Avui celebrem el dia mundial de la biodiversitat. Les espècies de forma
natural ocupen els territoris i es van adaptant a les realitats del seu entorn,
en el que coneixem com a procés d’especiació. Per què això tingui lloc cal
deixar actuar la força de la natura i la seva capacitat de selecció. Les activitats humanes des de fa temps
limiten la capacitat d’actuació natural i moltes espècies no desenvolupen
adaptacions ni tenen opció a estratègies d’especiació, amb la qual cosa dia
rere dia, com un degoteig constant, observem com els índexs de biodiversitat dels
ecosistemes que ens envolten van disminuint, a la vegada que algunes
especies desapareixen o entren en procés d’extinció.
La desaparició dels hàbitats comuns
sol ser una de les causes principals degut a l’activitat humana i a la
excessiva transformació del medi natural. Sorprèn també observar com alguns
espais naturals perden biodiversitat per un excés de protecció, ja que un creixement
massa continu de la massa forestal impedeix l’existència d’espais de frontera
altrament dit ecotons, que són els
espais intermedis entre ecosistemes on és possible l’especiació o l’entrada de noves espècies i, per tant,
l’augment de la biodiversitat. D’aquí la gran importància que adquireix el
manteniment de connectors biològics
o corredors verds entre unitats paisatgístiques, que mantinguin una connexió i
facin xarxa.
La pèrdua de camps de conreu, la
pèrdua d’espais oberts entre masses forestals, la pèrdua de grans herbívors
que facin la seva funció en l’ecosistema, comporta a vegades aquesta pèrdua de
biodiversitat. Altrament, quan la davallada de biodiversitat és en espècies
vegetals, aquesta situació s’agreuja ja que probablement de cada espècie vegetal
en poden dependre unes altres 10 d'animals de mitjana, ja que l’energia entra
als ecosistemes essencialment a través de les estructures vegetals que
aprofiten l’energia del sol per sintetitzar les tan necessàries molècules de
glucosa que s’obtenen en processos naturals tant complexes com la fotosíntesi.
Davant aquest panorama, què podem fer
nosaltres per contribuir a fer créixer els índexs de biodiversitat? Aquesta
és una pregunta que no té fàcil resposta. Deixar que la natura actuï per si
sola ja no és suficient perquè ella ja no té un comportament natural propi
en desaparèixer espècies fonamentals per garantir el cicle correctament.
És necessari sensibilitzar a les persones en
que “cal ajudar” a les espècies a evitar la seva desaparició. Aquest és
un valor educatiu de primer ordre en
els temps que corren i els professionals de l’educació han d’incorporar
aquestes idees al seu discurs. Quan fem caixes niu per ocells o per ratpenats
o construïm un taller d’hotel d’insectes, quan plantem plantes per aproximar
les papallones, quan aprofitem el sòl per a desenvolupar activitat hortícola,
o en terrasses i balcons, quan ajudem a
les abelles a que puguin sobreviure, quan facilitem polítiques agràries
sostenibles, quan mengem de forma saludable, quan fem un consum
responsable... estem contribuïm, sens dubte, a millorar els índex de biodiversitat. Tot
això cal explicar-ho, cal informar-se adequadament i fer accions en favor de la
protecció de les espècies, siguin quines siguin, perquè totes tenen un paper
fonamental en l’ecosistema i totes les
formes de vida han de ser respectades. Cal ajudar a la natura a recuperar
la seva capacitat de regulació,
evitant aquelles accions que malmetent els hàbitats i els transformen en excés,
conduint irremeiablement a l’extinció.
Pere Vives
Cap d'Educació Ambiental de la Fundació Pere Tarrés
