Com són les entitats de dones de Catalunya?

El Panoràmic de les entitats de dones ens permet aprofundir en la realitat d'aquestes organitzacions que suposen el 4% del tercer sector català. 

En el marc del Panoràmic 2016, i gràcies a la col·laboració i el suport de l'Institut Català de les Dones- juntament a les diferent organitzacions que l'han fet possible aquesta edició com el Consell d’Associacions de Barcelona, l’Observatori del Tercer Sector, la Fundació Ferrer i Guàrdia i l’Obra Social “la Caixa-, hem pogut analitzar com són les organitzacions de dones, és a dir, com són aquelles entitats que treballen principalment en favor de la igualtat i la promoció de la dona, així com totes aquelles que des de la cultura, l’educació, l’acció comunitària o l’esport desenvolupen principalment accions per i/o per a les dones, com són les agrupacions de dones que hi ha arreu del territori català que realitzen activitats diverses com punta de coixí, sortides culturals, etc. 

A través del treball de camp realitzat, s'han pogut comptabilitzar unes 950 d'entitats actives que compleixen aquests criteris. Aquesta dada, juntament a la tasca d'estimació del nombre d'organitzacions actives al país desenvolupada a les edicions 2015 i 2016 del Panoràmic per part de l'Observatori del Tercer Sector - i que estableix que el que estableix que el Tercer Sector català compta entre 20.000 i 25.000 entitat-  podem afirmar que les entitats de dones representen el 4% del conjunt d'organitzacions no lucratives catalanes. 

Com són aquestes entitats i les persones que les conformen? Com són els seus òrgans? Quines preocupacions i reptes tenen? Respostes a aquestes preguntes, així com una comparativa de la seva situació respecte al conjunt del tercer sector català, és el que podeu trobar a l'informe del Panoràmic de les entitats de dones 2016 en el que han participat 134 organitzacions. 

A continuació es destaquen algunes de les conclusions que s'ha mostrat durant la presentació de la recerca que ha tingut lloc el 18 d'octubre a la seu de l'Institut Català de les Dones.

• Les entitats de dones són organitzacions joves i 5 de cada 10 s'han creat durant el segle XXI. Tot i que cal tenir present que el 20% es van constituir abans de l'any 1990 i compten amb una amplia trajectòria.
• Es tracta d'entitats que treballen des la proximitat territorial i la major part actuen a l'àmbit municipal (61%) i/o comarcal (29%).
• Pel que fa al sexe de les persones que formen part dels òrgans de govern, destacar que 94% de les persones que formen les Juntes Directives i Consells Rectors són dones, el 77% en el cas dels Patronats. Es tracta d'una distribució radicalment diferents al conjunt d'entitats del tercer sector, on la presència dels homes és força superior (53% i 63% d'homes respectivament).
• El 55% de les entitats compten amb menys de 90 persones associades, bé amb dones associades, perquè el 95% són dones.
• Hi ha relació entre el nombre de persones associades i l'any de constitució. Així, el 81% de les associacions de dones que s’han creat des de l’any 2011 tenen entre 3 i 90 persones associades i només el 19% en té més. Aquesta xifra només arriba al 40% en el cas de les entitats nascudes abans de l’any 1980 i, per contra, el 60% d'aquestes organitzacions amb més trajectòria tenen 91 persones associades o més.
• El 75% indica que ingressa menys de 50.000€ i, més concretament, el 62% ingressen fins a 15.000€. Aquesta dada està relacionada amb l'any de constitució. Així, mentre que totes les entitats de dones nascudes abans de l’any 1980 gestionen més de 100.000€, no trobem cap entitat constituïda a partir de l’any 2011 amb aquest volum d’ingressos. De fet, el 86% de les entitats de dones més joves van gestionar l’any 2015 fins a 15.000€ d’ingressos.

