Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Inserció laboral. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Inserció laboral. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de juny del 2014

Inserció laboral? Aquí sí



El passat febrer la Facultat Pere Tarrés va realitzar el 4t Estudi d’Inserció Laboraldels Graus en Educació Social i Treball Social. En aquesta edició s’ha enquestat als graduats del curs 2012-13 i podem estar orgullosos dels resultats. El  74% dels enquestats actualment estan treballant. Per titulacions, en Treball Social és un 80% i en Educació Social un 71%. Mentre que les dades d’atur segueixen essent molt negatives (segons l’informe de l’EPA del 1r Trimestre 2014 el 37,5% dels joves catalans d’entre 16 i 29 anys estaven aturats) podem estar satisfets de l’alt índex d’ocupació dels nostres graduats en Educació Social i Treball Social. La taxa d’atur de la població jove dista molt de la taxa d’atur dels nostres estudiants, que és d’un 15%. 

En els darrers anys hem pogut ser testimonis de la caiguda i crisi de diferents sectors. Va començar pel sector de la construcció però darrera en van anar caient molts més. El sector social va ser un dels últims en veure’s afectat, però quan van arribar les retallades va ser demolidor. La inserció laboral del sector social depenia molt de les inversions de l’Administració pública, tant per contractació directa com per ajudes a projectes. Així que les entitats públiques i les del Tercer Sector s’han vist molt afectades aquests últims tres anys i encara avui estan passant per una difícil situació. Tradicionalment l’Administració era l’ocupador més important dels educadors/es i treballadors/es socials però aquesta tendència ha canviat i segons l’estudi ara ho són les fundacions i associacions. Aquest canvi beneficia al nostre sector, aquí es comprova que ja no es depèn tant de subvencions i altres formes de finançament públic, sinó que s’aposta pel fundraising o friendraising.

També és interessant analitzar quins són els àmbits d’ocupació per a cada titulació. Aquesta dada ens dóna informació sobre quins àmbits tenen més demanda i per tant, si els nostres titulats volen seguir estudiant els podem orientar cap a formacions específiques de postgrau que poden tenir més sortida. Així, en el cas d’Educació Social és Infància i Adolescència, i podrien cursar el nostre màster en aquest àmbit. En el cas de Treball Social predomina l’àmbit Gent Gran.

Aquest alt índex d’ocupació s’aconsegueix gràcies als diferents elements de valor afegit que intentem oferir als nostres estudiants. El nostre model de pràcticum n’és un d’ells, i és molt ben valorat tant pels estudiants com pels centres i entitats col·laboradores. Les pràctiques curriculars són la principal via d’inserció laboral dels nostres estudiants . La nostra formació pràctica i adequada a la realitat és un dels altres elements que afavoreix aquesta inserció. El 78% opina que la formació t’adequa a la realitat i la valoren en un 74%. Un tercer element és el nostre Servei d’Orientació i Promoció Professional (SOPP), que ofereix orientació i assessorament tant en la recerca o millora de feina, com en l’orientació en el cas que es vulgui seguir estudiant i realitzar alguna formació específica de postgrau (que en el cas dels nostres graduats és un 9%). El nostre Servei de Borsa de Treball gestiona ofertes d’entitats del Tercer Sector que cerquen professionals qualificats i ben preparats. El SOPP també gestiona des de fa unes setmanes el nou Servei Alumni, dirigit a estudiants, antics estudiants, Personal d’Administració i Serveis, i el Personal Docent i Investigador. Un espai d’unió entre la Facultat i els seus membres amb l’objectiu de crear xarxa i potenciar la carrera professional dels seus membres. El networking i contactes, després de les pràctiques curriculars, és la segona via d’accés laboral.

Amb aquests elements i d’altres que ofereix la Facultat, així com el seu personal docent i el d’administració i serveis, recolzen i faciliten aquesta alta inserció laboral. Enhorabona a tots i totes!

