Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació ocupacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formació ocupacional. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de desembre del 2011

La formació, la millor eina per a la qualitat als centres d’esplai

Tot just iniciem les activitats de l’esplai amb els infants, adolescents i joves. Són moltes les hores que hi posarem, les capacitats i les il·lusions que hi esmerçarem per dissenyar els objectius i el calendari de tot l’any, per programar i preparar les activitats, per realitzar-les i avaluar-les... Entrem en una roda intensa, a la qual hem d’afegir la nostra activitat principal: l’estudi, la feina o la recerca de feina. Si a més no tenim alguns altres compromisos socials, polítics, culturals, religiosos... La generositat és admirable i insubstituïble, tot un signe d’humanitat i, per als cristians, de presència de Déu.

Al MCEC i a la Fundació Pere Tarrés no optem per un model d’activisme on només compti el nombre. Volem uns centres càlids, propers a l’infant i al territori, que gestionin bé i tinguin una incidència educativa real, responent als nous reptes. Per tant, uns centres amb sentit i amb valors.

Un esplai així necessita una formació bàsica i constant dels seus monitors i monitores. Hem d’avançar en el nombre d’educadors formats, més enllà de l’actual 35%, no pas per una exigència legal, sinó per convenciment que el nostre servei als infants i adolescents és tant important que mereix la millor preparació a tots els nivells.

Per a la qualitat és necessària la formació

La formació és una peça fonamental de la qualitat dels centres que s’ha de poder treballar no només fent cursos fora, sinó també en el propi centre. Val la pena cuidar la dimensió del ser, del saber i del saber fer, tant de manera personal com en les reunions i trobades que fem de l’equip. Atendre la nostra interioritat i reflexionar sobre la nostra acció, llegir publicacions i llibres especialitzats, organitzar debats, etc., poden ser algunes de les estratègies de treball personal i intern. I tot això sense deixar de banda la formació externa.


Formació de monitors i monitores en el temps de lleure


Moltes són les raons que justifiquen aquesta preparació externa com el creixement personal i educatiu, per prendre consciència d’on i com som i on podem millorar per ser encara més persones i més monitors. També, per carregar les piles i sentir-se vinculat a altres persones que fan la mateixa col·laboració, aprofundint en el sentit de l’acció que fem. A més de disposar de més recursos per a la nostra acció educativa i social. Per responsabilitat social, amb l’objectiu d’atendre millor als infants i per poder cridar ben fort a la societat que la nostra acció és imprescindible, que omple un espai educatiu que ningú atén i també davant dels pares, als qui oferim confiança a través de la capacitació. I anar més enllà de l’exigència legal en les nostres activitats, que requereixen un mínim del 40% dels monitors titulats, però que s’hauria de superar amb escreix per responsabilitat i per convenciment. I, finalment, per créixer com a Moviment, ja que sou al voltant de 2.500 monitors i monitores que dediqueu el vostre treball a uns 12.900 infants, que ho mereixen tot i pels que val la pena i pren sentit qualsevol dels esforços que realitzeu.

Caldria proposar-se cada any tant a nivell de centre com personalment algun objectiu de formació i avançar en una major capacitació al servei dels infants. I no només per a la formació bàsica com a monitors i directors sinó també per a la formació permanent.

En aquest camí apassionant de poder-vos acompanyar ens hi trobareu. Feu-nos arribar les vostres demandes i suggeriments. El nostre compromís és estar al vostre costat per a donar-vos suport.



Rafael Ruiz de Gauna
director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés



Maria València
presidenta del Moviment de Centres d'Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés

dimecres, 30 de novembre del 2011

El sentit del Treball familiar en l’ajuda a domicili

fotolia.com
El treball familiar en l’ajuda a domicili comprèn un conjunt d’activitats relacionades amb l’atenció personal, l’ajuda a la llar i el suport en la relació amb l’entorn. Aquestes activitats es realitzen de forma prioritària per treballador/es familiars i per d’altres cuidador/es professionals, sent la seva principal característica l’atenció directa a les persones que tenen dificultats per satisfer necessitats de la vida diària, ja siguin funcionals (persones amb mobilitat reduïda), d’organització (persones que precisen suport per organitzar la seva vida quotidiana) o de convivència (famílies en situacions de dificultat social).
 
El punt de mira de la professió és la persona. Es treballa amb persones amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida sense que hagin de deixar el seu entorn habitual. Per realitzar aquest treball calen desenvolupar competències tècniques i procedimentals específiques  (relacionades amb els coneixements i habilitats pròpies de la professió) i competències actitudinals, que fan referència a les característiques que una/un professional ha de tenir per fer una bona atenció i acompanyament. 

La importància d’aquesta professió és poder atendre i cuidar persones  donant el suport just que en cada moment i situació sigui convenient, reforçant sense substituir el protagonisme de la persona atesa; ja sigui fent intervencions d’atenció física, estimulant capacitats o organitzant i avaluant les activitats portades a terme. Per fer això, la capacitat per comunicar-se de forma empàtica és primordial en aquest treball, perquè cal ser sensibles a les diferències i comprendre les preocupacions, els interessos i els sentiments de les persones  per oferir un bon tracte. 

Entendre el que senten les persones és condició indispensable per a una ajuda quotidiana, humana i eficaç.


Carme Fernández
directora de l'Escola de Treball Familiar de la Fundació Pere Tarrés

dilluns, 10 d’octubre del 2011

La formació de persones aturades

La Fundació Pere Tarrés des de fa més de 50 anys capacita persones per a ser i fer d’educadors en el lleure, i atendre a persones amb dificultats socials. Més de 100.000 persones han passat per les nostres aules. Algunes voluntàries i altres professionals, però sempre intentant oferir una bona dimensió humana i tècnica. En aquest context de crisi, acompanyem a persones aturades a abordar una doble situació, capacitar-se per a una feina i reconvertir-se d’un anterior ofici, i generar de nou la confiança en les seves possibilitats. Aquesta segona dimensió és imprescindible. Donar el pas de tornar a formar-te, establir de nou relacions amb persones en un context d’aprenentatge, creure en tu mateix, desvetllar la vocació de servei als altres en el cas de les nostres professions, riure i fer equip, reflexionar sobre la manera de fer i ser, són aspectes de la formació que no acostumen a fer-se visibles però que esdevenen absolutament humanitzadors i necessaris per a donar el salt en una nova etapa. En la formació de les persones aturades, no oblidem el conjunt de dimensions de la persona, motor de qualitat i garantia d’èxit.


Rafael Ruiz de Gauna
director de Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés