El Govern de la Generalitat va aprovar el passat desembre el Projecte de Llei del Voluntariat. Per
als qui encara no el coneguin, es tracta d’un text que té com a objectiu promoure,
consolidar, reconèixer i protegir el model català de voluntariat.
El Projecte estableix que s'entén per voluntariat "el
conjunt d'accions que porten a terme les persones que de forma lliure i
solidària, per voluntat pròpia i sense contraprestació econòmica, decideixen
dedicar part del seu temps a exercir, de manera compartida amb altres persones,
un compromís de transformació de la societat, en el marc d'una entitat privada
sense ànim de lucre". Així mateix, el text estableix els drets i deures de
les persones voluntàries i de les entitats i defineix els cinc àmbits
d'actuació del voluntariat: social, comunitari, cultural, ambiental i
internacional. Veritablement, no deixa d’introduir més càrrega normativa a un
sector que, altrament, el que més i realment necessita són mesures eficaces i
reals de reconeixement i suport.
No obstant, som l’única comunitat de l’estat que no disposa
de llei pròpia de voluntariat, tot i tenir les competències exclusives en
matèria de voluntariat. La previsible aprovació de la “Ley del Voluntariado” que
s’està coent a Madrid pot trepitjar les nostres competències en aquest camp.
Tal com bé reflexa el Projecte de Llei, el voluntariat és un
espai comú i compartit de persones que, adscrites en entitats o projectes de
voluntariat, es comprometen en l’assoliment de missions que transcendeixen i
fan avançar qualsevol societat i col·lectiu. És a dir, monitors/es, voluntaris
socials, cooperants d’ONG, activistes ambientals, integrants de grups
culturals, etc. Per tant, no s’entén el debat estèril i, en certa manera “segregador”,
sobre quins tipus de voluntaris i quins no s’han de sentir interpel·lats per la
norma. La Llei, de la manera com està redactada, és ben inclusiva en aquest
sentit.
D’altra banda, és important recordar que quan parlem
d’entitats, no hem de limitar-nos només a un tipus d’entitat (associacions per
exemple). El nostre país i el seu teixit cívic i social s’explica també pel
gran nivell d’activisme que ha nascut a l’entorn de parròquies, de moviments i
comunitats cristianes, de centres escolars que s’han compromès amb el seu
entorn, de fundacions, ateneus, grups, seccions d’entitats, etc. En definitiva,
la lliure iniciativa dels ciutadans que agrupats en organitzacions no
lucratives i de la societat civil, decideixen dedicar els seus recursos (temps)
al bé comú.
El voluntariat és i ha de ser un element transversal a tota
aquesta diversitat d’entitats i agents que, actualment, conviuen harmònicament
i treballen (tot i que no prou) en xarxa i de forma col·legiada. Deixem que les
entitats i els grups siguin com i allò que vulguin ser i centrem els nostres
esforços en ajudar-los a fer més i millor allò que estan realitzant.
El Voluntariat, un sector plural que cal respectar i donar
suport. Promoure la millora del finançament de les entitats, el suport a
programes formatius pels voluntaris, l’enfortiment de les entitats federatives
de segon i tercer nivell, la promoció del treball en xarxa, etc. Aquests són
alguns dels reptes que el voluntariat necessita, més enllà de la Llei, i sobre
els que també esperem un compromís d’impulsar i emprendre.
Aquest compromís amb el voluntariat, cal fer-lo extensiu
també i d’una forma transversal, en el moment que es facin altres regulacions,
com la modificació de la llei de l’esport, regulacions sobre educació en el
lleure, i també (important) sobre la fiscalitat.
Endavant amb la Llei del Voluntariat!, però posem-nos, encara
més, a treballar de valent i eficaçment a favor de les iniciatives i entitats
que tant ho necessiten!
Albert Riu i Mas
Secretari general de la Coordinació Catalana de Colònies,
Casals i Clubs d'Esplai
Secretari tècnic del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans
de la Fundació Pere Tarrés
