Per una democràcia d’alta qualitat, construïm ciutadania

Arran de la celebració del 3r Congrés Català de l’associacionisme i el voluntariat anoto algunes reflexions al voltant de la construcció de la ciutadania des de la societat civil.

Hi ha un consens general que l’associacionisme i el voluntariat comporten beneficis de molts tipus i que per això cal fomentar-los. En primer lloc, hi ha els beneficis de caire individual per a la persona que el practica. Aquells que han estat voluntaris o han participat de manera activa en associacions està demostrat que, per exemple, milloren les seves habilitats relacionals o els més fàcil la inserció laboral. 

En segon lloc també s’ha estudiat els beneficis que comporta l’associacionisme i el voluntariat en territoris concrets. Per exemple, l’educació en el lleure des de l’associacionisme és un factor promotor de la cohesió social en barris amb importants índexs d’exclusió.

Finalment, hi ha un aspecte essencial que són els beneficis per a la construcció de la ciutadania i la qualitat democràtica d’un país. Una democràcia no només és el hardware, és a dir les lleis que permeten que es convoquin eleccions i que dissenyen l’arquitectura del sistema polític. Democràcia també és el software, és a dir aquells aspectes intangibles, que fan que una ciutadania, més enllà del seu sistema jurídic, promogui una democràcia d’alta qualitat amb els seus comportaments. Un país amb lleis democràticament impecables però amb una ciutadania acrítica, egoista i poc participativa no seria un bon exemple de salut democràtica.  

L’associacionisme i el voluntariat promouen, en general, ciutadans més implicats en el bé comú i en el benestar col·lectiu. Facilitar que hi hagi més persones que treballin col·laborativament i s’emocionin amb els èxits col·lectius. Persones conscients de la pluralitat d’opinions, que saben treballar en xarxa, i que construeixen vincles amb la comunitat alhora que també practiquen l’esperit crític. Ciutadans que han de dialogar i debatre amb altres per aconseguir acords, col·laborar per canviar coses, resoldre dificultats de manera conjunta, agafar perspectiva dels temes quan volen canviar i, sobretot, que tenen voluntat de transformar el seu entorn per al benefici de la col·lectivitat. En general, allí on hi ha més associacionisme i voluntariat hi ha una cultura política més desenvolupada i un nivell més alt de qualitat democràtica. 

Sembla prou clar que l’associacionisme i el voluntariat ajuden a consolidar un bon software per a les democràcies. Aquesta correlació, però, no sempre és automàtica i no hem d’amagar-nos que a vegades l’associacionisme i el voluntariat poden també contribuir a fomentar valors que van en una direcció totalment inversa: entitats tancades quasi sectàries, la segmentació de la població per grups segons el seu nivell cultural o econòmic, el foment de relacions clientelars amb l’administració o, com hem vist darrerament, la cerca de beneficis particulars tot fent veure que es defensaven causes nobles o “d’utilitat pública”.

Per aquest motiu és important continuar treballant tant des de les administracions com sobretot des del propi moviment associatiu generant i divulgant bones pràctiques associatives, , impulsant la reflexió ètica, la transparència i aprofundint en la participació interna de les organitzacions. D’aquesta manera podrem estar segurs que l’associacionisme i voluntariat, tot construint ciutadania, sempre estarà promovent una societat d’alta qualitat democràtica.

Roger Buch
Director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya

6 recomanacions per afavorir la participació interna a la vostra entitat

Als darrers anys moltes entitats han mostrat interès en millorar la participació dels seus membres a les organitzacions. És una manera de millorar de la qualitat democràtica, de prendre decisions millors i més compartides però sobretot d’implicar el nombre més gran possible de persones en l’organització. Tot i que la participació interna pot tenir moltes vessants avui us deixem 6 recomanacions bàsiques que us poden ajudar a enfocar aquest repte.  