Marta López Vallverdú
Coordinadora del Servei d'Orientació i Promoció Professional

dijous, 10 d’octubre del 2013

5 factors clau per a la millora de la inserció social de persones amb trastorn mental

Aquest 10 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental. Amb motiu d’aquesta celebració és oportú aturar-se a reflexionar sobre diversos elements relacionats amb aquests tipus de trastorns. En el nostre cas volem reflexionar sobre diferents aspectes clau per a la millora de la inserció social d’aquestes persones.

1. Trencar els prejudicis, especialment entre els empleadors:
Un dels factors clau hauria de ser reorientar o impulsar noves accions de sensibilització de l’empresariat i la societat en general vers les persones amb trastorn mental. En les últimes dècades s'ha avançat molt, però encara cal lluitar contra l'estigma que significa viure amb un trastorn mental. Entre d’altres necessitats cal trencar les pors, visualitzar les capacitats que tenen i positivitzar les diferències.

2. Cal visualitzar el valor del treball, més enllà de l'estrictament econòmic:

A banda de la utilitat estrictament econòmica, treballar té uns clars beneficis terapèutics. Permet sentir-se útil, guanyar en autonomia, i no viure centrat en la malaltia. Sovint són els propis malalts, familiars o metges els que posen frens a entrar en el món laboral, i per tant és important que es cuidin certes condicions que evitin un estrès excessiu.

3.Potenciar el treball amb suport (TAS):
Els beneficis d'aquesta figura "mediadora" al món empresarial ja han estat contrastades a altres països com ara els Estats Units. Aquest suport facilita l’adaptació de la persona al lloc de treball, i de la persona amb els companys  i l'empresa. Cal innovar en com oferir aquest suport de manera que es garanteixi la seva eficàcia al llarg del temps i la seva sostenibilitat.

4. Flexibilitzar les polítiques perquè s’adaptin a la necessitat real:
Les polítiques de protecció de vegades signifiquen un altre fre. La incompatibilitat entre pensió i contracte sovint dificulta l’objectiu d’integració laboral. Caldria flexibilitzar la gestió de les pensions de manera que s’eviti la por a perdre aquesta o a trigar després molt de temps a recuperar-la. Aquestes pors moltes vegades són el motiu de no treballar.

5. La crisi amenaça el TAS i molts Centres Especials de Treball:
Ha afectat directament al finançament del TAS i hi ha hagut tancaments de Centres Especials de Treball. La societat, en el seu conjunt, ha de fer una aposta ferma per no excloure del mercat laboral persones que poden i volen treballar. 



Ana Sesé Taubmann
Doctora en Psicologia i Responsable d’Inserció Sociolaboral 
Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

dimarts, 23 de juliol del 2013

Jóvenes y trabajo: Forum Tarrés


En los últimos días el problema del paro juvenil en Europa y especialmente en España y Catalunya (con informes al respecto cada vez más alarmantes) ha vuelto a salir en las primera páginas de la prensa. Lamentablemente los datos más destacables habitualmente son las cifras en euros de la ayuda que recibirá uno y otro país pero no tanto el cómo se ejecutará el plan de acción.

Según las últimas noticias, parece que la inversión europea en nuestro contexto irá destinada directamente a la bonificación de contratación de jóvenes. A nadie que profundice en el tema se le escaparía pensar en que el fomento de ocupación a golpe de talonario por contratación sólo puede llegar a ser cierto bálsamo en las cifras de ocupación durante el recorrido de este plan.

Sin duda, una acción como ésta, si no va acompañada de una propuesta de creación de empleo, nos servirá de bien poco. Los propios jóvenes deben hacer su propio propósito de adecuarse a las demandas del mercado laboral, pero el contexto y las posibilidades lógicamente son un factor que propicia o no la inserción laboral, y esta última parte le toca trabajarla a nuestros gobiernos. Y es que esta situación viene de lejos y está directamente hipotecando la prosperidad del país.

Dadas las circunstancias, en este aspecto a nivel internacional han surgido iniciativas de muchas organizaciones. En este sentido, una de las plataformas internacionales de reciente creación es Forum Trees, y lo hace de la mano de entidades con larga trayectoria en inserción laboral de jóvenes como son Fundación SES, Fundación UOCRA y Fundación CREAR (de Argentina) conjuntamente con Conexx-Europe de la Universidad Libre de Bruselas.

Todos estos actores, conjuntamente con la Jacobs Fundation (Suiza) y la Embajada Argentina organizaron recientemente unas jornadas en Bruselas que llevaba por título: “¿Qué puede aprender Europa de las experiencias de América Latina en torno a la Juventud y el Trabajo?

Dada la importancia que desde la Fundación Pere Tarrés se le da a este aspecto, uno de los directores del evento y la plataforma, el Sr. Maximiliano Alonso (afincado en Bruselas pero gran conocedor el contexto español y catalán) nos invitó a poder asistir a las jornadas de trabajo que finalizaron con algunos planteamientos de sinérgias entre las diferentes organizaciones que asistían, así como unas bases de impacto a nivel político en referencia a la temática. Destaco exposiciones muy relevantes como la de Susana Puerto, de Youth Employment Network (YEN) que enlaza las Naciones Unidas, la Organización Internacional del Trabajo y el Banco Mundial.

Al evento, además de representación de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL) también asistió parte del equipo de la Asociación Educativa Itaca, con proyectos de inserción laboral de jóvenes y federada a la Fundación Pere Tarrés.

En un momento como el actual es elemental que la población civil, mediante diferentes mecanismo como pueden ser las propias organizaciones, generen propuestas para mejorar la situación actual de los jóvenes puesto que de ellos dependerá nuestro futuro.

Oscar Martínez Rivera
Profesor de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés - Universidad Ramón Llull

dilluns, 3 de desembre del 2012

IO-disgital, formació en internet per a persones en discapacitat



Des de l’any 2009 el departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés ha realitzat cursos de menys de 20 hores adreçats a persones amb discapacitat sempre amb la voluntat de donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes. Durant aquest temps unes 120 persones s’han format amb eines vinculades amb les noves tecnologies que van des de l’ús del correu electrònic i la cerca a la xarxa, passant per eines lúdiques que es troben a  internet i arribant, en alguns casos, a les xarxes socials o a eines per a la recerca de feina.




Aquests aprenentatges els han permès accedir als serveis i informació que es troben a internet, fet que ha promogut la comunicació i l’ús de serveis on-line, tant a nivell lúdic, com formatiu o laboral.

Aquesta tasca s’ha realitzat amb l’acord d’entitats i organitzacions socials que treballen amb persones amb discapacitat, promovent el treball en xarxa i l’accessibilitat i, en aquells casos que ha estat possible la docència s’ha realitzat a la mateixa seu de l’entitat.

Marc Cadafalch
Coordinador del projecte IO-Disgital

dilluns, 6 de febrer del 2012

30 anys de LISMI i encara molt per fer.

En poques setmanes farà 30 anys de la publicació de la LISMI, la llei que suposadament hauria de regular la contractació de persones amb discapacitat per part de les empreses privades i públiques.

Després d’aquest 30 anys les dades demostren que encara ens falta actitud i fermesa per poder dir i demostrar que som una societat realment responsable. Només hi ha un 30% d’empreses que segueixen les pautes marcades per la normativa. Així que, tenir una llei des de fa 30 anys i no complir-la de forma tant clara deixa entreveure que potser a qui li correspongui hauria de tenir voluntat per fer-la complir. Ja no hi ha excuses creïbles després de tant de temps.

Fins i tot fa anys que la llei permet mesures alternatives per poder facilitar complir-la i ni amb aquestes s’hi aconsegueix. En aquest sentit diria que tots els governs en un moment donat han fet saltar alguna noticia a premsa explicant que farien complir la LISMI, cosa que evidentment també es repeteix com a compromís en molts programes electorals.

De fet, quan s’intenta generar l’anomenat "Ibex 35: 2010 DisCert España" per saber l’estat de la qüestió entre les grans empreses (al menys en volum) casi el 50% després d’haver estat contactades en nombroses ocasions ni tant sols fan públic si assoleixen o no les quotes que marca la llei. Potser estaria bé que la societat pogués accedir a aquestes dades per poder actuar en conseqüència i consumir uns productes o uns altres en funció de la responsabilitat social real.

A Catalunya hi ha nombroses entitats que hi treballen per acompanyar en els processos d’inserció laboral, com per exemple des del projecte Aura. Per encara les reticències, les pors i la incertesa pot més a la majoria d’empreses per estar al marge de la llei i, sobre tot, de la responsabilitat social que correspon.

Però encara hem d’anar més enllà per aconseguir que, a més, hi hagi la percepció per part d’algunes persones amb discapacitat que la seva contractació no només ve donada per la obligatorietat de ser contractats per cobri la quota establerta.

Segur que ens sorprendria tot allò positiu que pot arribar a ser assolir una contractació d’aquestes característiques.








 
Òscar Martínez
Professor del Grau en Educació Social i Treball Social. Expert en temes de discapacitat.[més informació]


divendres, 28 d’octubre del 2011

La voluntat d’Acció Social de la Fundació Pere Tarrés

Sovint, quan es parla d’acció social ens venen al cap imatges com les mostrades pels mitjans de comunicació arran del terratrèmol d’Haití. Les entitats que treballen sobre el territori en països subdesenvolupats compten amb una credibilitat avalada per la solidaritat vers els més necessitats. Però, més a prop nostre, també hi ha altres persones que necessiten recursos econòmics, socials, assistencials o laborals per millorar la seva situació. Per ajudar-los en aquest camí, també hi ha altres entitats a casa nostra que vetllen pels seus interessos tot i què el públic general no percebi la seva funció com a acció social.

Des de la seva creació, la Fundació Pere Tarrés té la missió de promocionar la persona des de l’educació, especialment en el lleure, i l’acció social, fonamentades en els valors de l’humanisme cristià. Però, moltes vegades, la intensitat del dia a dia no ens permet veure la importància de la feina que realitzem i transmetre-la als nostres públics interns i externs.

Educar és buscar també l’interès general i una finalitat social, ja sigui des del lleure, una de les prioritats de la Fundació, com en altres estadis de la vida o a través de la recerca per tal de detectar nous factors de risc o el treball en barris amb especials carències socioeconòmiques. Però també és acció social la generació d’ocupació i la inserció laboral de joves que accedeixen a la seva primera feina a través de l’oferta de la Fundació Pere Tarrés i la formació dels seus col·laboradors i voluntaris.

Conscients de la importància de tots aquests factors, la Fundació ha elaborat un pla d’acció que desenvolupa sis àrees de millora que inclou des de les accions que ja es duen a terme, l’orientació cap els col·lectius més desfavorits, cuidar a les persones que formen part de la Fundació i de la societat, la viabilitat econòmica, l’eficiència en la gestió i la millora de la comunicació.

Josep Oriol Pujol
Director general de la Fundació Pere Tarrés
[més informació]

dilluns, 10 d’octubre del 2011

La formació de persones aturades

La Fundació Pere Tarrés des de fa més de 50 anys capacita persones per a ser i fer d’educadors en el lleure, i atendre a persones amb dificultats socials. Més de 100.000 persones han passat per les nostres aules. Algunes voluntàries i altres professionals, però sempre intentant oferir una bona dimensió humana i tècnica. En aquest context de crisi, acompanyem a persones aturades a abordar una doble situació, capacitar-se per a una feina i reconvertir-se d’un anterior ofici, i generar de nou la confiança en les seves possibilitats. Aquesta segona dimensió és imprescindible. Donar el pas de tornar a formar-te, establir de nou relacions amb persones en un context d’aprenentatge, creure en tu mateix, desvetllar la vocació de servei als altres en el cas de les nostres professions, riure i fer equip, reflexionar sobre la manera de fer i ser, són aspectes de la formació que no acostumen a fer-se visibles però que esdevenen absolutament humanitzadors i necessaris per a donar el salt en una nova etapa. En la formació de les persones aturades, no oblidem el conjunt de dimensions de la persona, motor de qualitat i garantia d’èxit.


Rafael Ruiz de Gauna
director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés