El nou Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 de Barcelona

Les polítiques de Joventut a la ciutat de Barcelona, han estat pioneres, en moltes ocasions a tot l’Estat Espanyol, en la generació de discurs, disseny i implementació de  propostes adreçades al ple desenvolupament dels i les  joves com a  ciutadans de ple dret.

La ciutat de Barcelona compta amb un nou  Pla d'Adolescència i Joventut 2017-2021 que parteix de la concepció dels joves com agents transformadors i protagonistes tant en el disseny com en l’execució, el seguiment i l’avaluació del pla.

Un pla,  elaborat de forma col·lectiva mitjançant  un  procés participatiu que ha comptat amb la implicació i participació de  800 adolescents i joves, 85 representants del teixit associatiu juvenil, més de 100 professionals de la joventut, 34 tècnics de diferents àrees i departaments de l’ Ajuntament de Barcelona i els diferents grups politics municipals.

Destacar la participació d’aquest joves  associats i no associats en el pla, tot remarcant la importància de fomentar la participació juvenil, el jove ha de poder intervenir en tot allò que l’incumbeix .

Un nou pla que defineix  les politiques de joventut de la ciutat de Barcelona entre  el 2017 -2021, que té un objectiu clar: facilitar els processos d'emancipació de la gent jove de la ciutat i que  compta amb 182 mesures a desenvolupar estructurades en 4 eixos:

1. L'emancipació: inclou tres àmbits d’actuació formació, ocupació i habitatge i que estan orientades a promoure l’autonomia de les persones joves.
2. La transformació: pretén situar als joves en el centre de l’actuació per tal d’assegurar els seus drets i el seu punt de vista en l’abordatge dels reptes de la societat actual, diversa, complexa, culturalment rica i amb potenciar transformador.
3. El benestar: eix centrat en les polítiques de cura dels joves en els àmbits de la salut d’una manera integral: salut física, salut emocional i salut relacional.  Mitjançant l’esport, l’oci, el lleure i el benestar emocional
4. El territori: vetllar per una ciutat sostenible, accessible sense exclusions i amb recursos i espais  en els 10 districtes i 73 barris de la ciutat.

Aquest pla contempla en el marc l’eix de territori l’elaboració d’un nou pla d’equipaments que reculli els serveis juvenils, alhora que s’impulsa la xarxa d’equipaments juvenils i s’inicia un treball cap a la qualitat dels serveis, partint dels serveis d’informació juvenil així com l’elaboració del nou programa funcional dels Punts d’ Informació Juvenil.

Els professionals de les polítiques de joventut, entre els que trobem els informadors i les informadores juvenils, esdevenen agents clau en la dinamització i l’acompanyament dels i les joves per a que aquests puguin impulsar les seves propostes i comptin amb els recursos i la informació necessària per fer-ho. Professionals formats en l’organització i la gestió de serveis d’informació per a joves que tenen com a  principal objectiu respondre als interessos i necessitats d’aquest sector de la població. Un acompanyament que desenvolupa a partir d’accions d’informació, orientació, assessorament  i dinamització i de la promoció d’activitats socioeducatives que promouen la participació juvenil en el marc de l’educació no formal orientades a fer efectiva la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament integral dels joves, des d’una perspectiva inclusiva d’igualtat, respecte, llibertat i pluralitat democràtica.
 
El pla recull la importància de l’Educació en el lleure per la seva proposta educativa activa i participativa que fomenten les entitats de lleure educatiu,  per al creixement integral dels i les joves  i remarca la necessitat de potenciar-la i desenvolupar-la mitjançant altres formats com els  casals i espais joves, associacions juvenils, equipaments juvenils i el treball educatiu en l’espai públic.

Més informació a:

http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla_adolescencia_joventut_2017-2021.pdf

 
 

Verónica Palasí 
Coordinadora de Programes Socioeducatius i formadora del Certificat de Professionalitat d’Informador/a Juvenil de la Fundació Pere Tarrés 

El reforç escolar com a eina per combatre la desigualtat social

El fracàs escolar a Catalunya es situa actualment en el 21,5%, una xifra significativament alta en un país desenvolupat. No cal dir que necessitem urgentment analitzar quines són les causes d’aquest fracàs escolar i buscar diferents fórmules que millorin aquesta situació.

El Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018, defineix que el perfil d’alumne que presenta un major risc de “fracàs escolar” està condicionat per un factor multicausal entre els quals trobem: un domini insuficient de les competències bàsiques, una autonomia personal poc desenvolupada, dificultats cognitives, actitudinals, emocionals, relacionals i conductuals; diferències culturals per raó d’origen familiar; trajectòria escolar irregular, estat socioeconòmic i cultural de la família d’elevada complexitat entre d’altres.

En la nostra societat actual, es premia i es dóna molta importància a la quantitat de deures que els infants fan i no pas, a la qualitat. Fa una setmana es va penjar al YouTube el vídeo d’un experiment que posava en evidència la quantitat d’hores que fan els infants durant el dia entre l’escola, els deures i les activitats extraescolars, gairebé o més que una jornada laboral de qualsevol de nosaltres.

L’infant com a individu es deixa de banda, els infants viuen els deures com una carrera al límit, tot això els causa ansietat, angoixa, i també baixa autoestima perquè quan arriben a classe i el professor/a els pregunta pels deures, s’ho passen malament i se senten avergonyits.

Els resultats acadèmics són importants però ho és més el fet que els infants tinguin la capacitat d’organitzar-se, ser autònoms i responsables... En definitiva, saber lidiar amb els problemes i situacions complicades, no només a l’escola i els deures, sinó també a la vida. Això no s’ensenya en el sistema educatiu i és el que les entitats de lleure intentem aportar als infants i joves, una educació en valors, que la persona sigui l’epicentre del seu aprenentatge i creixement.

El Programa de Reforç Escolar de la Fundació Pere Tarrés pretén proporcionar als infants amb un entorn socioculturalment desafavorit les condicions òptimes perquè puguin seguir el currículum escolar en igualtat d’oportunitats. Afavorint l’aprenentatge i el rendiment dels infants, especialment en situacions socioculturals complexes facilitant un procés d’apoderament educatiu i personal així com donar suport a les famílies en el procés d’acompanyament en l'educació i formació dels seus fills i filles.

La Fundació Pere Tarrés organitza el programa durant el curs escolar amb un màxim de cinc hores setmanals. Els infants treballen en tres blocs diferenciats d’aprenentatge en el que aprenen tècniques i hàbits d’estudi, gestió del temps i de les emocions, tècniques de cerca d’informació. Es realitza un acompanyament en les tasques escolars i  es desenvolupen activitats de treball grupal per tal de potenciar les competències bàsiques dels infants.

L’equip educatiu del programa acompanya els infants en el procés d’apoderament educatiu i personal, creant espais de seguretat. La coordinació dels educadors amb les professionals educatius dels diferents centres i les famílies és una peça clau en el procés. En el marc del nostre programa, és més important que  els infants se sentin segurs i emocionalment forts, apoderar-los i donar-los eines perquè siguin autònoms i gestionin el seu temps de forma eficient. 

Verònica Palasí Luna
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés

InterCanVI: Taller de cinema documental de Can Vidalet

(Inter)canvi és un projecte que sorgeix de la necessitat d’intervenir amb els joves del barri de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat. La finalitat del projecte es centra en diagnosticar de forma participada les  situacions que es donen a l’espai públic, en relació a les necessitats dels propis joves.

L’acció es concreta en la creació d’un documental de 40 minuts centrat en un diagnòstic comunitari de les necessitats del barri , realitzat per un grup de joves entre els 14 i 25 anys, amb el suport tècnic i educatiu d’un equip multiprofessional integrat per un educador social dels Serveis Socials de Can Vidalet, els dinamitzadors de l’Espai Jove el Remolí i el mediador del Servei de Mediació Ciutadana.

Els objectius del projecte son diversos i s’orienten a vincular als joves al seu territori a partir d’una activitat socioeducativa en l’espai públic que els faciliti la seva integració positiva al barri i els aporti un vincle més proper. L’activitat els ofereix un espai normalitzador i socialitzador per articular i ampliar les seves xarxes relacionals, assolir aprenentatges relacionats amb el treball en equip, les capacitats relacionals i l’expressió del llenguatge audiovisual entre d’altres. En definitiva, es pretén que els joves coneguin la realitat del barri en el que viuen i que respectin les normes de convivència i els espais públics.

El projecte s’ha desenvolupat entre els mesos de març i juliol, al llarg dels quals els joves han estat agents actius del procés de creació de l’audiovisual. En un primer moment es va configurar el grup motor del projecte format per 19 joves acompanyats de l’equip educatiu. Aquest grup motor ha estat treballant en sessions setmanals en total s’han realitzat 21 sessions i  ha estat l’encarregat de dissenyar el projecte i el guió del documental, recollir les opinions del veïns i veïnes i editar-lo. En el procés de recollida de dades han participat persones representants d’onze entitats de Can Vidalet i set serveis públics i municipals.

El projecte va arribar al seu punt més àlgid amb la presentació pública del documental el 10 de juliol, a la plaça Blas Infante. L’acte de presentació va comptar amb la col·laboració d’entitats del barri com el grup de dones de Can Vidalet i el grup de ball de Bolliwood de l’Espai Jove el Remoli i el Club d’ Esplai Pubilla Casas.

L’acte va finalitzar amb una botifarrada solidaria on totes les persones que van participar al sopar solidari, van aportar aliments de primera necessitat per al Programa d’aliments “Ajuda a Ajudar” d’ Esplugues de Llobregat.

Aportacions del projecte

En relació als joves aquests han millorat les seves competències en relació a l’autonomia, autoorganització i la constància en el treball, així com les capacitats relacionals. La participació en aquesta acció ha premés que els joves es vinculin a altres espais de participació jove del barri i es relacionin amb altres joves del seu territori. 

En relació a la comunitat el desenvolupament del projecte ha possibilitat la implicació activa d’entitats i agents referents del barri, que a partir de la seva participació han pogut trencar barreres i prejudicis històrics en relació als joves del barri i les persones d’origen migrat. A més, el projecte ha facilitat enxarxar sinèrgies tècniques i comunitàries de Can Vidalet, potencials facilitadores de futurs processos comunitaris.

Finalment destaquem un aspecte que va més enllà de l’assoliment dels objectius del propi projecte, però que també aporta valor al mateix com és el treball coordinat entre tres departament de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, l’Àrea de Joventut, el servei de  mediació Ciutadana i els Serveis Socials de Can Vidalet.  

Verònica Palasí Luna
Coordinadora de Programes Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés