àmplia, més enllà de l´escola, una mirada sustentada en la idea de ciutat educadora, en la qual l'educació esdevé un instrument, motor o palanca per al desenvolupament personal i col·lectiu, la inclusió social i la millora de la convivència i de la solidaritat.


La Fundació Pere Tarrés va ser convidada a formar part del comitè científic d´aquest XIII Congrés i des del desembre de 2012 treballa per seu disseny i desenvolupament. Tenint clar que el lema d'aquest XIII Congrés, l'educació com una de les claus per a la inclusió social, va lligat amb els valors de l´humanisme cristià que com institució i fundació constitueixen el nostre ideari i anem desenvolupant en els nostres objectius i projectes educatius i de formació. Fet que ratifiquem amb el nostre compromís amb la justícia en totes les seves dimensions i la nostra postura inconformista envers les causes d'exclusió i transgressió dels drets fonamentals de la persona i amb una implicació activa en la modificació d´aquesta realitat. Concretant-se amb el nostre treball preferencial pels col·lectius més desafavorits, per aquelles persones que no tenen cobertes les necessitats bàsiques de supervivència, d'educació i de cultura, o que no tenen veu ni capacitat de participació i decisió en la vida col·lectiva.



Aquest Congrés esdevé una nova oportunitat de participació activa amb els projectes educatius de la ciutat de Barcelona i en situar el nostre compromís i col·laboració amb el lleure educatiu, l'educació i el treball social i les institucions i agents del Tercer Sector.

Josep Maria Font


Membre del Comitè Científic del XIII Congrés de Ciutats Educadores. Professor col·laborador de la Fundació Pere Tarrés.