1. Entendre la participació de l’entitat per a tots els perfils. Sovint quan parlem de participació interna pensem en els socis però també cal pensar en altres perfils molt importants també per l’entitat com poden ser els usuaris, els familiars d’usuaris, els  finançadors, els assistents als nostres actes, els voluntaris, els treballadors, etc. Tots ells formen part de l’entitat i sempre podrem millorar la seva implicació a l’organització.
2. No esperar la mateixa intensitat de participació per tothom. No tothom vol ni pot participar de la mateixa manera. Segur que els que esteu llegint aquest article participeu amb intensitats diferents en diverses associacions. Participar no ha de ser una obligació per ningú però si que podem facilitar-la fent-la fàcil i atractiva. 
   
3. Aclarir què es busca amb la participació. No ens enganyem a nosaltres mateixos. Cal tenir clar perquè volem fer participar als membres de l’entitat. Els volem consultar alguna decisió?, volem crear espais de decisió?, volem que s’impliquin en el disseny i execució d’activitats?, volem que estiguin informats del què passa i del què es decideix? o volem simplement que assisteixin a les activitats? Tot és participació i tot és bo però és bàsic aclarir quina dimensió donem a la participació per, sobretot, no donar gat per llebre.
4. Establir canals que facilitin la participació i alhora ser flexible. Definir i preparar diferents canals (espais de trobada regulars, canals d’informació, etc. ) per on els associats puguin expressar les seves opinions i vehicular la seva voluntat d’implicar-se. Alhora també és bo poder ser flexibles i receptius quan apareguin iniciatives interessants per part dels socis que no provinguin d’aquests canals.
5. Conèixer com són els associats. És clau saber com són les persones de la nostra associació, quines ganes tenen de participar, quins temes els interessen i en quins àmbits poden fer aportacions amb més valor afegir. Fer enquestes on line, conèixer personalment els socis que s’incorporen nous o generar espais de trobada són algunes possibilitats per aconseguir-ho.
6. Fer útil la participació. La gent no vol “participar per participar”. Vol participar per què les decisions que es prenen siguin millors o per sentir-se que forma part d’un col·lectiu. La participació ha de tenir sobretot utilitat i resultats. No l’hem de fer perquè toca sinó per que ens ajuda. Res millor per incentivar la participació que vincular-la a resultats i solucions.    

Roger Buch
Professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL 

Participació interna: una potent eina per millorar les entitats

Fa anys que es parla de la millora de la participació interna en el sí de les entitats. Però exactament, quins són els beneficis d’aquest tipus de millora? N’expliquem 5 fruit de l’experiència en diferents processos participatius. 

1. Focalitzar-se en allò que ens uneix i no en el que ens divideix
És important que les entitats treballin en base a una activitat orientada a uns objectius i una estratègia concreta. Ara bé, si aquests objectius i estratègia no tenen prou consens, pot ser que diferents membres de l’organització estiguin treballant en direccions diferents. Cal que els diferents membres de l’entitat, i sobretot de la Junta Directiva, comparteixin una mateixa anàlisi i se centrin en objectius consensuats. 

Utilitzar dinàmiques per a consensuar diagnosis i estratègies, o millorar els canals i espais de participació a l’entitat són intervencions realment eficaces a l’hora d’aconseguir que l’entitat es focalitzi en els elements que els uneix i no en el que els divideixen. 

2. Abordar les problemàtiques abans que esclatin
Existeixen dos grans estils a l’hora d’abordar debilitats o problemes: la proactivitat o la reactivitat. Una bona decisió presa a temps ens pot fer estalviar temps i problemes, fent així que l’entitat guanyi en eficiència. 

Disposar d’eines i canals que ens mantinguin en contacte amb beneficiaris, donants, socis, voluntaris i treballadors ens pot ajudar moltíssim a conèixer el que passa i a poder ser proactius.

3. Atraure i conèixer el talent 
Les persones amb visió, coneixement, capacitat innovadora i contactes sovint es troben fora de les fronteres de la nostra entitat. Són persones que poden aportar molt valor afegit a la nostra organització, però la majoria de vegades aquestes persones no vindran soles: cal anar-les a buscar. 

La creació d’un consell consultiu o la realització de debats grupals amb quest tipus de persones són una bona manera d’atraure aquest talent i implicar-lo en la finalitat de l’entitat. 

4. Activar els nostres prescriptors 
En la comunicació cada vegada prima més la qualitat que no pas la quantitat. A l’hora de fer difusió de la nostra entitat és molt important identificar prescriptors, és a dir, líders d’opinió que en espais o àmbits concrets ens poden fer d’altaveu. 

Treballar amb els potencials prescriptors des de l’òptica de la participació permet que puguin aportar la seva visió respecte el projecte, implicant-los així en la nostra activitat i la nostra missió.

5. No perdre l’ADN associatiu
La col·laboració i participació amb l’objectiu de transformar el nostre entorn és una de les bases de l’associacionisme. Fer una bona anàlisi de com està la nostra entitat en quant a participació és la millor manera d’avançar en aquest àmbit. 

Caldria tenir en compte conèixer com i en què volen participar els diferents perfils i actors de la nostra entitat (socis, voluntaris, treballadors, beneficiaris, donants, etc.) i actuar en conseqüència. 

Roger Buch 
Director del projecte www.xarxanet.org 

Joan Cuevas
Tècnic de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés 

El voluntariat és gestió..., i també passió!

Avui, 5 de desembre, és el Dia internacional del voluntariat. Des de fa anys, és una data celebrada tant per les associacions de voluntaris com per les administracions.  És un bon dia per fer balanç de l’estat del voluntariat a les nostres entitats.  En els darrers anys les entitats catalanes hem après a fer plans de voluntariat. Hem après que el voluntariat és un compromís que cal gestionar i que la formació esdevé una necessitat, un dret i una gran oportunitat per als voluntaris.  Mica en mica, hem anat millorant el cicle de l’estada de les persones a l’entitat. Hem après que voluntariat no significa remuneració, però si moltes vegades professionalitat. Hem tastat l’eficàcia de la planificació, i hem millorat la captació, l’acollida, el repartiment de tasques, l’avaluació i fins i tot hem après a viure el comiat del voluntari de l’entitat com un fet positiu. Hem après que les persones voluntàries volen sentir-se part de l’organització i que és important que trobin espais de participació.   

Des de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés fa anys que estem ajudant a les entitats a millorar el seu pla de voluntariat o a crear-lo de nou. En època de crisi, són moltes les entitats que veuen una oportunitat per millorar la gestió del voluntariat a la seva entitat. Una gestió adaptada a un nou tipus de voluntariat, cada cop més flexible i més divers en les formes. 

Però la mirada del voluntariat des del punt de vista de la gestió d’entitats sempre es quedarà curta. És important que el dia que celebrem el Dia internacional posem l’accent en les persones. Aquests voluntaris passionals, amb noms i cognoms, que viuen amb sentiments la seva tasca. Persones que venen per motivacions diverses, fins i tot contradictòries i que un dia decideixen dedicar hores al servei de la comunitat. Un compromís que es concreta en accions en àmbits ben diferents: des de l’acció social i la intervenció amb persones amb necessitats, fins al voluntariat ambiental o la col·laboració amb l’associacionisme cultural i educatiu. Fins i tot trobem voluntaris que prefereixen anomenar la seva tasca amb altres noms que defineixen millor la seva acció altruista: cooperants, caps, monitors, entrenadors, activistes, solidaris... 

Aquest voluntariat de noms propis és el que podem tastar en aquest recull que des de www. xarxanet.org s’ha preparat per a aquest Dia internacional del voluntariat. Són exemples dels voluntaris de base que per un dia expressen amb sentiments, paraules i fins i tot cançons què vol dir per ells el voluntariat. Si feu un cop d’ull als escrits de l’Aleix, la Rosa, el Llucià o la Núria segur que notareu alguna cosa ben especial. Potser perquè us transporten a vivències pròpies, d’ara o d’algun moment del vostre passat, o potser perquè són un reclam per a futurs compromisos que us estan esperant!

Roger Buch
Director del projecte www.xarxanet.org