La recerca també ha permès aprofundir en les prioritats actuals de les organitzacions de dones. En concret, aquestes han posat de manifest que millorar la comunicació i difusió, assolir els objectius missionals i diversificar les fonts de finançaments esdevenen la seva principal preocupació. Així mateix, les organitzacions de dones consideren que els principals reptes del teixit associatiu són ampliar i implicar la base social, el treball en xarxa i col·laboracions amb diferents agents socials, consolidar el finançament i la creació d’una agència de comunicació associativa. Es tracta d’unes prioritats i reptes compartits àmpliament pel conjunt del teixit associatiu català i els quals el seu assoliment permetrien la millora i l’enfortiment del món no lucratiu.

Marina Aguilar i Mañas
Tècnica de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

La Responsabilitat Social i el Tercer Sector

La Responsabilitat Social neix per a englobar i recollir tots els aspectes del que ha de ser el comportament responsable d’una entitat. Inicialment estava molt vinculada al món de la gran empresa i progressivament va arribar a la mitjana i petita empresa i també a les administracions públiques, i altres entitats no empresarials.

És una de les palanques o espais més habituals en el que les entitats del tercer sector es troben amb entitats empresarials ja que, en les administracions públiques, pel propi desenvolupament de les competències d’aquestes, ja hi ha múltiples espais de trobada. 

Gràcies al desenvolupament de la RSC, actualment les entitats empresarials estan migrant del model merament filantròpic i amb perfil de donant, cap a l’actor que contribueix al desenvolupament, millora i especialització del tercer sector, més enllà del propi finançament.

Fins aquí és on, fins ara, Responsabilitat Social i Tercer sector han estat vinculats: un mitjà perquè les entitats contribueixin amb l’estrat social organitzat (ja siguin fundacions, associacions, ongs, etc) més enllà de la contribució a la societat a través del seu servei, producte, impostos, etc.

No obstant això, hi cap una reflexió més profunda d’aquesta relació i que recentment està començant a agafar força: com ha de ser la responsabilitat social d’una entitat del tercer sector? Més enllà del fet de ser entitats sense ànim de lucre que treballen per a millorar la vessant social, ambiental, cultural, de gènere, esportiva, etc, de la societat i més enllà de ser subjecte receptor d’aquesta responsabilitat social de tercers, han de ser les entitats del tercer sector responsables socialment? I tant!

Hi ha el risc d’assumir que pel fet de fer una tasca sense ànim de lucre i “pel bé comú” ja s’és socialment responsable, però això no és així.

La Responsabilitat Social va molt més enllà de les accions o resultats directes i/o indirectes del model de treball de l’entitat, sigui quin sigui (intervenció, sensibilització, participació, etc). Suposa una correcta gestió de recursos, un comportament ambiental respectuós amb el medi, una ètica i una transparència en la gestió econòmica, una correcta gestió de persones (i aquest vessant és amplíssim, des de la conciliació, fins als salaris dignes o els plans de desenvolupament professional), i en molts casos un acte de coherència amb la missió, la visió i els valors propis de les entitats.

Són aquests aspectes els que dins d’una bona part del tercer sector veiem que, en molts casos, per falta de capacitat, recursos, personal especialitzat i la dependència excessiva de subvencions o finançament de tercers, que limiten la seva activitat, encara no són tinguts molt en compte o no tenen la importància que haurien de tenir.

La bona notícia és que aquesta tendència està canviant. Amb les noves corrents de la RSC que ja s’extrapolen als territoris socialment responsables, a la interrelació entre agents diversos i que s’enfoca cap al sumatori d’esforços, cada cop més entitats del tercer sector es troben desenvolupant la seva responsabilitat social, ja sigui puntualment i en àmbits concrets, ja sigui mitjançant un pla d’acció global que incorpori tots els àmbits de desenvolupament de la RSC, així com els objectius i accions a aconseguir a curt, mig i llarg termini.

Des de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés donem assessorament i suport tècnic tant a entitats empresarials, com a l’administració i al tercer sector per al desenvolupament de la seva Responsabilitat Social, en el convenciment que un país ha de ser responsable socialment en el seu conjunt, des de cada ciutadà fins a cadascuna de les formes d’agrupar-se socialment o professional que aquest té.

José Carlos Hermida 

Director de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés

Una verdadera responsabilidad social

La responsabilidad social, ya sea denominada corporativa, empresarial o mediante cualquier otra acepción, se ha convertido en la última década en la bandera de toda aquella empresa, organismo, asociación u organización que desarrolla o quiere desarrollar un modelo “responsable” de actividad, que podríamos definir como respetuoso. Este modelo de respeto está, o debería de estar, en todos los ámbitos de la actividad. Así, según el marco conceptual que se quiera utilizar y el tipo de actividad, se puede hablar de un alcance “a toda la cadena de valor”, “al conjunto de los grupos de interés”, “integrado en el modelo de negocio”, “económico, social y medioambiental”, “aguas arriba y abajo del proceso productivo”, etc.

Sin embargo, en cualquiera de las acepciones o marcos conceptuales, esta responsabilidad debe suponer un respeto por los territorios donde se produce la actividad responsable, y esto quiere decir respeto por la legalidad vigente, las instituciones, la cultura, el medio ambiente y, especialmente, respeto por las personas que viven en ese territorio (trabajen para la misma entidad o no).

Si la responsabilidad es un ejercicio respetuoso, uno de los puntos clave debería ser el de construir juntos una sociedad más justa, igualitaria i accesible para todos, poniendo a disposición de ésta las capacidades, conocimientos y recursos que las entidades responsables tienen a su alcance. Es por ello que no tendría sentido este ejercicio como una aportación con un inicio y un final, puntual en el tiempo y con gran impacto estático, sino que debe suponer un impacto duradero y transformador del entorno.

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible, adoptados el 25 de septiembre de 2015 por los líderes mundiales con el objetivo de erradicar la pobreza, proteger el planeta y asegurar la prosperidad para el ser humano, y ahora muy en boga, suponen un reto que tan solo será asumible si se actúa a nivel local. Por otro lado, es fundamental que la responsabilidad vaya más allá de la rendición de cuentas, la transparencia, o la revisión de modelos de comunicación, con el fin de encajar este concepto que ya es condición sine qua non para un correcto posicionamiento.

Es por ello que en el momento de definir estrategias de responsabilidad social, acciones a la comunidad y al territorio, relación con grupos de interés, etc., es deseable por un lado, que la entidad sea respetuosa con los diferentes ámbitos del ejercicio de su actividad y, por otro, que las acciones que realiza en el marco de esta responsabilidad supongan una aportación de largo recorrido, transformadora y creativa (de mejores realidades) y donde la opinión de los beneficiarios cuente.

En este sentido, la cocreación es un concepto cada vez más en uso, que debería suponer que, a la hora de definir modelos de responsabilidad y acciones derivadas de éstos, se tenga en cuenta para su definición el contexto y las necesidades reales del objeto de las mismas. Los procesos participativos y de inclusión de grupos de interés en la definición y evaluación de políticas, actuaciones o estrategias, son prácticas muy recomendables, así como la suma de esfuerzos entre entidades públicas, privadas, asociaciones, etc., que puedan aportar sobre el tema en cuestión, o ya estén trabajando de forma previa. Esta cocreación permite que estos modelos, actuaciones y políticas supongan realmente un empoderamiento de las comunidades y una mejora del sistema, allá donde es verdaderamente necesario y donde los resultados suponen un paso adelante. Es aquí donde la cocreación realmente tiene sentido y donde la responsabilidad social se muestra como un acto de respeto con la comunidad y por el entorno en su conjunto. Podríamos adoptar el concepto de Responsabilidad Social Cocreativa pero quizás ya existe, y en cualquier caso sería otra palabra a sumar donde ya hay demasiadas para decir lo mismo y donde lo realmente importante es hacerlo realidad.

La Fundación Pere Tarrés hace 60 años que trabaja para la mejora social de los sectores más vulnerables de la sociedad. Desde Consultoría y Estudios hacemos uso de este conocimiento de la realidad social y de un equipo experto en asesoramiento, planificación estratégica y operativa, evaluación y gestión de servicios, para acompañar y dar apoyos a entidades sociales, empresas y organismos públicos en el desarrollo de su actividad, aterrizando sus políticas y estrategias a la realidad que conocemos en el desarrollo de nuestra actividad.

José Carlos Hermida
Director de Consultoría y Estudios de la Fundación Pere Tarrés